Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”
Libro de cocina Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-Josep Garcia i Fortuny
Libro de cocina Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-Josep Garcia i Fortuny
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Cuina</strong> i <strong>Cuiners</strong> de <strong>la</strong> <strong>Corona</strong> <strong>d’Aragó</strong> i <strong>Catalunya</strong><br />
390 C) Honorant <strong>els</strong> <strong>nostres</strong> mestres <strong>cuiners</strong>-escriptors.<br />
Joan Vi<strong>la</strong> i Gelpí<br />
dir, cinc-centes de les antigues pessetes de l’època, a més de córrer amb les despeses de <strong>la</strong> pensió i del<br />
vestir. Durant dos anys va trebal<strong>la</strong>r sense cobrar “ni un ral”. Però el sacrifici va valdre <strong>la</strong> pena, car va<br />
sortir de Justin - <strong>la</strong> casa creadora d<strong>els</strong> “sopars de duro”- amb uns coneixements sòlids de <strong>la</strong> cuina.<br />
Consta que l’any 1906 estava afiliat a l’Artística Culinària, ja que es conserva un títol expedit<br />
per aquesta Societat. Per <strong>la</strong> importància cabdal que té per aquest llibre, i atès que és el primer<br />
document d’aquestes característiques que he tingut a les mans, reprodueixo el seu contingut:<br />
“Sociedad Artística Culinaria de Barcelona. Título de socio Número expedido por <strong>la</strong> junta directiva<br />
de <strong>la</strong> misma a favor de:<br />
D. Juan Vi<strong>la</strong>, por cuanto reúne <strong>la</strong>s condiciones que determina el reg<strong>la</strong>mento.<br />
Barcelona 1 de Noviembre de 1906.<br />
El Presidente (signatura ben llegible), Juan Solà.<br />
El Secretario (signatura ben llegible), José Roig.<br />
Hi ha un segell que diu: “Sociedad Artística Culinaria de Socorros Mutuos de Barcelona”.<br />
(Com que no disposo del llibre d’associats, com ja he comentat, no puc saber <strong>la</strong> data del seu<br />
ingrés, encara que podria ser que fos expedit en el moment de donar-se d’alta de <strong>la</strong> Societat o en tot<br />
cas, en dates molt properes).<br />
Des de Barcelona va començar a córrer món (en aquel<strong>la</strong> època era quasi bé obligat anar a<br />
l’estranger per a tot aquell que volia arribar a ser un bon professional de <strong>la</strong> cuina): “El prestigio social<br />
de estos profesionales [referint-se als mestres de cuina] aumenta en los primeros años del siglo XX,<br />
cuando surge un grupo que no se limita a repetir lo aprendido sino que estudia y hace su formación<br />
en los grandes hoteles de París o Londres y en <strong>la</strong>s grandes mansiones de los Rothschild, el Conde de<br />
Romanones o el duque del Infantado, por ejemplo” (Simón 2006: 271).<br />
Així, el trobem a l’Hôtel Majestic de París, que abans havia estat el Pa<strong>la</strong>is de Castille, que abans<br />
havia estat <strong>la</strong> residència de <strong>la</strong> destronada Isabel <strong>II</strong> d’Espanya [1868-1904]. En aquest establiment, i<br />
per una foto que es conserva, he pogut comptabilitzar gairebé fins a cinquanta persones de brigada;<br />
Josep Garcia i Fortuny