Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”
Libro de cocina Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-Josep Garcia i Fortuny
Libro de cocina Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-Josep Garcia i Fortuny
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Cuina</strong> i <strong>Cuiners</strong> de <strong>la</strong> <strong>Corona</strong> <strong>d’Aragó</strong> i <strong>Catalunya</strong><br />
373 C) Honorant <strong>els</strong> <strong>nostres</strong> mestres <strong>cuiners</strong>-escriptors.<br />
Joaquim Sans Miralles<br />
mi autógrafo, para en<strong>la</strong>zar los <strong>la</strong>ureles, que nuestro grande maestro ha venido co<strong>la</strong>borando durante<br />
algún tiempo su justo pensamiento para que nuestro digno Arte Culinario fervorezca y admiren todos<br />
nuestros campatriotas, como así mismo todos, a través de nuestro pensar.<br />
Estudiemos <strong>la</strong> obra que nos expone para que surja <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ción de el<strong>la</strong> en todo buen compañero<br />
de nuestro arte, que por <strong>la</strong> ciencia de cada uno se desarrolle cada día más el prestigio entre nuestros<br />
co<strong>la</strong>boradores, como nuestro querido maestro Melquiades Brizue<strong>la</strong>, que pone en manos de todo buen<br />
Cocinero y Compañero <strong>la</strong> prosperidad de nuestro deber y el respeto de nuestros derechos” (Brizue<strong>la</strong><br />
1917: 242).<br />
Signa <strong>la</strong> carta com a cap de cuina de l’esmentat establiment però no he pogut esbrinar si<br />
també va ser alhora l’arrendatari del Restaurant.<br />
El dia 17 de desembre de 1916 es va inaugurar <strong>la</strong> Royal Granja Yo<strong>la</strong>nda al carrer Salmerón<br />
[actual Gran de Gràcia], 102, de Barcelona, i el dia anterior es va anunciar: “Els beneficis d’aquest<br />
dia seran destinats als ferits de Melil<strong>la</strong>” (La Veu de <strong>Catalunya</strong> (Barcelona), any 31, núm. 8.019, 16<br />
desembre 1921: 1). L’establiment: “cuya cocina está bajo <strong>la</strong> dirección del reputado y conocido cocinero<br />
del Real Casino de Cazadores don Joaquín Sans, y como Maître de Hotel y jefe de personal, el señor<br />
Bertrán, ex maître del Hotel Ritz” (La Vanguardia, 04/12/1921: 10). El Mestre estava ben acompanyat<br />
per un maître de reconeguda solvència, condició indispensable perquè un establiment d’hoteleria i<br />
restauració pugui funcionar bé. Avui dia a aquest aspecte gairebé no se li dóna importància.<br />
Pel març de l’any 1924, prèvies reformes, Joaquim Sans i Isidro Bonet van arrendar el<br />
restaurant Bilbao del carrer “Ancha” [Ample] de Barcelona i el dia 29 se’n va fer <strong>la</strong> inauguració amb<br />
un convit per a cent cinquanta comensals (La Vanguardia, 20/03/1924: 5).<br />
El 12 d’octubre de 1927, el banquet: “Homenaje a los soldados que lucharon en Marruecos.<br />
El Excmo. Ayuntamiento de Madrid, acogiendo a <strong>la</strong> noble iniciativa del Gobierno de S.M., ofrece<br />
a los soldados que desde 1909 lucharon en los campos africanos por el Honor de España y el de <strong>la</strong><br />
civilización”, va ser servit als Jardines del Parque de Madrid per Joaquim Sans, amb un total d’uns<br />
6.500 comensals.<br />
Devia ser en aquestes dates quan va estar al comandament de <strong>la</strong> cuina de l’Hotel Pa<strong>la</strong>ce<br />
de Madrid. Durant <strong>la</strong> seva estada a <strong>la</strong> capital del regne, segons comenten <strong>els</strong> seus descendents, va<br />
ser cridat en diverses ocasions al Pa<strong>la</strong>u Reial per servir <strong>els</strong> reis Alfons X<strong>II</strong>I i Victòria Eugènia de<br />
Battenberg. El monarca sentia predilecció per <strong>la</strong> truita de patata i ceba del Mestre mentre que a <strong>la</strong><br />
reina li agradaven <strong>els</strong> pèsols, que sens dubte Sans cuinava amb molta cura i amb tota <strong>la</strong> delicadesa<br />
del món.<br />
Més tard, l’any 1935, de tornada a Barcelona, en <strong>la</strong> recapta feta per ajudar a <strong>la</strong> família del<br />
company Josep L<strong>la</strong>ta, que havia mort deixant tres fill, hi van coŀ<strong>la</strong>borar el Sr. Vicens Sociats, <strong>els</strong><br />
dependents d’aquest establiment, el personal de cuina de l’Hotel Colon, de l’Hotel Orient, etc., i el<br />
mestre “Juoaquim” (tal com figura en l’escrit) va fer una coŀlecta en el sou lloc de treball <strong>–</strong>el qual no<br />
he pogut esbrinar- i va aconseguir <strong>la</strong> quantitat de 20,50 pessetes. Aquest fet coincideix amb el que<br />
em comenten <strong>els</strong> seus familiars més propers en el sentit que Sans sempre estava en primera línia a<br />
l’hora de coŀ<strong>la</strong>borar en les tasques de tipus socials, ja que va ser un defensor de <strong>la</strong> seva brigada encara<br />
que mai no va voler figurar, no va buscar protagonisme.<br />
L’any 1949, el mestre Sans va ser l’encarregat d’e<strong>la</strong>borar el menú de les Bodes d’Or del Club de<br />
Fútbol Barcelona [1899-1949], ofert a les autoritats:<br />
CENA<br />
Crema de ave<br />
Amontil<strong>la</strong>do<br />
*<br />
Lenguados i Langostinos a <strong>la</strong> Monegasca<br />
Sauternes<br />
*<br />
Josep Garcia i Fortuny