07.01.2013 Views

sátira quinta - InterClassica

sátira quinta - InterClassica

sátira quinta - InterClassica

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

SATYRA QVINTA<br />

1.- VATIBVS HIC MOS EST, cum duplex sit<br />

libertas, animi scilicet, quam philosophia praestat; et<br />

corporis altera, quae iure gentium est introducta; atque e<br />

diverso duplex quoque servitus, eorum scilicet qui vitio<br />

laborant, et eorum qui dominis serviunt; ostendit poeta<br />

quis sit vere liber; et quod vitiosi serviunt 1 et quidem<br />

servitutem miseram, secundum illud Salvatoris nostri,<br />

Ioannis VIII , qui facit peccatum servus est<br />

peccati. Alloquitur tamen prius Annaeum Cornutum,<br />

praeceptorem suum in studio philosophiae, ex quo fonte<br />

hauserat materiam scribendi Satyram, cuius officium est<br />

commendare virtutes et effulminare vitia. VATIBVS HIC<br />

MOS EST, sensus est: poetae scripturi tragoediam aut<br />

carmen heroicum, solent optare sibi "centum voces,<br />

centum ora et centum linguas", ut grande aliquid in<br />

carmine sonent. Tu vero, o Cornute, dicendi quodam<br />

genere temperato scribis de virtutibus et vitiis, unde ego<br />

mihi sumpsi materiam scribendi stilo pedestri. Dicit<br />

itaque, HIC MOS EST VATIBVS, id est, poetis,<br />

POSCERE SIBI CENTVM VOCES, id est, centenas<br />

voces; subdit enim,<br />

2.- CENTVM ORA ET CENTVM LINGVAS,<br />

ut simul centum voces emittant. Ex Vergilio VI Aen.<br />

: non mihi si linguae centum<br />

sint, oraque centum,/ ferrea vox; OPTARE IN CARMI-<br />

NA, ab illis, subaudi "describenda". Et hoc faciunt,<br />

3.- SEV FABVLA, id est, tragoedia, PONATVR,<br />

id est, scribatur. Horatius in Poetria : scriptor<br />

honoratum quicumque 2 reponis Achilem; et supra dixit "nec ponere lucum/ artifices nec rus saturum<br />

laudare"; HIANDA, id est, cum magno hiatu postea in<br />

theatro repraesentanda. Iuvenalis : grande<br />

Sophoclaeo bacchamur carmen 3 hiatu; TRAGOEDO<br />

MAESTO, id est, tragoediarum repraesentatori; nam<br />

"tragicus" est tragoediae scriptor; "maesto" autem dicit,<br />

quia tragoedia res maesta ac lugubris est;<br />

4.- VVLNERA SEV PARTHI, id est, bellum<br />

Parthicum, quod Augusti Caesaris auspiciis gestum est;<br />

quod ad stilum carminis heroici pertinet. Et repete a<br />

superioribus "ponatur", id est, describatur, DVCENTIS<br />

FERRVM AB INGVINE, id est, sagittas depromentis ex<br />

pharetra quae ex humeris ad inguina usque dependet; aut<br />

graphice sagittandi modum exprimit.<br />

(1) serviunt S C H P: servitum M.<br />

(2) quicumque: si forte H P Z.<br />

(3) bacchamur carmen: carmen bacchamur Z.<br />

123<br />

SÁTIRA QUINTA<br />

1.- VATIBVS HIC MOS EST (Los vates tienen esta<br />

costumbre). Puesto que hay dos tipos de libertad, a saber, la del<br />

espíritu, es decir, la que proporciona la filosofía, y la del cuerpo,<br />

que ha sido introducida por el derecho de gentes; y en otro<br />

sentido, doble también la esclavitud, a saber, la de quienes<br />

trabajan para los vicios y la de quienes sirven a sus dueños,<br />

muestra el poeta quién es verdaderamente libre; que los viciosos<br />

son esclavos ciertamente de una esclavitud desgraciada, según<br />

aquello de nuestro Salvador, de San Juan VIII : qui facit<br />

peccatum servus est peccati (quien comete pecado es esclavo<br />

del pecado) 1 . Sin embargo, se dirige antes a Anneo Cornuto, su<br />

preceptor en el estudio de la filosofía, fuente de la que había<br />

tomado la materia para escribir <strong>sátira</strong>s, cuyo objetivo es<br />

recomendar las virtudes y erradicar los vicios. VATIBVS HIC<br />

MOS EST (los vates tienen esta costumbre), el sentido es: los<br />

poetas que se disponen a escribir una tragedia o un poema<br />

heroico suelen reclamar para ellos cien voces, cien bocas, cien<br />

lenguas, que hagan resonar algo grandioso en el poema; pero tú,<br />

oh Cornuto, escribes sobre vicios y virtudes en un estilo<br />

atemperado, de donde yo tomé para mí motivo de escribir en<br />

estilo pedestre. Dice, por tanto, HIC MOS EST VATIBVS<br />

(tienen esta costumbre los vates), esto es, los poetas. POSCERE<br />

SIBI CENTVM VOCES (pedir para sí cien voces) , es decir, centenas voces ;<br />

en efecto, continúa,<br />

2.- CENTVM ORA ET CENTVM LINGVAS (cien<br />

bocas y cien lenguas), para emitir cien voces al mismo tiempo.<br />

De Virgilio, Eneida VI : non mihi<br />

si linguae centum sint, oraque centum,/ ferrea vox (aunque<br />

tuviera cien lenguas y cien bocas y una voz de hierro).<br />

OPTARE IN CARMINA sobreentiéndase "ab illis describenda"<br />

(desear para los poemas que ellos han de escribir); y esto hacen,<br />

3.- SEV FABVLA (o una fábula), es decir, una<br />

tragedia, PONATVR (se ponga), es decir, se escriba; Horacio<br />

en el Arte Poética : scriptor honoratum quicumque<br />

reponis Achilem (tú, escritor cualquiera, revives al célebre<br />

Aquiles 2 ); y antes dijo : nec ponere lucum/ artifices,<br />

nec rus saturum laudare. HIANDA (que ha de ser recitada<br />

abriendo la boca), es decir, que después ha de ser representada<br />

en el teatro con gran hiato. Juvenal : grande<br />

Sophoclaeo bacchamur carmen hiatu (con entonación<br />

sofoclea lanzamos como lamentos un gran poema).<br />

TRAGOEDO MAESTO (por un actor triste), es decir, un actor<br />

de tragedia, pues tragicus es el escritor de tragedia; y dice<br />

maesto porque la tragedia es un asunto triste y lúgubre.<br />

4.- VVLNERA SEV PARTHI (o las heridas de un<br />

parto), es decir, la guerra de los partos, que fue llevada a cabo<br />

bajo los auspicios del emperador Augusto, lo cual pertenece al<br />

estilo del carmen heroico; y hay que repetir de los versos<br />

anteriores ponatur (se ponga), es decir, se describa; DVCENTIS<br />

FERRVM AB INGVINE ( que se saca el hierro<br />

de la ingle), es decir, que saca las flechas de la aljaba, que<br />

cuelga desde los hombros a las ingles; o expresa gráficamente el<br />

modo de lanzar flechas.<br />

(1) TA.<br />

(2) TN.


5-6.- QVORSVM HAEC, subaudi, "optas<br />

centum ora et centum linguas". AVT QVANTAS OFFAS<br />

INGERIS, id est, quam magna et grandia carmina<br />

scribis. Alluditque ad illud quod 4 supra dixerat<br />

"hianda"; et infra dicturus 5 est "coenanda glyconi 6 ,<br />

INGERIS, id est, devorandas opponis, VT SIT PAR, id<br />

est, iustum et conveniens, NITI CENTENO GVTTVRE,<br />

id est, centum gutturibus, totidemque linguis coneris<br />

tragoediam devorare; hoc est, tu scribere et tragoedos<br />

pronunciare.<br />

7.- GRANDE LOCVTVRI, id est, poetae tragici<br />

quorum stilus grandiloquus est, LEGVNTO, id est,<br />

colligant, NEBVLAS, id est, res inanes, quales sunt quae<br />

a poetis tragicis et heroicis scribuntur. Martialis : qui legis Oedipoden caligantemque 7 Thyesten,/<br />

Colchidas et Scyllas, quid nisi monstra legis. Et sequitur<br />

hoc lege quod possit dicere vita meum<br />

est; HELICONE 8 , monte Boeotiae Musis sacro, quas in<br />

illis nugis invocare consueverunt poetae. Idque debent<br />

facere, hoc est, nebulas ex Helicone colligere,<br />

8-9.- SI QVIBVS, scilicet poetis, OLLA<br />

PROGNES FERVEBIT, id est, si describent quo pacto<br />

Progne Ithym filium cum sorore Philomela truncavit,<br />

patrique Tereo commanducandum apposuit, AVT OLLA<br />

THYESTAE, id est, quo pacto Atreus Thyestae fratris<br />

filios trucidavit, illique epulandos quoque apposuit; qua 9<br />

utraque de re scriptae fuerunt tragoediae. "Olla", dico,<br />

COENANDA, id est, agenda et repraesentanda,<br />

GLYCONI INSVLSO, tragoedo illius temporis innepto.<br />

"Olla" autem et "fervebit" et "coenanda" ex translatione<br />

superiori dicta sunt, cum dixit "offas 10 " et "hianda 11 "<br />

.<br />

10.- TV NEQVE, poetae, inquam, volunt videri<br />

grandiloqui et magna verba sonantes; sed tu o Cornute,<br />

qui de rebus ad philosophiam, hoc est, ad mores<br />

hominum pertinentibus scribis;<br />

(4) quod: pd M.<br />

(5) dicturus: ducturus M.<br />

(6) coenanda glyconi: insulso coenanda H P Z.<br />

(7) caligantemque R S C H P Z: caligemque M.<br />

(8) Helicone R C S P H: Hellicone M.<br />

(9) qua: quia H P.<br />

(10) offas: offa M.<br />

(11) hianda: coenanda H P.<br />

5-6.- QVORSVM HAEC sobreentiéndase: "optas<br />

centum ora et centum linguas" ()con qué fin esto: deseas cien<br />

bocas y cien lenguas?), AVT QVANTAS OFFAS INGERIS<br />

(o cuántos bocados ingieres), es decir, cuán magnos y<br />

grandiosos poemas escribes; y alude al hianda que había<br />

dicho antes , y más abajo dirá coenanda Glyconi,<br />

INGERIS (ingieres), es decir, los colocas delante para<br />

devorarlos, VT SIT PAR (para que sea "par"), es decir, justo<br />

y conveniente, NITI CENTENO GVTTVRE (esforzarse con<br />

una garganta centuplicada) , es<br />

decir, centum gutturibus (con cien<br />

gargantas) y otras tantas lenguas intentas devorar la tragedia,<br />

esto es, escribirla tú y que la pronuncien los actores trágicos.<br />

7.- GRANDE LOCVTVRI (los que van a<br />

pronunciar algo grande), es decir, los poetas trágicos, cuyo<br />

estilo es grandilocuente, LEGVNTO (elijan), es decir,<br />

escojan. NEBVLAS (brumas), es decir, asuntos inanes, cuales<br />

son los que escriben los poetas trágicos y épicos. Marcial<br />

: qui legis Oedipoden caligantemque Thyesten,/<br />

Colchidas et Scyllas quid nisi monstra legis (Tú que lees<br />

Edipo y un Tiestes que está cegado, Cólquidas y Escilas, )qué<br />

lees sino prodigios?); y sigue : hoc lege<br />

quod possit dicere vita `meum est´ (lee lo que la vida puede<br />

decir *es mío+). HELICONE (en el Helicón), monte de<br />

Beocia consagrado a las Musas, a las que acostumbraron a<br />

invocar los poetas en sus bagatelas; y esto deben hacer, a<br />

saber, elegir las brumas del Helicón.<br />

8-9.- SI QVIBVS (si para algunos), poetas,<br />

claro, OLLA PROGNES FERVEBIT (la olla de Procne va a<br />

hervir), es decir, si describen de qué manera Procne destrozó<br />

a su hijo Itis con su hermana Filomela, y lo sirvió a su padre<br />

Tereo para que se lo comiese; AVT OLLA THYESTAE (o la<br />

olla de Tiestes), es decir, de qué manera Atreo mató a los<br />

hijos de su hermano Tiestes y se los presentó para que se los<br />

comiera; sobre estos dos temas se escribieron tragedias; "la<br />

olla", digo, COENANDA (que ha de ser cenada), es decir,<br />

que va a ser tratada y representada, GLYCONI INSVLSO<br />

(por el insulso Glicón), actor de tragedias inepto de aquella<br />

época; pero olla, fervebit (va a hervir) y coenanda (que va a<br />

ser cenada) están relacionados con la metáfora anterior,<br />

cuando dijo offas e hianda .<br />

10.- TV NEQVE (y tú no), los poetas -digo-<br />

quieren parecer grandilocuentes y hacen resonar grandes<br />

palabras, pero tú, Cornuto, escribes de cosas que pertenecen a<br />

la filosofía, o sea, a las costumbres de los hombres.<br />

124


10-11.- NEQVE PREMIS VENTOS, id est, non<br />

spiras ventosa quaedam et inania verba, FOLLE<br />

ANHELLANTI 12 , id est, pulmone spiritum exprimenti;<br />

quemadmodum fabri ferrarii premendo folles exprimunt<br />

ventos; DVM MASSA, scilicet ferri, hoc est, materia de<br />

qua scribis, COQVITVR CAMINO, id est, conflatur in<br />

fornace, hoc est, tuo ingenio disseritur et disputatur; NEC<br />

RAVCVS, id est, voce suppressa tecum 13 loquens, more<br />

illorum qui meditabundi deambulant; quod praecipue iis<br />

contingit 14 qui versus componunt. Ideo 15 subdit,<br />

MVRMVRE CLAVSO, sic supra "murmura cum<br />

secum et rabiosa silentia rodunt".<br />

12.- CORNICARIS TECVM NESCIO QVID<br />

INEPTE, id est, more cornicum deambulans, nescio quid<br />

ineptum cogitas. Haec mihi sedet expositio, nam<br />

cornicum est spaciari cogitantium more. Verg. I Geo.<br />

: tunc 16 cornix plena pluviam petit 17 improba<br />

voce/ et sola in sicca secum spaciatur harena. Et<br />

Lucanus in V Pharsaliae : instabili gressu<br />

metitur littora cornix. Ovidius quoque II Meta. de cornice loquens scribit: nam cum per littora<br />

lentis/ passibus ut soleo summa spaciarer harena.<br />

13.- NEC INTENDIS RVMPERE, id est, non in<br />

eo laboras ut rumpas, BVCCAS TVMIDAS, id est,<br />

inanibus verbis inflatas; nam "buccae" sunt illae 18 partes<br />

oris quae inflari possunt. Horatius I Ser. :<br />

quin 19 Iuppiter ambas/ iratus inflet buccas; STLOPO 20 ,<br />

id est, sono sive crepitu illo quo ex buccis inflatis vi<br />

quadam compressis elicitur. Non facis, inquam, ea quae<br />

dixi, sed<br />

14.- SEQVERIS VERBA TOGAE, id est, non<br />

scribis bella, sed ea quae pertinent ad pacem, hoc est, de<br />

virtutibus. "Toga" vero pro pace per metonymiam saepe<br />

ponitur; ut illud Ciceronis : cedant arma<br />

togae. [ET TV] CALLIDVS, id est, sapiens;<br />

14-15.- TERIS, id est, limas, scilicet illa verba,<br />

ACRI IVNCTVRA, id est, acuta et ingeniosa<br />

compositione 21 verborum, ORE MODICO, id est, stilo et<br />

dicendi genere mediocri et temperato.<br />

(12) anhellanti: anhelanti alii.<br />

(13) tecum: omittunt H P.<br />

(14) contingit: contigit H P.<br />

(15) ideo: et H P.<br />

(16) tunc: tum Z.<br />

(17) petit: vocat Z.<br />

(18) buccae ... illae: bucce... ille M buccae ille S.<br />

(19) quin: addit illis Z.<br />

(20) stlopo: scloppo H.<br />

(21) compositione: compsitone M.<br />

10-11.- NEQVE PREMIS VENTOS (y no comprimes los<br />

vientos), es decir, no espiras ciertas palabras hinchadas y vacías,<br />

FOLLE ANHELLANTI (con fuelle soplante), es decir, que expulsa<br />

el aire del pulmón, como los herreros expulsan aire moviendo las<br />

fuelles. DVM MASSA (mientras la masa), por supuesto, de hierro,<br />

esto es, la materia de la que escribes, COQVITVR CAMINO (se<br />

cuece en la chimenea), es decir, se aviva en el horno, esto es, se trata y<br />

discute con tu ingenio. NEC RAVCVS (ni ronco), es decir, hablando<br />

contigo mismo en voz baja, como acostumbran a hacer los que<br />

deambulan meditabundos, lo cual atañe principalmente a los que<br />

componen versos. Y sigue, MVRMVRE CLAVSO (con cerrado<br />

murmullo), así antes murmura cum secum et rabiosa silentia<br />

rodunt.<br />

12.- CORNICARIS TECVM NESCIO QVID INEPTE<br />

(graznas contigo mismo de manera inepta un no se qué), es decir,<br />

piensas no sé qué inepto deambulando al modo de las cornejas. Esta<br />

explicación me parece oportuna, pues es propio de las cornejas ir de un<br />

lado para otro, a la manera de los que piensan. Virgilio, Geórgicas I<br />

: tunc cornix plena pluviam petit improba voce/ et sola in<br />

sicca secum spaciatur harena (entonces la importuna corneja llama a<br />

la lluvia a pleno grito y a solas recorre sosegada la seca arena); y<br />

Lucano en La Farsalia V : instabili gressu metitur littora<br />

cornix (recorre el litoral, con paso tambaleante, la corneja) 3 . También<br />

Ovidio, Metamorfosis II hablando de la corneja escribe:<br />

nam cum per littora lentis/ passibus ut soleo summa spaciarer<br />

harena (pues me hallaba yo paseando en la playa a pasos lentos,<br />

como es mi costumbre, por la superficie de la arena, cuando...).<br />

13.- NEC INTENDIS RVMPERE (ni intentas romper), es<br />

decir, no te esfuerzas hasta el punto de romper, BVCCAS TVMIDAS<br />

(los carrillos hinchados), es decir, inflados de palabras vacías, pues<br />

buccae son las partes del rostro que pueden inflarse. Horacio, Sátiras I<br />

: quin Iuppiter ambas/ iratus inflet buccas ( que Júpiter justamente enojado , hinchados los dos<br />

carrillos). STLOPO (con un estallido), es decir, aquel sonido o ruido<br />

seco que sale de los carrillos inflados cuando se aprietan con cierta<br />

fuerza. No haces -digo- esto que he dicho, sino que,<br />

14.- SEQVERIS VERBA TOGAE (sigues las palabras de<br />

la toga), es decir, no escribes guerras, sino lo que pertenece a la paz,<br />

esto es, sobre los valores. Verdaderamente toga se utiliza con<br />

frecuencia de forma metonímica en lugar de paz, como aquello de<br />

Cicerón : cedant arma togae (den paso las armas a la<br />

paz). [ET TV] CALLIDVS (y tú hábil), es decir, que sabes,<br />

14-15.- TERIS (pules), es decir, limas, por supuesto, aquellas<br />

palabras, ACRI IVNCTVRA (en acre juntura), es decir, aguda e<br />

ingeniosa disposición de palabras, ORE MODICO (con boca<br />

moderada), es decir, estilo y género de elocución mediano y<br />

atemperado.<br />

(3) TA.<br />

125


15-16.- Tu, inquam, DOCTVS RADERE, id est,<br />

perstringere et notare, MORES PALLENTES, id est,<br />

vitia, quae faciunt homines flagitiorum suorum<br />

conscientia pallere. Hora. I Epi. : nil conscire<br />

sibi, nulla pallescere culpa; ET DEFIGERE CVLPAM,<br />

id est, taxare et perstringere culpam, quae sequitur<br />

commissa, LVDO INGENVO, id est, non acerbe, sed<br />

quasi per ludum iocumque, quale homines ingenuos<br />

decet uti.<br />

17.- HINC TRAHE, dixit Cornutum stilo<br />

mediocri et temperato de moribus disputare solitum, quod<br />

philosophiae profitetur. Nunc se ipsum, vel alium<br />

quempiam hortatur, ut ab eo sumat scribendi materiam, si<br />

Satyram scribere velit. Dicit igitur, HINC, id est, a<br />

Cornuto, vel a philosophia quam Cornutus profitetur,<br />

TRAHE QVAE DICAS, id est, accipe scribendi<br />

argumentum, [ET] RELINQVE MENSAS MYCENIS,<br />

id est, fabulam de Atreo et Thyeste, quae Mycenis gesta<br />

est;<br />

18.- CVM CAPITE ET PEDIBVS, scilicet<br />

filiorum Thyestae a patre commanducatis, ET NORIS<br />

PRANDIA PLEBEIA 22 , id est, ea quae pertinent ad<br />

mores et vitae communis utilitatem; ac si dicat: omitte<br />

tragoediam, in qua res fictae tractantur de regibus et<br />

heroibus; et cognosce ea quae pertinent ad bene beateque<br />

vivendum. Mart. : agnoscat mores vita<br />

legatque suos.<br />

19-20.- NON EQVIDEM, aut mutatio est<br />

personarum; aut hoc dicit: tu o amice fac quod dixi, quia<br />

ego sic facio, [QVIA] NON STVDEO HOC, scilicet VT<br />

PAGINA, id est, opus, quod scribo, TVRGESCAT<br />

MIHI, id est, sit inflata et tumens, NVGIS BVLLATIS,<br />

id est, deliramentis turgidis et grandibus verbis<br />

sonantibus; nam "bulla" est quae ex illisa aquam surgit.<br />

Martialis : crassior offensae bulla tumescit<br />

aquae; "pagina", inquam, IDONEA DARE PONDVS, id<br />

est, fomitem sive materiam, FVMO, id est, igni, id est,<br />

digna quae comburatur potius quam legatur. Iuvenalis<br />

: lignorum aliquid posce ocyus et quae/<br />

conscribis 23 dona Veneris Telesine marito.<br />

(22) plebeia: plaebeia S plebea H P.<br />

(23) conscribis: componis H P Z.<br />

15-16.- Tú -digo- DOCTVS RADERE (docto en<br />

raer), es decir, censurar y señalar, MORES PALLENTES<br />

(las costumbres que palidecen), es decir, los vicios, que hacen<br />

a los hombres palidecer por la conciencia de sus malas<br />

acciones. Horacio, Epístolas I : nil conscire sibi,<br />

nulla pallescere culpa (no tener que reprocharse nada, ni<br />

palidecer por culpa alguna 4 ); ET DEFIGERE CVLPAM (y<br />

clavar la culpa), es decir, reprender y criticar la culpa,<br />

que sigue a lo que se comete, LVDO INGENVO (con risa<br />

liberal), es decir, no acerbamente, sino casi como juego y<br />

entretenimiento, del cual usan convenientemente los hombres<br />

libres.<br />

17.- HINC TRAHE (arranca de aquí), ha dicho que<br />

Cornuto suele hablar de las costumbres en estilo mediano y<br />

atemperado, lo cual conviene a la filosofía; ahora se exhorta a<br />

sí mismo o a algún otro a tomar de aquí el tema, si quiere<br />

escribir <strong>sátira</strong>s; dice, pues: HINC (de aquí), es decir, de<br />

Cornuto, o de la filosofía a la que Cornuto se dedica, TRAHE<br />

QVAE DICAS (arranca lo que digas), es decir, toma el<br />

argumento para escribir, [ET] RELINQVE MENSAS<br />

MYCENIS (y deja las mesas en Micenas), es decir, la fábula<br />

sobre Atreo y Tiestes, que se desarrolló en Micenas.<br />

18.- CVM CAPITE ET PEDIBVS (con la cabeza y<br />

los pies), por supuesto, los de los hijos de Tiestes, comidos<br />

por su padre, ET NORIS PRANDIA PLEBEIA (y conocerás<br />

las comidas plebeyas), es decir, las que pertenecen a las<br />

costumbres y al uso de la vida común, como si dijera, omite la<br />

tragedia en la que se tratan cosas fingidas sobre reyes y<br />

héroes, y ocúpate de las que pertenecen a la vida tranquila y<br />

feliz. Marcial : agnoscat mores vita legatque suos<br />

(que la vida reconozca y lea sus propias costumbres).<br />

19-20.- NON EQVIDEM (ciertamente no), o hay un<br />

cambio de personas o quiere decir esto: oh amigo, haz lo que<br />

dije, porque yo así lo hago, [QVIA] NON STVDEO HOC<br />

(porque no me afano en esto), a saber, VT PAGINA, (en que<br />

la página), esto es, la obra que escribo, TVRGESCAT MIHI<br />

(se me infle), es decir, sea inflada e hinchada. NVGIS<br />

BVLLATIS (con futilidades ampulosas), es decir,<br />

extravagancias que suenan a palabras hinchadas y grandiosas,<br />

pues bulla es lo que surge del agua al agitarla. Marcial : crassior offensae bulla tumescit aquae (con mayor<br />

consistencia se hincha una burbuja en el agua removida);<br />

"obra" -digo- IDONEA DARE PONDVS (idónea para dar<br />

peso), es decir, yesca o madera, FVMO (al humo), es decir, al<br />

fuego, esto es, digna de ser quemada antes que leída. Juvenal<br />

: lignorum aliquid posce ocyus et quae/ concribis<br />

dona Veneris Telesine marito (pide enseguida algunas<br />

tablas, Telesino, y lo que escribes regálalo al marido de<br />

Venus) 5 .<br />

(4) TA.<br />

(5) TA.<br />

126


21.- SECRETI LOQVIMVR, antea quam rem de<br />

qua scripturus est 24 aggrediatur, multa dicit de amicitia 25<br />

et familiaritate Cornuti secum; atque illud imprimis<br />

amicum rogat ut experiatur an sit illius amicitia dignus.<br />

SECRETI LOQVIMVR, ad hoc quod loqui tecum volo,<br />

non est opus testibus externis.<br />

21-22.- [NOS] DAMVS 26 TIBI NVNC<br />

PRAECORDIA [NOSTRA], id est, sensus interiores;<br />

nam "praecordia" sunt intestina vitalia; sed proprie<br />

diaphragma, hoc 27 septum tranversum; EXCVTIENDA,<br />

id est, exploranda et examinanda, CAMOENA<br />

HORTANTE, id est, ad quod faciendum Musae me, in<br />

quarum tutela sum, hortantur.<br />

22-24.- [ET O] CORNVTE AMICE DVLCIS,<br />

quia amicitia honesta, quam virtus conciliat, etiam<br />

iucundam et utilem complectitur, Aristotele auctore ; IVVAT, id est, delectat me,<br />

OSTENDISSE TIBI, id est, ut ex me compertum habeas,<br />

QVANTA PARS NOSTRAE ANIMAE SIT TVA, id est,<br />

quantam partem habeas nostrae animae; amicorum enim<br />

una dicitur esse anima in duo corpora divisa. Ovidius<br />

Meta. : "O me mihi charior" inquit/ "pars<br />

animae consiste meae". Et Hora. in I Car. : et<br />

serves animae dimidium meae. PVLSA, id est, experire,<br />

an fingam ea quae dico; et est translatio sumpta ab iis qui<br />

vasa testacea explorant ictu digitorum, qua etiam usus est<br />

supra , cum dixit "sonat vitium percussa<br />

maligne/ respondet viridi non cocta fidelia limo". Dicit<br />

itaque, [TV] CAVTVS DIGNOSCERE, id est, ad<br />

dignoscendum et distinguendum,<br />

25.- QVID CREPET, id est, sonet, SOLIDVM,<br />

pro solide, id est, an vas sit plenum, an inane. Vergi. in<br />

Viro bono : nec inania<br />

subtus 28 / indicet admotus digitis pellentibus ictus. Et ut 29<br />

(CAVTVS DIGNOSCERE) TECTORIA PICTAE<br />

LINGVAE, id est, linguam pictam et pulchram, hoc est,<br />

quae tegit verum, et prae se fert pictum et falsum; nam<br />

"tectorium" opus est, cum paries incrustatur calce aut<br />

gypso et superinducitur pictura; ac si dicat: pulsa et<br />

examina an sim amicus inanis et non solidus 30 , et an aliud<br />

dicam ore aliud faciam opere. Lectio tamen antiqua habet<br />

"plectoria"; quae defendi potest ut sit sensus: "pulsa<br />

plectoria", id est, plectra linguae pictae, id est, an<br />

dissonent verba ab operibus, quemadmodum chordae<br />

inter se male convenientes. Suetonius in Claudio :<br />

humentibus 31 naribus plectra 32<br />

(24) de qua scripturus: quam descripturus H P.<br />

(25) amicitia: amicicia M S C.<br />

(26) damus Pe R C S H P: damos M.<br />

(27) hoc: hoc est S P.<br />

(28) subtus: subter Z.<br />

(29) ut: tu P.<br />

(30) et non: an H P.<br />

(31) humentibus: umentibus Z.<br />

(32) plectra: praeterea Z.<br />

21.- SECRETI LOQVIMVR (hablamos en secreto), antes<br />

de abordar el asunto sobre el que va a escribir, dice muchas cosas sobre<br />

la amistad y la familiaridad de Cornuto con él, y en primer lugar pide a<br />

su amigo que averigüe si él es digno de su amistad. SECRETI<br />

LOQUIMVR (hablamos en secreto), no hay necesidad de testigos<br />

extraños para lo que quiero hablar contigo.<br />

21-22.- [NOS] DAMVS TIBI NVNC PRAECORDIA<br />

[NOSTRA] (yo te entrego ahora mis entrañas), es decir, mis<br />

sentimientos más profundos, pues praecordia son las entrañas vitales,<br />

pero especialmente el diafragma, esa separación transversal-<br />

;EXCVTIENDA (para que las sacudas), es decir, para explorarlas y<br />

examinarlas, CAMOENA HORTANTE (exhortándome la Camena),<br />

a hacer esto me animan las Musas, bajo cuya tutela estoy.<br />

22-24.- [ET O] CORNVTE AMICE DVLCIS (y, (oh<br />

Cornuto!, dulce amigo), porque la amistad honesta, que la virtud<br />

proporciona, también lleva consigo una amistad agradable y útil, según<br />

Aristóteles , IVVAT (agrada), es decir,<br />

me deleita, OSTENDISSE TIBI (haberte mostrado), es decir, para<br />

que conozcas de mí, QVANTA PARS NOSTRAE ANIMAE SIT<br />

TVA (cuánta parte de mi alma es tuya), es decir, cuánta parte de mi<br />

alma tienes; en efecto, se dice que el alma de los amigos es una sola,<br />

dividida en dos cuerpos. Ovidio Metamorfosis "O me<br />

mihi charior" inquit/ "pars animae consiste meae" (le interpela: *oh<br />

tú más querido para mí que yo mismo, mitad de mi vida+, y Horacio,<br />

Odas I : et serves animae dimidium meae (y protejas al que es<br />

la mitad de mi alma). PVLSA (golpea), es decir, averigua si finjo en<br />

esto que digo; es metáfora tomada de los que exploran los vasos de<br />

barro con un golpe de los dedos, de la cual (metáfora) también usó<br />

cuando dijo antes : sonat vitium percussa maligne/<br />

respondet viridi non cocta fidelia limo. Dice, por tanto, [TV] CAVTVS<br />

DIGNOSCERE (tú, cauto en reconocer ), es decir,<br />

para reconocer y distinguir .<br />

25.- QVID CREPET (qué cruje), es decir, suena,<br />

SOLIDVM (sólido ), en lugar de solide (con<br />

solidez), es decir, si el vaso está lleno o vacío. Virgilio en El hombre<br />

bueno : nec inania subtus/ indicet<br />

admotus digitis pellentibus ictus, (que el golpe dado con el impulso de<br />

los dedos no indique nada vacío debajo 6 ). Y para que (CAVTVS<br />

DIGNOSCERE) TECTORIA PICTAE LINGVAE (cauto al<br />

reconocer los emplastos de una lengua pintada), es decir, una lengua<br />

pintada y hermosa, esto es, que oculta la verdad, y muestra lo pintado y<br />

lo falso; pues opus tectorium es una obra en la que la pared se enluce<br />

con cal o yeso, y se reviste de pintura, como si dijera: golpea y averigua<br />

si yo soy amigo vano y no sólido, y si digo una cosa de palabra y hago<br />

otra. Pero una lectio antigua tiene plectoria, la cual puede defenderse de<br />

modo que el sentido sea pulsa plectoria, es decir, las dobleces de una<br />

lengua pintada, es decir, si las palabras están lejos de las obras, como<br />

las cuerdas mal acomodadas entre sí. Suetonio en Claudio :<br />

humentibus naribus plectra linguae<br />

(6) TA.<br />

127


linguae titubantia; nam a "plecto" 33 ea forma potest exire<br />

plectorium, qua ab cingo cinctorium, a emungo<br />

emunctorium, a tego tectorium; quid quod pulsare magis<br />

pertinet ad plectra chordasque, quam ad parietum<br />

tectoria. Haec dixi, ne antiqua lectio dispungatur.<br />

26-27.- HIC EGO, sensus est: si more aliorum<br />

poetarum, mihi essent voces centum, centum ora, et<br />

centum linguae optandae, non facerem id in decantandis<br />

fabulis, sed potius in declarando hoc animi mei sensu et<br />

amore erga te meo. Dicit itaque, EGO AVSIM<br />

DEPOSCERE MIHI, id est, optare, HIC, id est, in hac<br />

parte in qua cupio animum meum tibi notum facere,<br />

[CENTVM] VOCES, id est, centum linguis, totidemque<br />

oribus procedentes simul; nam sic haec dividua sunt<br />

accipienda; VT QVANTVM EGO FIXI TE MIHI, id<br />

est, in animo et memoria mea, IN PECTORE<br />

SINVOSO, id est, in corde, quod multos habet sinus et<br />

latebras; sed et tres sinus habet cor, auctore Aristotele<br />

, ubi sunt receptacula et quasi fontes<br />

sanguinis.<br />

28-29.- TRAHAM VOCE PVRA, id est,<br />

expromam 34 voce non ficta, ET VERBA RESIGNENT,<br />

id est, id quod clausum signatumque est in corde aperiant.<br />

Nam "resignare" 35 est id quod signatum est aperire, ut<br />

iure consultus in libro Diges. titu. de poenis qui vivi, inquit, testamentum aperuit et resignavit 36 ;<br />

TOTVM HOC QVOD LATET FIBRA ARCANA, id est,<br />

in corde meo, quanquam fibrae propriae iecoris sunt;<br />

NON ENARRABILE, id est, quod vix ullis verbis<br />

enarrari et explicari potest.<br />

30-36.- CVM PRIMVM, dicit a pubertate se coepisse<br />

dare operam Cornuto philosophiae praeceptori.<br />

Dicit igitur, [O CORNVTE EGO] SVPPOSVI ME TIBI,<br />

id est, sub disciplina tua posui. CVM PRIMVM<br />

PVRPVRA CVSTOS, id est, toga praetexta, qua<br />

utebantur pueri ad annum usque duodevigesimum, in quo<br />

togam virilem sumebant; "praetexta" autem dicebatur,<br />

quia fila purpurea habebat intertexta. "Custodem" autem<br />

appellavit purpuram, quod illa aetas sub custodibus et<br />

paedagogis est; CESSIT MIHI, id est, ego excessi ex ea<br />

aetate. Terentius in Andria : is 37 postquam<br />

excessit ex ephebis Sosia/ liberior 38 vivendi fuit potestas.<br />

[ET CVM] BVLLA, scilicet aurea; quod<br />

(33) plecto: plectro P.<br />

(34) expromam: expromem R.<br />

(35) resignare: resinare P.<br />

(36) aperuit et resignavit: aperuerit recitaverit resignavit Z.<br />

(37) is: nam is P.<br />

(38) liberior: liberius P Z.<br />

titubantia (los plectros de su lengua que tartamudeaban/<br />

titubeaban con las narices goteando 7 ); pues de plecto puede<br />

salir esta forma plectorium, como de cingo, cinctorium, de<br />

emungo, emunctorium, de tego, tectorium; esto porque<br />

pulsare pertenece más a los pectros y a las cuerdas que a los<br />

estucados (tectoria) de las paredes; esto lo he dicho para que<br />

no se elimine 8 la antigua lectio.<br />

26-27.- HIC EGO (aquí yo), el sentido es: si, según<br />

la costumbre de algunos poetas, yo deseara cien voces, cien<br />

bocas y cien lenguas, no lo haría al cantar fábulas, sino más<br />

bien al declarar mis sentimientos y mi amor hacia ti; dice, por<br />

tanto, EGO AVSIM DEPOSCERE MIHI (yo me atrevería a<br />

pedir), es decir, desear, HIC (aquí), en esta parte en la que<br />

deseo que conozcas mi alma, [CENTVM] VOCES (cien<br />

voces), es decir, procedentes de cien lenguas y otras tantas<br />

bocas al mismo tiempo, pues así han de ser entendidos estos<br />

numerales, VT QVANTVM EGO FIXI TE MIHI (para<br />

cuánto yo te he clavado a mí), es decir, en mi<br />

ánimo y en mi memoria, IN PECTORE SINVOSO (en mi<br />

sinuoso pecho), es decir, en el corazón, que tiene muchos<br />

senos y escondrijos, pero también, según Aristóteles , el corazón tiene tres senos, donde están los<br />

receptáculos y como las fuentes de la sangre;<br />

28-29.- TRAHAM VOCE PVRA ( traer con<br />

voz pura), es decir, expresar con voz no fingida, ET VERBA<br />

RESIGNENT (y las palabras revelen), es decir,<br />

abran lo que cerrado y sellado hay en el corazón; pues<br />

resignare es abrir lo que está sellado, como el iureconsultus<br />

en el libro del Digesto, título "De los castigos" , dice: qui vivi testamentum aperuit et resignavit (quien<br />

abrió el testamento de un vivo y lo volvió a sellar). TOTVM<br />

HOC QVOD LATET FIBRA ARCANA, (todo esto que late<br />

en mis arcanas fibras), es decir, en mi corazón, aunque las<br />

fibrae son propias del hígado, NON ENARRABILE<br />

(inenarrable), es decir, que apenas puede contarse y<br />

explicarse con palabras.<br />

30-36.- CVM PRIMVM (tan pronto como), dice que<br />

desde la pubertad empezó a trabajar para Cornuto, su<br />

preceptor de filosofía. Dice, pues, [O CORNVTE EGO]<br />

SVPPOSVI ME TIBI ((Cornuto!, yo me sometí a ti), es decir,<br />

me puse bajo tu disciplina. CVM PRIMVM PVRPVRA<br />

CVSTOS (tan pronto como la púrpura custodia), es decir, la<br />

toga pretexta, que llevaban los niños hasta los diecisiete años,<br />

en que tomaban la toga viril; ahora bien, y praetexta se<br />

llamaba porque tenía hilos de púrpura entretejidos<br />

(intertexta), y la llamó púrpura custos, porque aquella edad<br />

estaba bajo custodes y pedagogos; CESSIT MIHI (me dejó),<br />

es decir, yo salí de esta edad. Terencio en La Andriana : is postquam excessit ex ephebis Sosia/ liberior vivendi<br />

fuit potestas (desde que él salió de las filas de los efebos,<br />

amigo Sosia, tuvo ocasión de vivir con<br />

(7) TN.<br />

(8) Dispungo lo utiliza Nebrija también al comentar expungo y lo hace<br />

equivalente a delere.<br />

128


erat in pueris insigne nobilitatis. Iuvenalis :<br />

dic o senior dignissime bulla; DONATA LARIBVS<br />

SVCCINCTIS, nam puericiae annos egressi bullas<br />

diis laribus donabant; quemadmodum puellae<br />

Veneri pupas; "succinctos" autem Lares dixit, id est,<br />

habentes vestes succinctas, quo habitu colebantur;<br />

PEPENDIT, id est, appensa est ante illorum<br />

effigies, [ET] BLANDI COMITES, id est, amici<br />

adulatores qui paedagogi mihi 39 loco successerunt;<br />

permiserunt "sparsisse oculos", quod paedagogi 40<br />

non permittebant, ET VMBO CANDIDVS, id est,<br />

vestis candida, hoc est, toga virilis quae candida<br />

erat; sed "umbonem" appellavit, quod in modum<br />

umbonis forte erat formata 41 ; ut non togam, sed<br />

clamidem aut cycladem significet, qui amictus<br />

rotundi sunt; PERMISIT SPARSISSE OCVLOS, id<br />

est, circumspicere foeminas, IMPVNE, id est,<br />

licenter et sine poena, quod sub paedagogo non<br />

licebat, TOTA SVBVRA, vico celebri in urbe Roma,<br />

sed praecipue meretricibus frequentato. Vergilius in<br />

Priapeia : nota Suburanas inter Telethusa<br />

puellas. Et Martialis : tonstrix Suburae<br />

faucibus sedet primis. Nam tonstricem hanc<br />

meretricem fuisse poeta significat. CVMQVE ITER<br />

AMBIGVVM EST, id est, cum sumus in ea aetate in<br />

qua certum vivendi genus nobis deligendum est.<br />

Nota est commentatio Prodici sophistae de Hercule<br />

puericiam egresso; deque duabus viis, voluptatis<br />

altera et altera virtutis, sese illis offerentibus; et 42<br />

quo pacto Hercules, spreta voluptatis via, virtutem<br />

secutus est; hoc est quod in Satyra praecedenti de<br />

ypsilo 43 Pythagorae dictum est; [AC] ERROR<br />

NESCIVS VITAE, id est, ignorantia rerum illius<br />

aetatis propria, quae propter inexperientiam nescit<br />

quam potissimum vitam eligat, DEDVCIT 44<br />

MENTES TREPIDAS, id est, adolescentes, in vitae<br />

deliberatione titubantes, IN COMPITA RAMOSA,<br />

id est, ad eum locum, ut ex "y" 45 Pythagorae<br />

Vergilius li. VI Aeneid. dicit: partes ubi se<br />

via scindit in ambas; respicitque ad fabulam illam<br />

Prodici sophistae, de qua supra diximus.<br />

(39) mihi loco: loco mihi R missi loco H P.<br />

(40) paedagogi: quod addit M.<br />

(41) formata: forma M.<br />

(42) et: omittit P.<br />

(43) ypsilo: υ psilo P.<br />

(44) deducit: diducit P.<br />

(45) y: υ P.<br />

mayor libertad 9 ). [ET CVM] BVLLA (y cuando la bula), por<br />

supuesto, de oro, que en los niños es señal de nobleza.<br />

Juvenal : dic o senior dignissime bulla (dime<br />

anciano digno de la bula); DONATA LARIBVS<br />

SVCCINCTIS (entregada a los ceñidos Lares), pues, al<br />

abandonar los años de la infancia, (los niños) entregaban las<br />

bulas a los dioses Lares, como las niñas las muñecas a Venus;<br />

y dijo Lares ceñidos (succincti), es decir, que tienen<br />

vestiduras ceñidas, atuendo bajo la que se les adoraba;<br />

PEPENDIT (pendió), es decir, fue colgada (la bula) ante las<br />

imágenes de aquéllos (los Lares), [ET] BLANDI COMITES<br />

(y los compañeros cariñosos), es decir, los amigos aduladores<br />

que haciéndome de pedagogos me acercaron al lugar; me<br />

permitieron pasear la mirada, lo cual no permitían los<br />

pedagogos, ET VMBO CANDIDVS (y el blanco pliegue), es<br />

decir, vestidura blanca, o sea, la toga viril, que era blanca;<br />

pero la llama umbo precisamente porque estaba formada con<br />

pliegues (umbo), por lo que no equivale a toga sino a clámide<br />

o cíclade, que son vestiduras abombadas; PERMISIT<br />

SPARSISSE OCVLOS ( permitió pasear la mirada),<br />

es decir, echar una ojeada a las chicas, IMPVNE<br />

(impunemente), es decir, con autorización y sin castigo, lo<br />

cual no estaba permitido bajo el pedagogo, TOTA SVBVRA<br />

(por toda la Subura), barrio célebre en la ciudad de Roma, y<br />

frecuentado especialmente por meretrices. Virgilio en<br />

Priapeos : nota Suburanas inter Telethusa puellas<br />

(Teletusa 10 famosa entre las mujeres de la Subura) 11 ; y<br />

Marcial : Tonstrix Suburae faucibus sedet primis,<br />

(en la entrada misma de la Subura... está sentada una<br />

peluquera 12 ); en efecto, el poeta quiere decir que la peluquera<br />

había sido meretriz. CVMQVE ITER AMBIGVVM EST (y<br />

cuando el camino es ambiguo), esto es, cuando estamos en la<br />

edad en que debemos elegir un determinado tipo de vida; es<br />

conocida la observación del sofista Pródico hablando de<br />

Hércules cuando salió de la infancia, y de las dos vías (una<br />

del placer y otra de la virtud) que se le ofrecían, y de qué<br />

manera Hércules, despreciada la vía del placer, siguió la de la<br />

virtud 13 ; esto es lo que en una <strong>sátira</strong> anterior había<br />

dicho sobre la ípsilon de Pitágoras. [AC] ERROR NESCIVS<br />

VITAE (y el errar ignorante de la vida), es decir, la<br />

ignorancia de las cosas propia de aquella edad, la cual a causa<br />

de la inexperiencia ignora qué vida elegir, DEDVCIT<br />

MENTES TREPIDAS (conduce las mentes trémulas), es<br />

decir, adolescentes, que titubean en las deliberaciones de la<br />

vida, IN COMPITA RAMOSA (hacia las encrucijadas<br />

ramosas), es decir, a ese lugar, como dice partiendo de la "y"<br />

de Pitágoras Virgilio, libro VI de la Eneida : partes ubi<br />

se via scindit in ambas (donde el camino se bifurca en dos<br />

partes 14 ); y se refiere a aquella fábula del sofista Pródico de la<br />

cual hemos hablado antes .<br />

(9) TA.<br />

(10) Nos informa Nebrija en su Diccionario de que Teletusa es un nombre<br />

de mujer. No está en el Old, sí en el Quicherat, como un nombre propio<br />

(QUICHERAT 1967, s.v.).<br />

(11) TN.<br />

(12) Era la postura característica de las prostitutas.<br />

(13) Cf. XENOPH. Mem. 2, 1, 21, 34, y también SCHOL. ARISTOPH. Nub.<br />

361.<br />

(14) TN.<br />

129


36-37.- TV CORNVTE SVSCIPIS ANNOS<br />

TENEROS, id est, curam tenerae aetatis meae, SINV<br />

SOCRATICO, id est, imbuendos in studio Philosophiae<br />

illius quae de moribus est. TVNC, scilicet, postea quam<br />

me tibi supposui;<br />

37-38.- REGVLA SOLLERS FALLERE, id est,<br />

doctrina, quae ut pueros in sui amorem alliciat, illos<br />

quibusdam blandimentis decipit, quemadmodum inquit<br />

Horatius pri. Ser. : ut pueris olim dant<br />

crustula blandi/ doctores elementa velint ut discere<br />

prima; APPOSITA, id est, applicata; et est translatio<br />

sumpta a fabris, qui regulam applicant iis rebus quas<br />

explorare volunt; et ideo in translatione perstans dicit,<br />

OSTENDIT MORES INTORTOS, id est, a recta ratione<br />

deviantes.<br />

39.- ET ANIMVS, hic pro parte illa rationali<br />

posuit; quae si rationi obtemperet, efficitur rationis particeps.<br />

Horatius primo Epi. : animum rege, qui<br />

nisi paret,/ imperat, hunc frenis hunc tu compesce<br />

catenis 46 ; PREMITVR RATIONE, id est, coercetur a<br />

prudentia, quae ab Aristotele VI Ethicorum <br />

deffinitur 47 "recta ratio agibilium"; ET LABORAT<br />

VINCI, id est, reluctatur; et tamen a ratione tandem<br />

vincitur.<br />

39-40.- ET ANIMVS DVCIT VVLTVM<br />

ARTIFICEM, id est, artificiosum et fabrefactum; nam<br />

passive accipitur hic; alias active; et sumptum est ab iis<br />

qui ex cera imagines faciunt; unde subdit, SVB TVO<br />

POLLICE, id est, sub tua disciplina.<br />

41.- TECVM ETENIM, se longo tempore<br />

Cornuto fuisse familiarem ostendit. Ego, inquit,<br />

MEMINI [ME] CONSVMERE TECVM, memini cum<br />

praesenti infinitivi prope semper; ut Vergilius in Buco.<br />

: de caelo tactas memini praedicere quercus.<br />

Aliquando tamen cum praeterito eiusdem modi; ut idem<br />

IIII Geor. : nanque sub Oebaliae<br />

memini me turribus altis 48 / (...)/ Corricium 49 vidisse<br />

senem. LONGOS SOLES, id est, dies. Idem in<br />

Buco. : saepe ego longos/ cantando puerum<br />

memini me condere soles.<br />

(46) catenis: catena Z.<br />

(47) deffinitur: dif- R S C H P.<br />

(48) altis: arcis Z.<br />

(49) Corricium: Corycium Z Corytium P.<br />

36-37.- TV CORNVTE SVSCIPIS ANNOS<br />

TENEROS (tú, Cornuto, acoges mis tiernos años), es decir,<br />

el cuidado de mi tierna edad, SINV SOCRATICO (en tu seno<br />

socrático), es decir, para imbuirlos en el estudio de filosofía<br />

de éste, que versa sobre las costumbres. TVNC (entonces), a<br />

saber, después de que me puse bajo tu disciplina,<br />

37-38.- REGVLA SOLLERS FALLERE (la regla<br />

hábil para engañar), es decir, la doctrina que para resultar<br />

atractiva a los niños, los engaña con ciertos halagos, como<br />

dice Horacio, Sátiras I : ut pueris olim dant<br />

crustula blandi/ doctores elementa velint ut discere prima<br />

(como también a veces los maestros cariñosos dan caramelos<br />

a los niños para que aprendan de buena gana el alfabeto);<br />

APPOSITA (colocada), es decir, aplicada; es una metáfora<br />

tomada de los artesanos, que aplican una regla a las cosas que<br />

quieren explorar; y por eso manteniéndose en la metáfora<br />

dice, OSTENDIT MORES INTORTOS (muestra las<br />

costumbres torcidas), es decir, que se desvían de la recta<br />

razón.<br />

39.- ET ANIMVS (y el ánimo), aquí lo puso por<br />

aquella parte racional que, si se somete a la razón, resulta<br />

partícipe de la razón. Horacio en el libro primero de las<br />

Epístolas : animum rege, qui nisi paret,/ imperat,<br />

hunc frenis hunc tu compesce catenis (domina tu carácter,<br />

pues o lo tienes sometido o manda él: has de refrenarlo,<br />

encadenarlo); PREMITVR RATIONE (es oprimido por la<br />

razón), es decir, es forzado por la prudencia que, a partir de<br />

Aristóteles en el VI de la Ética , se define como<br />

"recta razón de lo factible"; ET LABORAT VINCI (y le<br />

cuesta ser vencido), es decir, opone resistencia, pero<br />

finalmente es vencido por la razón.<br />

39-40.- ET ANIMVS DVCIT VVLTVM<br />

ARTIFICEM (y el carácter toma apariencia artificial), es<br />

decir, artificiosa y fabricada, pues aquí se entiende en pasiva,<br />

otras veces, en activa; y está tomado de los que hacen<br />

imágenes de cera; por eso añade, SVB TVO POLLICE (bajo<br />

tu pulgar), es decir, bajo tu disciplina.<br />

41.- TECVM ETENIM (en efecto, contigo), muestra<br />

que había sido mucho tiempo íntimo de Cornuto; yo -dice-<br />

MEMINI [ME] CONSVMERE TECVM (recuerdo que<br />

consumía contigo), memini con infinitivo presente casi<br />

siempre, como Virgilio en Bucólicas : de caelo tactas<br />

memini praedicere quercus ( recuerdo, nos<br />

predijeron este mal las encinas heridas por el rayo); pero<br />

alguna vez con este modo en pasado, como el<br />

mismo en Geórgicas IV : nanque sub<br />

Oebaliae memini me turribus altis/ (...)/ Corricium vidisse<br />

senem (pues yo me acuerdo de que al pie de las altas torres<br />

de Ébalo, he visto a un viejo de Córico 15 ). LONGOS SOLES<br />

(largos soles), es decir, días; el mismo en<br />

Bucólicas : saepe ego longos/ cantando puerum<br />

memini me condere soles (recuerdo yo que de joven con<br />

frecuencia estaba cantando hasta ponerse el sol).<br />

(15) TA.<br />

130


42.- ET DECERPERE TECVM PRIMAS<br />

NOCTES EPVLIS, id est, epulas in prima parte noctis;<br />

quo tempore philosophiae studiosis coenandum erat, cum<br />

alii hora diei nona coenare inciperent.<br />

43.- ET AMBO DISPONIMVS, id est,<br />

ordinamus, VNVM OPVS ET REQVIEM, id est,<br />

negotium et ocium.<br />

44.- ATQVE LAXAMVS, id est, relaxamus et<br />

remittimus, SERIA, id est, res graves et severas, quibus<br />

ioci, quibus utimur in mensa, opponuntur; ideo dicit,<br />

MENSA VERECVNDA, id est, in qua utimur iocis<br />

honestis. Iuvenalis contra: hic nullus, inquit,<br />

est pudor verbis 50 , aut reverentia mensae. Potest et<br />

"mensa 51 verecunda" de victu modesto intelligi.<br />

45.- NON EQVIDEM, tantam animorum<br />

concordiam dicit non potuisse inter eos provenire, nisi ex<br />

constellatione; "equidem" propre semper cum verbo<br />

primae personae singularis, nam ex "ego" et "quidem"<br />

componi videtur; hic vero pro quidem tantum accipitur.<br />

45-46.- NON DVBITES DIES AMBORVM, id<br />

est, possis non dubitare dies natales utriusque nostrum,<br />

CONSENTIRE CERTO FOEDERE, id est, concordare<br />

certa lege naturae et a constellatione provenienti. Ideo 52<br />

subdit, ET DVCI AB VNO SYDERE, id est, constellatione;<br />

47-48.- VEL PARCA TENAX VERI, id est,<br />

veritatis, hoc est, fatum quod mentiri non potest,<br />

SVSPENDIT LIBRA AEQVALI, id est, quasi 53 in<br />

bilance posuit et adaequavit, NOSTRA TEMPORA, id<br />

est, vitam moresque nostros; vel "tempora nostra", id est,<br />

horoscopum in quo sumus nati; quasi dicat: credibile est<br />

nos fuisse natos sub Librae signo, quando tam ex aequo<br />

et concordi fato vivimus; SEV HORA NATA, id est, hora<br />

natalis sive horoscopus, FIDELIBVS, id est, mihi ac tibi,<br />

fidelibus amicis,<br />

49.- DIVIDIT FATA CONCORDIA, id est,<br />

concordantia, DVORVM, id est, utriusque nostrum, IN<br />

GEMINOS, id est, in signum Geminorum; significat<br />

autem se fuisse natos in illo signo tanta unanimitate,<br />

quanta fuit inter Castorem et Pollucem, propter quam<br />

caelum quoque meruerunt. Legitur et "concordia fata<br />

deorum", ut sit sensus: dividit concordia fata deorum,<br />

scilicet, Castoris et Pollucis; "in geminos", id est, in<br />

me atque te, qui sumus quasi gemelli.<br />

(50) est pudor verbis: verbis pudor est H verbis pudor P Z.<br />

(51) mensa: omittunt H P.<br />

(52) ideo: idem H P.<br />

(53) quasi: omittunt H P.<br />

42.- ET DECERPERE TECVM PRIMAS NOCTES<br />

EPVLIS (y que consumía contigo lo primero de<br />

las noches en las cenas), es decir, las comidas al principio de<br />

la noche, momento en que tenían que cenar los filósofos,<br />

mientras que otros empezaban a cenar a la hora nona.<br />

43.- ET AMBO DISPONIMVS (y los dos<br />

disponemos), es decir, ordenamos, VNVM OPVS ET<br />

REQVIEM (un solo trabajo y descanso), es decir, la<br />

obligación y el ocio.<br />

44.- ATQVE LAXAMVS (y soltamos), es decir,<br />

relajamos y abandonamos, SERIA (las cosas serias), es decir,<br />

los asuntos graves y serios, a los que se oponen los chistes<br />

que usamos en la mesa, por eso dice: MENSA<br />

VERECVNDA (mesa moderada), es decir, en la que<br />

contamos chistes decentes; por el contrario Juvenal <br />

dice: hic nullus est pudor verbis, aut reverentia mensae,<br />

(aquí no hay pudor alguno con respecto a las palabras ni<br />

respeto a la mesa). Puede también entenderse mensa<br />

verecunda (mesa moderada) en relación a un menú modesto.<br />

45.- NON EQVIDEM (ciertamente no), dice que<br />

tanta unanimidad no pudo haber entre ellos, a no ser por las<br />

estrellas; equidem casi siempre con un verbo en primera<br />

persona de singular, pues parece que se compone de ego y<br />

quidem, pero aquí se toma simplemente en lugar de quidem.<br />

45-46.- NON DVBITES DIES AMBORVM (no<br />

dudes de que los días de ambos), es decir, no puedes dudar de<br />

que los días natalicios de ambos, CONSENTIRE CERTO<br />

FOEDERE (consienten en cierta alianza), es decir,<br />

concuerdan según cierta ley natural y que proviene de las<br />

estrellas, por eso continúa, ET DVCI AB VNO SYDERE (y<br />

son guiados por una sola estrella), es decir, constelación.<br />

47-48.- VEL PARCA TENAX VERI (o la parca<br />

tenaz en lo verdadero), es decir, en la verdad, esto es, el fatum<br />

que no puede mentir, SVSPENDIT LIBRA AEQVALI<br />

(sopesó en Libra equilibrada), es decir, puso como en una<br />

balanza e igualó, NOSTRA TEMPORA (nuestros tiempos),<br />

es decir, nuestra vida y costumbres, o tempora nostra, es<br />

decir, el horóscopo en el que hemos nacido, como si dijera, es<br />

creíble que hemos nacido bajo el signo de Libra, puesto que<br />

vivimos bajo un fatum tan igual y concorde; SEV HORA<br />

NATA (o la hora nacida), es decir, hora natal u horóscopo,<br />

FIDELIBVS (para los fieles), es decir, para ti y para mí,<br />

amigos fieles,<br />

49.- DIVIDIT FATA CONCORDIA (divide los<br />

concordes destinos), es decir, la concordancia, DVORVM (de<br />

los dos), es decir, de nosotros dos, IN GEMINOS (entre los<br />

gemelos), es decir, en el signo de los gemelos ; y<br />

significa que ellos nacieron bajo aquel signo con tan gran<br />

unanimidad, cuanta hubo entre Cástor y Pólux, por la cual -<br />

unanimidad- merecieron también el cielo. Se lee también<br />

concordia fata deorum, de modo que el sentido es: divide los<br />

concordes destinos de los dioses, por supuesto, de Cástor y<br />

Pólux, in geminos (entre los gemelos), o sea, entre tú y yo,<br />

que somos como gemelos.<br />

131


50.- [ET] FRANGIMVS, id est, mitigamus,<br />

NOSTRO IOVE, quem habuimus in natali nostro<br />

propicium et benignum, SATVRNVM GRAVEM, id est,<br />

perniciosum, quasi dicat, si quid erat quod malignitate<br />

Saturni potuit dissociare animos nostros, id totum<br />

temperatum est Iovis benignitate.<br />

51.- NESCIO CERTE QVOD ASTRVM, id est,<br />

quae stella est, QVOD TEMPERAT 54 ME TIBI, id est,<br />

conciliat; ac si dicat: hoc tantum scio nos esse unanimes,<br />

sed nescio quo fato sive constellatione.<br />

52.- MILLE HOMINVM SPECIES 55 , accedit<br />

ad Satyrae materiam, dicitque homines variare circa vitae<br />

studia, cum sibi non proponant finem recte vivendi. Dicit<br />

igitur, MILLE SPECIES, id est, mille hominum modi<br />

sunt, ET RERVM VSVS DISCOLOR, id est, varium<br />

exercitium.<br />

53.- VELLE SVVM, id est, propria voluntas; ut<br />

sit verbum pro nomine, EST CVIQVE, Horatius II Ser.<br />

: quot capitum vivunt totidem studiorum/<br />

milia. Et illud Vergilii in Buco. : trahit sua<br />

quemque voluptas; NEC VIVITVR VNO VOTO, quia<br />

varia sunt hominum vota; quod exemplis manifestat,<br />

dicens:<br />

54-55.- HIC, id est, aliquis, MVTAT, id est,<br />

commutat et mercatur, PIPER RVGOSVM, tale enim ad<br />

nos pervenit; nam curatum flaccescit, SVB SOLE<br />

RECENTI, id est, oriente. Vergilius :<br />

sole recens orto. Defertur autem ad nos ex monte<br />

Caucaso, qui orientalis est si ad nos referatur; ET<br />

GRANA CYMINI, scilicet, Ethiopici; quod Hippocrates<br />

"regium" appellat. De quo Plinius in His. na. li. XXII<br />

. Neque enim de cymino vulgari poeta hic<br />

loquitur, sed neque de rustico quod passim nascitur;<br />

PALLENTIS, ab effectu; quoniam ut dicit Plinius de 56 cymino Aethiopico: colorem utentium 57<br />

mutat in pallorem. Horatius I Episto.


18>: si 58 / pallerem casu biberent exangue cuminum.<br />

Dicitur autem "cyminum" et "cuminum" mutatione<br />

y.psili in u, quod saepe fieri consuevit. "Mutat", inquam,<br />

MERCIBVS ITALIS, ut faciat commercia, id est,<br />

mercium commutationes.<br />

56.- HIC SATVR, id est, alius cibo refertus,<br />

MAVVLT TVRGESCERE, id est, pinguescere, SOMNO<br />

IRRIGVO, id est, qui per membra irrigatur et infunditur.<br />

Vergi. pri. Aeneid. : at Venus Ascanio<br />

placidam per membra quietem/ irrigat. HIC, id est,<br />

alius, INDVLGET CAMPO, id est, dat operam<br />

honoribus ambiendis; nam Romae in campo Martio<br />

magistratuum suffragia colligebantur. Aut "dat operam<br />

Campo", quod ibidem iuvenes se exercebant.<br />

57.- HVNC ALEA DECOQVIT, id est, eo<br />

paupertatis deducit, ut decoquere cogatur. Est enim<br />

"decoquere", cum non habeas unde creditoribus solvas,<br />

versuram facere. Cicero in Philippicis : tenesne<br />

memoria praetextatum 59 decoxisse.<br />

57-58.- ILLE PVTRIS IN VENEREM, id est,<br />

resolubilis sive consumptus nimio concubitu. Vergilius<br />

pri. Geor. : putris se gleba resolvit; SED CVM<br />

CHIRAGRA, morbus articularis, LAPIDOSA, quia<br />

humores ad articulos quasi in lapidem condensat,<br />

59.- FREGERIT ARTICVLOS, id est,<br />

debilitaverit et impedierit 60 . Horatius secundo Sermonum<br />

: scurra Volanerius 61 postquam illi iusta<br />

chiragra 62 / contudit articulos; RAMALIA VETERIS<br />

FAGI, id est, qui articuli iam contusi et inutiles facti, sunt<br />

quasi ramalia, id est, rami aridi veteris fagi. Alluditque ad<br />

illud Vergilii in Buco. : usque ad aquam et veteris<br />

iam fracta cacumina fagi 63 . Sic supra dixit "ut<br />

ramale vetus praegrandi subere coctum".<br />

60-61.- TVNC, scilicet, corpore libidinibus<br />

exhausto, posteaquam 64 inciderunt in podagram et<br />

chiragram 65 ; SERI, id est, ipsi sero, id quod est temporis<br />

accomodatum personae, INGEMVERE, id est, dolent,<br />

DIES CRASSOS, id est, tristes et<br />

(58) si: quod si P Z quia si H.<br />

(59) praetexatum: addunt te C H P Z.<br />

(60) et impedierit: omittunt H P.<br />

(61) Volanerius: vola nervis M.<br />

(62) chiragra: cheragra Z.<br />

(63) veteris... fagi: veteres fagos Z.<br />

(64) posteaquam: postquam S H P.<br />

(65) et chiragram: omittit C.<br />

de Etiopía 18 : colorem utentium mutat in pallorem<br />

(cambia a pálido el color de quienes lo usan). Horacio, Epístolas I<br />

: si/ pallerem casu biberent exangue cuminum (si yo<br />

por una casualidad me volviese pálido, bebería comino). Y se dice<br />

cyminum y cuminum por cambio de la ípsilon en "u", lo cual es<br />

frecuente. "Cambia" -digo- MERCIBVS ITALIS (por las<br />

mercancías italas) para hacer comercios, es decir, trueques de<br />

mercancías.<br />

56.- HIC SATVR (éste saciado), es decir, algún otro harto<br />

de comida, MAVVLT TVRGESCERE (prefiere hincharse), es decir,<br />

engordar, SOMNO IRRIGVO (con sueño irrigante), es decir, que se<br />

riega y difunde por los miembros. Virgilio, Eneida I : at<br />

Venus Ascanio placidam per membra quietem/ irrigat (mientras<br />

Venus comunica a los miembros de Ascanio un plácido sosiego).<br />

HIC (éste), es decir, otro, INDVLGET CAMPO (se dedica al<br />

Campo), es decir, trabaja por conseguir honores; pues en Roma en el<br />

campo de Marte se recogían los votos de los magistrados; o "trabaja<br />

en el Campo", porque allí mismo hacían ejercicio los jóvenes.<br />

57.- HVNC ALEA DECOQVIT (a éste le recuece el<br />

juego), es decir, lo conduce a tal punto de pobreza que le obliga a<br />

consumirse (decoquere); en efecto, decoquere es pedir prestado,<br />

cuando no tienes de dónde pagar a los acreedores. Cicerón en<br />

Filípicas : tenesme memoria praetextatum decoxisse<br />

()recuerdas que ya con la pretexta estabas en bancarrota?).<br />

57-58.- ILLE PVTRIS IN VENEREM (aquél<br />

descompuesto en Venus), es decir, frágil o<br />

consumido por excesivas relaciones sexuales. Virgilio, Geórgicas I<br />

: putris se gleba resolvit (la gleba se convierte en polvo). SED<br />

CVM CHIRAGRA (pero cuando la quiragra), enfermedad de las<br />

articulaciones, LAPIDOSA (pedregosa), porque convierte casi en<br />

piedras los humores en las articulaciones,<br />

59.- FREGERIT ARTICVLOS (haya roto las<br />

articulaciones), es decir, las haya debilitado y anulado. Horacio en el<br />

libro segundo de las Sátiras : scurra Volanerius postquam<br />

illi iusta chiragra/ contudit articulos (Volanerio el bufón, después de<br />

que una gota bien merecida le estropeó las articulaciones de los<br />

dedos); RAMALIA VETERIS FAGI (ramajes de un haya vieja), es<br />

decir, las articulaciones, una vez azotadas y hechas inútiles, son casi<br />

como ramajes (ramalia), es decir, ramas secas de un haya vieja; y<br />

alude a aquello de Virgilio en Bucólicas : usque ad aquam et<br />

veteris iam fracta cacumina fagi (hasta llegar a la ribera y al viejo<br />

hayedo, copas desmochadas ya); así dijo antes ut ramale<br />

vetus praegrandi subere coctum.<br />

60-61.- TVNC (entonces), a saber, con el cuerpo exhausto<br />

por los placeres, después de que estén afectados de podagra y<br />

quiragra, SERI (tardíos), es decir, ipsi sero (ellos mismos tarde), lo<br />

que es propio del tiempo se aplica a la persona; INGEMVERE<br />

(lamentaron), es decir, lloran, DIES CRASSOS ( los días<br />

espesos), es decir, tristes<br />

(18) colorem quoque bibentium similiter mutat in pallorem.<br />

133


nubilosos, ET LVCEM PALVSTREM, id est, quasi<br />

vaporibus ex palude resolutis implicitam 66 et obscuram,<br />

TRANSISSE, id est, consuptam esse, cum nihil<br />

splendidum in vita egerint. ET INGEMVERE VITAM<br />

RELICTAM SIBI, id est, quod ad eam aetatem quae sit<br />

morbis obnoxia pervenerint.<br />

62.- AT TE NOCTVRNIS, alii eo modo vivunt<br />

quo diximus; sed tu o Cornute in studio philosophiae<br />

atque in contemplatione veritatis omne tempus consumis,<br />

deinde in aures discipulorum transfundis. Dicit itaque,<br />

AT IVVAT TE, id est, tu e diverso delectaris. Nam "at"<br />

particula est adversativa; IMPALLESCERE, id est,<br />

usque ad pallorem insudare, CHARTIS NOCTVRNIS, id<br />

est, libris philosophorum, quos per noctis tempus<br />

elucubrationibus versas.<br />

63-64.- CVLTOR ENIM IVVENVM, id est, tu<br />

philosophiae praeceptor, qua iuvenum maxime ingenia<br />

excoluntur a te, INSERIS FRVGE CLEANTHEA, id<br />

est, semine et doctrina Cleanthis, philosophi Stoici. De<br />

quo Iuvenalis : et iubet archetypos plutheum 67<br />

servare Cleanthas, AVRES 68 PVRGATAS, scilicet<br />

iuvenum, quos erudis, quos oportet dedocere falsam<br />

doctrinam, aut perversos mores ut bonos inducas.<br />

PETITE HINC, iuvenes ad studium 69 philosophiae, hoc<br />

est, virtutis professionem hortatur; ut sub hoc praeceptore<br />

discant fines bonorum et malorum. Dicit itaque, [O]<br />

IVVENES, ad quos potissimum hoc pertinet, ET<br />

SENES, ut omnem sexum et aetatem comprehendat.<br />

Horat. I Epi. : id quod/ aeque pauperibus<br />

prodest locupletibus aeque/ et quod 70 neglectum pueris<br />

senibusque nocebit; PETITE 71 HINC, scilicet, a<br />

Cornuto, sive a philosophia, FINEM ANIMI CERTVM,<br />

id est, veram foelicitatem, quae est, Aristotele auctore<br />

, operatio animi secundum virtutem<br />

optimam in vita perfecta. "Certum" autem dixit, quia<br />

eodem auctore, nulla in re certitudo tanta esse potest,<br />

quanta in operatione secundum virtutem.<br />

65.- "Et petite hinc", VIATICA, id est, virtutis<br />

cognitionem, quae est quasi viaticum quoddam et<br />

impensae, quibus ad vitae portum pervenire valeamus,<br />

cum fortunae et naturae bona illuc usque ad 72 perveniant<br />

semper; MISERIS CANIS, id est, senectuti miseriis<br />

multis obnoxiae. Vnde Biantis illud quod nos in<br />

distichon redegimus, "disce bonas artes miserisque<br />

viatica canis/ dicebat, firmas si tibi quaeris opes".<br />

(66) implicitam: implicitatem R.<br />

(67) plutheum: pluteum P Z.<br />

(68) aures: auras M.<br />

(69) studium: studiuum M.<br />

(70) et quod: aeque Z.<br />

(71) petite: petit M.<br />

(72) ad: omittunt R S H P.<br />

y oscuros, ET LVCEM PALVSTREM (y la luz pantanosa), es decir,<br />

casi como encubierta por los vapores que salen del pantano y obscura,<br />

TRANSISSE (hayan pasado), es decir, se hayan consumido, sin haber<br />

disfrutado de nada espléndido en su vida. ET INGEMVERE VITAM<br />

RELICTAM SIBI (y lloran que se hayan dejado la vida), es decir,<br />

que hayan llegado a esa edad que es propensa a las enfermedades.<br />

62.- AT TE NOCTVRNIS (pero a ti con nocturnos ),<br />

unos viven del modo que hemos dicho; pero tú, Cornuto, pasas<br />

todo el tiempo en el estudio de la filosofía y en la contemplación de la<br />

verdad, luego lo transmites a los oídos de tus alumnos; dice, pues: AT<br />

IVVAT TE (pero a ti te agrada), es decir, por el contrario, tú te<br />

deleitas, pues at es una partícula adversativa; IMPALLESCERE<br />

(palidecer), es decir, insudar hasta la palidez, CHARTIS<br />

NOCTVRNIS (con papiros nocturnos), es decir, con libros de<br />

filósofos, que durante la noche no paras de estudiar.<br />

63-64.- CVLTOR ENIM IVVENVM (en efecto, <br />

cultivador de los jóvenes), es decir, tú, preceptor de filosofía, con la que<br />

cultivas especialmente el ingenio de los jóvenes, INSERIS FRVGE<br />

CLEANTHEA (siembras con fruto cleanteo), es decir, con la semilla<br />

y doctrina de Cleantes, filósofo estoico, del que Juvenal : et<br />

iubet archetypos plutheum servare Cleanthas (y manda depositar en<br />

sus anaqueles los manuscritos de Cleantes), AVRES PVRGATAS<br />

(los oídos purgados), por supuesto, de los jóvenes, a quienes educas, a<br />

los que conviene disuadir de falsas doctrinas o perversas costumbres<br />

para inculcarles las buenas. PETITE HINC (buscad de aquí), exhorta<br />

a los jóvenes al estudio de la filosofía, esto es, a la profesión de la<br />

virtud, para que aprendan bajo este protector los límites de lo bueno y<br />

de lo malo; dice, pues, [O] IVVENES ((jóvenes!), a quienes atañe<br />

especialmente esto, ET SENES ((y viejos!), para abarcar todo sexo y<br />

edad, Horacio, Epístolas I : id quod/ aeque pauperibus<br />

prodest locupletibus aeque/ et quod neglectum pueris senibusque<br />

nocebit (aquello que es igualmente provechoso para los pobres y para<br />

los ricos y que, de ser omitido, perjudicaría a niños y viejos).<br />

PETITE HINC (buscad de aquí), a saber, de Cornuto, o de su<br />

filosofía, FINEM ANIMI CERTVM (el fin seguro del ánimo), es<br />

decir, la verdadera felicidad, que, según Aristóteles , es la actuación del espíritu según la virtud óptima en una vida<br />

perfecta; y dijo certum porque, según este mismo autor, no puede<br />

haber en ninguna cosa certeza tan grande cuanta hay en el esfuerzo<br />

encaminado a la virtud.<br />

65.- Et petite hinc (y pedid de aquí) VIATICA (viáticos), es<br />

decir, el conocimiento de la virtud, que es como una especie de viático<br />

y alimento, con los que podemos llegar al puerto de la vida, porque<br />

siempre llegan hasta allí los bienes de la fortuna y de la naturaleza;<br />

MISERIS CANIS (para las míseras canas), es decir, para la vejez,<br />

que es propensa a muchas miserias, de donde volvemos a aquello de<br />

Bías que resumimos en un dístico 19 , disce bonas artes miserisque<br />

viatica canis/ dicebat, firmas si tibi queris opes (aprende las buenas<br />

artes y los viáticos para las míseras canas, decía, si quieres para ti<br />

seguras ganancias).<br />

(19) Vid. n. ad II 43.<br />

134


66.- CRAS FIET HOC, verba sunt illius qui, ut<br />

ait Horatius , recte vivendi prorogat<br />

horam. Et disponit ad materiam Satyrae quae est, ut a 73<br />

principio diximus, de vera libertate ac servitute. CRAS<br />

FIET HOC, incontinens quispiam dicit: cras incipiam<br />

recte vivere, [ET] IDEM 74 , subaudi "dicit die<br />

insequenti", CRAS FIET, id est, incipiam bene vivere.<br />

66-67.- (QVID) DONAS, dicit Persius<br />

incontinenti, quid promittis tibi, QVASI MAGNVM<br />

DIEM, in quo, scilicet, sunt multi dies singula cras<br />

continentes. SED CVM LVX ALTERA, id est, sequens<br />

dies, VENIT, in praterito,<br />

68.- IAM CONSVMPSIMVS, id est,<br />

perdidimus, CRAS HESTERNVM, id est, diei<br />

praecedentis, [ET] ECCE ALIVD CRAS, scilicet<br />

tertium, quartum et deinceps,<br />

69.- EGERIT, id est, consumit et emittit, HOS<br />

ANNOS, id est, hanc vitam quae est nobis a deo, ut bene<br />

beateque vivamus, concessa. ET SEMPER [PARVM],<br />

subaudi "temporis", ERIT VLTRA, id est, futurum.<br />

Martialis : cras te victurum cras dicis<br />

Posthume 75 semper. Et sequitur : sera<br />

nimis vita est crastina, vive hodie.<br />

70.- NAM QVAMVIS, incontinentem comparat<br />

rotae posteriori currus binarum rotarum, quae nunquam<br />

consequitur 76 rotam priorem, cum tantum praecedens<br />

currat, quantum succedens sequatur. Ita igitur incontinens<br />

nunquam pertinget illud cras, quo sibi recte vivendi<br />

principium est faciendum. Ordo est:<br />

70-71.- NAM [TV], o incontinens, FRVSTRA<br />

SECTABERE, quia nunquam consequeris, CANTHVM,<br />

subaudi "rotae praecedentis", hoc est, ferreum illum<br />

orbem quo rotae vinciuntur, ut dicit Quintilianus li. pri.<br />

Ora. Insti. . Et Martialis in disticho cuius<br />

lemma est "trochus" : iste trochus pueris, at<br />

mihi canthus erit. Et Tertio Regum 77 <br />

libro Hieronimo interprete: axes, inquit, canthi 78 , radii et<br />

(73) a: in H P.<br />

(74) et idem: omittunt H P.<br />

(75) Posthume: Postume Z.<br />

(76) consequitur: assequitur H P.<br />

(77) tertio: IIII lib. H P.<br />

(78) id est addunt H P.<br />

66.- CRAS FIET HOC (mañana se hará esto), son<br />

palabras de aquél que, como dice Horacio :<br />

recte vivendi prorogat horam (va posponiendo el momento<br />

de vivir rectamente), y se dispone para el tema de la Sátira,<br />

que versa, como dijimos desde el principio, sobre la verdadera<br />

libertad y la servidumbre. CRAS FIET HOC (mañana se<br />

hará esto), un incontinente cualquiera dice "mañana empezaré<br />

a vivir con rectitud", [ET] IDEM sobreentiéndase, "dicit die<br />

insequenti" (y lo mismo dice al día siguiente), CRAS FIET<br />

(mañana se hará), es decir, empezaré a vivir bien.<br />

66-67.- (QVID) DONAS (qué donas), dice Persio al<br />

incontinente: qué te prometes, QVASI MAGNVM DIEM<br />

(como si fuera un día grande), en el cual, claro está, hay<br />

muchos días que contienen cada uno un mañana; SED CVM<br />

LVX ALTERA (pero cuando otra luz), es decir, el día<br />

siguiente, VENIT, en pasado (ha llegado),<br />

68.- IAM CONSVMPSIMVS (ya hemos consumido),<br />

es decir, hemos perdido, CRAS HESTERNVM (el mañana<br />

de ayer), es decir, del día precedente, [ET] ECCE ALIVD<br />

CRAS (y he aquí que otro mañana), a saber, el tercero, el<br />

cuarto y el de después,<br />

69.- EGERIT (ha pasado), es decir, consume y deja<br />

pasar, HOS ANNOS (estos años), es decir, esta vida que nos<br />

ha sido dada por la divinidad para que vivamos bien y<br />

felizmente. ET SEMPER [PARVM] sobreentiéndase,<br />

"temporis" (y siempre un poco de tiempo), ERIT VLTRA<br />

(habrá más allá), es decir, existirá: Marcial : cras<br />

te victurum cras dicis Posthume semper (que tú vivirás<br />

mañana, mañana dices siempre, Póstumo); y se deduce<br />

sera nimis vita est crastina, vive hodie<br />

(vivir mañana es demasiado tarde, vive hoy).<br />

70.- NAM QVAMVIS (pues aunque), compara al<br />

incontinente con la rueda trasera de un carro de dos ruedas,<br />

que nunca alcanza a la rueda delantera, porque tanto corre la<br />

que precede cuanto persigue la que va detrás; por tanto, así el<br />

vicioso nunca alcanza aquel mañana en el que tiene que<br />

realizar el principio de vivir rectamente. El orden es:<br />

70-71.- NAM [TV] (pues tú), (incontinente!,<br />

FRVSTRA SECTABERE (en vano perseguirás), porque<br />

nunca alcanzarás, CANTHVM sobreentiéndase "rotae praecedentis"<br />

(la llanta de la rueda precedente), esto es, el aro de<br />

hierro quo rotae vinciuntur (con que están rodeadas las<br />

ruedas), según dice Quintiliano en el libro primero de las<br />

Instituciones oratorias 20 y Marcial en el dístico<br />

cuyo lema es trochus : iste trochus pueris, at<br />

mihi canthus erit (esto será un aro para los niños, pero para<br />

mí será un cerco); y en el tercer libro de los Reyes 21 , según la<br />

(20) ferrum, quo rotae vinciuntur, dici solet cantus, quanquam eo tanquam<br />

recepto utitur Persius.<br />

(21) axes earum, et radii, et canthi, et modioli, omnia fusilia.<br />

135


modioli omnia fusoria; VERTENTEM SESE, motu,<br />

scilicet, vertiginis, qui simul duplex est, in longum<br />

scilicet, et in orbem; QVAMVIS PROPE TE, subaudi<br />

"sit canthus et rota illa", [ET] QVAMVIS SVB VNO<br />

TEMONE, cui per duos axes binae rotae, hoc est, priores<br />

et posteriores applicantur.<br />

72.- "Frustra", inquam, "sectabere canthum",<br />

CVM ROTA, id est, tu quasi rota, POSTERIOR, id est,<br />

sequens priorem, curras, ET IN AXE SECVNDO, cui<br />

posteriores rotae applicantur.<br />

73.- LIBERTATE OPVS EST, sensus est: ad<br />

hoc ut incipiamus bene et secundum virtutem vivere,<br />

opus est libertate, scilicet, vera; nam, ut diximus, duplex<br />

est libertas. Dicit itaque, OPVS EST LIBERTATE, non<br />

illa quae inducta iure gentium et quae distinguitur contra<br />

servitutem 79 ; sed illa quae hominem vere liberum reddit.<br />

Ideo subdit, NON HAC, subaudi "libertate est opus",<br />

73-74.- QVA VT QVISQVE PVBLIVS, id est,<br />

postquam aliquis ex servo factus liber, accepto Publii<br />

praenomine; nam servi non habebant praenomina, ut<br />

paulo post dicemus; EMERVIT, id est, servitute solutus<br />

est et factus emeritus,<br />

73-75.- POSSIDET FAR SCABIOSVM, id est,<br />

immundum, quale est illud quod viritim per tribus<br />

distribuitur, TESSERVLA VELINA, id est, tribus<br />

Velinae, in quam, postquam hic factus est liber, redactus<br />

est et tamquam civis Romanus accipit portionem<br />

frumenti quod in populum dividitur, vel a captatore<br />

suffragiorum, vel ab aliquo civitatis principe qui populi<br />

benivolentiam captat, vel ab ipsa denique republica.<br />

"Velina" autem tribus dicta est Romae a loco urbis Velia.<br />

Est et tessera, frumentaria metreta, unde "tesserulam"<br />

dixit. Est et tessera 80 belli symbolum; est et tessera 81 in<br />

alea.<br />

(79) servitutem: talem servitutem H P.<br />

(80) tessera H P: tessara ceteri.<br />

(81) tessera H P: tessara ceteri.<br />

traducción de Jerónimo: axes, canthi 22 , radii et modioli<br />

omnia fusoria 23 (ejes, llantas, radios, cubos, todo estaba<br />

moldeado) 24 . VERTENTEM SESE ( que se da la<br />

vuelta), por supuesto, con un movimiento vertiginoso, que es<br />

de dos tipos a la vez, o sea, a lo largo, y en redondo.<br />

QVAMVIS PROPE TE sobreentiéndase: "sit canthus et rota<br />

illa" (aunque cerca de ti estén la llanta y la rueda), [ET]<br />

QVAMVIS SVB VNO TEMONE (y aunque con un único<br />

timón), el cual mediante dos ejes gobierna dos pares de<br />

ruedas, esto es, las delanteras y las traseras;<br />

72.- "En vano perseguirás la llanta" -digo- CVM<br />

ROTA (cuando la rueda), es decir, tú, como si fueras una<br />

rueda, POSTERIOR (posterior), es decir, corras persiguiendo<br />

a la de delante; ET IN AXE SECVNDO (y en el segundo eje),<br />

al cual se aplican las ruedas de atrás.<br />

73.- LIBERTATE OPVS EST (hay necesidad de<br />

libertad), el sentido es: para esto, para empezar a vivir bien y<br />

conforme a la virtud, es necesaria la libertad, la verdadera,<br />

claro; pues, como dijimos, la libertad es de dos tipos; así pues,<br />

dice, OPVS EST LIBERTATE (hay necesidad de libertad),<br />

no de aquélla que se deriva del derecho de gentes y que se<br />

opone a la esclavitud, sino de aquélla que hace al hombre<br />

verdaderamente libre; por eso sigue, NON HAC<br />

sobreentiéndase "libertate est opus" (no hay necesidad de esta<br />

libertad),<br />

73-74.- QVA VT QVISQVE PVBLIVS (por la cual<br />

cuando cualquier Publio), es decir, después de que alguien<br />

pasó de esclavo a libre, recibiendo el nombre (praenomen) de<br />

Publio, pues los esclavos no tenían nombre, como diremos un<br />

poco más adelante; EMERVIT (mereció), es decir, fue<br />

liberado de la esclavitud y hecho emérito;<br />

73-75.- POSSIDET FAR SCABIOSVM (posee un<br />

trigo de mala calidad), es decir, inmundo, cual es aquél que<br />

se distribuye individualmente entre las tribus, TESSERVLA<br />

VELINA (con un bono velino), es decir, de la tribu velina, a<br />

la cual pertenece tras haber conseguido la libertad, y como<br />

ciudadano romano recibe una porción del trigo que es<br />

repartido entre el pueblo, bien por un captador de votos, o por<br />

alguna persona importante de la ciudad que intenta obtener la<br />

benevolencia del pueblo, o bien finalmente por el propio<br />

Estado; se llamó en Roma tribu Velina por un barrio de la<br />

ciudad, Velia; tessera es un recipiente para el trigo, de donde<br />

dijo tesserula; y es también tessera (santo y seña) un símbolo<br />

de la guerra, y también se habla de tessera (cubo) en los<br />

dados.<br />

(22) El texto de la Vulgata dice: tales autem rotae erant quales solent in<br />

curru fieri: et axes earum, et radii et canthi, et modioli, omnia fusilia.<br />

(23) El término, no recogido en el OLD, aparece en el Diccionario<br />

nebrisense como "arte delos (sic) moldes" (Valbuena también lo recoge,<br />

pero con el significado de "conducto", según está en Paladio).<br />

Evidentemente, el sentido no difiere de la lectio de las ediciones modernas,<br />

fusilia (que no está en Nebrija), adjetivo con el sentido derivado del verbo<br />

"fundir", y que se suele traducir como "de metal fundido".<br />

(24) TN.<br />

136


75-76.- HEV STERILES VERI, id est, o<br />

mortales veritatis ignari, QVIBVS VNA VERTIGO<br />

FACIT QVIRITEM, id est, qui putatis fieri liberum vera<br />

libertate, eo modo quo civem Romanum eum qui servus<br />

erat facta una vertigine. Nam dominus volens servum<br />

manumittere illum ad praetorem ducebat; petensque ut<br />

illum faceret liberum vertebat et circumagebat 82 eum in<br />

orbem; tunc a praetore virga tangebatur, quae dicitur<br />

"vindicta"; verba autem praetoris erant 83 : *facio te<br />

liberum, facio te civem Romanum+. Seneca in Epistolis<br />

: philosophiae (inquit Epicurus) servias oportet,<br />

ut tibi contingat vera libertas, non differtur in diem qui<br />

se illi subiecit et tradidit, statim circumagitur 84 , id est,<br />

vertitur ac liberatur. HIC DAMA EST, id est, hic quem<br />

dixi factum liberum, est Dama. Est autem "Dama" nomen<br />

servi ut Stichus, aut Davus, AGASO, id est, cuius<br />

industria non alia fuit quam "agere asinos"; nam id est<br />

"agaso"; NON TRESSIS, id est, qui non valet tres asses,<br />

77.- VAPPA, id est, insipiens et nullius cerebri;<br />

sumptum nomen a vino evanescente, LIPPVS,<br />

lippitudine oculorum deformis, aut ignarus, ut supra "hos pueris monitus patres infundere lippos"; ET<br />

MENDAX IN TENVI FARRAGINE, id est, etiam in<br />

minimis et parvis rebus mentiri solitus; nam farraginem<br />

pro materia accipit, quemadmodum Iuvenalis ,<br />

nostri farrago libelli.<br />

78.- VERTERIT HVNC DOMINVS,<br />

subintelligitur "si"; dixit enim supra "quibus una<br />

Quiritem/ vertigo facit"; ac si dicat, coram praetore<br />

circumactus 85 a domino libertatem acceperit,<br />

MOMENTO TEMPORIS, id est, subito, quod non potest<br />

fieri in vera libertate; quia nemo repente fit summus;<br />

sicut e diverso dixit Iuvenalis : nemo repente fuit<br />

turpissimus.<br />

78-79.- EXIT MARCVS DAMA, id est, non<br />

solum Dama, sed etiam cum praenomine, Marcus Dama,<br />

sumpto a patrono libertatis auctore. Cicero ad Atticum<br />

: De Eutichide (liberto) gratum qui 86 novo<br />

nomine Titus erit Caecilius ut ex me et te iunctus<br />

Dionysius Marcus Pomponius; alioqui 87 praenomina<br />

tantum ingenuis et<br />

(82) circumagebat: circuag- M.<br />

(83) erant: erat M.<br />

(84) circumagitur: circuagitur M S C.<br />

(85) circumactus: circuactus M S C.<br />

(86) qui: vetere praenomine addit Z.<br />

(87) alioqui: aliqui R.<br />

75-76.- HEV STERILES VERI (ay, estériles de lo<br />

verdadero), es decir, oh mortales desconocedores de la verdad,<br />

QVIBVS VNA VERTIGO FACIT QVIRITEM (para quienes<br />

un solo giro hace un quirite), es decir, que pensáis que uno<br />

adquiere la verdadera libertad del mismo modo que se convertía<br />

en ciudadano romano un esclavo con sólo darle una vuelta; pues<br />

el señor que quería manumitir a un esclavo lo llevaba a la<br />

presencia del pretor y pidiéndole que lo hiciera libre, le daba la<br />

vuelta y lo giraba en redondo; entonces era tocado por el pretor<br />

con una vara que se llama vindicta; las palabras del pretor eran:<br />

facio te liberum, facio te civem Romanum (te hago libre, te hago<br />

ciudadano romano). Séneca en las Epístolas ,<br />

philosophiae (inquit Epicurus) servias oportet, ut tibi<br />

contingat vera libertas non differtur in diem qui se illi subiecit<br />

et tradidit, statim circumagitur (dice Epicuro: *para que<br />

alcances la verdadera libertad conviene que te hagas esclavo de<br />

la filosofía+. No hace esperar de un día para otro a quien se<br />

sometió y entregó a ella; en seguida gira en redondo 25 ), es<br />

decir, se le da la vuelta y se le hace libre. HIC DAMA EST<br />

(aquí está Dama), es decir, éste de quien dije que había sido<br />

hecho libre, es Dama; y Dama es el nombre de un esclavo como<br />

Estico o Davo, AGASO (arriero), es decir, cuyo trabajo no fue<br />

otro que arrear asnos (agere asinos), pues eso es agaso, NON<br />

TRESSIS (no de tres ases), es decir, que no vale tres ases,<br />

77.- VAPPA (de mala calidad), es decir, necio y de<br />

nulo seso; nombre tomado del vino al que se le va la fuerza,<br />

LIPPVS (legañoso), feo por las legañas de los ojos, o ignorante,<br />

como antes : hos pueris monitus patres infundere lippos;<br />

ET MENDAX IN TENVI FARRAGINE (y mendaz en el<br />

tenue forraje), es decir, acostumbrado a mentir incluso en las<br />

cosas pequeñas e insignificantes; pues toma farrago en lugar de<br />

materia, como Juvenal : nostri farrago libelli (la<br />

materia de mi libro).<br />

78.- VERTERIT HVNC DOMINVS, se sobreentiende<br />

"si" (si su señor le diera la vuelta); en efecto, dijo antes <br />

quibus una Quiritem/ vertigo facit, como si dijera: habiéndole<br />

dado la vuelta en presencia del pretor, recibe la libertad de su<br />

señor, MOMENTO TEMPORIS (en un momento -de tiempo),<br />

es decir, súbitamente, lo cual no puede suceder en la libertad<br />

verdadera, porque nadie repentinamente se hace grande, como<br />

al revés dijo Juvenal : nemo repente fuit turpissimus<br />

(nadie llegó de repente a la suma degradación).<br />

78-79.- EXIT MARCVS DAMA (resulta Marco<br />

Dama), es decir, no sólo Dama, sino incluso Marco Dama, con<br />

un nombre tomado del patrono autor de su libertad. Cicerón,<br />

Cartas a Ático : De Eutichide (liberto) gratum qui<br />

novo nomine Titus erit Caecilius ut ex me et te iunctus<br />

Dionysius Marcus Pomponius (me agrada lo del liberto<br />

Eutíquides, quien con tu nuevo nomen será T. Cecilio, lo mismo<br />

que Dionisio,<br />

(25) TA.<br />

137


nobilibus dabantur. Sed et qui notabantur crimine laesae<br />

maiestatis praenomina amittebant. Livius libro VI Ab<br />

urbe cond. : M. Manlius qui<br />

Capitolium Gallis 88 defenderat, affectati regni<br />

damnatus de saxo deiectus est, in cuius notam S. C.<br />

factum 89 ne cui de gente Manlia 90 Marco praenomen 91<br />

esset. PAPAE MARCO SPONDENTE, erat quispiam<br />

qui dubitabat credere pecunias alicui, pro quo Marcus<br />

Dama erat sponsor; dicit hunc poeta deridens, aut quivis<br />

alius serio, PAPAE, admirantis est adverbium sive<br />

interiectio.<br />

79-80.- TV RECVSAS CREDERE NVMMOS?,<br />

id est fidei alicuius committere, MARCO SPONDENTE,<br />

id est, pro illo fidem 92 iubente; [ET] TV PALLES, id est,<br />

times litem amittere, SVB MARCO [DAMA] IVDICE,<br />

quippe sit vir iustissimus atque integerrimus.<br />

81.- MARCVS DIXIT, subaudi "aliquid", ITA<br />

EST, et hoc quia, ut dicit Iuvenalis :<br />

quantum quisque sua nummorum servat in arca/<br />

tantum habet et fidei; ASSIGNA MARCE TABELLAS,<br />

verba sunt alicuius qui Marcum Damam testem adhibet<br />

testamento, rogatque ut subsignet illas tamquam vir<br />

bonus et fide dignus; quia in examine testium, ut dicit<br />

Iuvenalis , protinus ad censum de moribus<br />

ultima fiet/ quaestio.<br />

82.- HAEC MERA LIBERTAS, subaudi "ab<br />

insipientibus iudicatur"; cum non sit mera, id est, pura et<br />

syncera, sed fucata et falsa; [ET] PILEA [DANT]<br />

NOBIS HANC, scilicet, falsam libertatem. Pilea nanque<br />

dabantur servo facto libero, idque erat insigne libertatis,<br />

in illo Martialis : totis pilea sarcinis redemi,<br />

id est, libertatem.<br />

83.- AN QVISQVAM, qui ex servo liber factus<br />

est, tali syllogismo concludit: Ille est liber qui potest<br />

vivere ut vult; ego vivo ut volo; igitur ego sum liber.<br />

Huius syllogismi assumptum ex eo videtur manifestum,<br />

quod ille est liber qui pro arbitrio suo facit omnia.<br />

(88) Gallis: a Gallis Z.<br />

(89) factum: est addit Z.<br />

(90) gente Manlia: Manlia gente Z.<br />

(91) praenomen: nomen Z.<br />

(92) fidem nos: fide M R S C H P.<br />

uniendo el tuyo y el mío, es Marco Pomponio 26 ). Por otra<br />

parte, sólo tenían nombre los librs y los nobles; pero lo<br />

perdían quienes eran acusados de un crimen de lesa majestad.<br />

Livio en Ab urbe condita : M. Manlius qui<br />

Capitolium Gallis defenderat, 27 affectati regni<br />

damnatus de saxo deiectus est; in cuius notam S. C. factum<br />

ne cui de gente Manlia Marco praenomen esset (M. Manlio<br />

que había defendido de los galos el Capitolio ,<br />

condenado de lesa majestad fue despeñado, en cuya infamia<br />

hubo un senatus consultum para que ninguno de la gens<br />

Manlia tuviese el nombre de Marco); PAPAE MARCO<br />

SPONDENTE ((oh!, avalando Marco), había uno que<br />

dudaba prestar dinero a otro, del cual era Marco Dama fiador;<br />

a él dice el poeta riéndose, o cualquier otro en serio. PAPAE<br />

((oh!), es adverbio de admiración o interjección.<br />

79-80.- TV RECVSAS CREDERE NVMMOS? ()tú<br />

rehúsas confiar monedas?), es decir, fiarte de alguien,<br />

MARCO SPONDENTE (avalando Marco), es decir, en lugar<br />

de illo fidem iubente (dando el crédito él), [ET] TV PALLES<br />

(y tú palideces), es decir, temes perder el pleito, SVB<br />

MARCO [DAMA] IVDICE (ante el juez Marco Dama),<br />

porque crees que es varón justísimo e integérrimo.<br />

81.- MARCVS DIXIT sobreentiéndase "aliquid"<br />

(Marco ha dicho algo). ITA EST (así es), y esto porque,<br />

como dice Juvenal , quantum quisque sua<br />

nummorum servat in arca/ tantum habet et fidei (según la<br />

cantidad de monedas que cada cual guarda en su arca, así es<br />

la confianza que se le tiene). ASSIGNA MARCE TABE-<br />

LLAS (Marco, firma las tablillas), son palabras de alguien<br />

que incluye a Marco Dama en su testamento como testigo y<br />

pide que firme aquellas (tablillas) en calidad de hombre<br />

honrado y digno de fe; porque en el examen de los testigos,<br />

como dice Juvenal , protinus ad censum de<br />

moribus ultima fiet/ quaestio (enseguida se pregunta por su<br />

censo. De la última cuestión que se preocupa es de su<br />

moralidad).<br />

82.- HAEC MERA LIBERTAS sobreentiéndase "ab<br />

insipientibus iudicatur" (esta libertad es considerada por los<br />

necios pura), no siendo mera, es decir, pura y sincera, sino<br />

sucia y falsa; [ET] PILEA [DANT] NOBIS HANC (y los<br />

píleos nos la dan), a saber, la falsa libertad; pues los pilea<br />

(gorros de liberto) se entregaban a un esclavo al hacerlo libre,<br />

y ello era señal de libertad; en aquello de Marcial :<br />

totis pilea sarcinis redemi (he comprado el gorro de liberto al<br />

precio de todos mis bienes); es decir, la libertad.<br />

83.- AN QVISQVAM (o alguno), que de siervo ha<br />

sido hecho libre; concluye con tal silogismo: es libre el que<br />

puede vivir como quiere, yo vivo como quiero, luego yo soy<br />

libre; de acuerdo con el sentido metafórico de este silogismo,<br />

parece claro que es libre quien actúa según su criterio.<br />

(26) TA.<br />

(27) cum obstrictos aere alieno liberaret, nexos exsolveret crimine.<br />

138


84-85.- NON SVM LIBERIOR BRVTO?, qui<br />

non modo fuit liber, verum exactis regibus auctor fuit<br />

libertatis populo Romano; MENDOSE COLLIGIS, ex<br />

sententia Stoicorum respondet argumento, concedens<br />

maiorem propositionem et negans minorem. Nam<br />

assumptione aut parte assumptionis non concessa, nulla<br />

est conclusio. Dicit itaque,<br />

85-86.- STOICVS LOTVS AVREM, id est,<br />

habens aurem emunctam et purgatam, ACETO<br />

MORDACI, quod habet vim abstergendi cum quadam<br />

mordacitate; quasi dicat: qui Stoicus acriter intelligit ea<br />

quae audit. INQVIT, respondet arguenti 93 , MENDOSE<br />

COLLIGIS, id est, male concludis; nam ego, inquit,<br />

"accipio", id est, concedo tibi,<br />

87.- HAEC RELIQVA, scilicet assumptionem,<br />

quod ille est liber, qui vivit ut vult; [SED] TOLLO, id est,<br />

nego, vel tolle ex argumento tuo minorem propositionem,<br />

quae erat: ego vivo ut volo. Nam quemadmodum<br />

Aristoteles libro tertio Ethicorum scribit, cum<br />

voluntas tendat in finem, finis vero et bonum ex II<br />

Physicorum convertantur, fit ut impossibile sit<br />

quod voluntas feratur in malum, et quod quis malum velit<br />

per se, sed sub ratione boni. Mali ergo non possunt velle<br />

malum; sed per ignorantiam, id quod est malum, putant<br />

esse bonum. Et hinc est quod ignorat omnis flagitiosus<br />

quae facere, a quibusve abstinere debet. Ex quo fit ut<br />

flagitiosus non vivat ut vult, nec eat in ea quae agit, sed<br />

potius feratur.<br />

88.- VINDICTA, verba sunt illius qui ex servo<br />

liber factus est, dicentis in confirmationem minoris<br />

propositionis, POSTQVAM RECESSI A PRAETORE,<br />

qui me fecit liberum civemque Romanum, domino id<br />

poscente; MEVS, id est, mei iuris et potestatis,<br />

VINDICTA, virga illa praetoris capiti meo imposita.<br />

89.- CVR NON LICEAT MIHI, id est, cur non<br />

possim, QVODCVNQVE VOLVNTAS IVSSIT, id est,<br />

optavit. Vergilius : infandum regina iubes<br />

renovare dolorem, pro optas.<br />

90.- EXCEPTO SI QVID MASVRI RVBRICA<br />

NOTAVIT, id est, praeter 94 quam si Masurius Sabinus,<br />

qui fuit iurisconsultissimus aetate Tiberii Caesaris,<br />

notavit certos quosdam locos in quibus liberti patronis<br />

suis operas debebant; unde est adhuc<br />

(93) arguenti: argumentanti H P.<br />

(94) praeter: propter H P.<br />

84-85.- NON SVM LIBERIOR BRVTO? ()no soy<br />

más libre que Bruto?), que no sólo fue libre, sino que después<br />

de acabar con la monarquía, fue el autor de la libertad para el<br />

pueblo romano. MENDOSE COLLIGIS (falsamente<br />

deduces), partiendo de la sentencia de los estoicos, responde<br />

al argumento, afirmando la proposición mayor y negando la<br />

menor; efectivamente, si no se acepta la premisa menor o una<br />

parte de ella, no hay conclusión alguna; dice, pues,<br />

85-86.- STOICVS LOTVS AVREM (el estoico con<br />

los oídos lavados), es decir, que tiene los oídos purificados y<br />

limpios, ACETO MORDACI (con mordaz vinagre), porque<br />

tiene fuerza para limpiar con cierta mordacidad; como si<br />

dijera: este estoico interpreta agudamente lo que oye,<br />

INQVIT (dice), responde al que argumenta, MENDOSE<br />

COLLIGIS (falsamente deduces), es decir, concluyes mal,<br />

pues yo -dice- accipio (acepto), es decir, te concedo,<br />

87.- HAEC RELIQVA (lo restante), a saber, la<br />

premisa: que es libre el que vive como quiere, [SED] TOLLO<br />

(pero quito), es decir, niego, o hay que quitar de tu argumento<br />

la premisa menor, que era "yo vivo como quiero"; pues como<br />

escribe Aristóteles en el libro tercero de la Ética ,<br />

puesto que la libertad tiende a un fin; y, según el libro II de la<br />

Física 28 , el fin y el bien se atraen, resulta que es<br />

imposible que la voluntad sea llevada al mal, y que alguien<br />

quiera el mal per se, sino bajo intención del bien; luego, los<br />

malos no pueden querer el mal, sino que a causa de su<br />

ignorancia, piensan que es bueno lo que es malo; y de aquí se<br />

deduce que todo hombre de conducta reprobable ignora qué<br />

cosa debe hacer o de qué debe abstenerse. Por ello ocurre que<br />

el hombre de mala conducta no puede vivir como quiere y no<br />

puede caminar hacia las cosas que desea, sino que más bien es<br />

arrastrado por ellas.<br />

88.- VINDICTA (por la varita), son palabras de<br />

aquél que de siervo ha pasado a libre, que las dice para la<br />

confirmación de la premisa menor. POSTQVAM RECESSI<br />

A PRAETORE (después que me aparté del pretor), el cual<br />

me hizo libre y ciudadano romano a instancias de mi señor;<br />

MEVS (mío), es decir, de mi derecho y potestad, VINDICTA<br />

(por la varita), aquella vara del pretor impuesta sobre mi<br />

cabeza.<br />

89.- CVR NON LICEAT MIHI ()por qué no se me<br />

va a permitir?), es decir, )por qué no voy a poder?,<br />

QVODCVNQVE VOLVNTAS IVSSIT (cualquier cosa que<br />

mi voluntad ordene), es decir, desee: Virgilio :<br />

infandum regina iubes renovare dolorem (reina, reavivar un<br />

dolor inenarrable me ordemas), en lugar de deseas (optas).<br />

90.- EXCEPTO SI QVID MASVRI RVBRICA<br />

NOTAVIT (exceptuado si algo anotó la rúbrica de Masurio),<br />

es decir, a no ser que Masurio Sabino, que fue persona muy<br />

experta en derecho de la época del emperador Tiberio, haya<br />

anotado determinados lugares en los que los<br />

libertos mantienen respecto a sus señores algunas obligaciones;<br />

de donde todavía existe entre los jurisconsultos un título<br />

"sobre las<br />

(28) Cf. también EN 1113a, 1110b, 1111a.<br />

139


apud iure consultos titulus de operis libertorum. "Rubrica"<br />

autem dixit pro titulus 95 ex rubrica, sive minio, aut<br />

purpurisso scriptus.<br />

91.- DISCE, ostendit iterum Stoicus<br />

manumissum a domino non esse liberum vera, sed<br />

introducta a legibus libertate. Sed antea quam illum<br />

doceat, monet ne irascatur aut rideat, sed patienter audiat;<br />

SED IRA CADAT, id est, non irascaris, [ET] SANNA<br />

RVGOSA CADAT NASO, id est, ne me naso adunco<br />

subsannes. Nam "sanna" est ronchus 96 , hoc est, sonora<br />

illa per nares aeris respiratio; quam "rugosam" appellat;<br />

quia in derisione nares corruguntur 97 crispanturque.<br />

92.- DVM REVELLO TIBI DE PVLMONE, id<br />

est, de corde erradico, VETERES AVIAS, id est, aniles<br />

ineptias, et quas ab aviis tuis didicisti.<br />

93.- NON PRAETORIS ERAT, sensus est: ille<br />

non est liber vera libertate qui manumittitur a domino,<br />

sed qui potest secundum virtutem vivere. Dicit itaque,<br />

NON ERAT PRAETORIS, subaudi "officium", vel non<br />

pertinebat ad praetorem, DARE STVLTIS, id est,<br />

ignorantibus,<br />

93-94.- OFFICIA RERVM TENVIA, id est,<br />

subtilia, qualia sunt in virtutis medio investigando, nam,<br />

ut ait Aristoteles secundo Ethicorum ,<br />

quemadmodum non cuiusque est invenire centrum<br />

circuli, sed tantum geometrae, sic nec invenire virtutis<br />

mediocritatem pertingere nemo 98 potest, nisi sapiens;<br />

[ET] PERMITTERE STVLTIS, subaudi "non erat<br />

praetoris", VSVM VITAE RAPIDAE, id est velocis, hoc<br />

est, qualiter illis vivendum sit; quia id nesciunt.<br />

95.- SAMBVCAM CITIVS, sensus est: facilius<br />

rusticus artis musicae imperitus sciet pulsare sambucam,<br />

instrumentum musicum cuius crebro in Daniele propheta fit mentio, quam stultus et ignorans<br />

recte vivere. Dicit itaque, CITIVS APTAVERIS, id est,<br />

facilius accommodabis, SAMBVCAM CALONI ALTO,<br />

id est, instrumentum illud musicum militari servo grandi,<br />

ac ex consequenti magis corporis viribus quam 99 animi<br />

praestanti; potest et "sambuca" belli machina intelligi,<br />

cuius intendendae in iactus calo rationem non habeat.<br />

96.- STAT CONTRA, sensus est: ratio et lex et<br />

natura volunt hoc: ut nemo faciat quod facere nescit;<br />

quoniam illud prave faciet 100 ; nam qui ignorans est,<br />

quicquid<br />

(95) dixit pro titulus: dicitur hic titulus H P.<br />

(96) ronchus: roncus S.<br />

(97) corrugantur C H P.<br />

(98) pertingere nemo: nec eadem pertingere quisque H P.<br />

(99) quam H P: -que M S C.<br />

(100) faciet: faciat P.<br />

obligaciones de los libertos"; y dijo rubrica en vez de titulus<br />

ex rubrica (título de barro rojo), escrito con minio, o bien con<br />

púrpura.<br />

91.- DISCE (aprende), muestra de nuevo el Estoico<br />

que un hombre manumitido por un señor no es libre con<br />

libertad verdadera, sino con una libertad que dan las leyes.<br />

Pero antes de instruirle, le amonesta para que no se enfade o<br />

se ría, sino que escuche pacientemente. SED IRA CADAT<br />

(pero caiga tu ira), es decir, no te enfades, [ET] SANNA<br />

RVGOSA CADAT NASO (y la mueca arrugada caiga de tu<br />

nariz), es decir, no me hagas burla con la nariz corva; pues<br />

sanna es el ronquido, o sea, la salida sonora del aire por la<br />

nariz, a la que llama rugosa porque, al reírse, las narices se<br />

arrugan y se encogen.<br />

92.- DVM REVELLO TIBI DE PVLMONE<br />

(mientras te arranco del pulmón), es decir, te extirpo del<br />

corazón, VETERES AVIAS (viejas abuelas), es decir,<br />

tonterías de vieja y que aprendiste de tus abuelas.<br />

93.- NON PRAETORIS ERAT (no era del pretor),<br />

el sentido es: no es libre con libertad verdadera el que es<br />

manumitido por su señor, sino el que puede vivir según la<br />

virtud; dice, por tanto, NON ERAT PRAETORIS<br />

sobreentiéndase "officium" (no era misión del pretor), o no<br />

pertenecía al pretor, DARE STVLTIS (conceder a los<br />

estultos), es decir, a los ignorantes,<br />

93-94.- OFFICIA RERVM TENVIA (tenues<br />

deberes de las cosas), es decir, sutiles, cuales son los de<br />

investigar el centro de la virtud, pues, como dice Aristóteles,<br />

Ética II , así como no es propio de cualquiera<br />

encontrar el centro del círculo, sino del geómetra, así nadie, a<br />

no ser que sea sabio, puede ni buscar ni alcanzar el centro de<br />

la virtud, [ET] PERMITTERE STVLTIS sobreentiéndase<br />

"non erat praetoris" (y no era del pretor permitir a<br />

los tontos) VSVM VITAE RAPIDAE (la práctica de una<br />

vida rápida), es decir, veloz, esto es, como tienen que vivirla<br />

aquéllos, puesto que lo ignoran.<br />

95.- SAMBVCAM CITIVS (más rápidamente una<br />

sambuca), el sentido es: más fácilmente un rústico ignorante<br />

en las artes de la música sabrá tocar la sambuca, instrumento<br />

musical del cual a menudo se hace mención en el profeta<br />

Daniel , que un estulto e ignorante vivir<br />

rectamente; dice, pues, CITIVS APTAVERIS (más<br />

rápidamente adaptarás), es decir, acomodarás más<br />

fácilmente, SAMBVCAM CALONI ALTO (una sambuca a<br />

un "calo" alto), es decir, ese instrumento musical a un siervo<br />

militar de gran estatura y que aventaja, por consiguiente, a los<br />

hombres más en las fuerzas de su cuerpo que de su espíritu; y<br />

puede ser entendido también sambuca como máquina de<br />

guerra, para cuyo lanzamiento el esclavo militar (calo) no<br />

tenía capacidad.<br />

96.- STAT CONTRA (está en contra), el sentido es:<br />

la razón, la ley y la naturaleza quieren esto: que nadie haga lo<br />

que no sabe hacer, puesto que lo hará de<br />

140


faciet, vitiabit corrumpetque; quare abstinere debet omni<br />

actione, quandoquidem illam vitiaturus est. RATIO<br />

STAT CONTRA, subaudi "hominem ignorantem et<br />

vitiosum volentem aliquid agere", ET GANNIT IN<br />

AVREM SECRETAM, id est, secreto 101 ad aurem<br />

insusurrat,<br />

97.- NE LICEAT FACERE ID QVOD<br />

AGENDO QVIS VITIABIT, id est, vitiare poterit.<br />

98.- PVBLICA LEX HOMINVM, id est, lex<br />

naturalis; ut sit idem publica lex et natura; vel lex publica<br />

sit ius gentium, et natura, ius naturale; quanquam sunt qui<br />

non distinguant ius gentium a iure naturali, CONTINET<br />

HOC FAS, id est, hoc licitum iudicat,<br />

99.- VT INSCITIA DEBILIS, id est, ut<br />

ignorantia, nulli rei habilis, TENEAT ACTVS<br />

VETITOS, id est, contineat se ab aliqua re agenda, quam<br />

agere ratio, lex et natura vetant.<br />

100.- DILVIS HELLEBORVM, quod dixit<br />

exemplis manifestat. DILVIS HELLEBORVM, id est, si<br />

temperas herbam illam quae apud antiquos, ut diximus<br />

, in purgationibus frequenter sumebatur.<br />

100-101.- [CVM SIS] NESCIVS<br />

COMPESCERE EXAMEN, id est, regere et castigare<br />

librae bilancem, CERTO PVNCTO, id est, certo<br />

pondere; quoniam libra punctis distinguitur; nam<br />

veratrum nisi temperetur, id est, ut medici dicunt,<br />

graduetur, et certo pondere detur, periculosum est.<br />

NATVRA MEDENDI, id est, medicinae ratio, VETAT<br />

HOC, scilicet helleborum dari sine temperamento et certo<br />

pondere; nam, ut Horatius inquit,<br />

quod medicorum est/ promittunt medici.<br />

102.- NAVEM SI POSCAT, alterum exemplum:<br />

SI ARATOR PERONATVS, id est, rusticus perone<br />

calceatus; est enim "pero" solea potius quam calceus, ex<br />

corio crudo; Vergilius, VII Aen. : vestigia<br />

nuda sinistri/ instituere pedis crudus tegit altera pero.<br />

102-103.- RVDIS LVCIFERI, id est, inexpertus<br />

et imperitus astrorum, ad quae antiqui per noctem<br />

navigabant; sicut nostro tempore ad acum lapide magnete<br />

(101) secreto: secrete P.<br />

manera incorrecta; pues el ignorante, cualquier cosa que haga<br />

la estropeará y corromperá; por lo cual debe abstenerse de<br />

toda acción ya que con seguridad la va a estropear. RATIO<br />

STAT CONTRA sobreentiéndase "hominem ignorantem et<br />

vitiosum volentem aliquid agere" (la razón se alza en contra<br />

del hombre ignorante y vicioso que quiere hacer algo), ET<br />

GANNIT IN AVREM SECRETAM (y cuchichea a unos<br />

oídos apartados), es decir, susurra en secreto al oído,<br />

97.- NE LICEAT FACERE ID QVOD AGENDO<br />

QVIS VITIABIT (para que no sea lícito hacer lo que alguien<br />

al hacerlo estropeará), es decir, podrá estropear.<br />

98.- PVBLICA LEX HOMINVM (la ley pública de<br />

los hombres), es decir, la ley natural; de modo que es lo<br />

mismo ley pública y naturaleza; o sea, la lex publica, el<br />

derecho de gentes, y natura, el derecho natural, aunque hay<br />

quienes no distinguen el derecho de gentes del derecho<br />

natural; CONTINET HOC FAS (contiene esta ley divina), es<br />

decir, considera lícito esto,<br />

99.- VT INSCITIA DEBILIS (que el débil<br />

desconocimiento), es decir, que la ignorancia, torpe para todo,<br />

TENEAT ACTVS VETITOS (tenga actos prohibidos), es<br />

decir, se abstenga de hacer algo que la razón, la ley y la<br />

naturaleza prohíben hacer.<br />

100.- DILVIS HELLEBORVM (diluyes eléboro),<br />

explica con ejemplos lo que ha dicho. DILVIS<br />

HELLEBORVM (diluyes eléboro), es decir, si preparas<br />

aquella hierba que, como dijimos , se tomaba<br />

entre los antiguos frecuentemente para las purgaciones.<br />

100-101.- [CVM SIS] NESCIVS COMPESCERE<br />

EXAMEN (puesto que eres ignorante para detener el fiel), es<br />

decir, dirigir y adecuar la balanza al peso, CERTO PVNCTO<br />

(en un punto exacto), es decir, con el peso exacto; porque el<br />

peso se distingue con puntos; efectivamente, el eléboro, a no<br />

ser que se regule, es decir, como dicen los médicos, se<br />

"gradúe" y se dé en la medida exacta, es peligroso. NATVRA<br />

MEDENDI (la naturaleza de medicar), es decir, la ciencia<br />

médica, VETAT HOC (prohíbe esto), a saber, que el eléboro<br />

se dé sin moderación y peso exacto; pues, como dice Horacio<br />

, quod medicorum est/ promittunt<br />

medici (se comprometen los médicos en lo que es propio de<br />

los médicos).<br />

102.- NAVEM SI POSCAT (si pidiera una nave),<br />

otro ejemplo: SI ARATOR PERONATVS (si un arador<br />

"abarcado"), es decir, un campesino calzado con abarcas;<br />

efectivamente, el pero (abarca) es una sandalia mejor que un<br />

calceus (zapato), hecha de cuero en bruto; Virgilio, Eneida<br />

VII : vestigia nuda sinistri/ instituere pedis<br />

crudus tegit altera pero (van dejando marcas en el suelo las<br />

huellas desnudas del pie izquierdo, el derecho se lo cubre una<br />

abarca de cuero bruto);<br />

102-103.- RVDIS LVCIFERI (rudo del Lucífero), es<br />

decir, inexperto y desconocedor de los astros, sirviéndose de<br />

los cuales navegaban los antiguos durante la<br />

141


temperatam, POSCAT SIBI NAVEM, subaudi<br />

"gubernandam" 102 , MELICERTA, deus marinus qui<br />

praesidet portubus, atque proinde a Latinis Portunus<br />

appellatus, a Graecis vero ex Melicerta mutato nomine<br />

Palemon dictus est; fuit autem Athamantis ex Ino Cadmi<br />

filia procreatus; EXCLAMET, pro rei indignitate in<br />

exclamationem prorrumpat,<br />

103-104.- FRONTEM, id est, pudorem;<br />

quoniam frons sedes pudoris est; unde est "perfricare<br />

frontem" pro eo quod 103 deponere pudorem,<br />

PERIISSE 104 DE REBVS, scilicet humanis;<br />

quandoquidem homines sibi assumunt facienda quae<br />

nesciunt.<br />

104-105.- TIBI RECTO VIVERE TALO,<br />

sensus est: si sapiens es, eris liber; atque e contrario, si<br />

stultus et ignorans, servus; quod satis colligitur ex<br />

supradictis. Dicit igitur, [SI] ARS, id est, sapientia,<br />

DEDIT TIBI VIVERE RECTO TALO, id est, moribus a<br />

mediocritate non distortis; nam "talus" est quo incedentes<br />

insistimus, ET [SI] CALLES DIGNOSCERE, id est,<br />

scis distinguere, SPECIEM VERI, subaudi "a falso".<br />

Ideo subiungit,<br />

106-108.- NE QVA, scilicet species, TINNIAT<br />

MENDOSVM, pro mendo et falso sonet, hoc est, tinnitu<br />

suo falsitatem ostendat, AVRO SVBAERATO, id est,<br />

quod subtus habet aes et in superficie aurum; et est<br />

translatio sumpta ab iis qui explorant nummos tinnitu,<br />

hoc est, crepitu illo quem nummus illisus reddit. ET [SI]<br />

NOTASTI, id est, in animo tuo designasti, QVAE<br />

FORENT SEQVENDA, quia tantum bona, honesta, ET<br />

VICISSIM, id est, e diverso notasti, QVAE VITANDA,<br />

id est, fugienda forent. "Notasti", inquam, ILLA PRIVS,<br />

id est, priora, CRETA, nota alba, ET MOX HAEC, id<br />

est, deinde haec posteriora, CARBONE, nota nigra; ut<br />

quae honesta sunt, creta alba; quae vero turpia, carbone<br />

nigro notentur. Horatius II Ser. : creta an<br />

carbone notandi 105 .<br />

109.- [ET SI] PRESSO LARE, id est, cum<br />

habeas rem familiarem angustam, ES MODICVS VOTI,<br />

id est, non concipis inanes spes, sed modica, id est,<br />

mediocria optas. [ET SI] ES DVLCIS AMICIS, id est,<br />

non acerbus, non difficilis et intractabilis.<br />

(102) gubernandam: gubernandi H P.<br />

(103) quod: pd M.<br />

(104) periisse: perisse S periisset H P.<br />

(105) notandi: notati Z.<br />

noche, así como en nuestro tiempo (sirviéndose) de una aguja<br />

equilibrada por un imán; POSCAT SIBI NAVEM sobreentiéndase<br />

"gubernandam" (pidiera una nave que va a ser gobernada por él),<br />

MELICERTA (Melicertes), divinidad marina que gobierna los<br />

puertos, y por eso fue llamada por los latinos Portuno, pero por los<br />

griegos Palemón, cambiándole el nombre, en vez de Melicertes; y<br />

fue hijo de Atamante que lo engendró de Ino, hija de Cadmo,<br />

EXCLAMET (exclamaría), por la indignidad a causa de este<br />

asunto, prorrumpiría en una exclamación,<br />

103-104.- FRONTEM ( la frente), es decir, el<br />

pudor, porque la frente es la sede del pudor; de donde viene<br />

perfricare frontem (frotarse la frente) por perder la vergüenza,<br />

PERIISSE DE REBVS ( ha desaparecido de las<br />

cosas), humanas, claro; puesto que los hombres asumen hacer lo<br />

que desconocen.<br />

104-105.- TIBI RECTO VIVERE TALO (para ti vivir<br />

con recto talón), el sentido es: si eres sabio, serás libre, y por el<br />

contrario, si tonto e ignorante, esclavo; lo cual se deduce de las<br />

palabras dichas más arriba. Dice, pues, [SI] ARS (si el arte), es<br />

decir, la sabiduría, DEDIT TIBI VIVERE RECTO TALO (te dio<br />

el vivir con recto talón), es decir, con costumbres no separadas del<br />

punto medio; pues el talus es en el que nos apoyamos al andar. ET<br />

[SI] CALLES DIGNOSCERE (y si eres experto en reconocer), es<br />

decir, sabes distinguir, SPECIEM VERI sobreentiéndase "a falso"<br />

(la apariencia de lo verdadero de la de lo falso); por eso añade:<br />

106-108.- NE QVA (para que ninguna), apariencia,<br />

evidentemente, TINNIAT MENDOSVM (tintinee<br />

engañoso), en lugar de "suene engañosa y<br />

falsamente", esto es, muestre falsedad con su propio sonido, AVRO<br />

SVBAERATO (en el oro cobrizo), es decir, que dentro tiene cobre<br />

y en la superficie oro; y es metáfora tomada de los que exploran las<br />

monedas por el sonido, es decir, por ese ruido que hacen las<br />

monedas al golpearlas. ET [SI] NOTASTI (y si anotaste), es decir,<br />

señalaste en tu ánimo, QVAE FORENT SEQVENDA (qué cosas<br />

deberían perseguirse), porque tan sólo las cosas buenas y honestas,<br />

ET VICISSIM (y en cambio), es decir, por el contrario señalaste,<br />

QVAE VITANDA (cuáles evitarse), es decir, rehuirse;<br />

"señalaste" -digo- ILLA PRIVS (primero aquéllas), es decir, las<br />

primeras; CRETA (con greda), anotación blanca, ET MOX<br />

HAEC (y luego éstas), es decir, después éstas segundas,<br />

CARBONE (con carbón), anotación negra; de modo que las que<br />

son honestas están con greda blanca, pero las vergonzosas se<br />

anotan con carbón negro. Horacio, Sátiras II : creta an<br />

carbone notandi (que han de ser señalados con la greda o con el<br />

carbón) 29 .<br />

109.- [ET SI] PRESSO LARE (y si apretado tu lar), es<br />

decir, teniendo una hacienda familiar escasa, ES MODICVS VOTI<br />

(eres moderado en tus deseos), es decir, no concibes vanas esperanzas,<br />

sino que deseas lo moderado, es decir, lo módico, [ET SI] ES<br />

DVLCIS AMICIS (y si eres dulce para tus amigos), es decir, no<br />

áspero, no difícil e intratable.<br />

(29) TA.<br />

142


110.- [ET SI] IAM NVNC, id est, aliquando,<br />

ASTRINGAS, id est, contineas et claudas, GRANARIA,<br />

horrea, in quibus frumenta asservantur. [ET] IAM NVNC<br />

LAXES 106 , id est, aliquando aperias et solvas; hoc est, si<br />

das 107 quibus et quando 108 oportet, et non das quibus et<br />

quando non oportet; quod utrumque liberalitatis est. [ET<br />

SI] POSSIS TRANSCENDERE, id est, praeterire et<br />

calcare,<br />

111.- NVMMVM FIXVM IN LVTO, quasi<br />

dicat: si potes contemnere sordidos quaestus; et est<br />

sumptum ex ludo puerorum, qui fixo nummo in luto,<br />

transeuntes se ad illum demittentes risu 109 iocoque<br />

eludunt. Horatius primo Epi. : quo 110 melior<br />

servo quo 111 liberior sit avarus/ in triviis fixum cum se<br />

demittit ob assem.<br />

112.- NEC GLVTO, id est, quasi gluto possis,<br />

[NON] SORBERE SALIVAM MERCVRIALEM, id est,<br />

spei lucrandi inhiare; nam Mercurius deus lucri et<br />

mercatorum est. "Salivam" igitur "Mercurialem" dicit,<br />

translatione sumpta ab iis qui, viso cibo delicatiori,<br />

salivam in ore versant.<br />

113-114.- CVM VERE DIXERIS, scilicet haec<br />

superiora quae dixi, MEA SVNT [ET] TENEO, id est,<br />

omnia quemadmodum a te explicata sunt, possideo,<br />

ESTO LIBER AC SAPIENS, vera illa libertate quae<br />

sapientiae coniuncta est, PRAETORIBVS ET IOVE<br />

DEXTRO, id est, humano et divino iure tibi<br />

astipulantibus, et faventibus.<br />

115-117.- SIN TV CVM FVERIS, sensus est: si<br />

tu vitiosus es, atque perinde servus, repeto et aufero a te<br />

quae supra concessi, cum dixi : "esto liber 112<br />

ac sapiens". Dicit itaque, SIN pro "sed si", RETINES<br />

PELLICVLAM VETEREM, id est, mores antiquos et<br />

priores; quia nihilo magis emendatus es 113 . ET PO-<br />

LITVS 114 FRONTE, id est, boni viri speciem ostentans et<br />

prae te ferens, SERVAS SVB PECTORE,<br />

(106) laxes Pe R S C H P: laxas M.<br />

(107) das: des H P.<br />

(108) non addunt M S.<br />

(109) risu: risuque H P.<br />

(110) quo: qui Z.<br />

(111) quo: qui Z.<br />

(112) liber: liher M.<br />

(113) es: est P.<br />

(114) politus: pollitus M S.<br />

110.- [ET SI] IAM NVNC (y si ya ahora), es decir,<br />

alguna vez, ASTRINGAS (puedes estrechar), es decir,<br />

puedes contener y cerrar, GRANARIA (los graneros), hórreos<br />

en los que se guarda el trigo, [ET] IAM NVNC LAXES (y<br />

alguna vez puedes aflojar), es decir, otra vez (los) puedes<br />

abrir y soltar, esto es, si das a alguno cuando conviene y así<br />

mismo no das a otros cuando no conviene, porque una y otra<br />

cosa son propias de la liberalidad. [ET SI] POSSIS<br />

TRANSCENDERE (y si podrías pasar de largo), es decir,<br />

seguir adelante y despreciar,<br />

111.- NVMMVM FIXVM IN LVTO (una moneda<br />

clavada en el lodo), como si dijera: si puedes despreciar las<br />

sórdidas ansias de lucro; lo toma del juego de los niños, que<br />

con una moneda pegada en el lodo burlan con risas y chanzas<br />

a los transeuntes que se agachan hacia ella. Horacio en el<br />

primero de Epístolas : quo melior servo quo<br />

liberior sit avarus/ in triviis fixum cum se demittit ob assem<br />

(en qué es mejor que el siervo, por qué es más libre, el avaro<br />

que se arroja sobre un as caído en una encrucijada).<br />

112.- NEC GLVTO (y con la garganta no), es decir,<br />

casi como si pudieras con la garganta, [NON] SORBERE<br />

SALIVAM MERCVRIALEM (no sorber la saliva<br />

mercurial), es decir, tragar saliva por la esperanza de lucro;<br />

pues Mercurio es el dios del lucro y de los comerciantes; por<br />

tanto, dice "saliva mercurial"; por metáfora tomada de los que<br />

cuando ven comida sabrosa dan vueltas en la boca a la saliva.<br />

113-114.- CVM VERE DIXERIS (cuando hayas<br />

dicho de verdad), evidentemente, esto anterior que he dicho,<br />

MEA SVNT [ET] TENEO (es mío y lo tengo), es decir,<br />

poseo todo como lo has explicado, ESTO LIBER AC<br />

SAPIENS (serás libre y sabio) con la libertad verdadera, que<br />

está unida a la sabiduría, PRAETORIBVS ET IOVE<br />

DEXTRO (siéndote propicios los pretores y Júpiter), es decir,<br />

apoyándote y favoreciéndote el derecho humano y divino.<br />

115-117.- SIN TV CVM FVERIS (pero si tú puesto<br />

que has sido), el sentido es: si tú eres un vicioso y por ende<br />

esclavo, te retiro y te quito lo que antes te he concedido,<br />

cuando dije "serás libre y sabio". Dice, por tanto,<br />

SIN en lugar de sed si (pero si), RETINES PELLICVLAM<br />

VETEREM (mantienes tu vieja pielecilla), es decir, tus<br />

antiguas y anteriores costumbres, porque en nada más te has<br />

emmendado, ET POLITVS FRONTE (y pulido en la frente),<br />

es decir, mostrando apariencia de hombre bueno y<br />

aparentando ser tal, SERVAS SVB PECTORE (conservas<br />

bajo tu pecho), es decir,<br />

143


id est adhuc in corde retines, VAPIDO, id est,<br />

insapienti 115 , a "vappa" vino evanido, quanquam syllabae<br />

quantitas obstet; infra : "veientanumque<br />

rubellum/ exhallet vapida laesum pice sessilis obba";<br />

VVLPEM ASTVTAM, id est, callidam malignitatem,<br />

qualis vulpi in apologis attribuitur; CVM FVERIS<br />

PAVLO ANTE NOSTRAE FARINAE id est, unus ex<br />

imperita multitudine, quales nos sumus; quod poeta de se<br />

dicit, ut de alio possit liberius dicere; per "farinam" autem<br />

hominis conditionem significat. Iuvenalis :<br />

panisque tui novisse colorem. Si, inquam, talis es nunc<br />

qualis fuisti ante, hoc est, vitiosus et malus, cum velis<br />

videri bonus;<br />

118.- REPETO [A TE] QVAE DEDERAM<br />

SVPRA, cum dixi "esto liberque ac sapiens";<br />

quoniam illa dabam virtutibus quas in te putabam esse;<br />

[ET] REDVCO FVNEM, id est, contraho ad me quasi<br />

per funem, quod antea tibi tollendum permiseram.<br />

119.- NIL TIBI CONCESSIT, et subdit causam<br />

cur ab illo tollit 116 nomen liberi ac sapientis est: [QVIA]<br />

RATIO, id est, prudentia, NIL CONCESSIT TIBI, id<br />

est, nihil per illam operaris, quantumcumque illud sit<br />

minimum. DIGITVM EXERE, id est, si digitum<br />

exerueris et ostenderis, quod parum est, PECCAS, quia<br />

quicquid ab homine fit quod non proficiscatur ex imperio<br />

rationis, decorem habere non potest 117 .<br />

120.- ET QVID TAM PARVVM EST, subaudi<br />

"quam digiti exertatio"; tamen 118 si motus ille ratione non<br />

dirigatur, illique obtemperet, indecens et deformis sit<br />

necesse est; quod et de animi actionibus aeque<br />

intelligendum est, quibus si ratio non adsit, vitiosi erunt.<br />

SED NVLLO FARRE, sensus est: nullo modo id poteris<br />

assequi, ut in stulto atque proinde malo, ulla sapientiae<br />

particula inesse possit, quod est consentaneum ei, quod<br />

scriptum est Sapi. cap. I : in malivolam 119 animam<br />

non intrabit 120 sapientia. Dicit igitur, SED NVLLO<br />

FARRE, id est, nullo sacrificio; quia mola farre<br />

constabat; ut supra : "haec cedo 121 ut admoveam<br />

templis et farre litabo"; legitur et "thure" eodem sensu;<br />

LITABIS, id est, sacrificio impetrabis; nam, ut diximus<br />

, non omnes qui sacrificant, litant.<br />

121-122.- VT BREVIS SEMVNCIA, id est,<br />

minima pars; nam "semuncia" est dimidia pars unciae, ut<br />

"semodius", "selibra", RECTI, rationis sive virtutis,<br />

HAEREAT<br />

(115) insapienti: in sapientia H insip- R S P.<br />

(116) tollit: tollat P.<br />

(117) potest S C H P: potes M.<br />

(118) tamen: nam H P.<br />

(119) malivolam: malevolam Z.<br />

(120) intrabit: introibit Z.<br />

(121) haec cedo: hoc caedo P hoc cedo H.<br />

retienes todavía en tu corazón, VAPIDO (desvaído), es decir,<br />

que no sabe, derivado de vappa, vino evaporado, aunque<br />

obsta la cantidad de la sílaba; más abajo :<br />

veientanumque rubellum/ exhallet vapida laesum pice sessilis<br />

obba; VVLPEM ASTVTAM (la zorra astuta), es decir, la<br />

sagaz maldad, como se atribuye a la zorra en las fábulas,<br />

CVM FVERIS PAVLO ANTE NOSTRAE FARINAE<br />

(puesto que has sido poco antes de nuestra pasta), es decir,<br />

uno de la multitud inexperta, como somos nosotros; lo cual<br />

dice el poeta de sí mismo, para poder hablar de otro más<br />

libremente; y mediante farina quiere indicar la naturaleza del<br />

hombre: Juvenal : panisque tui novisse colorem (y<br />

conocer el color de tu pan); si tal eres ahora -digo- cual fuiste<br />

antes, esto es, vicioso y malo, aunque quieras parecer bueno,<br />

118.- REPETO [A TE] QVE DEDERAM SVPRA<br />

(retiro de ti lo te que había concedido antes), cuando dije<br />

"serás libre y sabio", puesto que yo lo refería a las<br />

virtudes que consideraba que había en ti, [ET] REDVCO<br />

FVNEM (y reduzco la cuerda), es decir, retraigo hacia mí<br />

casi como con una cuerda, lo que anteriormente yo había<br />

permitido que se te quitara.<br />

119.- NIL TIBI CONCESSIT (nada te ha<br />

concedido), y añade la causa de por qué quita de aquél el<br />

nombre de libre y sabio, [QVIA] RATIO (porque la razón),<br />

es decir, la prudencia, NIL CONCESSIT TIBI (nada te ha<br />

concedido), es decir, nada realizarás mediante ella, ni siquiera<br />

lo más mínimo. DIGITVM EXERE (saca un dedo), es decir,<br />

si sacas y enseñas un dedo, lo cual es poca cosa, PECCAS<br />

(haces mal), porque lo que el hombre hace que no provenga<br />

del imperio de la razón, no puede tener decoro.<br />

120.- ET QVID TAM PARVVM EST<br />

sobreentiéndase "quam digiti exertatio" (y qué es tan<br />

insignificante como el movimiento de un dedo), pero si ese<br />

movimiento no está dirigido por la prudencia ni obedece a<br />

aquélla, es necesariamente indecoroso y feo; lo cual ha de<br />

entenderse igualmente refiriéndose a las acciones del espíritu,<br />

que serán viciosas si no las acompaña la prudencia. SED<br />

NVLLO FARRE (pero con ninguna torta de trigo), el sentido<br />

es: de ninguna manera podrás conseguirlo, de modo que en un<br />

estulto y, por ende, malo no puede haber ni una pizca de<br />

sabiduría, lo cual se deduce de aquello que está escrito en el<br />

libro de la Sabiduría, capítulo l : in malivolam animam<br />

non intrabit sapientia, (la sabiduría no entra en alma artera).<br />

Dice, pues, SED NVLLO FARRE (pero con ninguna torta de<br />

trigo), es decir, con ningún sacrificio, porque la torta (mola)<br />

se hacía de trigo, como más arriba : haec cedo ut<br />

admoveam templis et farre litabo; y se lee también thure con<br />

el mismo sentido. LITABIS (harás un sacrificio agradable),<br />

es decir, lograrás mediante el sacrificio; pues como dijimos<br />

, no todos los que ofrecen sacrificios consiguen su fin.<br />

121-122.- VT BREVIS SEMVNCIA (para que una<br />

simple media onza), es<br />

144


STVLTIS 122 , ut saepe 123 diximus, ignorantibus et vitiosis.<br />

Et ponit similitudinem in saltationibus, dicens: nihilo<br />

magis stultus poterit secundum 124 rectam rationem<br />

quicquam quantumvis minimum agere, quam rusticus<br />

saltans ter movere pedes ad modulationem canentis sive<br />

cytharam pulsantis. Dicit igitur, CVM SIS FOSSOR, id<br />

est, rusticus agros exercens, CAETERA, id est, per<br />

reliqua omnia.<br />

123.- [NON] MOVEARE, id est, non saltabis et<br />

membra movebis. Horatius primo 125 Ser. :<br />

quis membra movere/ mollius; AD TRES 126 TANTVM<br />

NVMEROS, quia saltatio, quemadmodum et musica,<br />

numeris constat, BATHYLLI SATYRI, id est, saltatoris;<br />

nam satyri saltantes in theatro inducebantur. Vergilius in<br />

Bucco. : saltantes satyros imitabitur<br />

Alphisiboeus 127 . Fuit autem Bathyllus illa tempestate<br />

saltator egregius 128 ; de quo Iuvenalis :<br />

chironomon Ledam molli saltante Bathyllo.<br />

124.- LIBER EGO. Verba sunt illius qui vitiis<br />

involutus est; contra quem poeta dicit eum non esse<br />

liberum; quandoquidem sit subditus multis, quae illum<br />

quasi domini quidam imperiosi, distrahunt.<br />

125.- AN IGNORAS?, id est, non putas esse<br />

alium dominum, NISI QVEM VINDICTA, illa 129<br />

praetoris, de qua supra diximus 130 ; RELAXAT 131 ,<br />

id est, solvit; hoc est, a quo domino per vindictam<br />

praetoris es solutus.<br />

126.- I PVER, multo intollerabiliorem 132 esse<br />

animi quam corporis servitutem exemplis ostendit,<br />

quorum primum est. Dicit quispiam dominus servo suo,<br />

[O] PVER I, id est, vade, ET DEFER STRIGILES,<br />

ferramenta, quibus lavantes in balneis distringebantur.<br />

Martialis in disticho cuius index est "strigilis" : Pergamus has misit curvo distringere ferro/ non<br />

tam saepe teret linthea 133 fullo tibi; IN BALNEA<br />

CRISPINI, civis cuiusdam Romani.<br />

(122) stultis: in stultis H P.<br />

(123) saepe: saepae M.<br />

(124) secundum: secundam R.<br />

(125) primo nos: secundo omnes.<br />

(126) tres: tris R C S.<br />

(127) Alphisiboeus: Alphesi- Z.<br />

(128) egregius: aegregius M.<br />

(129) illa: virga H.<br />

(130) virgula, ut sit illa praetoris virgula addit P.<br />

(131) relaxat: virgula relaxat H P.<br />

(132) intollerabiliorem: intolerab- H P.<br />

(133) linthea: lintea Z.<br />

decir, una parte mínima; pues semuncia es media parte de una<br />

onza, como semodius, selibra; RECTI (de lo recto), de razón<br />

o de virtud, HAEREAT STVLTIS (se adhiera a los estultos),<br />

ignorantes y viciosos, como muchas veces hemos dicho. Y lo<br />

asemeja a las danzas, diciendo: en nada podrá el estulto<br />

realizar algo de acuerdo con la recta razón, aunque sea<br />

mínimo, como el campesino (no puede) mover tres veces los<br />

pies saltando al ritmo del que canta o toca la cítara; dice, pues,<br />

CVM SIS FOSSOR (puesto que eres labrador), es decir,<br />

campesino que trabaja los campos, CAETERA (en lo demás),<br />

es decir, por todas las cosas restantes,<br />

123.- [NON] MOVEARE (no serás movido), es<br />

decir, no saltarás y moverás tus miembros: Horacio en el<br />

libro primero de las Sátiras : quis membra<br />

movere/ mollius ()quién es capaz de ejecutar más<br />

muellemente los movimientos de una danza?); AD TRES<br />

TANTVM NVMEROS (a tres ritmos tan sólo), porque la<br />

danza, como también la música consta de ritmos (numeri),<br />

BATHYLLI SATYRI (del sátiro Batilo), es decir, danzarín;<br />

pues los sátiros se incorporaban al teatro bailando: Virgilio en<br />

Bucólicas : saltantes Satyros imitabitur Alphisiboeus,<br />

(Alfesibeo remedará las danzas de los Sátiros); fue Batilo un<br />

egregio bailarín de aquella época, sobre el cual Juvenal : chironomon Ledam molli saltante Bathyllo, (cuando<br />

Batilo baila muellemente la pantomima Leda).<br />

124.- LIBER EGO (libre yo), son palabras del que<br />

está envuelto en los vicios, contra quien el poeta afirma que<br />

no es libre puesto que es siervo de muchas cosas que lo<br />

esclavizan, casi como ciertos señores autoritarios.<br />

125.- AN IGNORAS? ()acaso ignoras?), es decir, no<br />

consideras que hay otro señor, NISI QVEM VINDICTA (a<br />

no ser a quien la vara), aquélla del pretor, sobre la que hemos<br />

hablado , RELAXAT (afloja), es decir, suelta, esto es, de<br />

este señor has sido liberado por la vara del pretor.<br />

126.- I PVER (ve, muchacho), muestra con ejemplos<br />

que es mucho más intolerable la esclavitud del alma que la del<br />

cuerpo, de los cuales (ejemplos éste) es el primero; dice cierto<br />

señor a su esclavo: [O] PVER I (marcha, oh muchacho), es<br />

decir, ve, ET DEFER STRIGILES (y trae los raspadores),<br />

intrumentos de hierro con los que se raspaban los que se<br />

lavaban en el baño: Marcial en el dístico cuyo título es<br />

strigilis (raspadores) : Pergamus has misit<br />

curvo distringere ferro/ non tam saepe teret linthea fullo tibi<br />

(Los ha enviado Pérgamo, ráspate con su curvo hierro: el<br />

lavandero no te frotará con tanta frecuencia las toallas), IN<br />

BALNEA CRISPINI (a los baños de Crispino), un<br />

ciudadano romano cualquiera.<br />

145


127.- SI INCREPVIT, id est, si dominus cum<br />

crepitu intonuit, [O] NVGATOR, id est, o serve nequam<br />

et inutilis, CESSAS, id est, immoraris; unde servi<br />

cessatores vitiosi habentur. SERVITIVM ACRE, id est,<br />

dura servitus,<br />

128.- NIHIL IMPELLIT TE, id est, non movet<br />

ac perturbat te; quasi dicat: necesse est moveat te. NEC<br />

QVICQVAM, id est, nulla res, INTRAT<br />

EXTRINSECVS, id est, ab extra, hoc est, a domino<br />

minitante,<br />

129.- QVOD AGITET NERVOS, hoc est, vires<br />

tuas interiores labefactet; ac si dicat: necesse est aliquid<br />

tale penetret in animum tuum. Potest et enunciative legi,<br />

sed fortius argumentum, si interrogative legatur. Ideo<br />

subdit, SED SI INTVS ET, pro 134 id est, IN IECORE,<br />

scilicet tuo, ubi sedes 135 omnium cupiditatum, AEGRO,<br />

id est, vitioso, et perturbationibus animi infecto.<br />

130.- NASCVNTVR DOMINI, id est, vitia quae<br />

tibi dominantur et imperant, QVI, id est, quomodo, EXIS<br />

IMPVNITIOR, id est, evadis minus punitus.<br />

131.- ATQVE HIC, id est, quam hic; "atque"<br />

enim pro "quam" saepe accipitur; QVEM SCVTICA, id<br />

est, flagellum; quanquam scutica laevius est flagello.<br />

Horatius pri. Sermo. : nec 136 scutica dignum<br />

horribili sectare 137 flagello. ET METVS HERILIS, id<br />

est, heri ac domini sui, active, hoc est, quo dominus a<br />

servo timetur, EGIT AD STRIGILES, id est, impulit ad<br />

strigiles in balnea deferendas.<br />

132-133.- MANE PIGER. Alterum exemplum<br />

quo demonstrat quam acerbi et importuni sunt domini<br />

interiores; et primo quo pacto avaricia et luxuria<br />

distrahant atque in partes diversas rapiant incontinentium<br />

animos. [TV] PIGER, id est, si tu ociosus et securus,<br />

STERTIS MANE, id est, in multam diem dormis,<br />

AVARICIA, quasi domina quaedam imperiosa, INQVIT<br />

SVRGE EIA SVRGE, nam "eia" exhortantis simul et<br />

instantis est; NEGAS, id est, si negas te velle surgere,<br />

INSTAT, scilicet avaricia; et inquit identidem 138 "surge";<br />

et si dicis NON QVEO, subaudi "surgere"; avaricia<br />

quarto repetit instando, "surge".<br />

(134) pro: sed, pro P.<br />

(135) sedes: est sedes R.<br />

(136) nec: ne Z.<br />

(137) sectare: sectere Z.<br />

(138) identidem: indentidem M.<br />

127.- SI INCREPVIT (si increpara), es decir,<br />

si el señor pronunciara con un grito, O NVGATOR ((tonto!),<br />

es decir, oh siervo malo e inútil, CESSAS (te entretienes), es<br />

decir, te demoras; por eso los siervos que se entretienen<br />

(cessatores) son considerados viciosos. SERVITIVM ACRE<br />

(la esclavitud aguda), es decir, la dura servidumbre,<br />

128.- NIHIL IMPELLIT TE (nada te empuja), es<br />

decir, no te conmueve, ni te perturba, como si dijera, es<br />

necesario que te conmueva, NEC QVICQVAM (y nada), i.e,<br />

ninguna cosa, INTRAT EXTRINSECVS (entra extrínseco),<br />

es decir, de fuera, esto es, del señor que te amenaza,<br />

129.- QVOD AGITET NERVOS (que agite tus<br />

nervios), esto es, sacuda tus fuerzas interiores; como si dijera:<br />

es necesario que algo tal penetre en tu ánimo; puede también<br />

leerse de forma enunciativa, pero el argumento tiene más<br />

fuerza si se lee de forma interrogativa; por eso sigue, SED SI<br />

INTVS ET (pero si dentro, "et"), en lugar de "id est" (pero si<br />

dentro, es decir), IN IECORE (en el hígado), el tuyo,<br />

naturalmente; donde está la sede de todas las concupiscencias,<br />

AEGRO (enfermo), es decir, vicioso y contaminado por las<br />

perturbaciones de la mente;<br />

130.- NASCVNTVR DOMINI (nacen señores), es<br />

decir, vicios que te dominan y ordenan, QVI (por qué), es<br />

decir, quomodo, (cómo), EXIS IMPVNITIOR (sales más<br />

impune), es decir, escapas menos castigado,<br />

131.- ATQVE HIC, es decir, quam hic (que éste); en<br />

efecto, atque se toma con frecuencia en lugar de quam,<br />

QVEM SCVTICA (a quien el zurriago), es decir, el látigo<br />

(flagellum), aunque la scutica es más leve que el flagellum;<br />

Horacio, primero de las Sátiras : nec scutica<br />

dignum horribili sectare flagello (para que no persigas con<br />

un terrible flagelo al que se ha hecho digno de unos<br />

correazos), ET METVS HERILIS (y el miedo del señor), es<br />

decir, a su dueño y señor, en activa; por el que un señor es<br />

temido por su siervo, EGIT AD STRIGILES (indujo hacia<br />

los raspadores), es decir, impulsó a llevar los raspadores a los<br />

baños.<br />

132-133.- MANE PIGER (por la mañana, perezoso),<br />

otro ejemplo con el que demuestra cuán molestas e<br />

importunas son las tiranías interiores, y, en primer lugar, de<br />

qué forma la avaricia y la lujuria dividen y arrebatan a<br />

diversas partes las almas de los incontinentes. [TV] PIGER<br />

(tú, perezoso), es decir, si tú, ocioso y tranquilo, STERTIS<br />

MANE (roncas por la mañana), es decir, duermes hasta muy<br />

tarde, AVARICIA (la avaricia), como una señora que<br />

domina, INQVIT SVRGE EIA SVRGE ( dice:<br />

levántate, vamos, levántate), pues eia es propio del que<br />

exhorta e insta al mismo tiempo. NEGAS ( niegas), es<br />

decir, si dices que no quieres levantarte, INSTAT (te insta), la<br />

avaricia, por supuesto; y te dice varias veces "levántate"<br />

(surge); y si dices: NON QVEO sobreentiéndase "surgere"<br />

(no puedo levantarme), la avaricia repite instándote por cuarta<br />

vez "levántate" (surge).<br />

146


134.- EN QVID AGAM?, dicit ille somno<br />

languidus, nihil opus esse illi surgere, cum nihil habeat<br />

quod agat. Ad quem 139 avaricia, "quid agas", inquit,<br />

"rogitas?", EN 140 , ADVEHE PONTO, id est, ecce vel<br />

eia 141 navibus ex Ponto regione Asiatica porta,<br />

SAPERDAS*, pisces pessimos, inquit Festus ;<br />

quanquam a "sapore" deduci videantur. Iulius Pollux in genere Thymnorum ponit "saperdas".<br />

135.- CASTOREVM, testiculos fibri Pontici.<br />

Vergilius I Geo. : virosaque Pontus/ castorea;<br />

et Iuvenalis : imitatus castora qui se/<br />

eunuchum ipse facit, cupiens evadere damnum 142 /<br />

testiculi; STVPPAS, linum vel canabem; HEBENVM,<br />

lignum cuius materia nigra est, hispane dicitur "abenum<br />

143 ". Vergilius, ubi supra , India<br />

nigrum/ fert hebenum; THVS, ex Sabaea regione<br />

Arabiae; ut Vergilius ibidem : molles sua<br />

thura Sabaei; COA LVBRICA, vina ex Coo 144 insula,<br />

quae vim habent laxandi ventrem; nam ut Horatius<br />

inquit , si dura morabitur alvus/<br />

mutilus, et viles pellent obstantia conchae,/ et lapathi<br />

brevis herba, sed albo non sine Coo, id est, albo 145 vino<br />

Coo utendum est.<br />

136.- Et "primus" ita ut nullus alius praeveniat te,<br />

TOLLE PIPER RECENS, id est, recenter advectum,<br />

EX 146 CAMELO SITIENTE, quoniam piper ex India per<br />

deserta etiam nunc camelis advehitur; qui, ut ait Plinius<br />

, quatriduo sitim perferunt.<br />

137-138.- VERTE ALIQVID, id est, merces<br />

nostrates peregrinis mercibus permuta; IVRA, subaudi<br />

"falso"; quod mercatorum est proprium; SED IVPPITER<br />

AVDIET, subaudi 147 "me peierantem", dicit piger; ad<br />

quem avaricia 148 , EHEV 149 [O] 150 VARE, id est, o stulte<br />

et a via recta distorte; nam id significat "varus", ut saepe<br />

diximus.<br />

(139) quem: quam R.<br />

(140) en: omittunt H P.<br />

(141) ecce vel eia: omittunt H P.<br />

(142) damnum: damno H P Z.<br />

(143) abenum: hebenum H P.<br />

(144) Coo: Co M.<br />

(145) Mutilus... albo: omittunt M R S C.<br />

(146) ex H P: et R M e S C Z.<br />

(147) subaudi: subau M.<br />

(148) avaricia: avaria M.<br />

(149) eheu: heu S.<br />

(150) o: omittunt H P.<br />

134.- EN QVID AGAM? ()y qué haré?), dice todavía<br />

medio dormido aquel que no tiene necesidad de levantarse,<br />

puesto que no tiene nada que hacer; a éste la avaricia le dice "¿qué<br />

vas a hacer, preguntas?", EN, ADVEHE PONTO (mira, acarrea<br />

del Ponto), es decir, ecce (he aquí), o eia ((vamos!), trae en las<br />

naves procedentes del Ponto, región asiática, SAPERDAS*<br />

(pececillos), "peces malísimos", dice Festo 30 , aunque<br />

parece que su nombre deriva de sapor (sabor); Julio Pólux cataloga los saperdae en la especie de los atunes.<br />

135.- CASTOREVM (castóreo) 31 , testículos de castor<br />

del Ponto: Virgilio, Geórgicas I : virosaque Pontus/<br />

castorea (el Ponto el castóreo fétido); y Juvenal :<br />

imitatus castora qui se/ eunuchum ipse facit, cupiens evadere<br />

damnum/ testiculi (imitando al castor que se castra deseando<br />

evitar el daño); STVPPAS (estopas), lino o cáñamo,<br />

HEBENVM (ébano), leña cuya madera es negra; en España se<br />

dice "ébano" 32 , Virgilio en el mismo sitio que antes : India nigrum/ fert hebenum (la India produce el<br />

negro ébano), THVS (incienso) procedente de Sabea, región de<br />

Arabia, como Virgilio en el mismo lugar : molles<br />

sua thura Sabaei (los afeminados sabeos sus inciensos), COA<br />

LVBRICA (laxantes de Cos), vinos de la isla de Cos que tienen<br />

poder de aligerar el vientre, pues, como dice Horacio , si dura morabitur alvus/ mutilus, et viles pellent<br />

obstantia conchae,/ et lapathi brevis herba, sed albo non sine<br />

Coo (si tu vientre anda duro y tardo, te impulsará los obstáculos<br />

el mejillón y otras conchas ordinarias y las hojas de acedera, sin<br />

olvidar el vino blanco de Cos), es decir, hay que usar vino blanco<br />

de Cos.<br />

136.- Y primus (el primero), de manera que ningún otro<br />

se te adelante, TOLLE PIPER RECENS (coge la pimienta<br />

reciente), es decir, traída recientemente, EX CAMELO<br />

SITIENTE (del camello sediento), porque la pimienta es traída<br />

de la India a través de los desiertos todavía hoy por camellos, que,<br />

según dice Plinio , soportan la sed por espacio de<br />

cuatro días.<br />

137-138.- VERTE ALIQVID (vierte algo), es decir,<br />

cambia mercancías de nuestro país por mercancías extranjeras,<br />

IVRA sobreentiéndase "falso" (jura en falso), lo cual es propio de<br />

los mercaderes, SED IVPPITER AVDIET sobreentiéndase "me<br />

peierantem" (pero Júpiter me oirá perjurar), dice el perezoso, a<br />

quien la avaricia: EHEV [O] VARE (ay, torcido), es decir, oh<br />

estulto y apartado del recto camino; pues eso significa varus,<br />

según varias veces hemos dicho 33 .<br />

(30) saperda genus pessimi piscis.<br />

(31) "Sustancia segregada por las glándulas abdominales" (DRAE).<br />

Nebrija dice que son las turmas (testículos) de este animal. En su<br />

diccionario no está fiber fibri (castor), sólo castor, en que dice que es<br />

animal "propio del Ponto".<br />

(32) En su Diccionario español-latino: abenum.<br />

(33) Varus sólo aparece en IV 12 y allí Nebrija lo explica como "curvo". Se<br />

debe de referir a explicaciones que aparecen en otras obras.<br />

147


138-139.- SI TENDIS, id est, perseveras,<br />

VIVERE CVM IOVE, id est, secundum praecepta<br />

religionis, quae nos iurare vetant, PERAGES, id est,<br />

vives, CONTENTVS TEREBRARE SALINVM,<br />

vasculum salis, per quod victum tenuem intelligimus; ut<br />

supra : "purum et sine labe salinum";<br />

DIGITVM 151 TEREBRARE dicit, quia cum parum salis<br />

est in fundo salini, digito illud contrahimus, et videmur<br />

salinum quasi terebra perforare.<br />

140-141.- IAM PVER IS, persuasus ab avaricia<br />

quid 152 agat ostendit, quoniam expreta luxuria navigat.<br />

IAM PVER IS, id est, servus vadis, quoniam avariciae<br />

obtemperas. Nam "puer", aliquando aetatem, aliquando<br />

conditionem significat; ET SVCCINCTVS, id est,<br />

expeditus, APTAS OCYVS, id est, cito paras, PELLEM,<br />

vestem nauticam ex pellibus factam 153 , sive stragulum<br />

pelliceum, ET OENOPHORVM, vas viniarium, AD<br />

NAVEM, subaudi "perferenda". NIHIL OBSTAT, id est,<br />

nihil impedit te,<br />

141-142.- QVIN RAPIAS AEGEVM, scilicet<br />

mare Cycladibus sparsum, ut dicit Vergilius ; TRABE VASTA, id est, nave quae trabibus<br />

constat, NISI LVXVRIA SOLLERS, id est, diligens ad<br />

perquirenda ea quae voluptuosa sunt; ANTE, id est, prius<br />

quam incipias navigare,<br />

143.- MONEAT [TE] SEDVCTVM, id est,<br />

seorsum et a conspectu vulgi separatum. Sed cur<br />

seductum? quia videlicet aliquid dictura est quod illum<br />

pudeat coram aliis audire. [O] INSANE QVO DEINDE<br />

RVIS?, id est, praecipitanter et inconsiderate tendis.<br />

144-145.- QVID TIBI VIS?, id est, quid quaeris<br />

tibi. MASCVLA BILIS, id est, fortis et valida insania;<br />

nam, ut diximus , bilis insaniae sedes est,<br />

INTVMVIT, id est, increvit, SVB PECTORE CALIDO,<br />

id est, quod te incitat ad navigandum fervore quodam; ac<br />

si dicat: scias te insaniae morbo laborare, qui multa cicuta<br />

vix poterit purgari; ideo dicit, QVAM, scilicet bilem,<br />

VRNA CICVTAE, cuius vis tantae frigiditatis est ut<br />

extingat 154 ; sed tuus calor maior est.<br />

(151) digitum: digito P.<br />

(152) quid: quod H P.<br />

(153) factam: fctam M.<br />

(154) extingat: extinguat S P.<br />

138-139.- SI TENDIS (si intentas), es decir, perseveras,<br />

VIVERE CVM IOVE (vivir con Júpiter), es decir, de<br />

acuerdo con los preceptos de la religión, que nos prohíben<br />

jurar, PERAGES (proseguirás), es decir, vivirás,<br />

CONTENTVS TEREBRARE SALINVM (contento de que<br />

agujeree el salero), vasito para la sal, por el cual entendemos<br />

alimento pobre, como antes purum et sine labe<br />

salinum; digitum terebrare (que el dedo agujeree) dice,<br />

porque cuando hay un poco de sal en el fondo del salero, lo<br />

recogemos con el dedo y parece que casi perforamos el salero<br />

con un agujero (terebra).<br />

140-141.- IAM PVER IS (ya, muchacho, andas),<br />

muestra qué hace persuadido por la avaricia, puesto que<br />

navega despreciando los lujos. IAM PVER IS (ya, muchacho,<br />

andas), es decir, vas como esclavo, puesto que obedeces a la<br />

avaricia, pues puer unas veces se refiere a la edad, otras a la<br />

condición. ET SVCCINTVS (y ceñido), es decir, preparado,<br />

APTAS OCYVS (adaptas pronto), es decir, preparas<br />

rápidamente, PELLEM (el pellejo), vestidura náutica hecha<br />

de pieles, o cobertor de piel, ET OENOPHORVM (y el<br />

barrilete), vaso para el vino, AD NAVEM sobreentiéndase<br />

"perferenda" (para llevarlo a la nave); NIHIL OBSTAT<br />

(nada obsta), es decir, nada te impide,<br />

141-142.- QVIN RAPIAS AEGEVM (que robes el<br />

Egeo), a saber, mar que se extiende por las Cícladas, según<br />

dice Virgilio 34 , TRABE VASTA (en vasta<br />

trabe), es decir, nave, la cual consta de trabes, NISI<br />

LVXVRIA SOLLERS (a no ser que la lujuria hábil), es<br />

decir, diligente para buscar las cosas que son placenteras,<br />

ANTE (antes), es decir, antes de que empieces a navegar.<br />

143.- MONEAT [TE] SEDVCTVM (te advierta<br />

apartado), es decir, separado y alejado de la mirada del vulgo;<br />

pero, )por qué seductum? porque, sin duda, va a decir algo<br />

que puede que le avergüence oír en presencia de otros, [O]<br />

INSANE QVO DEINDE RVIS? (oh loco, )adónde corres<br />

luego?), es decir, vas precipitada e irreflexivamente.<br />

144-145.- QVID TIBI VIS? ()qué quieres para ti?),<br />

es decir, )qué buscas para ti?, MASCVLA BILIS (tu<br />

masculina bilis), es decir, locura fuerte y poderosa; pues,<br />

como hemos dicho , la bilis es la sede de la locura,<br />

INTVMVIT (se hinchó), es decir, aumentó, SVB PECTORE<br />

CALIDO (bajo tu cálido pecho), es decir, porque te incita a<br />

navegar con cierto ardor, como si dijera, sepas que tú trabajas<br />

para la enfermedad de la locura, la cual apenas podría<br />

purgarse con mucha cicuta; por eso dice: QVAM (la cual), a<br />

saber, la bilis, VRNA CICVTAE (una urna de cicuta), cuyo<br />

efecto es de un enfriamiento tan grande, que extingue; pero tu<br />

ardor es mayor.<br />

(34) sparsasque per aequor/ Cycladas. Es evidente que se refiere al mar<br />

Egeo, del que está tratando Virgilio desde varios versos antes (la última vez<br />

que lo nombró fue en el verso 74, pero es aludido luego: ponto v. 104,<br />

pelago v. 124).<br />

148


146-147.- TVN MARE, luxuria volens in<br />

sententiam suam incontinentem trahere, primo<br />

deterret illum a labore, deinde hortatur ad<br />

voluptatem dicens, TVN, pro "tu ne", TRANSILIAS<br />

MARE, id est, naviges et traiicias, ubi tot tantaque<br />

pericula subiturus es; [ET] COENA SIT TIBI, id<br />

est, ubi coenaturus es, IN TRANSTRO, trabe illa<br />

tranversa, cui innituntur remiges cum ictu remorum<br />

impellunt navem; qua, cum coenant, utuntur pro<br />

mensa; FVLTO TORTA CANABE, id est,<br />

sustentato fune ex materia canabina; tota enim navis<br />

atque ex consequenti transtrum funibus anchorariis<br />

sustentatur.<br />

147-148.- [ET] OBBA SESSILIS, vas cuius<br />

fundus est latior; dicta sessilis a sedendo, sic 155<br />

lactuca sessilis a Vergilio in Priapeia <br />

dicitur, quae folia super terrae faciem expandit;<br />

EXHALLET [TIBI], id est, effundat, RVBELLVM<br />

VEIENTANVM, id est, vinum ex uvis Rubellanis<br />

quae abundant Veiis oppido non longe ab urbe<br />

Roma. Martialis : sed 156 Veientani bibitur<br />

faex crassa rubelli. Columela libro IIII : (Veientana), inquit, (uva) non ita rubet (ut<br />

aminea) a quo colore Rubellanae nuncupantur,<br />

eaedemque faeceniae quod plus quam caeterae<br />

faecis habeant; LAESVM PICE, id est, vitiatum et<br />

corruptum; quia omnia condimenta vinum naturale<br />

corrumpunt, PICE VAPIDA, id est, insipida, et quae<br />

vini saporem facit evanescere, quod maxime, ut<br />

inquit Plinius , pix ex Hispania facit.<br />

149-150.- QVID PETIS?, tantis te laboribus<br />

exponens; VT NVMMI PERAGANT, id est,<br />

impleant, DEVNCES AVIDOS, id est, undecim<br />

partes ex summa equestri, quos tu aves et cupis,<br />

SVDORE, id est, tuo immodico labore navigando,<br />

QVOS, scilicet nummos, NVTRIERAS, id est,<br />

auxeras, HIC, Romae sive in patria, QVINCVNCE<br />

MODESTO, id est, mediocri aut honesto lucro; ac si<br />

dicat: melius fuit 157 quincuncem Romae lucrari sine<br />

labore, quam deuncem, hoc est, duplum, et eo<br />

amplius, navigationis labore.<br />

(155) sic: sicut S C H P.<br />

(156) sed: et Z.<br />

(157) fuit: fuerit H P.<br />

146-147.- TVN MARE (acaso tú el mar), la lujuria,<br />

queriendo arrastrar al incontinente a su terreno, primero lo<br />

aleja de su trabajo, luego lo anima al placer, diciéndole, TVN<br />

en vez de tu ne ()acaso tú...), TRANSILIAS MARE (saltarías<br />

a través del mar), es decir, navegarías y te trasladarías adonde<br />

tantos y tan grandes peligros vas a sufrir, [ET] COENA SIT<br />

TIBI (y tendrías cena), es decir, donde vas a cenar, IN<br />

TRANSTRO (en el banco de los remos), aquella tabla<br />

cruzada en la que se apoyan los remeros, cuando impulsan la<br />

nave con un golpe de los remos; ésta la usan como mesa<br />

cuando cenan, FVLTO TORTA CANABE (apoyado en<br />

cáñamo retorcido), es decir, sujeto con una cuerda<br />

cannabácea; en efecto, toda la nave, por consiguiente también<br />

el transtrum, está sustentada con las cuerdas de las anclas.<br />

147-148.- [ET] OBBA SESSILIS (y una jarra con<br />

buen asiento), vaso cuyo fondo es bastante ancho, llamada<br />

sessilis de sedere; así es llamada por Virgilio en Priapeos<br />

35 lactuca sessilis la que extiende sus hojas sobre la<br />

faz de la tierra; EXHALLET [TIBI] (exhalaría para ti), es<br />

decir, derramaría, RVBELLVM VEIENTANVM (rosado<br />

veyentano), es decir, vino procedente de las uvas de los<br />

sarmientos rojos que abundan en Veyes, localidad no muy<br />

lejana de la ciudad de Roma: Marcial : sed<br />

Veientani bibitur faex crassa rubelli (bebes -impersonal- la<br />

hez espesa del clarete de Veyes); Columela en el libro IV 36<br />

dice: (Veientana uva) non ita rubet (ut aminea) a<br />

quo colore Rubellanae nuncupantur, eaedemque faeceniae<br />

quod plus quam caeterae faecis habeant (las uvas de Veyes<br />

no son tan rojas como las amíneas, detalle por el que se las<br />

llama rubellanae, -y, también, faeniciae, por dar más heces<br />

que las otras) 37 . LAESVM PICE (herido por la pez), es decir,<br />

viciado y estropeado; porque todos los condimentos estropean<br />

el vino natural, PICE VAPIDA (por la pez evaporada), es<br />

decir, insípida, y que hace perder el sabor al vino, lo cual hace<br />

especialmente, según dice Plinio , la pez de<br />

Hispania.<br />

149-150.- QVID PETIS? ()qué pides?),<br />

exponiéndote a tan grandes esfuerzos, VT NVMMI<br />

PERAGANT (que las monedas lleguen), es decir, cumplan,<br />

DEVNCES AVIDOS (once dozavos codiciosos), es decir,<br />

once partes del total ecuestre que tú codicias y deseas,<br />

SVDORE (con sudor), es decir, navegando con inmoderado<br />

esfuerzo, QVOS (las cuales), monedas, claro, NVTRIERAS<br />

(habías alimentado), es decir, habías aumentado, HIC (aquí),<br />

en Roma o en tu patria, QVINCVMCE MODESTO (con<br />

cinco modestas onzas), es decir, con mediana u honesta<br />

ganancia; como si dijera: mejor sería ganar un cinco por<br />

ciento en Roma sin penalidades, que un once, o sea, el doble y<br />

más de esto, con el esfuerzo de la navegación.<br />

(35) La cita es la de un priapeo que no se incluye en la Appendix.<br />

(36) Recordamos que en la época el actual libro III era considerado IV al<br />

incluirse dentro de la Res rustica de Columela el De arboribus (cf.<br />

MAESTRE 1997: 1100).<br />

(37) TA.<br />

149


151.- INDVLGE GENIO, ad voluptatem luxuria<br />

hortatur dicens "da operam genio", id est, voluptati. Est<br />

autem "Genius" deus generationis 158 ; vel potius, ut<br />

Martianus Capella inquit, quod cum primum<br />

quis genitus fuerit mox eidem copulatur, placabatur<br />

autem floribus, ut essemus memores brevitatis vitae;<br />

quae per flores significatur. Hinc dare operam genio<br />

dicimur, id est, voluptati; quia, ut ait Martialis , ipse iubet mortis nos 159 meminisse deus. CAR-<br />

PAMVS DVLCIA, id est, arripiamus voluptates.<br />

151-152.- NOSTRVM EST QVOD VIVIS 160 ,<br />

Martialis : et solum hoc ducas quod fuit esse<br />

tuum; unde sequitur, CINIS ET MANES, in quae homo<br />

post mortem resolvitur, ET FABVLA, id est, ea quae<br />

poetae de mortuorum larvis fingunt. Horatius pri. Car.<br />

: iam te nox premet 161 fabulaeque Manes. Horatius<br />

: vive memor quam sis aevi brevis.<br />

153.- FVGIT HORA, id est, tempus cito labitur;<br />

QVOD LOQVOR, dicit luxuria, INDE EST, id est, ex<br />

fuga temporis. Horatius : dum<br />

loquimur fugit 162 invida/ aetas.<br />

154-155.- EN QVID AGIS?, verba sunt poetae<br />

instantis ei qui in deliberatione positus est, sequaturne<br />

avariciam an luxuriam; quasi dicat: difficilis est<br />

deliberatio; SEQVERIS HVNC [DOMINVM] 163 , id est,<br />

avariciam, AN HVNC, id est, luxuriam, [NAM]<br />

SCINDERIS, id est, distraheris, IN DIVERSVM, id est,<br />

partes diversas et contrarias, DVPLICI HAMO, quasi<br />

piscis qui a 164 duobus piscatoribus hamo distraheretur.<br />

[NAM] OPORTET, id est, necesse est, [VT TV] AL-<br />

TERNVS SVBEAS, id est, alternatim et vicissim<br />

dominis succedas,<br />

(158) quia ut gignamur, curet addit P.<br />

(159) nos: te Z.<br />

(160) vivis: vivimus S.<br />

(161) te nox premet: te premet nox Z.<br />

(162) fugit: fugerit Z.<br />

(163) dominum: omittit P.<br />

(164) a: omittunt H P.<br />

151.- INDVLGE GENIO (sé indulgente con tu<br />

Genio), la lujuria le exhorta al placer diciendo "sirve a tu<br />

genio", es decir, al placer; y, en efecto, el Genio es una<br />

divinidad del nacimiento, o mejor, como dice Marciano<br />

Capela : quod cum primum quis genitus fuerit mox<br />

eidem copulatur, placabatur autem floribus, ut essemus<br />

memores brevitatis vitae (porque tan pronto como alguien ha<br />

sido engendrado, enseguida se une a él; y era aplacado con<br />

flores, para que nos acordemos de la brevedad de la vida) 38 ;<br />

la cual (brevedad) se expresa mediante las flores. De aquí se<br />

dice que "servimos al Genio", es decir, al placer, porque,<br />

como dice Marcial , ipse iubet mortis nos<br />

meminisse deus (un dios en persona ordena que nos<br />

acordemos de la muerte 39 ). CARPAMVS DVLCIA<br />

(disfrutemos las cosas dulces), es decir, escojamos los<br />

placeres.<br />

151-152.- NOSTRVM EST QVOD VIVIS (nuestro<br />

es lo que uno vive), Marcial : et solum hoc ducas<br />

quod fuit esse tuum (y considera que solamente es tuyo lo<br />

que ha sido); de donde sigue, CINIS ET MANES (la ceniza y<br />

los Manes), a lo cual se reduce el hombre después de su<br />

muerte; ET FABVLA (y la leyenda), es decir, la que los<br />

poetas inventan sobre las larvas de los muertos: Horacio,<br />

primero de las Odas : iam te nox premet fabulaeque<br />

Manes (pronto te apremiarán la Noche y las sombras de los<br />

Manes); Horacio : vive memor quam sis aevi<br />

brevis (vive sin olvidar cuán corta es la vida).<br />

153.- FVGIT HORA (huye la hora), es decir, el<br />

tiempo pasa rápidamente, QVOD LOQVOR (lo que digo),<br />

habla la lujuria, INDE EST (de allí es), es decir, del paso<br />

fugaz del tiempo: Horatius : dum<br />

loquimur fugit invida/ aetas (mientras hablamos huye,<br />

envidioso, el tiempo 40 ).<br />

154-155.- EN QVID AGIS? (ea, )qué haces?), son<br />

palabras del poeta que insta al que se le ha puesto en la<br />

disyuntiva de si seguir a la avaricia o a la lujuria; como si<br />

dijera, es difícil la deliberación, SEQVERIS HVNC<br />

[DOMINVM] (seguirás a este dueño), es decir, a la avaricia,<br />

AN HVNC (o a este otro), es decir, a la lujuria, [NAM]<br />

SCINDERIS (pues estás partido), es decir, estás dividido, IN<br />

DIVERSVM (en dos partes), es decir, (a) partes diversas y<br />

contrarias, DVPLICI HAMO (por un doble anzuelo), como<br />

un pez que es dividido por dos pescadores con el anzuelo,<br />

[NAM] OPORTET (pues conviene), es decir, es necesario,<br />

[VT TV] ALTERNVS SVBEAS (que tú te sometas alterno),<br />

es decir, alternativa y sucesivamente sigas a estos dueños,<br />

(38) TN.<br />

(39) TA.<br />

(40) TA.<br />

150


156.- ANCIPITI OBSEQVIO, id est, dubio<br />

servitio, quoniam alterutri serviendum est, cum simul<br />

ambobus servire non possis; [ET] ALTERNVS<br />

OBERRES DOMINOS, id est, alternatim sequaris<br />

dominos illisque oboedias.<br />

157-158.- NEC TV CVM SEMEL 165 , sensus est:<br />

non sufficit semel a vitiis continuisse se, cum una dies<br />

non faciat hominem foelicem aut miserum. NEC TV<br />

DICAS [EGO] RVPI IAM VINCVLA, id est, expedivi<br />

me a servitio voluptatis aut avariciae, CVM SEMEL<br />

OBSTITERIS, id est, cum semel restiteris animi<br />

perturbationibus, [ET] NEGARIS PARERE, id est,<br />

oboedire, IMPERIO, illius vitii dominantis tibi, et<br />

INSTANTI, id est, instanter tibi imperanti. Nam hoc<br />

facere non est vendicare se in libertatem, quemadmodum<br />

nec canis cum rupit catenam qua tenebatur, si partem<br />

catenae trahit post se, qua possit apprehendi atque iterum<br />

vinciri. Ideo dicit,<br />

159-160.- NAM CANIS LVCTATA, id est,<br />

repugnans et rebellans, ARRIPIT NODVM, id est,<br />

frangit, et tollit secum partem catenae, qua erat ligata;<br />

AST TAMEN 166 CVM FVGIT LONGA PARS<br />

CATENAE, qua erat vincta; subaudi "pendens a collo",<br />

TRAHITVR ILLI, id est, ab illa cane.<br />

161.- DAVE CITO HOC CREDAS 167 , aliud<br />

exemplum, quod amantes servi sunt, ex aliquo poeta<br />

comico sumptum, qui inducit Chaerestratum quendam<br />

adolescentem Chrysidis meretricis amatorem, de amica<br />

relinquenda cogitantem, quod tamen per inconstantiam<br />

non perficit. DAVE, servum suum aut patris Chaerestratus<br />

alloquitur; quemadmodum apud Terentium in<br />

Eunucho, Phaedria Parmenonem , et est simile vel<br />

potius idem argumentum utrobique; CREDAS CITO<br />

HOC, quod tibi nunc dicturus sum,<br />

161-162.- MEDITOR FINIRE DOLORES<br />

PRAETERITOS, id est, amores, unde plus doloris quam<br />

voluptatis percipiebam. Et cuius haec sint verba subdit,<br />

CHAERESTRATVS, persona comica amantis<br />

Chrysidem,<br />

162-163.- ABRODENS VNGVEM CRVDVM,<br />

id est, vivum; quod faciunt meditabundi. Sic supra : "nec demorsos sapit ungues". Et Horatius primo<br />

Ser. : saepe caput scaberet, vivos et roderet<br />

ungues. AN [EGO] DEDECVS, id est, obprobrium et<br />

infamia familiae nostrae,<br />

(165) semel: omittit P.<br />

(166) ast tamen: attamen H P.<br />

(167) hoc credas: omittit P.<br />

156.- ANCIPITI OBSEQVIO (con sumisión ambigua),<br />

es decir, con servidumbre dudosa, puesto que tienes que servir a<br />

uno y a otro, no pudiendo servir simultáneamente a ambos. [ET]<br />

ALTERNVS OBERRES DOMINOS (y alterno vayas de un amo<br />

a otro), es decir, sigas alternativamente a estos dueños y les<br />

obedezcas.<br />

157-158.- NEC TV CVM SEMEL (y tú porque una sola<br />

vez no), el sentido es: no basta haberse abstenido una vez de los<br />

vicios, porque un sólo día no hace al hombre feliz o desgraciado,<br />

NEC TV DICAS [EGO] RVPI IAM VINCVLA (ni podrías tú<br />

decir "yo ya he roto mis ataduras), es decir, me he liberado de la<br />

esclavitud del placer o de la avaricia, CVM SEMEL<br />

OBSTITERIS (porque una sola vez hayas frenado), es decir,<br />

porque una sola vez hayas resistido las tendencias del ánimo, [ET]<br />

NEGARIS PARERE (y hayas negado a acatar), es decir, a<br />

obedecer, IMPERIO (al mandato) de aquel vicio que te domina, e<br />

INSTANTI (que te insta), es decir, que te ordena con exigencias.<br />

Pues hacer esto no es ponerse en libertad, como tampoco una perra<br />

cuando rompe la cadena con la que estaba atada, si arrastra una<br />

parte de la cadena tras de sí, con la cual puede ser aprehendida y<br />

sometida de nuevo; luego dice:<br />

159-160.- NAM CANIS LVCTATA (pues una perra<br />

luchando), es decir, resistiendo y rebelándose, ARRIPIT NODVM<br />

(arrebata el nudo), o sea, lo rompe, y se lleva consigo la parte de la<br />

cadena con la que estaba atada, AST TAMEN CVM FVGIT,<br />

LONGA PARS CATENAE (pero, sin embargo, cuando huye, una<br />

parte larga de su cadena) -con la que había estado sometida-<br />

sobreentiéndase "pendens a collo" (que le colgaba del cuello),<br />

TRAHITVR ILLI (es arrastrada para ella), es decir, por aquella<br />

perra.<br />

161.- DAVE CITO HOC CREDAS (Davo, pronto<br />

creerías esto), otro ejemplo: que los amantes son esclavos, tomado<br />

de algún poeta cómico 41 , el cual presenta a un tal Querestrato,<br />

amante de la meretriz Crisis, que está pensando dejar a esta amiga,<br />

lo que, sin embargo, no lleva a cabo por su inconstancia. DAVE<br />

((Davo!), habla Querestrato a un esclavo suyo o de su padre, como<br />

en el Eunuco, en Terencio Fedra a Parmenon , y es<br />

semejante, o mejor, idéntico, el argumento en uno y otro. CREDAS<br />

CITO HOC (creerías rápidamente esto), que te voy a decir ahora.<br />

161-162.- MEDITOR FINIRE DOLORES<br />

PRAETERITOS (pienso dar fin a las cuitas pasadas), es decir, a<br />

los amores, de donde yo recibía más dolor que placer; y añade<br />

quién dice estas palabras, CHAERESTRATVS (Querestratro),<br />

representación cómica del amante de Crisis,<br />

162-163.- ABRODENS VNGVEM CRVDVM (royendo<br />

su uña cruda), es decir, en carne viva, lo cual hacen los<br />

meditabundos, así anteriormente : nec demorsos sapit<br />

ungues; y Horacio en el primero de las Sátiras : saepe<br />

caput scaberet, vivos et roderet ungues ( se<br />

rascaría muchas veces la cabeza y se roería las uñas hasta la<br />

carne viva). AN [EGO] DEDECVS (acaso yo, el desdoro), es<br />

decir, el oprobio e infamia de nuestra familia,<br />

(41) Entre las fuentes concretas se sugiere Menandro (PLAUTIUS,<br />

VIGIL), Terencio (Eunuco, LÓPEZ, CORTÉS). Guillén remite al texto<br />

horaciano (sat. 2, 3, 259-271), inspirado en Terencio.<br />

151


163-164.- OBSTEM COGNATIS, id est, non<br />

oboediam propinquis et amicis monentibus ut hanc<br />

meretricem relinquam, SICCIS, id est, ieiunis et sobriis,<br />

cum ego sim ebrius amore meretricis. Horatius primo<br />

Episto. : forum putealque Libonis/ mandabo<br />

siccis,<br />

164-166.- AN FRANGAM REM PATRIAM, id<br />

est, dilapidem patrimonium. Horatius II 168 Ser. : postquam omnis res mea Ianum/ ad medium<br />

fracta est, AD LIMEN OBSCOENVM, id est, turpe, hoc<br />

est, meretricis; DVM [EGO] EBRIVS, contra id quod<br />

dixit "cognatis siccis", CANTO CVM FACE<br />

EXTINCTA, quam praeferebat per noctem, viae ducem,<br />

sed iam consumptam longa mora, ANTE FORES 169<br />

VDAS, id est, humidas, unguentis, scilicet quae illic<br />

fuderat; vel potius lachrymis, CHRYSIDIS meretricis<br />

quam amabat, RVMORE SINISTRO, id est, unde<br />

sequitur et emanat per populum infamia.<br />

167-168.- EVGE PVER, verba sunt Davi<br />

gratulantis domino volenti se in libertatem asserere,<br />

SAPIAS, subaudi "si"; hoc est, si vis sapienter facere,<br />

PERCVTE AGNAM, id est, sacrifica, DIIS<br />

DEPELLENTIBVS, subaudi "morbum et insaniam",<br />

qualibus 170 tu nunc laboras. SED CENSEN, verba sunt<br />

rursus Chaerestrati ad Davum. SED [O] DAVE<br />

CENSEN, pro censes ne, RELICTA, scilicet 171 Chrysis a<br />

me, PLORABIT, id est, dolebit quod illam reliquerim.<br />

Ad quod servus respondet,<br />

169.- NVGARIS, id est, nugas agis et deliras;<br />

nam "nugare" 172 est nihil agere. [O] PVER, hic nomen est<br />

aetatis, aut quod servitute meretricis tenetur,<br />

OBIVRGABERE, id est, castigaberis ab illa, cum<br />

senserit te sic amore sui vinctum, SOLEA RVBRA, quod<br />

solent facere 173 dominae saevientes in ancillas, Iuvenalis<br />

: et solea pulsare nates, quod desipis inde est.<br />

(168) II: omittunt M R C.<br />

(169) fores Pe C S H P: foras M.<br />

(170) qualibus: quibus S C quali H P.<br />

(171) scilicet: id est H P.<br />

(172) nugare: nugari S C H P.<br />

(173) facere: iacere H P.<br />

163-164.- OBSTEM COGNATIS (estorbaría a mis<br />

parientes), es decir, no obedecería a mis familiares y amigos,<br />

que me aconsejaban que dejara a esta meretriz, SICCIS ( secos), es decir, parcos y sobrios, estando yo ebrio<br />

de amor por la meretriz: Horacio en el primer libro de las<br />

Epístolas : forum putealque Libonis/ mandabo<br />

siccis (asignaré el foro y el puteal de Libón a los abstemios) 42 .<br />

164-166.- AN FRANGAM REM PATRIAM (acaso<br />

rompería la herencia paterna), es decir, dilapidaría el<br />

patrimonio: Horacio, Sátiras : postquam omnis<br />

res mea Ianum/ ad medium fracta est (desde que todo mi<br />

patrimonio se perdió en las arcadas de Jano), AD LIMEN<br />

OBSCOENVM (junto al umbral obsceno), es decir,<br />

vergonzoso, esto es, de la meretriz, DVM [EGO] EBRIVS<br />

(mientras yo ebrio), al contrario de eso que dijo "familiares<br />

sobrios" (cognatis siccis), CANTO CVM FACE EXTINCTA<br />

(canto con una antorcha apagada), la cual llevaba como guía<br />

para el camino durante la noche, pero ya se ha gastado por la<br />

larga tardanza, ANTE FORES VDAS (ante las puertas<br />

mojadas), es decir, húmedas, por las esencias, que sin duda<br />

había derramado allí; o, mejor, por las lágrimas, CHRYSIDIS<br />

(de Crisis), meretriz a la que amaba; RVMORE SINISTRO<br />

(según un siniestro rumor), es decir, de donde sale y emana la<br />

infamia a través del pueblo.<br />

167-168.- EVGE PVER ((bien!, muchacho), son<br />

palabras de Davo que da gracias a su señor por querer llevarle<br />

a la libertad, SAPIAS sobreentiéndase "si" (si supieras), esto<br />

es, si quieres actuar sabiamente, PERCVTE AGNAM (hiere<br />

una cordera), es decir, sacrifica, DIIS DEPELLENTIBVS<br />

sobreentiéndase "morbum et insaniam" (a los dioses que<br />

quitan la enfermedad y la locura), para las cuales trabajas<br />

ahora, SED CENSEN (pero acaso crees), son palabras de<br />

nuevo de Querestrato a Davo, SED [O] DAVE CENSEN, en<br />

lugar de "censes ne", (pero acaso crees, Davo), RELICTA<br />

( una vez dejada), Crisis por mí, claro, PLORABIT<br />

(llorará), es decir, se quejará de que yo la haya dejado; a lo<br />

cual responde el esclavo:<br />

169.- NVGARIS (bromeas), es decir, dices tonterías<br />

y deliras, pues nugare es nihil agere (no hacer nada), [O]<br />

PVER ((muchacho!), este nombre se debe a su edad, o porque<br />

es dominado por la esclavitud de la meretriz,<br />

OBIVRGABERE (serás reprendido), es decir, serás<br />

castigado por ella, cuando se haya dado cuenta de que has<br />

estado atado por su amor de esta manera, SOLEA RVBRA<br />

(con roja sandalia), lo cual suelen hacer las señoras cuando se<br />

enfadan con sus criadas: Juvenal : et solea pulsare<br />

nates, quod desipis inde est (para golpearle en las nalgas con<br />

las sandalias. De aquí procede el que a veces no estás en tus<br />

cabales).<br />

(42) Igual texto en IV 49, vid. h. l. Aquí puteal equivale a "negocios".<br />

152


170-171.- [ET TV] NVNC FERVS ET<br />

VIOLENS, id est, tamquam fera violenta, quae incidit in<br />

retia, NE VELIS TREPIDARE, id est, cum sis vinctus,<br />

sicut supra de cane dicebat, noli reluctari, [ET] RODERE<br />

CASSES ARCTOS, id est, retia te arcte retinentia. AT SI<br />

VOCET, iam quod sequitur ad verbum ex Eunucho<br />

Terentii sumptum est; quem locum<br />

elegantissime Horatius quoque ex<br />

carmine iambico in heroicum convertit. AT SI VOCET,<br />

scilicet Chrysis vel potius Bacchis Terentiana,<br />

HAVD MORA DICAS, id est, statim dices.<br />

172-173.- QVIDNAM IGITVR FACIAM?,<br />

verba sunt deliberantis, atque eius qui nescit, quid<br />

potissimum sequatur. NEC NVNC ACCEDAM, hanc<br />

partem videtur eligere, sed non perstat per incontinentiam,<br />

CVM ACCERSOR, id est, vocor ab illa, ET<br />

VLTRO SVPPLICET, id est, non rogata a me, supplicet<br />

mihi; nam id significat "ultro". SI TOTVS, verba sunt<br />

Davi, vel potius poetae dicentis. SI TOTVS ET<br />

INTEGER, id est, nulla tui parte apud amicam relicta,<br />

173-174.- EXIERIS ILLINC, id est, ex domo<br />

amicae, NVNC NVNC, subaudi "es vere liber", HIC<br />

HIC, subaudi "est ille vere liber", QVEM QVAERIMVS,<br />

id est, de quo disputamus.<br />

175.- NON IN FESTVCA, id est, non in ea<br />

libertate quam praetor domini rogatu servo dedit. Nam<br />

quemadmodum ait Plutarchus in libello De iis qui sero<br />

puniuntur a deo , mos<br />

fuit apud Romanos ubi quempiam servum<br />

manumitterent, ut eius corpori tenuem festucam<br />

iniicerent; unde illud apud Plautum in Milite :<br />

quid ea ingenua 174 an festuca facta? Dicit igitur, NON<br />

IN FESTVCA QVAM LICTOR INEPTVS, id est,<br />

praetoris minister non aptus dare libertatem, IACTAT, in<br />

servum; nam ut praetor vindicta servum tangens, illum<br />

liberum faciebat; sic lictor qui praetorem insignibus<br />

praecedebat, festucam in illum iactabat ex more Romano,<br />

ut dicit Plutarchus.<br />

176.- IVS HABET ILLE SVI, eos qui honores<br />

captant, atque ambitione tenentur, eadem ratione non esse<br />

liberos ostendit, dicens, ILLE PALPO, id est, ambitiosus,<br />

quem necesse est adulari illis, quorum suffragia captat.<br />

"Palpones" enim adulatores dicuntur; et palpans adulatio<br />

apud Hieronimum in epistola liminari<br />

Sacrarum litterarum dicitur;<br />

(174) quid ea ingenua: quid ea? ingenuan Z.<br />

170-171.- [ET TV] NVNC FERVS ET VIOLENS (y<br />

ahora tú fiero y violento), es decir, como una fiera violenta que cae<br />

en las redes, NE VELIS TREPIDARE (no tiembles), es decir,<br />

puesto que estás atado, como antes decía de la perra 43 , no luches,<br />

[ET] RODERE CASSES ARCTOS (y roas las apretadas<br />

redes), es decir, las redes que te retienen con apreturas, AT SI<br />

VOCET (pero si te llamara), lo que sigue ahora está tomado ad<br />

verbum del Eunuco de Terencio , lugar que elegantísimamente<br />

también Horacio pasó de poema<br />

yámbico a heroico, AT SI VOCET (pero si te llamara), sin duda,<br />

Crisis, o mejor la Baquis de Terencio, HAVD MORA DICAS (sin<br />

demora dirías), es decir, dirás al instante:<br />

172-173.- QVIDNAM IGITVR FACIAM? ()qué haré<br />

pues?), son palabras propias de quien delibera y de quien no sabe<br />

qué es mejor hacer; NEC NVNC ACCEDAM (y no me acercaré<br />

ahora), parece que elige esta parte, pero por su incontinencia no<br />

sigue adelante, CVM ACCERSOR (cuando sea reclamado), es<br />

decir, sea llamado por ella, ET VLTRO SVPPLICET (y además<br />

me suplique), es decir, al no rogarle yo, me suplique; pues eso<br />

significa ultro. SI TOTVS (si todo), son palabras de Davo, o,<br />

mejor, del poeta que dice: SI TOTVS ET INTEGER (si todo e<br />

íntegro), es decir, sin dejar ninguna parte de ti junto a tu amiga,<br />

173-174.- EXIERIS ILLINC (has salido de allí), es decir,<br />

de la casa de tu amiga, NVNC NVNC sobreentiéndase "es vere<br />

liber" (ahora, ahora eres verdaderamente libre); HIC HIC<br />

sobreentiéndase "est ille vere liber" (éste, éste es el verdaderamente<br />

libre), QVEM QVAERIMVS (a quien estamos buscando), es<br />

decir, del que discutimos.<br />

175.- NON IN FESTVCA (no en la varita) 44 , es decir, no<br />

en esa libertad que el pretor da a un esclavo a instancias de su<br />

señor; pues, como dice Plutarco en el tratado Sobre los que son<br />

castigados tarde por la divinidad , fue costumbre entre los romanos cuando manumitían a<br />

algún esclavo, golpear su cuerpo con una varita; de donde aquello<br />

de Plauto en El soldado fanfarrón : quid ea ingenua an<br />

festuca facta (qué, por nacimiento o hecha por la<br />

vara). Dice, pues: NON IN FESTVCA QVAM LICTOR<br />

INEPTVS (no en la varita con que un lictor inepto), es decir, un<br />

siervo del pretor no apto para dar la libertad, IACTAT (golpea) al<br />

esclavo, pues como el pretor tocando con la vara al siervo lo hacía<br />

libre, así el lictor que iba delante del pretor con las enseñas, le<br />

golpeaba con la varita según la costumbre romana, como dice<br />

Plutarco.<br />

176.- IVS HABET ILLE SVI (aquél es dueño de sí<br />

mismo), muestra que los que van a la caza de honores y son<br />

dominados por la ambición, no son libres, por esa precisa razón,<br />

diciendo: ILLE PALPO (aquel adulador), es decir, ambicioso que<br />

tiene necesidad de adular a aquellos cuyos votos está cazando; en<br />

efecto, se llama palpones a los aduladores; en Jerónimo en una Epístola introductoria a las Sagradas Escrituras 45 se dice<br />

et palpans adulatio.<br />

(43) No ha dicho eso exactamente, cf. 157 y ss.<br />

(44) Vindicta y festuca tienen significados similares en latín; traducimos<br />

por "vara" y "varita", respectivamente, para mantener la distinción.<br />

(45) Se trata de una carta dirigida a S. Paulino de Nola en la que, entre<br />

otras cosas, le habla de la importancia de dedicar su tiempo al estudio de la<br />

Sagrada Escritura, y cómo ha de proceder.<br />

153


176-177.- QVEM AMBITIO, id est, cupiditas honorum<br />

175 , CRETATA, id est, candida, quoniam competitores 176<br />

honoris alicuius, candidati, id est, toga candida induti,<br />

circuibant tribus, rogabantque, ut in comitiis magistratibusque<br />

diligendis 177 sui rationem haberent. Plinius libro VII : Scipio Nasica in toga candida bis repulsa notatus<br />

a populo. VIGILA, verba sunt ambitiosi se ipsum exhortantis<br />

ad captandum vulgi suffragia, CICER INGERE LARGE, id<br />

est, largiter in vulgus sparge cicer, lupinos, fabas, et huiusmodi<br />

similia 178 quae sparguntur rapienda;<br />

178-179.- RIXANTI POPVLO, in raptu 179 missilium<br />

attento; quod propterea tibi faciendum est, VT SENES<br />

APRICI, id est, locis appricis, propter aetatis frigiditatem<br />

gaudentes; nam "aprica" dicuntur loca soli exposita et aperta,<br />

POSSINT MEMINISSE, id est, ut qui nunc sunt iuvenes,<br />

olim, senes recolant, NOSTRA FLORALIA, id est, ludos in<br />

honorem Florae deae a nobis celebratos; quod erat sacrum<br />

populare, id est, captando populi favori aptum. Martialis : et populare sacrum bis milia dena tulisset. Flora<br />

autem dea florum erat. QVID PVLCHRIVS?, id est,<br />

honestius et melius; subaudi "quam haec, ad conciliandum<br />

populi amorem facere?" 180 . Sed ironia est, quasi dicat: nihil<br />

miserius, neque magis servile.<br />

179-180.- AT CVM HERODIS, eos notat qui<br />

superstitionibus tenentur; quippe qui nullo modo possunt esse<br />

liberi, cum timore afficiantur sine quo superstitio, sed et religio<br />

stare non potest. HERODIS DIES, id est, sabbata Iudaeorum,<br />

quorum fuit rex Herodes Ascalonita Antipatri ex Cypride<br />

filius; qui primus huius nominis in Iudaea regnavit.<br />

180-181.- [ET] LVCERNAE PORTANTES<br />

VIOLAS, id est, quae violis ornabantur, DISPOSITAE [IN]<br />

FENESTRA VNCTA, enneamyron 181 dicit, id est, lucernam<br />

novem lychnorum, quam Iudaei in fenestella 182 sub lumina<br />

prima diei praecedentis sabbatum in ipso limine domus<br />

ponebant; quam fenestram, ideo "unctam" dicit, propter oleum<br />

quod ex lucernis exudabat; VOMVERE PINGVEM<br />

NEBVLAM, id est, vaporem pinguem et crassum, hoc est,<br />

fumum.<br />

(175) honorum: bonorum S H P.<br />

(176) competitores: compeditores M.<br />

(177) diligendis: delig- S C H P.<br />

(178) similia: omittunt H P.<br />

(179) in raptu: impetu H P.<br />

(180) facere? H P: facere S C faceret M.<br />

(181) enneamyron H: euncamyxon M C enneamyxon S ἐννεάµυρoν<br />

P.<br />

(182) fenestella: fenestrella S.<br />

176-177.- QVEM AMBITIO (a quien la ambición),<br />

es decir, el deseo de cargos políticos, CRETATA (con greda),<br />

es decir, cándida, puesto que los aspirantes a algún cargo<br />

político, candidatos, es decir, vestidos con toga cándida, se<br />

paseaban por entre los ciudadanos y pedían que los tuvieran<br />

en cuenta en las elecciones de los comicios y las<br />

magistraturas: Plinio en el libro VII : Scipio<br />

Nasica in toga candida bis repulsa notatus a populo<br />

(Escipión Nasica con la toga blanca fue dos veces señalado<br />

por el pueblo con el rechazo), VIGILA (vigila), son palabras<br />

del ambicioso que se exhorta a sí mismo a cazar los votos del<br />

vulgo, CICER INGERE LARGE, (ofrece generosamente el<br />

garbanzo), es decir, reparte al vulgo con largueza garbanzos,<br />

altramuces, habas y otras cosas semejantes que se reparten<br />

para que las cojan,<br />

178-179.- RIXANTI POPVLO (al pueblo rijoso),<br />

atento a pillar lo que se le lanza; lo cual tienes que hacer tú<br />

por esto, VT SENES APRICI (para que los viejos expuestos<br />

al sol) , es decir, que a causa de la destemplanza de su edad se<br />

gozan en los lugares soleados, pues aprica se llaman los<br />

lugares expuestos al sol y abiertos, POSSINT MEMINISSE<br />

(puedan recordar), es decir, cuando los que ahora son<br />

jóvenes, en otro tiempo recuerden, NOSTRA FLORALIA<br />

(nuestras Floralia), es decir, los juegos en honor de la diosa<br />

Flora celebrados por nosotros, puesto que era una fiesta<br />

popular, es decir, apta para captar el favor del pueblo:<br />

Marcial : et populare sacrum bis milia dena<br />

tulisset (y la fiesta popular se habría llevado veinte mil<br />

); y Flora era la diosa de las flores. QVID PVL-<br />

CHRIVS? ()qué más hermoso?), es decir, más honesto y<br />

mejor, sobreentiéndase "quam haec, ad conciliandum populi<br />

amorem facere? (que hacer estas cosas para ganarse la<br />

familiaridad del pueblo); pero es ironía, como si dijera, nada<br />

hay más miserable ni más servil.<br />

179-180.- AT CVM HERODIS (pero cuando de<br />

Herodes), señala a los que son dominados por la superstición,<br />

puesto que de ningún modo pueden ser libres, al estar<br />

influidos por el temor, sin el cual la superstición ni tampoco la<br />

religión pueden mantenerse. HERODIS DIES (los días de<br />

Herodes), es decir, los sábados de los judíos, de quienes fue<br />

rey Herodes Ascalonita, hijo de Antípater de Chipre, que fue<br />

el primero de este nombre que reinó en Judea.<br />

180-181.- [ET] LVCERNAE PORTANTES<br />

VIOLAS (y las lámparas que llevan violetas), es decir, que se<br />

adornaban con violetas, DISPOSITAE [IN] FENESTRA<br />

VNCTA (bien colocadas en la ventana grasienta) se refiere al<br />

enneamyron, es decir, la lucerna de nueve lámparillas que los<br />

judíos colocaban en la ventanita desde el amanecer del día<br />

anterior al sábado en el mismo umbral de la puerta; a esta<br />

ventana la llama "grasienta" (uncta) por eso, por el aceite que<br />

resudaba de las lámparas; VOMVERE PINGVEM<br />

NEBVLAM (han despedido una pingüe nube) es decir, vapor<br />

pingüe y grasiento, esto es, humo.<br />

154


182-183.- [ET] CAVDA THYMNI, thymnus<br />

Iudaeorum cibus etiam tempestate nostra peculiaris; cuius<br />

cauda quia pingui caret, insipidior est; NATAT, subaudi<br />

"in iure conditaneo". Iuvenalis : et eodem iure<br />

natantes/ mergere ficedulas; AMPLEXA RVBRVM<br />

CATINVM, id est, implens catinum, hoc est, patellam<br />

rubram, id est, vilem et ex rubrica fictam. Martialis : concolor in nostra gammare lance rubes;<br />

FIDELIA ALBA, id est, ex argilla cretacea facta,<br />

TVMET VINO, ad naturam aceti retulit, quod in potu<br />

sumptum tumefacit. Iuvenalis : cuius<br />

aceto/ cuius conche tumes.<br />

184.- Eo, inquam, die, [TV] TACITVS MOVES<br />

LABRA, id est, concipis preces Iudaicas. Cicero primo<br />

De divinatione : homines cum taciti vovent<br />

aliquid aut optant haud dubitant, quin dii illud audiant;<br />

[ET] PALLES, id est, times, hoc est, veneraris; nam<br />

religio timori coniuncta est, SABBATA 183 RECVTITA,<br />

id est, Iudaeorum festa, qui recutiti et circumcisi sunt; et<br />

quorum preputii cutis abscissa est. Martialis :<br />

nec recutitorum fugis inguina Iudaeorum.<br />

185.- TVM NIGRI LEMVRES, alias<br />

superstitiones numerat, quas timentes non posse esse<br />

liberos significat, dicens, TVM 184 , id est, praeterea 185 ,<br />

LEMVRES NIGRI, id est, umbrae mortuorum. Apuleius<br />

de deo Socratis : animus humanus 186 exutus et<br />

liber stipendiis vitae corpore suo abiuratis 187 ; vetere<br />

latina lingua hunc 188 invenio lemurem dictitatum. Dicti<br />

"Lemures" a Remo Romuli fratre gemello; "r" in "l"<br />

litteram commutata, ut inquit Ovidius in Fastis . [ET] PERICVLA, subaudi "instantia", RVPTO<br />

OVO, id est, quae pericula ex ovi lustralis crepitu<br />

intellecta sunt. Sed quod divinationis genus illud sit, non<br />

legi; nisi quod Iuvenalis in lustrationibus ovorum<br />

meminit dicens : nisi se centum lustraverit ovis.<br />

(183) sabbata Pe S C H: sabbato M sabbatha P.<br />

(184) tum: tunc H.<br />

(185) praeterea S H P: praetera M.<br />

(186) humanus: abiurans. Hunc addit Z.<br />

(187) abiuratis: emeritis Z.<br />

(188) hunc omittit Z.<br />

182-183.- [ET] CAVDA THYMNI (y la cola de atún),<br />

el atún es un alimento propio de los judíos, también en nuestro<br />

tiempo, cuya cola es bastante insípida, porque carece de grasa,<br />

NATAT sobreentiéndase "in iure conditaneo" (nada en el<br />

condimento apropiado): Juvenal : et eodem iure<br />

natantes/ mergere ficedulas (y a empapar en el mismo jugo los<br />

papafigos). AMPLEXA RVBRVM CATINVM ( que abarca el rojo plato) es decir, que llena el plato, esto<br />

es, una fuente roja, es decir, barata y pintada de rojo: Marcial<br />

: concolor in nostra gammare lance rubes (en mi<br />

plato enrojeces tú, cangrejo, que tienes su mismo color).<br />

FIDELIA ALBA (la olla blanca), es decir, hecha de arcilla<br />

gredosa, TVMET VINO (está hinchada de vino), se tornó<br />

vinagre, el cual al ingerirlo como bebida hincha: Juvenal : cuius aceto/ cuius conche tumes ()en la mesa de<br />

quién te has hartado de vinagre y de habas tiernas?).<br />

184.- En ese día -digo- [TV] TACITVS MOVES<br />

LABRA (tú en silencio mueves los labios), es decir, susurras las<br />

oraciones de los judíos; Cicerón en Sobre la adivinación, libro<br />

primero : homines cum taciti vovent aliquid aut optant<br />

haud dubitant, quin dii illud audiant (los hombres cuando<br />

expresan algún voto o deseo en silencio, no dudan de que los<br />

dioses lo oigan). ET PALLES (y palideces), es decir, temes,<br />

esto es, reverencias, pues la religión está unida al temor;<br />

SABBATA RECVTITA (ante el sábado circuncidado), es<br />

decir, la fiesta de los judíos, los cuales han sido recortados y<br />

circuncidados, y de cuyo prepucio se ha cortado la piel (cutis):<br />

Marcial : nec recutitorum fugis inguina Iudaeorum<br />

(y no rehúyes el miembro de los judíos circuncisos).<br />

185.- TVM NIGRI LEMVRES (entonces negros<br />

espectros), enumera otras supersticiones; quiere expresar que<br />

los que sienten temor de éstas no pueden ser libres, diciendo,<br />

TVM (entonces), es decir, además LEMVRES NIGRI (negros<br />

espectros), es decir, las sombras de los muertos: Apuleyo, de<br />

deo Socratis : animus humanus exutus et liber stipendiis<br />

vitae corpore suo abiuratis; vetere latina lingua hunc invenio<br />

lemurem dictitatum ( el alma<br />

humana libre y exento de reconocer sus deudas de vida con el<br />

propio cuerpo. Este demon lo encuentro nombrado en la<br />

antigua lengua latina con el término de Lémur) 46 . Llamados<br />

lemures de Remo, hermano gemelo de Rómulo; cambiada la "r"<br />

en la letra "l", como dice Ovidio en los Fastos .<br />

[ET] PERICVLA sobreentiéndase "instantia" (y peligros<br />

imminentes), RVPTO OVO (roto un huevo), es decir, peligros<br />

que habían sido presagiados por la rotura de un huevo<br />

expiatorio; pero en qué consiste este tipo de adivinación, no lo<br />

he leído, a no ser lo que Juvenal menciona en las expiaciones<br />

con huevos, diciendo : nisi se centum lustraverit ovis<br />

(si no se ha purificado con la ofrenda de cien huevos).<br />

(46) TA.<br />

155


186.- TVM GALLI GRANDES, id est, praeterea<br />

sacerdotes matris deorum. Iuvenalis de sacerdote Cibeles<br />

ingens/ semivir; ET SACERDOS LVSCA,<br />

scilicet Isidis, CVM SISTRO, crepitaculo quod Isis in<br />

manu habebat; omnia, inquam, haec, scilicet umbrae<br />

mortuorum apparentes et ova rupta, et Galli sacerdotes<br />

matris deorum, et foemina sacerdos Isidis,<br />

187-188.- INCVSSERE DEOS, id est, timorem<br />

deorum tibi gesserunt, INFLANTES CORPORA, id est,<br />

inflaturos, SI NON GVSTAVERIS TER MANE,<br />

numerum et tempus dicit. Iuvenalis : ter<br />

matutino Tiberi mergetur; CAPVT ALLI, pro "allii",<br />

cuius caput est in spicos digestum, PRAEDICTVM, id<br />

est, quod praedixerunt.<br />

189.- DIXERIS, cum ea, quae de vera libertate<br />

diximus, sint quam verissima; irridentur tamen ab<br />

indoctis, quales sunt viri militares. [SI] DIXERIS<br />

HAEC, inquit, INTER CENTVRIONES, milites,<br />

scilicet, aut ipsorum duces, VARICOSOS, id est, laboriosos,<br />

et qui ex laboribus immodicis varices contraxerunt.<br />

Iuvenalis : varicosus fiat aruspex.<br />

190.- CONTINVO, id est, statim,<br />

VVLPHERNIVS 189 INGENS, nomen fictum a poeta,<br />

quem ingentem dicit, quasi viribus corporis tantum et non<br />

animi praestet, RIDET CRASSVM, id est, crasse, hoc<br />

est, stolide.<br />

191.- ET LICETVR, id est, aestimat, CENTVM<br />

GRAECOS, subaudi "philosophos", CVRTO<br />

CENTVSSE, id est, centum assibus, adhuc non integris,<br />

sed intertrimento diminutis; id enim significat "curtum";<br />

et declinatur "hic centussis".<br />

(189) Vulphernius: Vulpenius P.<br />

186.- TVM GALLI GRANDES (entonces enormes<br />

galos), es decir, además los sacerdotes de la madre de los<br />

dioses; Juvenal sobre un sacerdote de Cibeles :<br />

ingens/ semivir (eunuco enorme). ET SACERDOS LVSCA<br />

(y una sacerdotisa tuerta), de Isis, por supuesto, CVM<br />

SISTRO (con un sistro), sonajero que Isis tenía en la mano.<br />

Todas estas cosas -digo-, a saber, las sombras que se aparecen<br />

de los muertos y los huevos rotos, y los galos, sacerdotes de la<br />

madre de los dioses, y la sacerdotisa de Isis,<br />

187-188.- INCVSSERE DEOS (inculcaron a los<br />

dioses), es decir, te proporcionaron temor a los dioses,<br />

INFLANTES CORPORA ( que hinchan los<br />

cuerpos), es decir, que los van a hinchar, SI NON<br />

GVSTAVERIS TER MANE (si no degustas tres veces por la<br />

mañana), dice el número y el momento: Juvenal :<br />

ter matutino Tiberi mergetur (se sumergerá tres veces en el<br />

Tíber). CAPVT ALLI , en lugar de allii , (una cabeza de ajo), cuya cabeza se divide en dientes,<br />

PRAEDICTVM ( previamente<br />

prescrita), es decir, que te mandaron previamente.<br />

189.- DIXERIS (si hubieras dicho), siendo esto que<br />

hemos dicho sobre la verdadera libertad muy cierto, sin<br />

embargo, hacen burla de ello los indoctos, cuales son los<br />

soldados. [SI] DIXERIS HAEC (si hubieras dicho esto) -<br />

dice- INTER CENTVRIONES (entre los centuriones), a<br />

saber, los soldados o sus jefes, VARICOSOS (varicosos), es<br />

decir, que trabajan mucho, y que han contraído varices por<br />

esfuerzos desmedidos: Juvenal : varicosus fiat<br />

aruspex (al harúspice le van a salir varices).<br />

190.- CONTINVO (a continuación), es decir, al<br />

instante, VVLPHERNIVS INGENS (el enorme Vulfernio),<br />

nombre inventado por el poeta; a quien llama ingens, como si<br />

destacara sólo en las fuerzas de su cuerpo y no en las de su<br />

alma, RIDET CRASSVM (ríe gordo) , es decir,<br />

crasse (a la manera de los gordos), esto es, con<br />

estupidez;<br />

191.- ET LICETVR (y pone el precio), es decir,<br />

estima, CENTVM GRAECOS sobreentiéndase "philosophos"<br />

(a cien filósofos griegos) CVRTO CENTVSSE (en cien ases<br />

recortados), es decir, cien ases, ni siquiera íntegros sino<br />

empequeñecidos por el uso; en efecto, eso significa curtum, y<br />

se declina hic centussis .<br />

156

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!