Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

Fornells (fig. 85 i BB)
Poques són les dades arqueológiques referents al terme de Fornells escassament prospectat.
Si deixem de banda la troballa casual d'una pega d'un molí giratori (catittus) (7),
només recordar la localització durant les obres de construcció de la variant de la carcetera
N II i excavació d'una sitja que, curiosament, hauria estat inutilitzada durant el darrer
quart del segle primer (2).
La primera referéncia al terme de Fornells el trobem en la donació del bisbe Teuter
a la canónica de la seu; aquesta comprenia un bon nombre d'esglésies de la rodalia a
més de les décimes de Fornells i Fornellets; essent l'únic cas que no s'esmenta cap església
(basilica) acompanyantla donació dels drets paroquials de cada terme (3). pensem
que aixÓ no significa que no existís l'església de Sant Cugat de Fornells -que sembla
tenir una advocació molt remota- sinó més aviat que en el cas d'aquest terme -les vil.les
de Fornells i Fornellets- la donació del bisbe comprenia només les décimes parroquials,
és a dir una part dels drets, i no les décimes i primícies senceres que s'esmenten en relació
a totes les altres esglésies. El terme parroquial de Fornells no tindrá confirmació textual,
i només de manera implícita, fins un document de I'any 1028, on uns alous de les
vil'les de Fornells i Fornellets limitaven per totes bandes amb els termes parroquials
veihs; Quart, Llambilles, Campllong, Riudellots, Aiguaviva, Vilablareix i la parróquia de
Sant Feliu de Girona -l'antiga episcopal., a Palau Sacosta (4). ns tracta dels mateixos
límits que han anibat fins als nostres dies i que semblen palesar un origen encara més
remot' cat la donació del bisbe Teuter l'any 887 ja esmentava la majoria de les dites seus
parroquials.
Al terme de Fornells tingué lloc una remarcable activitaf de compres, empenyoraments
i donacions d'alous que se situen, generalment, en el sector meridional del seu
terme -on s'hi trobava la vil'la de Fornellets- i que podem seguir documentalment. L'any
1013 Gausfred Llong -magn f gironí amb possessions en altres llocs del pla de Gironava
comprar a Duran i Llobeta un alou, del qual només sabem que contenia terres i arbres
i que se situava dins el termes del vilar Rudric, al sud del terme parroquial. Limitava amb
el termes de Llambilles i Camplllong a l'est i al sud, i amb l'Onyar al nord i l'oest (5).
Evidentment es tractava d'un alou molt gran, enc ra que cal pensar més aviat en un conjunt
de terres, o millor de drets sobre les mateixes, escampades dins d'aquests límits, que
no pas en un nucli compacte. En aquest document el terme del vilar Rudric sembla assimilar-se
amb el de la vil'la de Fornellets, topónim que aniria desapareixent en el seu
profit.
L'any 1028 Gausfred Llong ja era mort i el seu alou, que també abastava possessions
a la ve'ina vil'la de Fornells, havia estat comprat per Guitard Arnau i Riquila, que aleshores
els vengueren al vescomte Bremon de Cardona pel preu de 100 unces d'or, un
preu considerable si el comparem amb una altra venda feta 73 anys abans, quan els com_
tes Ramon Borrell i Ermessenda van comprar al bisbe Pere l'alou de la vall de Sant
Daniel pel mateix preu de 100 unces-. Els citats alous s'escampaven pels termes de les
vil'les de Fornells i Fornellets, i també per la desconeguda vil.la de Puio Ricbinario (puig
Riquiner) -senyal que es devia trobar sobre un petit turó-, si admetem que la conjunció
llatina uel, que uneix els topÓnims podria significar "i" (et); en aquest cas, es tractaria
d'una vil'la o vilar, el tercer nucli del terme parroquial de Fornells, de la qual no tenim
més notícies. L'alou del difunt Gausfred Llong comprenia un grapat de possessions;
cases, corts, tefres, vinyes, prats, boscs, arbres fruiters, molins, i s'escampava pels termes
de les dues -o, potser, tres- vil'les esmentades, car els seus límits aftontaven amb les
parróquies veines citades més amunt (6); un fet indicatiu que el terme parroquial de Sant