Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

SantJuli) de Ramis-, d'antiguitat comprovada, a tocar I'antíga via Augusta. Tots els documents
que permeten fer el seguiment de la seva história en el segle XI han estat publicats,
pertanyen aIa documentació comtal de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1,4), car, des
de mitjan segle )o, el castell esdevingué domini dels comtes de Barcelona.
La primera referéncia al castell, o millor aI castntm, la trobem en un testament de
1048, quan Bernat Ermengol, va deixar el castell alaseva esposa Gualagard i al seu fill,
encaÍa nonat, sota la baiulia o protecció dels comtes Ramon Berenguer i Elisabet, que
haurien de quedar-se amb la propietat del castell si el fill no naixia. Segurament el fill
no nasqué viu, car I'any següent trobarem als comtes actuant com a senyors del castn¿m.
Aquesta primera referéncia al castell no indica necessáriament la data del seu aixecament,
peró, tot i aixó, tenim motius per pensar que l'erecció del c*Strunl., o millor, la
seva constitució com a centre d'un domini jurisdiccional, s'esdevingué molt poc abans.
En efecte, I'any 7040 hem vist com Eriball, bisbe d'Urgell, vescomte de Cardona i arxiprest
de Girona, va fer testament i va deixar nombroses possessions escampades pels
comtats d'Urgell, Osona, Girona i Barcelona. Generalment, Eriball menciona sempre el
terme castral al qual pertanyen les seves possessions , la panula castnlm és una de les
que més sovintegen en el document. Peró les diverses vegades que esmenta els béns o
drets llegats a Fornells i Fornellets, mai els esmenta formant part d'un castntm. Per nosaltres,
aquest podria ser un indici de la inexisténcia del citat castrum abans del 1040; la
seva erecció podria ser situada, per tant, entre els anys 1040 | 7048, com una propietat
particular del citat Bernat Ermengol, un fet habitual en aquella etapa de pertorbacions
entre la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I, propícia, per tant, a un
acte d'insubordinació tan evident com erigir LLrr castrum, o sigui, una fortalesa amb el
seu terme jurisdiccional, al marge de I'autoritat comtal. Aixó vol dir que alguns, o molts,
dels castells aixecats durant els anys embolicats de les revoltes feudals, escapaven completament
de l'autoritat comtal; els comtes només els aconseguiren mitjangant donació o
compra dels senyors que els bastiren, com sembla ser el cas que ens ocupa.
Bernat Ermengol, va fer el citat testament el 3 de maig de 7048 a la casa que els
hereus del difunt Gausfred Vidal, senyor de Pals, tenien a Barcelona,la qual cosa pot
ser un indici de les relacions familiars del nostre personatge. Més enllá d'aquesta apreciació
no tenim més dades per conéixer amb precisió la seva nissaga, peró tenim altres
indicis per pensar que podria ser d'una família que tingués importants possessions en
altres termes veins i. d'altra banda podria tractar-se del Bernat, citat l'any 1028, que
adquirí, per empenyorament, els alous del vescomte Bremon. El nom d'Ermengol no era
gens estrany a la veina parrdquia de Vilablareix en aquells temps; el trobem pocs anys
després, 1066, en el testament d'Arnau Ramon de Sobrepoftes, quan aquest deixava ala
seva mare, Garsenda, un alou a Yilablareix que havia comprat a Miró Ermengol. L'any
1079 Hug Ermengol, segurament un germá de l'anterior donava el mas Massana de
Vilablareix a Arnau Dalmau, un altre noble, estretament emparentat amb Sicarda de
Montseny, mare del bisbe Bernat Umbert. Sembla, per tant, que tots aquests Ermengols
puguin haver estat membres d'un mateix llinatge, amb una preséncia significativa a
Fornells i Vilablareix.
Menys d'un any després de la mort de Bernat Ermengol, el 6 de febrer de 1049, tornem
a rebre notícies del castrunx de Fornells. Es tracta d'un conveni de pacificació, definició
i evacuació del citat castell, fet per Hug Guillem i Adalgarda, a favor dels comtes
Ramon Berenguer i Elisabet. La pacificació significava un pacte que cessava les hostilitats
o diferéncies que havien enfrontats a les dues parts, que s'haurien disputat el domini
del castell després de la mort del citat Bernat Ermengol; lafidelitat significava el jurament
d'obediéncia i ajuda que Hug Guillem i Adelgarda feien als comtes, enfrontats ales-