Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

-terme de Cassá-, amb el terme de les Brugueres de Campllong -una vil.la o vilar d'aquesta
parróquia, i amb la mateixa rovira esmentada el 1013 i el terme de la vil.la Rudric,
de la parróquia de Fornells (8); tot plegat ens situa en l'extrem occidental del mateix
terme i permet concloure que els límits de Llambilles -amb Llambilloles- eren semblants
als actuals, car afronten amb els mateixos termes veihs.
El mateix 1047 es tofírava a esmentar un alou en el terme de la mateixa vil'la, que
també afrontava a orient amb el riu Bugantó amb la particularitat que a occident ho feia
amb la carretera qt¡.e "passl pel mig del pla sota les monedaries (?) i que u(t. cótp a.
Girona..." (9). La descripció, tret del misteriós topónim de les monedaries o monederes,
es refereix a la via que passava -i encara passa- pel mig del pla de Llambilles, des
de Girona cap a Cassá, Llagostera i, segurament, fins a Sant Feliu de GuÍxols.
La identificació de la vil'la de Llambilloles a través dels documents resulta menys
clara, encara que la seva identificació amb la part muntanyosa del terme, on hi trobem
Sant Cristófol del Bosc, sigui indiscutible. No es pot fer cap deducció del text de l'any
929 on s'esmenta un extens i variat alou donat a la Seu, on s'hi trobaven cases, corts,
horts, recs, terres, arbres, vinyes, molins, pescaries, pastures, boscos i garrigues. Es tractava,
sens dubte, d'un alou que abastava grarr part del terme, peró sense que en sapiguem
els seus límits (10). Tampoc sembla clar el document del995 on es venia una terra
erma que afrontava amb altres terres (11), encara que la seva localització en el lloc de
la Yall, permet pensar en un indret muntanyós, que correspondria al sector oriental de
la parróquia. Sembla més clar un document del 1020, on la tena venuda -que feia 40
per 30 metres aproximadament- limitava amb el cementiri de Sant Cristbfol.
La desaparició del nom de la vil'la de Llambilloles, des de comengament del segle )il,
no pensem que signifiqui la despoblació del seu terme, sinó més aviat un canvi de topónim.
Resulta significativa l'aparició del nom de Monte Bosenno -o Mont Bosí- simultániament
ala desaparició de Llambilloles; s'esmenta per primer cop l'any 1018 en Ia dona-
ció d'alous comtals a Sant Daniel, on es parla de terres i vinyes i un mas en aquell lloc
(1'2). Cal no oblidar que en aquell important document comtal -la dotació d'un nou
monestir- tots els alous figuren dins el terme de la vil.la corresponent. El carácter de
vil'la de Mont Bosí queda clar l'any 1035 quan es ven un terreny amb vinyes en la vil'la
de Mont Bosí, que mesurava 75 metres de nord a sud i 8 d'est a oest -era una feixa forga
estreta- i limitava per totes bandes amb vinyes i un torrent (13); atxó fa pensar en el
caire muntanyós del terme, que era el típic domini de les vinyes.
Tot aixó fa pensar que la vil'la de Mont Bosí és la mateixa que l'anomenada antigament
de Llambilloles. Tot i que el canvi pugui semblar poc explicable, no podem oblidar
el que va passar en el veí terme de Fornells; el topónim de la vil.la de Fornellets
desapareix, també a comengament del segle )il, i en el seu lloc apareix el vilar, i després
vil'la de Ruderic, en el mateix terme.
L'abundáncia de documentació referida a aquest terme -prop d'una trentena de documents
en els segles X i K-s'explica per la importáncia que adquirí l'alou de la seu gironina.
La primera donació és del )2), on s'esmenta un gran alou a lavil.la de Llambilloles,
donat per Trotilda, que comprenia un bon grapaf de possessions, que van ser l'origen
de l'important domini de la seu en aquest terme. També era important l'alou que Guifré
va deixar I'any 996, situat a la veina vil'la de Llambilles i que abastava un bon nombre
de propietats (14). Tots aquests alous van ser objecte d'un capbreu l'any 1020, que cal
relacionar amb Ia organització de la canónica de la Seu l'any anterior. El capbreu regisftava
alguns dels alous cedits per propietaris en el segle anterior i explicava la seva infeudacíó;
per exemple, l'alou que Trotilda havia donat I'any 929, estava en mans d'un tal
Ramon, sota domini del sagrisü Bonhom.