Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

More documents

Recommendations

Info

la Sant Feliu de Domeny. Aquesta dependéncia ha de venir de molt antic, encara que no es documenta fins el segle XII, els anys 1740, 1,147 i 1183 6). La relació de dependéncia de Domeny respecte de Parets Rufí, en l'ámbit parroquial, i la del vilar de Bruguera respecte a la vil.la de Domeny, i també el fet que Domeny i Bruguera apareguin com una donació nova, afegida al domini episcopal de Parets Rufi en el precepte del )22, ens fa pensar que aquests dos vilars podien formar part de la jurisdicció parroquial de Parets Rufí, i segurament havien format part, inicialment, de l'extens domini episcopal del mateix nom fins a comengament del segle X. Aleshores el desenvolupament de nous nuclis humans dins el seu terme, i possibles disputes jurisdiccionals, devien propiciar-ne la segregació i creació dels nous termes, tot mantenint l'antiga relació parroquial, definitivament en el cas de Domeny, i fins al segles )O o XII en el cas de Bruguera-Fontajau, quan aquest constituí la seva parrÓquia, com veurem més endavant. El fet que el precepte reial del )22 atorgués, o potser seria millor dir ratifiqués, la sobre Domeny, no vol dir que el bisbe disposés jurisdicció episcopal -1'autoritat- també de la propietat territorial de tot el seu terme. Per aixó trobem que l'any 931La seu va rebre la propietat d'uns laics -Optat i Melde- dins els termes de Domeny (6), un camp que mesurava fins a prop de 270 metres de nord a sud i gairebé els matei xos d'est a oest (la mesura expressada del dextre valia uns 2'6 metres). No sabem quines eren les mesures de les terres que el bisbe va rebre el 950 de la noble Rainilda, peró devien ser considerables, sens dubte, car hem de pensar que es tractav^ d'una dama d'alt llinatge, filla del comte Delá i que esdevingué abadessa de SantJoan en955 0). La donadora aclaria que donava terres, no alous, car la jurisdicció que implica aquest concepte estava en mans del bisbe, com ja hem vist. De tota m Íeta la preséncia de propietats d'una filla de comtes en un terme de jurisdicció episcopal, pot ser un indici del tipus de problemes -disputes amb les nissagues comtals- que van portat el bisbe a demanar un precepte d'immunitat on es feia esment explícit del seu domini del uillare de Domeny. Eren de dimensions més modestes uns camps venuts pel levita Audesind a Agna el 962 (B); tenien la forma de feixes allargades i estretes, en direcció nord-sud; la primera arribava fins al riu Ter i la segona limitava al sud amb la via que aÍr^va fins a Girona; la via que travessava tota la plana de Sant Gregori, Parets Rufí, Domeny i Fontajau, tfavessant el Ter pel gual on ara hi ha el pont de la Barca. La diversitat de propietaris a Domeny, si més no en el segle X, sembla confirmar-se pel fet que en les afrontacions s'esmenten parcel.les que pertanyien a d'altres propietaris; tot i que la seu i el bisbe semblen els propietaris principals, ensems que els senyors de tot el terme. IJna terra venuda al prevere Guillem l'any 963 (9) present^va ufra forma de feixa extremament allargada; uns 90 metres de nord a sud per només B d'est a oest, i també limitava, al nord, amb la c Íretera qtJe anava a Girona. Totes aquestes transaccions indiquen la importáncia de les propietats no vinculades a la seu, fossin de clergues o laics, probablement nobles, peró el fet que les trobem documentades al Cartoral de Carlemany també indica que, d'una maneÍa o altra, varen passar a mans del bisbe, senyor de I'alou sencer. La localització precisa del nucli del vilar -després vil'la- de Domeny, dins els límits del seu terme no resulta gens senzilla, si és que existia cap nucli. Sabem que afrontava a I'est amb Fontajau-Bruguera, a I'oest amb el nucli de Parets Rufí, on hi havia I'església, i al nord amb Taialá., una altra part, segregada, de I'antic terme de Parietes Ruffini. D'altra banda, sembla que Domeny no hagi presentat mai cap nucli central de població, fins époques ben recents, ni tampoc ha disposat d'església prbpia. Malgrat tot, resulta
significativa I'existéncia d'un nucli consolidat a la desembocadura de la riera de Merdangá i vora I'antic llit del Ter -avui desviat més cap al sud-, conegut com el veinat de la Roureda. Allá s'hi devien situar els molins de Domeny, esmentats sovint a la documentació des del segle )(II, i potser ací rat I'origen d'aquest nucli de població a comeneament del segle X. Sembla més probable aquest origen que no al velnat de la caÍretera de Fontajau a Sant Gregori, molt més modern. Deixant debanda la venda d'unes terres de Domeny entre dos matrimonis l'any 7042 (10), no disposem de cap altra indicació sobre el segle )(I. Perb no hi ha cap dubte que va continuar en mans dels bisbes, car sabem, per un document del 1,740, que Pong de Palol i els seus germans reconeixien tenir en nom del bisbe, com a batlles, el cobrament de les tasques de Domeny tal com les havien tingut abans el seu pare Guillem i l'avi Pong Guillem (11). Aixó ens fa recular, sens dubte, fins al segle X i explica com el procés de feudalització havia afectat els alous eclesiástics i les relacions amb tna família de la noblesa feudal -els Palol eren senyors del castell i terme de Palol d'Onyar-, que, d'aquesta manera, s'integraven en les xarxes de fidelitat dels bisbes de Girona, bastides durant la 2 meitat del segle )(I. Notes (1) J. Coromines, Onomasticon Cataloniae, ru (D,D. Els noms de lloc i noms de persona detotes les terres de llengua catalana, Barcelona, t995, 22. (2) Nolla i Casas, Carta arqueológica..., citat, 795. 3) 922. Precepte del rei Carles al bisbe Guiu; "...in comitatu iamdictu... uillarem Dominicum et uillarem que fuü Cadabogii que uocatur Brugaria. . ." Marqués, Cartoral, dit de Cademany. . . , citat, doc. núm. 37 , 1,I7-1,Ig. (4) 950. Permuta del bisbe Gotmar amb la noble Rainilda; aquesta doná unes terres "...in terminio d,e Donxenio in locum quem aucupant Brugariú uel Monte Eudone..." Marqués, Cartoral, dü de Carlemany... , citat, doc. núm.47,130-732.. 6) 1'141'. Definició d'un camp al bisbe "...que est in panocbia Sancti Felicis Parietis Ruffini super uillant Domini. . ." Marqués, Cartoral, dit de Carleman!. . ., citat, doc. n3m. 274, 42J; 7783. Donació d'una coromina " ...que est in plano de Domen, in parrocbia sancti Felicis de Pariete Ruffini..." Marqués, Cartoral, dit de Carlemany. . . , citat, doc. núm. 350, 520-52I; c.1180. Capbreus de Parets Rufí i Domeny. S'esmenren més d'una vintena de masos a tots dos termes, que pertanyien al bisbe. Marqués, Cartoral, dit de carlemany... , cirar, doc. núm. 340, 506-508, 341,, 508-509 i 342, 5og_5t1.. (6) 931. Obtat i Melde fan donació a la Seu; "...tetva nostra...infra termines de Dominio; et affrontat de oriente in tefta de Castellano (d,ertros L), de meidi.e in ter'ra de luliano et de Adalaigo (d.ex.XlilI), et de occidente in tera iam dicta domo sancte Marie (dex.LXXXilI), et de circi In ipsa strata que inde pergit (dex.D6XID...alius campus affrontat de parte orientis in terra de iam dicta sancta María (dex.XWII), et de circi similiter (dex.Xl)... " Marqués, Cartoral, dit de Cademany... , citat, doc. núm. 40, 7ZZ-t23. (7) El personatge de Rainilda o Ranló va ser estudiat perJaume Marqués. "Domna Ranló...", cita¡,317-329. No la va relacionar amb el nostre personatge del document del 950. (8) 962. El levita Audesind ven a Agna dues terres, "...in locum quern uocant Dorninio...affrontat xpsa una tena de... orientis in terram d.e Tudisclo (dex.WII), et de meridie in medio alueo de Tezer (d.ex.III), de occiduo in tena de Adanasia (dex.XWil)... circi in tena de sancta Maria (dex.III)... et in alio loco... orientis in terra de Argelaua (dex.XID, de meridie in ipsa uia que d,iscurrit ad lerunda ciuitate (dex I), et de occiduo in terra de me comaratrice (dex.xil)... circii in teffa d.e cecilia (dex.r)..." Marqués. Cartoral, dit de Carlemdfr!... , citat, doc. núm. 52, 737-138. g) 963. Faquil ven al prevere Guillem una terra "...infra terminos de uilta que uocatur Dominio qui affrontat de oriente in terra. de Audesindo (dex.XXXW)... d,e meridie in terra d.e Petro (dex.IID... occid.uo in terra de Cecilia (dex.XXXID... circi In ipsa strada que discurrit ad Gentnda ciuita.te (dex III)..." Marqués, Cartoral, dit de Carleman!... , citat, doc. núm. 53, I3B-739.
Page 1: Domeny (fig. 35 i BS) Segons Coromi
Page 5 and 6: L'Estanyol (fig. 85 i 88) No sembla
Page 7 and 8: Fontaiau (BrugueraiTaialá) (fig. s
Page 9 and 10: ablement hi hauria hagut un dels se
Page 11 and 12: Fornells (fig. 85 i BB) Poques són
Page 13 and 14: SantJuli) de Ramis-, d'antiguitat c
Page 15 and 16: quod dicitur Palacium et in parocbi
Page 17 and 18: La migrada informació que ofereix
Page 19 and 20: 3) 1056. Donació de terres del bis
Page 21 and 22: -terme de Cassá-, amb el terme de
Page 23 and 24: 12) L0t8. Donacions comtals a Sant
Page 25 and 26: mentat moltes vegades (4) peró que
Page 27 and 28: a v t ó N o 1 Fig. 72. Mercadal. E
Page 29 and 30: acompanyament. Només la preséncia
Page 31 and 32: terme, una fórmula que hem vist m
Page 33 and 34: del Pla, en un lloc que el 1131 ja
Page 35 and 36: l'alou al "... clibanum (forn de pa
Page 37 and 38: Fig. 74. Planta del sector del mosa
Page 39 and 40: Fig.76. Estructures romanes descobe
Page 41 and 42: Montilivi - Monte Eusebio (fig. 85
Page 43 and 44: Palau Sacosta (fig. 85 i 83) El top
Page 45 and 46: dels límits permet assegurar que p
Page 47 and 48: (I7) 1I57-1L52. El comte de Barcelo
Page 49 and 50: Tot plegat ens porta a contemplat u

Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?