Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

mentat moltes vegades (4) peró que en aquest cas no és viable en tenir documentat el
topónim fa quasi mil anys, molt abans que qualsevol menció ferma a una fira o mercat.
Segons opinem, tal com hem escrit (5), tot s'explicaria si la referéncia a un mercat fos
molt anterior en el temps, en un moment que, versemblantment, podria situar-se durant
l'antiguitat tardana i, fins i tot, abans, suposant-li una llarga existéncia i continuitat fins
al punt de fixar amb forga el topirnim que malgrat un canvi d'emplagament (o d'una resituació,
com veurem tot seguit) continuá viu i en ús en la paña quotidiana per referir-se
a un lloc molt concret, a I'esquerra de l'Onyar, a redós d'on es localitza actualment l'església
de Santa Susanna.
L'existéncia d'una nundina, d'una fira en dates determinades, preferentment de bestiar,
no solament és possible sinó raonable i explicaria perfectament l'antiquíssim topbnim'
La situació excepcional de la ciutat, sobre una cruilla d'importantíssims camins i
centre d'un extens i ric teffitori, i I'existéncia ben provada d'un important mercat d'aquestes
característiques d'engá del segle XII (i, com s'ha vist, probablement de l')il), són
elements complemenfaris a favor d'aquesta possibllitat. La proximitat física de la ciutat i
les magnífiques condicions de l'areny de I'Onyar, feien del lloc un espai adequadíssim.
En un moment determinat, abans del 1000, per raons que se'ns escapen, aquest n¿ercatum,
ubicat al Mercadal i perllongant-se a |'areny, s'hauria desplagat cap a l'alfra úbera,
a un lloc encara més próxim a la ciutaf i, de fet, immediat al lloc antic. Fou un procés
lent i a penes perceptible tot cercant més proximitat als murs de la ciutat? Hi tingué a
veure, en un moment inconcret perÓ anterioÍ, tanmateix, a la darreria del segle IX, la
construcció del rec Monar i la implantació de molins i d'una agricultura intensiva de
regadiu al solar del Mercadal? No ho sabem, peró, potser una i altra raó hi tingueren a
veure i probablement també, algunes altres que, de moment, se'ns escapen.
Deixant de banda aquestes qüestions ens interessa recordar que davant mateix de
l'actual fagana de ponent del temple dedicat a Santa Susanna, fou descobert, en el curs
d'unes obres, i parcialment explorat, el 1890, un cementiritardoantic que constitueix una
de les troballes arqueológiques més valuoses efectuades a Girona (fig. 71).
A una certa fondária es localitzaren, per sota d'un nivell d'enterraments més moderns,
un conjunt de sepultures que foren objecte de treballs acurats sota el control de Joaquim
Botet i sisó que en publicá, més endavant, la notícia (6) (fig. 72 i 7r. El sondeig obert
davant la porta occidental de I'església octlpava una drea d'uns 10 meffes quadrats. per
sota de les llambordes hi havia Lrna capa de terra molt irregular, de color fosc, amb enterraments
senzills i una poténcia aproximada d'uns 2'70 m. i més avall un sól d'opus signinunx
que cobria tot el quadre d'un gruix considerable 4,25 m- i de gran duresa. Fou en
destruir aquesta solera que hom \ocalitzá. les antigues inhumacions dipositades d'una
manera determinada al'inte.'ior d'una capa de terres llimoses amb cddols d'origen al.luvial
que continuava, estéril, molt per sota del nivell ocupat per les sepultures. Es documentaren
7 tombes --cinc sarcirfags monolítics, una tomba d'obra i una caixa de tegulae de secció
quadrangular amb coberta superior de plaques de terrissa-, disposades en bateria, una
al costat de l'altra, arrenglerades de nord a sud, amb els caps dels difunts a occident i els
peus a orient, i tres sepultures de tegulae de secció triangular, col.locats al seu davant. En
total 10 inhumacions que podien agrupar-se en quatre models tipológics diversos.
SarcÓfags monolítics de greda amb tapadora del mateix material i d'una sola pega,
plana, a dos vessants o a quatre, i, de vegades, decorada amb una mena d'acroteris, quatre
preferentment, situats en els angles, o sis, quatre a cada angle i dos en els costats
llargs perir no en posició central sinó lleugerament desplagats en el capgal. En total en
foren trobats cinc, majoritdriament de planta trapezoidaL Un conselava, a l'inferior, al
lloc que correspondria a la capqalera, un enlairament que feia funció de coixí cervical.