Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

More documents

Recommendations

Info

Palol d'Onyar (fig. 85 i SB) No tenim cap dada arqueológica referida a aquest lloc que, tanmateix, ens mostra un topónim engrescador. Recordem alló que hem escrit relatiu a Palau Sacosta que, en aquest cas, també podríem acceptar plenament. No oblidéssim pas la immediatesa del nucli antic de Palol d'Onyar al congost d'aquest riu, per on circulava obligatóriament encastat el camí que de Gerunda porfava cap a Cassá. Llagostera , la Yall d'Aro i el mar, molt ben documentat. En relació a topónims com els de Palau i Palol (Palatio i Palatiolo a molts textos medievals). Hem de recordar la hipótesis formulada recentment per Ramon Martí, sobre el possible origen )rab d'aquests termes, relacionats amb dominis fiscals de l'estat andalusí. El terme de la parróquia i vil'la de Palol d'Onyar és un dels menys coneguts del territori immediat a Girona; surt esmentat generalment com a aftontació de termes veins -Ylla-roia, Palau Sacosta i Fornells-. La manca de donacions a les institucions eclesiástiques dins el seu terme, n'és la principal causa; potser acausa de I'existénciad'unafamília nobiliária -que només albirem des de l'últim quart del segle )(I- que en va mantenir el control. El primer esment de Palol -com a terme d'una vil.la- el fa el document de l'espléndida dotació comtal a Sant Daniel de I'any 1015. El nucli principal de la dotació comprenia diversos alous a la YalI de Sant Daniel i als termes veíns de Ylla-roja i Montilivi; els seus límits pel sud eren amb els termes dels "Palaus" -és a dir les vil.les de Palau Sacosta i Palol d'Onyar-, separats pel riu Onyar, a poca distáncia l'un de l'altre. Desconeixem si aquesta referéncia conjunta als dos "Palaus" indica la seva pertanyenga a un domini comú, potser comtal. L'afrontació de YiIa-roja amb Palol es repetia l'any 1086, en la donació d'alous que Adelaida de Gironella va fer al seu fill Bernat Ramon (1). El testament d'Eriball d'Urgell -any 1047- també definia Palol com a límit quan el situava a orient dels seus alous a la parróquia de Fornells. A més coneixem altres, car el testament afirma que Palol termenava ambla parróquia de Sant Feliu de Girona, al terme de Palau, i amb la parbquia de Quart; uns límits perfectament distingibles alrr.i dia (2). Ja hem dit que una de les raons que hipotéticament podria explicar la migradesa de les fonts eclesiástiques sobre el terme de Palol podria ser la forga de la nissaga nobiliária del mateix nom. Encara que no els puguem identificar fins al segle )CI, sembla possible remuntar-los un segle abans. Així ho indica un document del 1140 on Arnau de Palol i tres germans reconeixien que les tasques (parts de les collites) que cobraven a la vil'la de Domeny eren de domini episcopal, tal com les havien tingut el seu pare Guillem i el seu avi Pong Guillem, els quals havien estat batlles de Parietes Rufini i de Dominium pel bisbe (3). Pong Guillem, el primer Palol conegut, és un personatge que cal remuntar al segle XI, car s'esmenta en el testament de Berenguer Eldemar de Sant Gregori (1094) del qual era cunyat, i també en la compra d'un alou del terme de Llambilles (1095) en el límit del citat terme amb Palol d'Onyar. De tota maneÍa potser no sigui aquest el primer Palol documentat, car efl 1074 s'esmenta un Ramon Guillem que va aconseguir la donació d'una teffa a Domeny; sobre aquesta qüestió hem de recordar que els Palol esdevingueren batlles del bisbe a Domeny i que Ramon Guillem (1074) i Pong Guillem (1094,1095) semblen compartir un nom comú, potser el del pare. D'altrabanda, el testament d'Arnau de Palol, de l'any II95, deixava clar el seu domini sobre el terme i castell de Palol, tot i que no podem remuntar-nos fins a l'origen d'aquesta situació, car no tenim cap referéncia anterior del castell (4).
Tot plegat ens porta a contemplat una nissaga nobiliária, documentada des dela2^ meitat del segle XI, i que sembla ben relacionada amb l'episcopat gironí mitiangant la infeudació de la batllia de Domeny. També els podem veure ben anelats al terme de Palol des de finals del segle, car adopten el topónim com a cognom des d'aleshores, ror i qué sembla possible que aquesta vinculació sigui anterior Notes (1) 1086. Adelaida dó¡a aI seu fill Bernat Ramon un alou a Yila-roja que afronra "...de meridie in panocbie sancti saturnini de Palaciolo..." Marti, col.lecció diplonxAtica... , citat, doc. núm. 399, 477-41,g. (2) lo4t. Testament d'Eriball d'Urgell, els seus alous de Fornells afronten "...oríente in parrochia sancti Felicis uel in alodio conxitali quod dicitur Palacium et in parrocbia sancti Saturnini de palaciolo siue in parroquia sancti Suirici de Quarto..." Martí, Col.lecció diplomdtica... , citat, doc. n:úm.235,245-246. e) 1140. Pong de Palol i els seus germans Arnau, Ramon i Bernat defineixen a la Seu i al bisbe Berenguer les tasques "...in parrocbia sancti Felicis martyris Gentnde, in prenominata uilla de Domen uel in eius ternxinis et sicut ea Poncius Guilielmi auuus noster uel Guilielmus prepbatus pater noster... babueru.nt uel tenuentnt..." Marqués, Cartoral, dit de Cailemany..., citat, doc. núm. 270, 41,9_419. (4) 1195. Testament d'Arnau de Palol "...dirnitto sancto Saturníno de Palaciolo septem solodos... uxor nxee Bernarde totum integntm castrum de Palatiolo cum ornne bonore quepertinet ad dictum castn¿m...', Marqués, Col.lecció diplomdtica de Sant Daniel. . . , citat, doc. núm. 86.
Page 1 and 2: Domeny (fig. 35 i BS) Segons Coromi
Page 3 and 4: significativa I'existéncia d'un nu
Page 5 and 6: L'Estanyol (fig. 85 i 88) No sembla
Page 7 and 8: Fontaiau (BrugueraiTaialá) (fig. s
Page 9 and 10: ablement hi hauria hagut un dels se
Page 11 and 12: Fornells (fig. 85 i BB) Poques són
Page 13 and 14: SantJuli) de Ramis-, d'antiguitat c
Page 15 and 16: quod dicitur Palacium et in parocbi
Page 17 and 18: La migrada informació que ofereix
Page 19 and 20: 3) 1056. Donació de terres del bis
Page 21 and 22: -terme de Cassá-, amb el terme de
Page 23 and 24: 12) L0t8. Donacions comtals a Sant
Page 25 and 26: mentat moltes vegades (4) peró que
Page 27 and 28: a v t ó N o 1 Fig. 72. Mercadal. E
Page 29 and 30: acompanyament. Només la preséncia
Page 31 and 32: terme, una fórmula que hem vist m
Page 33 and 34: del Pla, en un lloc que el 1131 ja
Page 35 and 36: l'alou al "... clibanum (forn de pa
Page 37 and 38: Fig. 74. Planta del sector del mosa
Page 39 and 40: Fig.76. Estructures romanes descobe
Page 41 and 42: Montilivi - Monte Eusebio (fig. 85
Page 43 and 44: Palau Sacosta (fig. 85 i 83) El top
Page 45 and 46: dels límits permet assegurar que p
Page 47: (I7) 1I57-1L52. El comte de Barcelo

Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?