Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

Montilivi - Monte Eusebio (fig. 85 i 88)
Cal recordar, tot i que no sembla tenir cap relació apaÍent amb la história posterior
del lloc, l'existéncia d'un hábitat indiget que només coneixem tangencialment, peró que
sembla que fou abandonat, potser com a conseqüéncia de les reformes subsegüents a
l'esclafament de la revolta antiromana de 197-195 aC, vers els primers anys del segle II
aC, tal com hauria passat també amb I'oppidum veí del puig d'en Rovira, a la Creueta
(Quart) (1), tan próxims un a I'altre i amb una cronologiatan semblant que tot fa pensar
que ens trobaríem davant d'una única estació amb dues barriades o zones. Recordem
I'existéncia a prop del puig d'en Rovira, mirant cap a l'Avellaneda, de restes estructurals
i material cerámic que fan suposar l'existéncia d'un lloc d'habitació d'entitat desconeguda,
durant I'alt imperi. No tenim cap alfre indici de troballes arqueológiques significatives
en aquest indret.
En parlar de Montilivi, estem davant un dels termes més petits del voltant de Girona,
peró també un dels documentats des de més antic. En la primera meitat del segle X apareix
per primer cop en dos documents relacionats. El primer, datatl'any 931, és el testament
d'una dona pietosa, Auria, que va deixar a la Seu unes propietats que tenia en
eI lloc que diuen Mont Eusebl. Les propietats les formaven dues cases i tres mujades de
tena -1.'5 hectárees- que afrontaven amb terres d'altres propietaris particulars (2). El
segon document -de I'any 938- explica com Obtat, que apareix en les afrontacions del
primer document citat, comprava una terra que afrontava amb altres de la citada Auria,
difunta, i de Iomarig -o Gomarig-, nom que recorda el d'un gran propietari del Pla de
Girona, citat com a venedor l'any 1,007, encara que la distáncia temporal, 6p anys, sembla
impedir que siguin el mateix personatge (3). Respecte a Ia personalitat de I'Auria
esmentada, només podem dir que es tractava d'una dona definida com a deiuota en el
document del 938, que podem traduir com monja, perdr també com a pietosa. Nosaltres
preferim la segona traducció, car no tenim c p notícia de la possible existéncia d'una
comunitat monástica femenina a Gtona o el seu comtat, si més no en el segle X, malgrat
algun intent, no reeixit.
La identificació ltrídica del terme de Montilivi -o millor Mont Eusebi- no resulta senzilla.
L'indret és definit com a "lloc" en els documents del segle X i només com a Mont
Eusebi o Montiribi en els documents del segles XI i XII, sense més indicacions. Peró la
referéncia del testament comtal de l'any 1018, on s'esmenten deixes situades aYila-roja
i Mont Eusebi (4), indica que aquest segon terme teniala mateixa categoria jurídica que
Ia citada vlIa, amb la qual termenava pel sud. Notem que la referéncia d'aquest document
és plena de valor, car Ia llista de termes continua amb els de susurbio, Mercbadale
i Palacio, que juntament amb el ualle Sancti Danielis, esmentat en primer lloc, completen
un conjunt de termes que envoltaven Girona per totes bandes, menys per I'extrem
nord, i que permeten fer una descripció forga aa:rada de la divisió administrativa anterior
al segle )C.
EI terme de Montilivi, com altres de la seva rodalia, formava part de la parróquia de
Sant Feliu de Girona. La primera indicació directa és forga tardana, car no és fins 1298
que s'esmenta una joheria a Montilivi, dins la citada parróquia (5). Malgrat tot, no dubtem
que aquesta parroquialitat havia de ser molt més antiga, car sabem que els termes
veins -com Palau Sacosta i Vila-roja-, pertanyien a la parróquia de Sant Feliu des del
segle K o, segurament, abans, car hem de recordar que es tractava de la primitiva parrdquia
de la catedral de Girona, quan aquesta va ser a Sant Feliu fins al segle X. Encara
que sembla clara la existéncia d'aquest vincle amb Sant Feliu, no podem ignorar la