Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

dels límits permet assegurar que per l'oest limitava amb les parrbquies de Vilablareix i
Salt, i per l'est amb les de Palol d'Onyar i Quart. Uns límits que s'han mantingut sense
tocar fins l'actualitat.
Ja hem dit abans que unitat de jurisdicció no implicava unitat de propietat, i en aquest
sentit, Palau Sacosta n'és un exemple paradigmdtic -si més no des de finals del segle X-
. Les donacions comtals ajudaren a fraccionar la propietat, pet exemple quan l'any 993 el
comte Borrell va detxar un gran alou -al menys tres masos- a Sant Feliu, o bé I'any 1018,
quan la comtessa Ermessenda va deixar a Sant Daniel dues peces de terra que havia comprat
a la difunta Guisla. Aquesta, una gran dama noble i propietária del tombant del
mil'leni, va deixar en el seu testament, del mateix any 1018 (11), un bon nombre d'alous
a diversos clergues de la Seu -el sagristá i dos clergues més-. Entre els diversos alous s'hi
trobaven terres molt properes -probablement coromines-, situades en els termes veins de
Palau i Salt (entre el mas Sitjar i el pla de Palau). El document també citava la donació de
les coromines que Guisla tenia en el pla de Girona, a l'Avellaneda. La diferenciació que
el document fa entre els alous de Palau i Salt, d'una banda, i els de I'Avellaneda, per I'altra,
fan pensar que l'Avellaneda formava un terme propi, un vilar o una petita vil'la, tot i
que també pertanyia al de Palau, més extens, tal com es descriu en segles posteriors. Un
altre exemple de propietaris laics el trobem en el cas dels esposos Tassi i Truitel que l'any
7045 van vendre a un altre matrimoni una coromina que limitava amb propietats de la
Seu i de Sant Martí Sacosta (12). Amb aquests exemples del terme de Palau, no hi ha
dubte que sempre hem de distingir entre una propietat, més o menys fraccionada, i un
domini o jurisdicció que restava en mans comtals, com veurem més endavant.
De tots els alous del terme de Palau, el que millor podem seguir és el de la seu; recordem
que el seu origen el trobem -si més no parcialment- en el testament de Guisla del
1018. L'alou es va ampliar forga l'any 1,056 quan el bisbe Berenguer de Girona va donar
a la canbnica de la Seu els seus alous, que tenia en feu el sagristá Bonfill a Salt i Santa
Eugénia, a més del feu que tenia el clergue Ramon Guifred a Palau (13). Probablement
es tractava dels mateixos alous rebuts en la donació testamentdria de Guisla, que incloia
coromines i terres a l'Avellaneda, el pla de Palau i Salt, deixades al sagristá Bonhom i
altres clergues, i que ara trobem en mans d'uns altres sagristans i clergues.
També trobem probable que les coromines donades en el lloc de l'Avellaneda, continuessin
en mans dels clergues de Santa Maria. Els testaments dels cabíscols Pong i Joan
(14) esmenten una coromina dita de Vall-llobera que, per documents molt posteriors
-7342- (15), sabem que era un topónim pertanyent al terme de Palau i proper al terme
de Vilablareix. Potser aquest era el mateix alou dit del Coll de Palau, que va ser donat
a la Seu en el testament de Guillem Ramon de l'any 1085 (16), que també esmentava les
coromines de Lavadora iMadrenys, també citades als testaments dels cabíscols citats més
amunt.
MalgraI" la divisió de la propietat territorial dins el terme de Palau, la seva jurisdicció
va continuar en mans dels comtes; així sembla indicar-ho el capbreu de les possessions
comtals dels anys 7757-52, on es compten 24 masos del terme de Palau *segurament la
majoria-, situats sota domini comtal (I7).La situació semblava mantenir-se en el primer
terg del segle )(IV, car Guilleré, en la seva monumental obra sobre la Girona del segle
KV, informa que I'impost del bovatge també es recaptava sobre algunes vil'les reials
com Quart i Palau (18). En canvi, el fogatge reial dels anys 7359-65, reflecteix una situació
ben diferent; cap dels 18 focs comptats a Palau i Montilivi eren de la jurisdicció del
comte-rei; 13 eren eclesiástics i 5 aloers (19). Segurament la jurisdicció reial havia estat
venuda, pocs anys abans, com van fer els reis amb tants altres termes de jurisdicció reial
en aquell segle.