Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

terme, una fórmula que hem vist més amunt i, d'altra banda, confirmada per les afuontacions;
al sud un camí i el riu Güell, a orient i nord amb altres terres comtals i a occident
amb un rec que, en direcció nord-sud, portava des del riu Güell cap al Ter. Tot pleg
t fa pensar que es úactaria de terres de regadiu, situades entre la Devesa i I'antic llit
del Güell, al nord de I'abans esmentada horta d'Algivira, i que formarien part de I'alou
comtal citat a les afrontacions dels documents anteriors -del 1007 i de 1015-1031-. El
document precisava que aquestes terres havien d'estar en possessió dels sagristans de la
seu i al servei de la mateixa Seu.
També eren comtals les possessions que I'any 1018 van donar els comtes per la dotació
del cenobi femení de Sant Daniel, acabat de fundar. Entre altres alous figuraven dos
molins del Mercadal, davant de Girona, a més d'alous -no situats- que foren del difunt
Gomarig, abans citat, i que els comtes segurament havien comprat no feia gaire. No tornarem
a fenir notícies de molins del Mercadal que pertanyien a Sant Daniel; perb és significatiu
el seu esment; es tracta de la primera vegada que podem documentar l'existéncia
de molins en el mateix indret -a tocar I'església del Mercadal- on, fins el segle
)ilX s'hi localitzava un "barri" de molins, en la desembocadura del rec Monar al riu
Onyar.
Les vendes o donacions comtals al Mercadal van culminar a comengament del segle
)(II; l'any 1106 el comte Ramon Berenguer III va donar al sagristá Ramon Guillem, el forn
de pa i tota la vil.la del Mercadal (77). Malauradament la notícia ens la dóna un breu
regest o resum conservat en el Llibre Gran de la Sagristia Major de la seu, sense detalls;
no obstant, pensem que aixó vol dir que aleshores van passar a la jurisdicció de la seu
els drets comtals -el que devia quedar dels mateixos- sobre el terme de la vil'la del
Mercadal, incloent-hi els drets sobre el forn de pa -un monopoli públic- i els darrers
drets fiscals sobre el conjunt de la vil'la. Fou aleshores quan la vil'la Mercadal va
comengar a perdre la seva individualitat, com podem veure per un document de l'any
11J1, que parlad'una coromina al nord depla de Girona, situada en el terme de la ciutat.
Una referéncia que indica com els límits de Girona havien ultrapassat l'Onyar i ja
abastaven els límits del Mercadal i Cugugacs, fins als marges del termes de Santa Eugénia
i del Pla de Girona.
La Seu també va rebre alous d'altres propietaris. L'any 1019 el document de dotació
de la nova canónica esmenta els alous donats pel vescomte Guillem d'Empúries, situats
a Pedret, el Mercadal i el Pla de Girona (18). No es concreta la naturalesa d'aquests alous,
peró en el cas de Pedret i el Mercadal sospitem que es tractava de molins, car I'any 1077
el testament del sagristá Bonug feia donació al seu nebot de dos molins, un situat a
Pedret i un altre al Mercadal (19). D'aItra banda, I'any 1027, Otger de Monells i la seva
muller Tresgóncia van donar un hort, que abans fou dels difunts Eldefred i Bonadona,
pares de Tresgóncia, que limitava a occident i nord amb terres comtals, i a orient amb
una terra de Santa Maria i de Sant Feliu (20); aixó sembla tndicar l'existéncia d'alous
enc Ía compartits entre ambdues institucions.
Els noms dels donadors són coneguts; Otger i Tresgóncia eren senyors de Monells,
membres d'un llinatge principal dels comdors del comtat de Girona, parents dels cabíscols
de la seu, Tresgóncia eta germana del cabíscol Pong. L'hort, segurament d'extensió
considerable, l'havien rebut, per donació o testament, dels difunts Eldefred i Bonadona;
el primer era un m gnat, mort gairebé cinquanta anys abans, que I'any 978 havia fet la
primera dotació als cabíscols de la seu, la qual cosa ens permet assegurar que la donació
inicial havia estat feta entre parents, segurament per via testamentária. La muller,
Bella o Bonadona, també surt repetidament esmentada als documents relacionats amb
diversos llocs del pla de Girona; havia venut terres de l'areny de l'Onyar a clergues de