Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

La migrada informació que ofereix el segle XI queda compensada per la documentació
dels segles )CI i XIII. Tot i que aquests segles escapen de l'ámbit del nostre estudi,
ja hem dit que proporcionen informació que dónauna mica més de llum sobre les característiques
d'aquest terme i alou comtal.
No sabem en quin moment els castlans de Gironella, feudataús del castell del mateix
nom, entraren en possessió d'aquest terme, al qual donaren, més endavant, el seu nom,
peró segurament va ser dins del segle XI, i dins el marc d'un conveni feudal, desconegut,
amb els comtes. Probablement cal relacionar aquest fet amb el conveni que Ramon
Oliba, va fer cap a 1057, on va pactar la seva fidelitat amb el comtes Ramon Berenguer
i Almodis. Era un fidel comtal des d'abans, car el 1020 ja apareixia signant la donació
del casal de la comtessa Ermessenda a la seu de Girona. L'any 1077, el mateix Ramon
Oliba, ara esmentat com d.e Gerundella, per tant ja en possessió del feu del castell, era
citat com un dels beneficiaris del testament del sagristá Bonug de Ia seu (4).
Probablement Ramon Ollba ia gaudia aleshores del feu del Pla de Girona, car l'any II27
trobem que el comte Ramon Berenguer III va empenyorar al cenobi de Santa Marta de
Vilabertran, un mas i una coromina del Pla de Girona, que havien estat del difunt Bernat
Ramon de Gironella (5), un fill d'Adelaida de Gironella i del citat Ramon Oliba, que
havia rebut un alou de la seva mare a Yila-roja I'any 1086, quan el pare ja era mort.
L'evidéncia de la relació dels Gironella amb el terme del Pla es fa palesa amb el testament
-any 7734- de Guillem Ramon de Gironella (6), un altre fill dels esmentats
Ramon Oliba i Adelaida, i, per tant, germá de Bernat Ramon; era castlá del castell comtal
de Gironella com a hereu del seu pare, i ja actuava com a veguer de Girona en nom
del comte des de feia anys, car l'any 1106 signava com a uicarius -veguer- en una permuta
que la seva mare i el seu germá van fer amb Sant Martí Sacosta. Guillem Ramon
deixava al seu fill Ramon, entre molts altres drets i possessions, el seu mas del Pla, segurament
vol dir la domus o casa senyorial, amb tots els alous que tenia en el dit Pla de
Girona. Pensem que es tracta d'una referéncia als alous del terme que més endavant
-des del segle )CII- seria Gironella del Pla; el testament sembla indicar que també tindria
la iurisdicció del terme en feu del comte.
Sembla molt gran la possibilitat que I'esmentat mas del Pla, citat de forma preeminent
dins el conjunt d'alous del Pla de Girona, fos la matelxa domus o casa forta, coneguda,
més endavant, com la Gironella del Pla i que va donar lloc al posterior mas de Bell-lloc
del Pla.
La seguretat amb que podem afirmar el vincle comtal del terme del Pla, entra en conflicte
amb un notable document dels anys II57-52, un capbreu de les possessions de
drets i masos comtals repartits per diversos comtats i termes. En el cas del comtat de
Girona, els termes esmentats prop de la ciutat eren Palau, Quart i Montalt (Castellar),
peró no es diu res del terme del Pla de Girona. Tal vegada, el fet que I'alou estigués
donat en feu als Gironella, impedia que el comte en treiés el benefici económic que pretenia
el capbreu.
L'any I20l Ramon de Gironella -fill o nét del citat Ramon- va posar els seus alous
com a penyora de la possessió del Pla (de Girona) que la seva esposa Saurina havia de
rebre d'ell com a esponsalici (7). Atesa la forta vinculació dels Gironella amb aquest
terme, no pot sorprendre que, des de comengament del segle XIII -potser abans, tot i
que no estigui documentat-, aquest terme del Pla de Girona sigui conegut com la
Gironella del Pla.
Entre les diverses possessions que integraven I'alou comtal del pla de Girona en el
segle )C, hi havia la coromina de ipsam Lauadoram, que deixa un rastre documental que
podem seguir fins al segle KII i permet la seva localització. S'esmenta repetidament en