Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

Palau Sacosta (fig. 85 i 83)
El topónim doble d'aquest lloc immediat i molt lligat a Girona és extraordináriament
suggerent i, pensem, de notabilíssima importáncia per conéixer el lloc a época antiga.
En primer lloc Palatium, amb totes les possibilitats que amaga aquest mot i que sovint
hem relacionat amb I'existéncia d'una vella vil'la romana, prou impofiant com per ser
assimilada a un difícil notable, un palau en la ment popular, tot i que darrerament ha
estat plantejada la possibilitat, engrescadora i fonamentada, de que es tractés d'un lloc
fiscal omeia, un punt de protecció, control i explotació dels territoris conquerits, llocs
que se situarien, preferentment, a l'entorn de les ciutats episcopals, sobre camins i cruilles,
llocs de pas obligat o a tocar el mar (1). Aquestes peculiaritats que en el temps haurien
ocupat només uns quants anys del segle VIII, entre mitian segona década iel785,
quan Girona es lliurá als francs, no significaria la no existéncia d'un nucli anterior visigot,
sinó el canvi de propietat i de funció. La situació de Palau esdevé paradigmática
dins de les característiques tebriques que haurien de mostrar aquests palatia.
Pel que faala segona part del topónim-sacosta-, també resulta del més gran interés.
En efecte, aquestes referéncies a una costa, una pujada, potser curta peró dura, que trobem
amb certa quantitat de casos en el territori immediat de Gentnda (Sant Martí
Sacosta, Santa Eulália Sacosta, Costa Roja...) denoten sempre I'existéncia d'una via prou
anfiga i d'una forta pujada. A Palau, aquest vell camí no és altre que laYia Augusta, tal
com posá de manifest, indiscutiblement, la descoberta de dues pedres mil'liars (2) i l'e-
xisténcia textual, documentada posteriorment del camí de Caldes, quan la via principal
s'havia traslladat -o potser s'havia consolidat un vell ramal- a 7a plana. En aquest cas,
aquell ipsa costa de la documentació medieval només confirma alló conegut, peró serveix
per donar valor a aquesta mena de topbnims.
Pel que fa a les dades arqueológiques, si deixem de banda els mil.liaris ja esmentats
i altres evidéncies tangibles d'obres d'infrastnrctura d'aquell importantíssim vial (3), hauríem
de recordar la descoberta d'un monutnentum a focar el camí que només pot ser
explicat si el posem en relació directa amb I'existéncia d'un hábitat, una vil.la a no gaire
disüncia. La llunyania de Girona serweix per oferir-nos un model igual al dels mausoleus
de cal Temple, a Aiguaviva, i de Vilablareix, a no gaire distáncia, peró en aquests
casos a redós de camins menys importants. La nostra hipótesi, prou versemblant, lligaria
aquesta tomba amb la vil.la de PaIa,¡ (4).
Enfilant ja l'etapa carolíngia, el terme de Palau Sacosta -Palacium-, és un dels més
antigament documentats del territori gironí, cat apareix per primer cop en la donació
esponsalícia que el comte Sunyer de Barcelona, fill de Guifré el Pelós, va fer a la seva
esposa Aimilda, format per un impoftant nombre d'alous entre els quals s'hi trobava el
de la vil'la de Palacium, aI comtat de Girona 6). La data del document és il.legible, per
la qual cosa s'ha de situar entre els anys 898 i 974, que van ser els primers anys de
govern del citat comte, quan encara no apareix casat amb Riquilda,Ia seva segona esposa.
La donació, com altres dels segles IX i X, significava la cessió del domini jurisdiccional,
car el document s'encarrega de recordar que inclou totes les famílies del terme,
segurament una referéncia, potser, al esclaus i, en general, al personal doméstic adscrit
al terme, o, millor, als habitants o pobladors dels termes, en sentit genéric. No podem
assegurar si la donació també incloia la propietat de la terra, segurament es refereix als
drets públics o fiscals. En qualsevol cas aixó significa que l'antiguitat del domini públic
sobre el terme de Palau -que primer hauria estat reial i després fou comtal- , era molt
remota. També resulta una expressió primerenca de la privatització per paft dels comtes
dels antics dominis públics, que comencen a gestionar com un patrimoni familiar des de