Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

Fontaiau (BrugueraiTaialá) (fig. s5 i BB)
Coromines proposa que el primer topónim podria procedir de fons i d'un nom de
persona d'origen germánic, Agialdus,la font d,Agiald (1).
Interessa ressenyar la Iocalització i excavació el 1934, en el paratge de Sant ponq,
d'una tomba en caixa de lloses atribuida a l'alta edat mitjana per Riuró, enmig d,altres
menys conegudes i que se suposa s'haurien de relacionar amb el cementiri definit a l'entorn
de l'església allí existent, les restes de la qual encata eren parcialment visibles al
costat de l'aiguabarreig del torrent de Fontajau amb el Ter (2). La tipologia i la cronologia
de la sepultura no semblen concordar amb la cronologia i advocació del temple
documentat per primer cop el II34 i que no sembla que puguem fer retrocedir gaire.
El precepte reial de I'any 922 donat pel rei Carles el Simple al bisbe Guiu de Girona,
presenta una novetat remarcable respecte als antefiors del segle IX; als dominis immunes
de la Seu, el rei Carles hi afegia els vilars de Domeny i de Bruguera -que fou d'en
Calabuig, rebla el document- (3). Es dedueix del text, i ho confirmen altres fonts posreriors,
que ambdós efen termes propers, car el document hi afegeix "en un altre lloc" terres
fiscals a la donació. El fet que el mateix any s'esmenti, també per primer cop, en un altre
document estretament relacionat amb el primer, el terme de Taialá,, ens fa pensar que tots
aquests termes veins havien mantingut una relació molt estreta amb la veina vil.la de
Parets Rufí, esmentada des dels temps de Carlemany com a terme episcopal. Com ja hem
vist, resulta forga significatiu que Domeny iTaialá, estiguessin posteriorment en mans del
bisbe i de Sant Feliu de Girona, respectivament, car no hem d'oblidar que Sant Feliu va
compartir la seu episcopal de Girona amb Santa Maria, fins a la darreria del segle X.
Un posterior document, de l'any 950, precisa més la localització del terme de
Bruguera. En la permuta del bisbe Gotmar ambla dama Rainilda, la citada filla del comte
Delá, aquesta cedia al bisbe unes terres que tenia en el lloc de Brugaria uel Monte
Eudone 4s a dir el lloc de Bruguera o de Mont Odó-, dins el terme de Domeny (4).
D'aquesta manera advertim que el vilar se situava dins un terme més ample -la vil.la de
Domeny, tal com s'aclareix pocs anys després- i dins els seus límits hi havia una muntanya
que doná un altre dels noms al vilar, el mont Odó o Eudone. Tots aquests topdnims
hem de situarlos en el veinatge de Domeny; i si excloem I'oest, on se situava el
nucli de la vil'la de Parets Rufí, i el nord, on hi ha el terme de Taiald, només queda el
costat est, on hi trobem I'actual veinat i antiga parróquia de Fontajau , amb la muntanya
del Puig d'en Roca que pot ser perfectament l'indret anomenat com a Monte Eudone en
el text de l'any 950. Per tant podem concloure, sense gaire marge d'error, que el vilar de
Bruguera fou I'origen de Fontajau.
L'any 1005 trobem un altre text que parla del mateix terme, encara que el topónim
hagi canviat. El testament del difunt Joan atorgava a la Seu un camp dins el terme del
vilar que fuü de condam Amoroni -és a dir que fou del difunt Amorós-, tal com I'esmenta
el text (5). Aquest costum d'esmentar els vilars pel nom de l'antic possessor era
molt freqüent; el nostre vilar ja era citat l'any 922 com el uilar que fou d'en Calabuig,
que diuen Bruguera. Perb la millor raó per defensar que ens trobem en el mateix terme
de Bruguera-Fonfajau,la dóna una de les afrontacions o límits del camp lliurat; el document
el situa sota, és a dir al sud, d'una via -no sabem quina-, i anibava fins a una al1ya
via que ua a Sant Gregori, que segurament feia de límit meridional. Els seus límits tornen
a definir-se a les afrontacions del mateix document; la terra limita al sud amb la via
que per alld passa -la matetxa esmentada que afiava a Sant Gregori-. Es tracta, sens
dubte de l'antiga via que portava des del gual de Ia Barca -ofl ara hi ha el pont del
mateix nom- fins al terme de Sant Gregori, passant per Fontajau, Domeny i parets Rufí.