Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

del Pla, en un lloc que el 1131 ja formava part del terme de la ciutat. ¿Quin devia ser
aquest terme incorporat ala ciutat abans de II37? No podia ser el Mercadal, car aquest
mai s'esmenta més avall del rec Monar -només cal veure els documents dels segles XII,
)(III i )OV- i aixó deixa un espai buit entre el Mercadal i el terme del Pla de Girona
(Gironella del Pla). Possiblement aquest pugui ser un indici d'un antic terme que inclouria,
amb el nom de Cugugacs, el lloc del mateix nom, travessat per un rec, a més de
Fontanilles -topbnim que ha perviscut fins als nostres dies- i, potser, la coromina de
Lavadora, i que podria haver estat incorporaf a Girona, a comengament del segle XII,
com va passar amb el veí terme del Mercadal.
La imporüncia dels alous eclesiástics en el terme del Mercadal no pot amagar el fet
que també n'hi havia de laics no menys importants; I'anomenada coromina de Kallerons
n'és un bon exemple. El seu origen documentaf cal cercat-lo abans de l'any 1056, quan
la donació episcopal d'alous als termes de Santa Eugénia i Salt, feia afrontar el primer
terme, cap a orient, amb l'alou del laic Bernat Olluí-Bernardo Ulluuini- il'alou comtal
-format pels termes del Mercadal i del Pla de Girona- (26). EI mateix alou tornava a
esmentar-se l'any 7076 quan Adelaida, vídua de Bernat Olluí, va deixar a la seva fllla
Gerberga i al seu gendre Pere Bonardell, la coromina dita dels Callerons, sobre el
Mercadal, formada per horts, recs i els molins que hi havia sobre una illa del Ter. La
coromina I'havia rebut per donació del seu difunt marit -Bernard Olluí- i afrontava a
orient, en I'aiguabarreig del Ter i l'Onyar, amb els alous de Sant Martí Sacosta, els del
cabíscol de la Seu i el ja citat de I'església de Sant Feliu, a occident limitava amb terres
de Santa María -a Santa Eugénia-, a nord amb el riu Ter i a sud amb la via pública que
anava per la vora del rec comtal fins al Mercadal.
El document proporciona informació acurada sobre la coromina i els seus límits. Es
fractava d'un alou extens -car Adelaida el donava a canvi de les 40 unces d'or que havia
rebut de la filla i el gendre-, situat entre el riu Ter al nord, el rec Monar al sud i el límit
amb Santa Eugénia a occident. Per la banda oriental els límits eren menys precisos; s'esmenta
en primer lloc l'alou de Sant Marlí Sacosta, que en segles posteriors trobem en el
racó format per la confluéncia dels rius Ter i Onyar; I'alou del cabíscolJoan -en feu de
la seu-, i I'alou de Sant Feliu, probablement el mateix que, des del segle XII, portaria el
nom d'horta d'Algivira i que suft esmentat a diversos documents del Mercadal en el segle
XI, tot i que encara sense cap nom. Amb aquestes afrontacions sabem que aquesta coromina
tindria una extensió de 30 o 40 hectárees, i podem situar-la a la part occidental de
I'actual Devesa i el sector del Güell fins al rec Monar, avui cobert.
La mateixa coromina torna.va a ser esmentada l'any 1083, quan el citat Pere Bonardell
va fer testament i va deixar als seus fills l'alou del Mercadal (Kallerons), del qual fa una
descripció detallada, car diu que comprenia aigües, recs, basses, molins, cases) el mas
Valls, un colomer, i terres llaurades i ermes (27).La coromina va continuar en mans de
la mateixa família fins l'any 7137 quan Ramon Pere, fill del citat Pere Bonardell, va donar
a la seu -de fet, als seus sagristans-, la seva meitat de l'alou de Kallerons (28). Així fou
com el dit alou va arribar a mans de la seu i la seva história, a través dels documents
dipositats a l'arxiu de la Catedral, ha pogut arribar a nosaltres. Des de comengament del
segle XIII, els sagristans hi comenearen a fer establiments d'horts a cens. El lloc fou conegut,
des d'aleshores i durant segles, com l'hofta de la Pedrera.
És interessant reflexionar sobre el significat del topónim Kallerons/Callerons, sempre
ambla ela duplicada, que molt probablement procedeix del mot llatí callis, calles en plural,
camí o corriol que, tanmateix es fa servir juntament amb altres sinónims durant els
segles IX i X per significar carrer i que, en catald acabá" desapareixent, quedant, en altres
llengües romániques, amb aquest significat (en castellá, per exemple). En aquesta oca-