Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

More documents

Recommendations

Info

Montfirllá - Vilademug (fig. 85 i 88) La casualitat va permetre descobrir, ara fa uns anys, un mosaic notable, bicolor -blanc i negre- i geométric, en l'área ocupada pel cementiri de Montfullá que ocupa tot el sector nord del temple dedicat a Sant Pere. La seva excavacióva posar de manifest I'existéncia d'una gran vil'la romana que fou objecte d'una excavació de salvament (1) i d'una programació, mai publicada del tot (2), que serví per posar de manifest I'existéncia d'un edifici notable organitzat en terrasses, amb grans murs de sosteniment alguns dels quals es conserven prou bé, i damunt del qual es disposá l'església dedicada al príncep dels apóstols. Un cop d'ull a la fdbrica d'aquest edifici, fet i retocat moltes vegades, permet observar la preséncia de grans blocs de gres de Domeny, al'altrabanda del riu Ter, reutilitzats, que han de procedir de I'obra del vell edifici rom). Mancats de la publicació del material recuperat i de noves campanyes d'excavació, no estem en disposició d'oferir una cronologia ben recolzada de l'ocupació del lloc. Tanmateix, queda clar que per damunt de l'edifici romá existiren unes sitges obertes a l'argila del subsól i un mur de pedra seca que per la relació estratigrdfica que mantenien amb l'edifici romá i amb el cementiri posterior s'han de datar dins de labaixa antiguitat o al'alta edat mitjana (3). Un cementiri de llarguíssima cronologia hauria anat ocupant els espais a redós de I'església. Una de les tombes, que perforá el bell mosaic, es clarament antropomorfa i, per tant podria datar-se dins del segle X. L'any 2002 ha estat possible, grácies a un conveni signat entre l'ajuntament de Bescanó i I'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, reiniciar les excavacions arqueológiques que s'han centrat en el sector on aparegué el mosaic i que permeten fer una séria de consideracions que serveixen per precisar les dades acabades de comentar (fig. 74 a 76). Ara com ara, el material de la vil'la no permet perllongar-ne la vtda i l'activitat més enllá del segle tercer, notícia important peró que caldrd confirmar a mesura que avanci l'drea explorada. En segon lloc, I'excavació permet assegurar que sobre el vell edifici romá s'obriren un seguit de sitges de magatzem i,ge que foren colgades quan aquest sector esdevingué cementiri, amb tombes de lloses, algunes de tipus olerdolá, amb el cap ben marcat amb rierencs, cosa que ens permet situar la fi del camp de sitges i la seva reconversió en zona d'enterraments com a mínim vers mitjan segle X. Recordem, altrament, que la basílica de Sant Pere, a Montfullá, exactament en el lloc que ocupa el temple actual, ja existia com a mínim del 887 (document del bisbe Teuter). Tot aixó ens planteja diversos problemes que, de ben segur, l'excavació extensiva del lloc servirá per resoldre. Amb les dades actuals queda clar que I'església de tipus parroquial s'instal'lá damunt de I'edifici rural roma, probablement abandonat, i que acabá. modificant els espais de I'entorn, zones de magatzematge potser lligades a I'església, o sota la seva protecció, que acabaren esdevenint, com a mínim d'engá mitjan segle X, cementiri parroquial. Aquestes circumst)ncies, juntament amb el material recuperat, ens porten a datar aquelles ocupacions tan subtils abans d'aquesta data i, versemblantement, abans del segle X. Tot fa pensar que caldria datar-les entre els segles VIIIUII i el X. Es tractaúa d'una població dispersa, agrícola, amb uns establiments senzills i no gaire grans peró suficientment significativa com per fer necessária I'existéncia d'una església que el BB7 era episcopal. La história documental que resseguirem tot seguit, permet confirmar la continuitat d'ocupació de la zona que deduiríem de les dades arqueolirgiques, afavorida per una situació dominant i per la proximitat del riu i del pla i, probablement també des de molt antic, del rec Monar.
Fig. 74. Planta del sector del mosaic de la vil la romana de Montfullá el 2002. observem un grup de sitges carolíngies (7 a 6) i enterraments medievals (segles X-)C.). En relació amb aquest canal d'aig.ua, interessa recordar que el mes de febrer de l'any 1960 en efectuar-se unes obres relacionades amb la séquia, en el terme de Montfullá, foren localifzats casualment uns enterraments que per les seves característiques, disposició i orientació foren considerats altmedievals (4). Sabudes les enormes dificultats per datar correctament un enterrament determinat entre el segle tercer/quart i l'onzé, fa que siguem prudents a l'hora d'acceptar sense més ni més aquesta notícia. Recordem, per altra banda, que a partir del segle X, com a mínim, la gent s'enterrava a redós de I'església parroquial on es disposa el cementiri de la comunitat i que immediatament abans ho feia a l'entorn d'un temple funerari (com a mas Castell de Porqueres, per exemple) o en cementiris comunals sense església, com tenim ben documentat a Sant Juliá de Ramis, a la necrópoli tardoantiga de les Goges. Totes aquestes circumstáncies ens permeten preguntar-nos si no caldria rebaixar la datació proposada situant-la en un moment imprecís de la batxa antiguitat. En aquest cas, podria tractar-se d'un petit cementiri dels habitants d'aquell indret.
Page 1 and 2: Domeny (fig. 35 i BS) Segons Coromi
Page 3 and 4: significativa I'existéncia d'un nu
Page 5 and 6: L'Estanyol (fig. 85 i 88) No sembla
Page 7 and 8: Fontaiau (BrugueraiTaialá) (fig. s
Page 9 and 10: ablement hi hauria hagut un dels se
Page 11 and 12: Fornells (fig. 85 i BB) Poques són
Page 13 and 14: SantJuli) de Ramis-, d'antiguitat c
Page 15 and 16: quod dicitur Palacium et in parocbi
Page 17 and 18: La migrada informació que ofereix
Page 19 and 20: 3) 1056. Donació de terres del bis
Page 21 and 22: -terme de Cassá-, amb el terme de
Page 23 and 24: 12) L0t8. Donacions comtals a Sant
Page 25 and 26: mentat moltes vegades (4) peró que
Page 27 and 28: a v t ó N o 1 Fig. 72. Mercadal. E
Page 29 and 30: acompanyament. Només la preséncia
Page 31 and 32: terme, una fórmula que hem vist m
Page 33 and 34: del Pla, en un lloc que el 1131 ja
Page 35: l'alou al "... clibanum (forn de pa
Page 39 and 40: Fig.76. Estructures romanes descobe
Page 41 and 42: Montilivi - Monte Eusebio (fig. 85
Page 43 and 44: Palau Sacosta (fig. 85 i 83) El top
Page 45 and 46: dels límits permet assegurar que p
Page 47 and 48: (I7) 1I57-1L52. El comte de Barcelo
Page 49 and 50: Tot plegat ens porta a contemplat u

Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?