Domeny (fig. 35 i BS) - Ajuntament de Girona

Fig.76. Estructures romanes descobertes al sud de I'esg1ésia de Montfuilá el 1989.
plement com a lloc, mentre que Montfullá i Vilablareix afirmen la seva condició parroquial
(B). Es tracta d'un document relacionat amb la dotació comtal a Sant Daniel de I'any
1018, car s'esmenten els mateixos alous en relació a un plet que mantingueren el noble
Gausfred Bernat i Sant Daniel, en relació al seu domini.
El límit del terme de la vil'la de Montfullá, per la seva banda oriental, resta clar en el
document de I'any 1056 on el bisbe Berenguer feia donació ala Seu d'un important conjunt
d'alous situats en els termes de Salt i Santa Eugénia. Pel costat de ponent afrontaven
amb Ia "roca" de Montfullá i amb la vll.la del mateix nom (9). És ñcil identificar
aquest límit en els mapes actuals, sembla coincidir amb Ia separació entre els municipis
de Salt i Bescanó. També sembla probable que el topónim de rocba faci referéncia al
turó on s'hi troba Montfullá, i des del qual es domina el pla de Salt i Girona; de tota
manera no podem oblidar que el terme de rocba s'utilitzava també en la documentació
altmedieval en el sentit de fortalesa o torre damunt d'un cim; arabé, no sabem que mai
hagi estat documentada una fortificació a Montfullá.
Tot i que sabem, indirectament, que a banda de Sant Daniel, altres institucions eclesiástiques,
com Sant Feliu de Girona o Sant Pere de Galligants, reberen donacions a
Montfullá, el cenobi de monges benedictines continuá rebent altres alous i apofiant gran
paft dels documents conservats. Com, per exemple, l'any 1067, quan va rebre el dret de
tasca sobre tres terres situades en el pla de Montfullá, que afrontaven a l'est amb la riera
de Mus (10). També devia arrlbar finalment a domini de Sant Daniel --encara que el document
no ho digui- la casa amb clos i arbres esmentada I'any 1086, situada dins de lavil.la
-intus in ipsa uilla. . . - i que afrontava a orient amb el camí que afi va cap a l'església (11).
Aquesta via era segurament cufia, i conduia cap a la carcetera principal que venia de
Bescanó i poftava cap a Girona; així sembla indicar-ho el document de l'any 1097 on es