Pla Nacional de Joventut d'Andorra - Unesco

-El problema més important, en la meva opinió, és que realitzen
comportaments de risc que poden posar en perill el bon estat de salut
que la majoria posseeixen.
1.3.2- Etapa adulta jove
Pel que fa a l’etapa adulta jove hi ha alguns aspectes que es poden mantenir de
l’etapa anterior, encara que hi ha també aspectes propis que convé esmentar:
- Hi ha més percepció de risc, ja que l’experiència de vida és més àmplia i per
tant poden haver patit ja alguna problemàtica de salut ells mateixos o persones del seu
entorn.
- Hi ha més maduresa psicològica, pròpia d’una major edat i de la seva
incorporació al context adult, que els obliga a adaptar-se a diferents situacions amb un
nivell d’exigència més elevat.
- Hi ha una percepció del temps i de les conseqüències de les seves
accions i de les dels altres molt més ajustada a allò que és real i, per tant,
poden fer comportaments que els reportin beneficis (en aquest cas en la salut)
a mitjà termini.
- Poden mantenir comportaments de risc si la seva experiència respecte
d’aquests comportaments no ha estat negativa. En tot cas tenen més control
sobre el risc o el perceben millor.
- Perduren de forma força estable els models de comportament familiar i
social i no es deixen influir tant pel grup “d’iguals”.
- Tot i que segueixen gaudint d’una bona salut física, en general poden
aparèixer problemes físics com a conseqüència de comportaments en el passat.
En l’aspecte psicològic poden aparèixer una sèrie de trastorns que s’inicien
típicament en aquesta etapa de la vida.
- Són més conscients de si mateixos i de l’entorn que els envolta i per
tant estableixen més fàcilment relacions de causa-efecte entre certs
comportaments i les seves possibles conseqüències.
- Poden assumir que el seu benestar psíquic i físic depèn de les seves
pròpies accions al respecte, i per tant que han de tenir una millor cura de si
mateixos en general.
Com podem veure, les característiques pròpies de l’adolescència fan que les
accions a realitzar en l’àmbit de la salut s’hagin d’adaptar de forma important a
aquestes característiques, ja que si no és així podrien ser banals i de poca
eficàcia.
D’altra banda, és fonamental l’acció educativa i preventiva que han vingut
desenvolupant els pares al llarg de la infància –i que ha de continuar en
l’adolescència– perquè el jove adolescent mostri comportaments o hàbits
saludables, sigui conscient dels seus possibles problemes de salut i demani
ajuda en el cas que aquests se n’hi presentin.
La família ha d’oferir models de comportament coherents amb allò que estan
educant (només així són els pares uns educadors eficients), i per tant un PNJ
en l’àmbit de salut ha de tenir en compte quines accions cal fer perquè les
129