Pla Nacional de Joventut d'Andorra - Unesco

Govern, comuns, quarts...) i coordinadament amb els diferents agents
socials i econòmics.
• L’habitatge és un bé escàs i car, la gestió del qual es desenvolupa en un
marc d’oferta i demanda. Una línia correcta d’actuació de l’Administració
seria trobar incentius dirigits al lloguer, tant per a les persones
arrendatàries com per a les arrendadores, sota el fonament d’una política
de lloguers d’ús intensiu i amb rotació entre el major nombre possible de
joves.
• Hem d’estudiar totes i cadascuna de les alternatives possibles per a
ajustar les solucions als diferents tipus de demanda i necessitats.
5. Lleure, cultura juvenil i esports
La cultura no la formen només les manifestacions artístiques reconegudes com
a tals, sinó el conjunt d’activitats creatives i simbòliques desenvolupades
quotidianament que contribueixen a dotar de sentit les vides dels qui les fan.
Anar a comprar, fer zàping, ballar, etcètera, són activitats creatives –tot i els
condicionants comercials– que ajuden les persones joves a definir la seva
identitat i a posicionar-se socialment. Aquesta perspectiva implica donar el
mateix valor a totes les manifestacions culturals –ja sigui la cultura hip-hop o un
espectacle d’òpera– i, per tant, no classificar els qui les practiquen a partir
d’una escala imaginària que va del sublim al vulgar. I implica també reconèixer
que les jerarquies culturals –l’òpera és millor que el hip-hop– no són objectives,
sinó que han estat construïdes per algú –els qui prefereixen l’òpera– i que
tenen una clara conseqüència: la legitimació del gust i de la cultura dels “de
dalt” i la legitimació de la inversió pública en aquestes manifestacions. Aquesta
perspectiva genera dos grans plantejaments sobre les polítiques culturals
juvenils: d’una banda, hi ha qui defensa que la millor política cultural és la nopolítica
–per tal d’evitar jerarquització i priorització d’activitats per part dels
gestors–, i, d’altra banda, hi ha qui defensa que les actuacions de
l’Administració han de respondre a les demandes concretes dels joves per a
ajudar-los a desenvolupar les pròpies activitats culturals.
La gent jove cada cop basa més la identitat en la cultura, l’oci i el consum, i
menys en el treball. Dos factors han generat aquest canvi: en primer lloc,
l’allargament del període d’estudis i l’endarreriment de l’emancipació estan
provocant que augmenti el temps de no-treball i de manca de responsabilitats
familiars, amb el consegüent increment de l’oci. Igualment, en tenir un nivell
educatiu més alt, les persones joves eixamplen les seves perspectives i
tendeixen a atorgar més importància a les activitats extraescolars o
extralaborals. Alguns autors han defensat que l’hedonisme –la recerca del
plaer– i l’eclecticisme –la capacitat d’integrar pràctiques i referències culturals
d’orígens molt diversos– són les característiques bàsiques dels joves actuals.
• Promoure la pràctica cultural, la creativitat i la innovació de la
joventut, així com el consum cultural de qualitat.
39