Pla Nacional de Joventut d'Andorra - Unesco

famílies siguin les primeres i fonamentals educadores en hàbits saludables i en
la prevenció de possibles problemes de salut. Descuidar l’acció sobre les
famílies faria que fracassés qualsevol projecte de salut sobre els joves.
En canvi, en l’etapa “adulta jove”, la persona seguirà estant influenciada pel
model familiar encara que haurà interioritzat molts comportaments d’hàbits i
prevenció i els viurà com a propis. Això vol dir que la cura d’ells mateixos és
assumida des de la seva responsabilitat. El que passa és que en aquesta etapa
la influència dels models socials i publicitaris són importants i, per tant, un adult
jove pot canviar certs hàbits en funció de les expectatives socials que això
comporta. És en aquesta etapa quan certs tipus de campanyes (de tipus més
publicitari) poden ser més eficaces. Malgrat tot, els joves adults poden
arrossegar estils de conducta propis d’etapes anteriors (adolescència).
Pel que fa a qualsevol acció o iniciativa proposada pel PNJ respecte a la salut,
cal tenir en compte que els resultats positius d’accions en aquest camp els
veurem al cap del temps i, per tant, és molt poc probable que observem canvis
en els hàbits de comportament dels joves a curt termini. És com si estiguéssim
invertint en salut però els beneficis anirien apareixent de forma progressiva i a
llarg termini. No podem pretendre canviar els models socials, els estils
educatius familiars, etc. d’un dia a l’altre.
D’altra banda, la implicació dels joves en la participació social no és gaire
elevada, ja que s’està tendint a una progressiva individualització i egocentrisme
que fan difícil accions globals dels joves per a implicar-se en processos de canvi
socials o per a implicar-se en el seu propi procés de canvi.
I-4. PROBLEMATIQUES PREDOMINANTS DELS JOVES EN L’ÀMBIT DE LA SALUT
Aquesta etapa vital es caracteritza perquè apareixen un menor percentatge de
malalties en general, malgrat l’estil de vida més arriscat en alguns aspectes. És
per això que a les estadístiques de països veïns s’observa com a primeres
causes de pèrdua de la salut l’execució de certs comportaments de risc que
tenen conseqüències i, per tant, que són clarament evitables.
Aquesta situació és similar a Andorra, on els joves mostren comportaments
similars als dels països veïns. Probablement certes particularitats del
funcionament del nostre país intervenen en les problemàtiques de salut.
Així doncs, destacaria com a principals problemes de salut:
La sinistralitat en el trànsit, les conductes sexuals de risc, els problemes
derivats de l’ús de substàncies tòxiques (drogues), els problemes derivats dels
trastorns alimentaris i la salut mental en general.
Si concretem, podem veure que l’ús de forma irresponsable d’un vehicle pot
tenir conseqüències greus sobre el jove o d’altres persones, i és primera causa
de mortalitat dels joves en els països veïns. Per tant, l’educació per a la
prevenció de conductes temeràries al volant i el foment d’una conducció
responsable són prioritàries.
130