Pla Nacional de Joventut d'Andorra - Unesco

La nit i els joves
Derivat del problema de l'allargament excessiu de la dependència familiar
apareixen un seguit de fenòmens que van correlacionats. Potser el més
significatiu és la nit.
La nit es converteix per a aquests joves en la nova frontera de la recerca de
falses solucions als seus problemes. Tot i que el lleure i els estils de vida
continuen reflectint posicions de gènere i de classe, es constata que aquestes
divisions són avui més confuses a conseqüència de la influència de la indústria
del lleure.
Als joves només els queda la nit, les zones d'oci i el cotxe com a metàfora de la
llibertat que no han aconseguit.
Si analitzem convenientment les dades ens adonarem que no hi ha variables
que ens puguin indicar el perquè de l'actuació dels joves. L'única variable és
l'edat i que amb l'emancipació i l'assumpció de responsabilitats l'ús de la nit es
normalitza. Vinculats a aquest fenomen hi trobem els accidents de trànsit.
No podem deixar de banda, per tant, el concepte d'oci que ofereix la indústria.
L'oferta consisteix en un oci consumista que es realitza entre les dotze de la nit
i les 4 de la matinada (segons edats).
L'edat en la qual els joves s'inicien en la activitat de sortir “de marxa” és crucial,
ja que en la situació actual està molt lligada a una determinada cultura que
promou l'ús de drogues. Com que a Andorra no hi ha discoteques “joves”, en
horaris de tarda i on no es venen begudes alcohòliques, molts joves s’insereixen
prematurament en les activitats d’oci nocturn (entre els 15 i 16 anys) prenent
conductes de risc.
Espai per a la prevenció
S’ha constatat que algunes de les activitats d’oci dels joves s’associen al
consum de drogues, mentre que d’altres es contraposen al consum.
La generació d’alternatives per a l’ocupació del temps lliure, com a estratègia
preventiva, es fonamenta en la consideració que l’oci és també un espai
educatiu, tot i que no formal. Les activitats alternatives que es poden utilitzar
són de diferents tipus: esportives, culturals, promoció d’aficions, jocs, etc.
Aquestes, però, no tenen capacitat preventiva per elles mateixes i cal que vagin
acompanyades d’accions educatives en el marc d’un programa concret.
Actuacions de les administracions públiques
Els comuns han desenvolupat per la seva banda actuacions de lleure,
bàsicament lligades a aspectes culturals i esportius.
Falta un desplegament legislatiu en matèria de lleure juvenil (així com en
d’altres àmbits juvenils).
Punts febles
La manca d’equipaments apropiats n’és un dels més habituals. La situació del
mercat immobiliari fa molt difícil que les associacions de lleure puguin assumir
el lloguer d’un local. A més, els espais públics —particularment les escoles—
estan infrautilitzats.
156