Pla Nacional de Joventut d'Andorra - Unesco

Com que la primera necessitat es troba en l’àmbit del lloguer es plantegen
les següents solucions per a fer-hi front:
1. Ajudes econòmiques directes per a actuar de manera immediata.
2. Aconseguir atreure i incentivar els pisos vacants perquè entrin al mercat.
Aquestes dues primeres solucions s’han posat en marxa, tant pel Govern
com per alguns comuns, però el seu baix resultat mostra que no han estat
suficients o prou efectives.
Com que el problema persisteix i genera expulsió cap a mercats propers o
bé sobreocupació i aquesta situació és perjudicial per a la societat
andorrana, cal introduir noves mesures.
3. La producció d’habitatge protegit directament per les institucions o per
promotors privats a partir de sòl públic amb preus fixats, de lloguer, és
una via no aprofitada a Andorra i que té el seu segment de mercat molt
clar als països veïns. A Espanya el 2005 va suposar l’11% de producció
total d’habitatge i a França el 17%. Aquest segment de mercat podria
ser, a més, ben acceptat pel sector, donat el període de recessió en el
qual està entrant i per tant pal·liar la seva crisi econòmica.
Pensar, però, que immediatament es pot situar al nivell dels nostres veïns és
agosarat, però suposant que es fos capaç d’aconseguir fer un 10% de la
producció d’habitatge total com a protegit, els números serien (tenint en
compte la mitjana d’habitatge total produïda als darrers 6 anys, d’uns 645
allotjaments per any) d’uns 65 allotjaments per any.
4. L’altra via és intervenir en el mercat de producció d’habitatge lliure, que
ha creat el problema de preus cada vegada més alts i d’insuficient
producció per al resident del país (com es fa a Mònaco ja fa anys), fixant
que un 25% dels habitatges produïts es destinin als residents del país a
preus fixats, siguin de lloguer o venda. Aquesta solució sumada a un
15% d’habitatge protegit podria fer arribar a un 40% de producció i
iniciar una clara tendència de solució del problema en els propers anys.
5. Si les quatre anteriors mesures són necessàries però insuficients per tal
de fer front de manera ràpida als problemes dels més necessitats (joves,
immigrants i residents grans i sols o famílies monoparentals), caldria
actuar, com alguns comuns ja han proposat, creant institucionalment
nous tipus d’habitatges o allotjaments col·lectius específics que
poguessin atendre aquestes necessitats de manera més efectiva i ràpida.
Noves i més precises estadístiques ens fan falta i també un nou cens o recull
estadístic general de la població andorrana. Seria bo tenir-lo el 2009, 20 anys
després del primer.
141