(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

E ls
Abraçar-se és bo
Els estudis asseguren que les abraçades sinceres tenen múltiples i beneficioses funcions.
estudis assenyalen que l’abraçada calo -
rosa i amigable té múltiples i beneficioses
funcions. Per exemple, se sap que una
abraçada ben donada pot reduir l’estrès i, sobretot,
ajuda a combatre els sentiments de soledat
o aïllament. Abraçar o ser abraçat simbolitza
alguna cosa més que un gest. Qui abraça
de veritat comparteix l’alegria d’una trobada.
Qui es veu abraçat, se sent acollit, compartit,
amb una major relació humana. Per això molts
polítics ho utilitzen com a argument. I en totes
les latituds. Segons els especialistes, aquesta
abraçada té un per què: redueix la tensió arterial
i dissipa els sentiments d’enuig, aïllament i
soledat. És bo abraçar-se. Hi ha un llenguatge
del gest, en el qual el tacte hi ocupa un lloc privilegiat.
Tocar i sentir-se tocat forma part de la
relació humana i millora el tracte amb la família
i amb els amics.
No és una cosa nova. Les primeres abraçades
marquen. Les estadístiques assenyalen que
els nadons que són abraçats per les seves mares
almenys durant 20 minuts immediatament
després del part, ploren menys, dormen millor
i mengen més que els altres. El doctor Wet Vorster,
psiquiatre infantil del Mount Gold Hospital
(Plymouth, Anglaterra), ha fet un estudi sobre
unes 600 mares i nadons que demostra la importància
del contacte físic entre la mare i el
nadó per al benestar d’aquest últim. La primera
mitja hora després del part és un període especial
perquè, segons el doctor Vorster, durant
aquests trenta minuts els nadons estan en un
estat d’«intensa alerta que els porta a ser especialment
sensibles a les carícies de la mare».
Una de les grans especialistes en aquestes
qüestions és Lia Barbery, autora d’El lenguaje
de los abrazos, terapeuta i especialista entre altres
coses en fòbies i en ansietat. Des de Tenerife
intenta difondre aquest nou i tan antic
missatge de l’abraçada. Per a Lia Barbery, l’abraçada
implica una metàfora, com si exigís
que cadascú de nosaltres ens preguntéssim com
i de quina manera s’abraça un a la vida. És una
posició filosòfica, perquè en definitiva el que
Lia proposa és una reflexió sobre com abordem
la relació de la nostra existència enfront
de les propostes que la vida ens posa al davant.
«Aquesta és la diferència –comenta–. És la disjuntiva
entre viure tancats en les estructures que
nosaltres mateixos creem, o cultivar una actitud
positiva, receptiva i oberta. Deixar de banda
la queixa estèril i fomentar la presa de responsabilitat
de la nostra vida. Jo crec que es
podria resumir a deixar de construir murs i començar
a construir ponts d’abraçades pels quals
circulin lliurement les emocions».
Quins avals científics té la teràpia de l’abraçada?
Serien incomptables i cada vegada
s’investiga més. En resum, podem dir que s’estimula
la producció d’oxitocina, hormona alliberada
pel cervell en diverses situacions, entre
d’altres en el moment del part, en la lactància
i també en l’acte de l’abraçada. Aquesta hormona
considerada com la del comportament
de l’afecció i l’afecte explica científicament l’autèntica
sensació de benestar que s’experimenta
en el moment de l’abraçada, ja que actua com
a antiestrès baixant els nivells de cortisol, el que
redueix l’ansietat i la sensibilitat al dolor. El contacte-abraçada
reforça l’amistat i el sentit de pertinença
al gènere, el que es pot entendre com
un mecanisme adaptatiu enfront dels perills circumstancials.
Qui es pot beneficiar especialment d’aquesta
teràpia de l’abraçada? Caldria girar la
pregunta. A qui no beneficia? No crec que hi
hagi persona o col·lectiu que no resulti beneficiat
per una comunicació autèntica i franca.
L’abraçada és el llenguatge del cor que, sense
paraules, comunica emocions i sentiments. I un
detall important: les abraçades ni es donen ni
es reben. Es comparteixen.
Hi ha edats per a l’abraçada? Hi ha edats en
les quals les abraçades i els contactes físics adequats
i amorosos són molt més necessaris, per
la major fragilitat que es té. Evidentment, parlo
de la infància i la tercera edat. Hi ha també
estudis que demostren que els nens que han
crescut amb carències de contacte físic amorós,
presenten dificultats en el moment del rendiment
escolar i d’inserció social. També els
més grans que senten aquesta abraçada tenen
una millor qualitat de vida i una més elevada
defensa immunitària.
Quins aspectes de la personalitat es poden
beneficiar més de la teràpia de l’abraçada?
Molts, i seria prolix enumerar-los tots. Però en
principi, l’abraçada ens rescata de la soledat i
l’aïllament. Per descomptat, potencia l’autoestima
i ens exercita en l’empatia. La comunicació
afectiva amb nosaltres i amb l’altre, creix;
estimula la gratitud, desperta la creativitat, torna
l’alegria, el bon humor, brinda reconeixement
al nostre «nen interior» i afavoreix les respostes
assertives. Seria un immens catàleg.
Hi ha molèsties o malalties que es «curin»
amb l’abraçada? Entenc la teràpia de l’abraçada
com una eina meravellosa que ens ha regalat
la naturalesa. Caldria recomanar-la a tota
aquella persona que tingui baixa autoestima,
que se senti estressada, victimitzada per la vida,
falta d’afecte, amb dificultats per establir xarxes
socials, o per expressar les seves emocions.
És bo per a tothom.
Ens abracem poc? Sí. Ens hauríem d’abraçar
més. Encara que cal tenir clar que a part de la
quantitat cal tenir en compte, sobretot, la qualitat.
Hauríem de ser sibarites de l’abraçada.
Quant i quan hem de practicar l’abraçada?
Moltes vegades les paraules o bé estan de més
o no trobem les adequades. L’abraçada en a -
quests casos sol ser una eina idònia pel seu alt
contingut d’autenticitat i capacitat de transmetre
més enllà de les paraules. En situacions de
gran tristesa o alegria, en moments d’expressar
compassió, protecció o empatia, són ideals les
abraçades. Són les encarregades normalment
de donar les benvingudes i també els comiats.
Una altra de les seves peculiaritats és la de no
tenir data de caducitat. Amb això vull dir que
n’hi ha prou de tancar els ulls i evocar un episodi
del passat, en el qual l’abraçada hagi estat
protagonista, per tornar-lo a vivenciar i gairebé
sentir novament la seva escalforeta. Amb
abraçades es teixeixen abrics per a l’ànima.
Es pot aprendre a abraçar? Faci’ns una classe.
Els tallers que imparteixo estan dissenyats
a «mida», segons els objectius i pel grup destinatari.
Treballo amb col·lectius molt dispars,
que van des de joves d’instituts, grups de gent
gran, malalts de Parkinson, sords... Les necessitats
i demandes varien radicalment. La seva
durada és d’entre hora i mitja i quatre hores.
Pot tractar-se d’una sola jornada o un programa
amb trobades setmanals al llarg d’alguns
mesos. S’estableixen una sèrie de normes comuns
a totes les trobades, com deixar clar que
les abraçades són asexuades, ha de primar en
tot moment el respecte, l’empatia, la participació
voluntària, el maneig assertiu del no, és a
dir el dret al no que tots tenim, i que això no
impliqui la desqualificació de l’altre. Es treballa
en grups que poden oscil·lar entre les 12 i
35 persones, que poden o no conèixer-se prèviament.
Resulten ideals els treballs en llocs
oberts, en contacte amb la naturalesa.
Salut
15 Dominical
Diumenge 13
d’abril de 2008
Ramón
Sánchez
Ocaña
ALERGOGIR
CENTRE D’AL·LÈRGIA i ASMA
➞ Adults i nens
➞ Proves d’al·lèrgia
➞ Proves funcionals respiratòries
➞ Al·lèrgia a medicaments
➞ Al·lèrgia a aliments
➞ Urticàries i angioedemes
➞ Dermatitis de contacte
➞ Dermatitis professionals
➞ Proves del parxe
➞ Dermatitis atòpica
C/ Juli Garreta, 9, 4t - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 19 20
MARTÍ FERRER