(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

Reportatge
8 Dominical
Diumenge 13
d’abril de 2008
Fotos:
7
Un altre dels estands
de la jornada deducada
als vins de
l’Em pordà.
8
Marià Pagès, responsable
del celler
Marià Pagès de
Capmany.
9
Jordi Juan Boscà,
president de la cooperativa
de
Garriguella.
10
Carles Tauler, enòleg
del celler Oliveda de
Capmany.
12
Marc Bournazeau,
l’exnotari de Per -
pinyà que ha muntat
a Sant Climent
Sescebes el celler
Terra Remota.
7
8 9 10 11
(Ve de la pàgina 7)
rinyenes i les garnatxes, que
són raïms d’aquí de tota la vida, també es poden
fer coses molt interessants». Malgrat això,
no descarten continuar usant varietats com el
cabernet, o el merlot, que «han ajudat molt a
millorar els vins de l’Empordà». La recuperació
del sector també ha passat per una imprescindible
renovació dels equipaments. En el cas
d’Oliveda, «s’ha invertit molt, s’ha canviat el ciment
per l’acer inoxidable, i sobretot s’ha treballat
molt en la traçabilitat i el control de qualitat
del vi, per tal que si mai hi ha cap problema
aquest sigui perfectament localitzable, per
poder-lo solucionar com més aviat millor».
Quan se li demana quin és el procés que segueix
un enòleg per crear un nou vi, Carles
Tauler assegura que es parteix del final per arribar
a l’origen: «Nosaltres estem permanentment
buscant idees, imaginant vins, fent tastos... I
per a una nova creació normalment parteixes
d’una idea de vi que t’has format, i a partir d’aquí
construeixes la seva elaboració a la inversa:
penses quin raïm seria l’adequat, quan
s’hauria de veremar, quan de temps s’hauria
d’estar a les bótes... I ho poses en marxa, tenint
en compte que pot ser un projecte que
doni fruits al cap de molts anys, i que pel camí
pots detectar errors, i pots fer proves, i introduir
canvis... S’ha de tenir molta paciència».
Tauler es mostra molt agraït als restauradors
de les comarques gironines perquè «han implicat
molt el vi, i el vi de l’Empordà en concret,
en la seva oferta, i això ens ha donat a conèixer
encara més, fins i tot a nivell internacio -
nal, i ens ha ampliat el mercat; això implica una
exigència més elevada per a nosaltres, perquè
hem de respondre a les expectatives creades,
però aquest és un repte apassionant».
VELLS I MODERNS
També té molta història, encara que les seves
dimensions són més reduïdes, el celler Marià
Pagès, de Capmany. Marià Pagès, el seu responsable,
explica que «de sempre hem tingut
tradició en l’elaboració de vi, si bé vam renovar
el celler l’any 1993 amb la intenció d’oferir
més varietat i més qualitat». Pagès és dels que
considera que la utilització de raïms forans ha
estat profitosa per al vi de l’Empordà: «Abans
pràcticament només teníem una varietat i mitja,
la carinyena i la garnatxa, però amb la incorporació
de nous raïms es van aconseguir
vins amb més color, més estructura, alguns més
suaus, més rodons, en definitiva». Pagès entén
que el canvi en els vins de l’Empordà ha estat
bàsicament per un canvi en la demanda i que
el futur del sector a la zona passa per «esforçarse
encara més. Hem de continuar endavant, ara
eixamplant tant la qualitat com la quantitat».
Sense gens de tradició, però amb les mateixes
ganes de fer bon vi, treballa des de l’any
2002 a Sant Climent Sescebes Marc Bournazeau,
un exnotari de Perpinyà que l’any 2000 va
decidir tancar el despatx per dedicar-se a l’elaboració
de vi. Primer ho va provar a França,
però no li va acabar de convèncer, i tenint en
compte les arrels familiars va mirar cap al sud.
L’any 2002 plantava les seves vinyes a Sant Climent
i l’any 2006 el seu celler, Terra Remota,
produïa els seus primers vins, un negre i un
blanc batejats en homenatge a Antonio Machado:
Camino 2006 i Caminante 2006. «Quan
vaig començar a fer vins, l’any 2000, ja mirava
cap a l’Empordà, perquè pensava que era una
zona idònia, però que li faltaven deu cellers de
la màxima qualitat», sostè Bournazeau. «El terroir
d’aquesta zona és fenomenal, amb el granit,
el sol, la proximitat del mar...», afegeix.
L’esforç que han fet els cellers de la D.O.
Empordà el noten els consumidors, en opinió
d’Agustí Ensesa, director de l’Escola de Tastavins
del Gironès i de Mestres Cellerers de Catalunya,
i col.laborador de Diari de Girona: «L’evolució
del vi de l’Empordà en els últims vint
anys ha estat tan positiva que s’ha posat a l’alçada
de qualsevol Denominació d’Origen de
Catalunya i de moltes de les que hi ha en el
conjunt de l’Estat espanyol». Ensesa creu, però,
que aquests vins empordanesos no tenen la
sortida que es mereixen al mercat, i n’atribueix
bona part de la culpa al sector de la restauració:
«Els restauradors no estimen prou la terra;
tothom es mostra molt entusiasmat amb els vins
que es fan aquí, però a l’hora de confeccionar
la carta dels restaurants no els hi posen. D’aquesta
manera, a l’arribar al restaurant es trenca
la cadena que comença amb el pagès i continua
amb els elaboradors, enòlegs...». Tot i admetre
que els vins de la DO Empordà són cada
cop més presents als restaurants de les comarques
gironines –«a Barcelona encara queda
molta més feina a fer», apunta–, Agustí Ensesa
considera que es mereixerien molt més suport.
I més tenint en compte que, al seu parer, la
qualitat d’aquests vins continuarà creixent en
els propers anys, perquè «s’està treballant molt
bé, i els cellers han sabut posar-se al dia en instal.lacions,
i en la preparació tècnica del seu
personal, i ho continuaran fent».
Josep Roca és copropietari d’un restaurant,
El Celler de Can Roca, que aposta decididament
pels vins de l’Empordà, tot i admetre que
«quan vam començar, només en teníem quatre
a la carta; les coses han canvia molt i ara en tenim
més de 40 i podem treure pit i fer promoció
amb orgull i sense prejudicis». Malgrat axò,
en la jornada de dilluns va demanar als elaboradors
que «siguin més vignerons que enòlegs,
perquè està molt bé fer vins nets, però sobretot
s’han de fer vins des de l’ànima». Per a Roca,
la gent jove que entra en aquest sector «ha de
contribuït a dignificar la feina de pagès».
A més de revindicar les varietats de raïm autòctones,
Roca defensa elaboracions també
pròpies, com la de la garnatxa de l’Empordà
–«no la diluïu ni la vengueu a qualsevol preu»,
demanava–, el vi novell –«un vi de festa, sense
més complicacions»– o el vi assecat a sol i serena.
«Està molt bé el que s’ha fet fins ara –resumia–,
però això només ha fet que començar;
des del 1975 fins ara s’ha canviat molt, però cal
constància perquè no sigui flor d’un dia».