(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Reportatge 8 Dominical Diumenge 13 d’abril de 2008 Fotos: 7 Un altre dels estands de la jornada deducada als vins de l’Em pordà. 8 Marià Pagès, responsable del celler Marià Pagès de Capmany. 9 Jordi Juan Boscà, president de la cooperativa de Garriguella. 10 Carles Tauler, enòleg del celler Oliveda de Capmany. 12 Marc Bournazeau, l’exnotari de Per - pinyà que ha muntat a Sant Climent Sescebes el celler Terra Remota. 7 8 9 10 11 (Ve de la pàgina 7) rinyenes i les garnatxes, que són raïms d’aquí de tota la vida, també es poden fer coses molt interessants». Malgrat això, no descarten continuar usant varietats com el cabernet, o el merlot, que «han ajudat molt a millorar els vins de l’Empordà». La recuperació del sector també ha passat per una imprescindible renovació dels equipaments. En el cas d’Oliveda, «s’ha invertit molt, s’ha canviat el ciment per l’acer inoxidable, i sobretot s’ha treballat molt en la traçabilitat i el control de qualitat del vi, per tal que si mai hi ha cap problema aquest sigui perfectament localitzable, per poder-lo solucionar com més aviat millor». Quan se li demana quin és el procés que segueix un enòleg per crear un nou vi, Carles Tauler assegura que es parteix del final per arribar a l’origen: «Nosaltres estem permanentment buscant idees, imaginant vins, fent tastos... I per a una nova creació normalment parteixes d’una idea de vi que t’has format, i a partir d’aquí construeixes la seva elaboració a la inversa: penses quin raïm seria l’adequat, quan s’hauria de veremar, quan de temps s’hauria d’estar a les bótes... I ho poses en marxa, tenint en compte que pot ser un projecte que doni fruits al cap de molts anys, i que pel camí pots detectar errors, i pots fer proves, i introduir canvis... S’ha de tenir molta paciència». Tauler es mostra molt agraït als restauradors de les comarques gironines perquè «han implicat molt el vi, i el vi de l’Empordà en concret, en la seva oferta, i això ens ha donat a conèixer encara més, fins i tot a nivell internacio - nal, i ens ha ampliat el mercat; això implica una exigència més elevada per a nosaltres, perquè hem de respondre a les expectatives creades, però aquest és un repte apassionant». VELLS I MODERNS També té molta història, encara que les seves dimensions són més reduïdes, el celler Marià Pagès, de Capmany. Marià Pagès, el seu responsable, explica que «de sempre hem tingut tradició en l’elaboració de vi, si bé vam renovar el celler l’any 1993 amb la intenció d’oferir més varietat i més qualitat». Pagès és dels que considera que la utilització de raïms forans ha estat profitosa per al vi de l’Empordà: «Abans pràcticament només teníem una varietat i mitja, la carinyena i la garnatxa, però amb la incorporació de nous raïms es van aconseguir vins amb més color, més estructura, alguns més suaus, més rodons, en definitiva». Pagès entén que el canvi en els vins de l’Empordà ha estat bàsicament per un canvi en la demanda i que el futur del sector a la zona passa per «esforçarse encara més. Hem de continuar endavant, ara eixamplant tant la qualitat com la quantitat». Sense gens de tradició, però amb les mateixes ganes de fer bon vi, treballa des de l’any 2002 a Sant Climent Sescebes Marc Bournazeau, un exnotari de Perpinyà que l’any 2000 va decidir tancar el despatx per dedicar-se a l’elaboració de vi. Primer ho va provar a França, però no li va acabar de convèncer, i tenint en compte les arrels familiars va mirar cap al sud. L’any 2002 plantava les seves vinyes a Sant Climent i l’any 2006 el seu celler, Terra Remota, produïa els seus primers vins, un negre i un blanc batejats en homenatge a Antonio Machado: Camino 2006 i Caminante 2006. «Quan vaig començar a fer vins, l’any 2000, ja mirava cap a l’Empordà, perquè pensava que era una zona idònia, però que li faltaven deu cellers de la màxima qualitat», sostè Bournazeau. «El terroir d’aquesta zona és fenomenal, amb el granit, el sol, la proximitat del mar...», afegeix. L’esforç que han fet els cellers de la D.O. Empordà el noten els consumidors, en opinió d’Agustí Ensesa, director de l’Escola de Tastavins del Gironès i de Mestres Cellerers de Catalunya, i col.laborador de Diari de Girona: «L’evolució del vi de l’Empordà en els últims vint anys ha estat tan positiva que s’ha posat a l’alçada de qualsevol Denominació d’Origen de Catalunya i de moltes de les que hi ha en el conjunt de l’Estat espanyol». Ensesa creu, però, que aquests vins empordanesos no tenen la sortida que es mereixen al mercat, i n’atribueix bona part de la culpa al sector de la restauració: «Els restauradors no estimen prou la terra; tothom es mostra molt entusiasmat amb els vins que es fan aquí, però a l’hora de confeccionar la carta dels restaurants no els hi posen. D’aquesta manera, a l’arribar al restaurant es trenca la cadena que comença amb el pagès i continua amb els elaboradors, enòlegs...». Tot i admetre que els vins de la DO Empordà són cada cop més presents als restaurants de les comarques gironines –«a Barcelona encara queda molta més feina a fer», apunta–, Agustí Ensesa considera que es mereixerien molt més suport. I més tenint en compte que, al seu parer, la qualitat d’aquests vins continuarà creixent en els propers anys, perquè «s’està treballant molt bé, i els cellers han sabut posar-se al dia en instal.lacions, i en la preparació tècnica del seu personal, i ho continuaran fent». Josep Roca és copropietari d’un restaurant, El Celler de Can Roca, que aposta decididament pels vins de l’Empordà, tot i admetre que «quan vam començar, només en teníem quatre a la carta; les coses han canvia molt i ara en tenim més de 40 i podem treure pit i fer promoció amb orgull i sense prejudicis». Malgrat axò, en la jornada de dilluns va demanar als elaboradors que «siguin més vignerons que enòlegs, perquè està molt bé fer vins nets, però sobretot s’han de fer vins des de l’ànima». Per a Roca, la gent jove que entra en aquest sector «ha de contribuït a dignificar la feina de pagès». A més de revindicar les varietats de raïm autòctones, Roca defensa elaboracions també pròpies, com la de la garnatxa de l’Empordà –«no la diluïu ni la vengueu a qualsevol preu», demanava–, el vi novell –«un vi de festa, sense més complicacions»– o el vi assecat a sol i serena. «Està molt bé el que s’ha fet fins ara –resumia–, però això només ha fet que començar; des del 1975 fins ara s’ha canviat molt, però cal constància perquè no sigui flor d’un dia».
STEFANO MARIA Cingolani Historiador, publica «Jaume I. Història i mite» La seva aproximació a la figura del rei Conqueridor està considerada com una de les més interessants en aquests temps en què, arran de la commemoració dels 800 anys del seu naixement, proliferen les publicacions sobre Jaume I. Cingolani no amaga que sovint va contracorrent. S tefano Maria Cingolani (Roma, 1956) és un historiador medievalista italià, doctor en Filologia Romànica a la Universitat La Sapienza de Roma, encara que està estretament reacionat amb Catalunya, on resideix llargues temporades des de fa quinze anys i ha exercit de professor visitant a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. No té problemes per anomenar les coses pel seu nom i està convençut que la història sempre es manipula. Diu que alguns utilitzen les seves paraules, perquè donen suport a certes tesis ideològiques: «Ciutadans de Catalunya va penjar una entrevista meva a la seva pàgina web». El fet d’anar contracorrent no és una disposició natural, sinó que li arriba a través de la investigació: «Em poso en un tema i acabo donant-li la volta». Especialista, entre altres temes, en la literatura catalana i en historiografia catalana dels segles X al XIV, ha escrit, entre d’altres, Joan Roís de Corella. La importancia de dir-se honest (1997, premi Joan Fuster d'assaig), Bernat Desclot i les dues redaccions de la crònica (2006), La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques (2006), i Jaume I. Història i mite (2007), i és el responsable d’una una edició crítica de Lo somni, de Bernat Metge (2006). La seva biografia de Jaume I ha sorprès pel seu enfocament innovador. On és el germen d’aquest volum? Vaig començar a repensar els materials i fonts diverses del Llibre dels Feyts. La meva idea principal era la d’elaborar un volum que arribés a un públic ampli, no especialista, però que fos fruit d’una investigació. No volia renunciar a la complexitat per la divulgació ni a la divulgació per la complexitat del tema. Manipula Jaume I la història en la seva autobiografia? Tothom manipula la història. Jaume I és un dels primers reis que té un pensament històric. Reconstrueix la seva història personal a partir d’alguns punts de referència, com la seva família, per introduir-se a ell mateix. És curiós que parli poc del seu pare i del seu avi Alfons, que amb el temps es convertirà en el seu punt de referència per ser el primer rei de la Corona d’Aragó. Jaume I està en un moment en el qual ha de canviar els equilibris de poder i executar un altre tipus d’autoritat respecte als seus referents. Estava obsessionat a superar els exemples dels seus avantpassats. Amaga dades al Llibre dels Feyts que podrien resultar-li perjudicials? En les cròniques de l’època se solia parlar de guerra. En aquest sentit, oculta el seu fracàs amb els musulmans en la temptativa de reconquistar Peníscola el 1225 o encobreix la pèrdua de Provença el 1246. Esmenta alguns daltabaixos que després utilitzarà per mostrar-se més fort. Un altre dels punts que falsifica és la història referent a la conquesta de Mallorca. Explica que es va ordir en un sopar que va mantenir amb uns quants nobles, quan en realitat se sap que es tenia planejada des de feia un any. Com comunicaven els reis, en aquest cas Jaume I, el seu poder al poble? Usava el prestigi dirigint-se als seus súbdits com una figura modèlica, amb una autoritat moral per damunt dels altres que sempre buscava solucions que convinguessin a tothom. Ell pretenia dirigir les forces, encara que no ho aconseguís massa perquè va lluitar contra els nobles fins a l’últim dia. Els reis comunicaven llavors amb la seva presència. Per aquesta raó, Jaume I va passar gran part de la seva vida movent-se pel regne. En aquesta època, els mitjans de masses com les cartes reials estaven ja presents de manera embrionària. Va escriure per exemple al Papa, al rei de França i al de Castella (els seus competidors) per comunicar-los que havia conquerit Mallorca. En quin sentit era aquest monarca un Mes- “Jaume I era en realitat un savi polític” TEXT: M. ELENA VALLÈS FOTOGRAFIA: SEBASTIÀ LLOMPART sies? El rei parla d’ell mateix com a Messies, com a nou fundador de la corona, en un sentit desproveït de religiositat. S’autoconsiderava com el portador d’un nou destí per al poble. Utilitza el llenguatge bíblic, que era la base de la seva cultura, com a metàfora en lloc de dir que era el führer o l’emperador, perquè aquestes dues paraules no estaven en el seu bagatge. En aquest sentit, s’identifica amb la figura de Jesús per ressaltar la seva providencialitat. Es tractava d’una manera lingüística per expressar la seva diferència. Tenia aquest sobirà una consciència pancatalanista? Jaume I no podia ser pancatalanista perquè Catalunya com a tal existia des de feia molt poc temps. El concepte de nacionalisme és posterior. Jaume I era per a mi un rei d’Espanya que es tenia a ell mateix com un dels més prestigiosos. D’Espanya? Es va autoanomenar en algun moment com a rei d’Espanya? Hi ha una referència que se li acosta. Quan va sortir del Concili de Lió, l’any 1274, va dir aquestes paraules: «Amb el que he dit avui tota Espanya està honorada». Per què aquest regent és una figura tan polèmica en la nostra era? Perquè segons l’utilitzis tens un rei o un altre. La història té una finalitat política i segons les exigències ideològiques que hi hagi al darrere es presenta la narració d’una manera o d’una altra. Ha tingut problemes amb aquesta obra? Algú ha dit que sóc un aprofitat de l’estrebada dels 800 anys del naixement de Jaume I. Li agrada anar contracorrent? No, però sempre acabo anant-hi. I a vegades he pagat car per això. No ho faig amb voluntat. Em poso a estudiar un tema i li dono la volta. Deixant el mite de banda, com era el veritable rei? Jaume I era en realitat un savi polític i un ser complex, contradictori, que tenia dubtes i por de tots aquells que eren més forts que ell. Havia de ser força atractiu, però aquest era un defecte de família. Es diu que era alt, potser ros, robust. Se sap que tenia cinc o sis amants. Brad Pitt al cinema? No, Viggo Mortensen. Encara que crec que serà Jude Law l’elegit. Entrevista 9 Dominical Diumenge 13 d’abril de 2008 “ Jaume I no podia ser pancatalanista perquè Catalunya com a tal existia des de feia molt poc temps. El concepte de nacionalisme és posterior. Jaume I era per a mi un rei d’Espanya que es tenia a ell mateix com un dels més prestigiosos. “
Page 1 and 2: Entrevista Pau Donés «Els músics
Page 3 and 4: PAULA Vaquero Barnadas Fotògrafa c
Page 5 and 6: PAU Donés Músic, líder de Jarabe
Page 7: 2 3 bé terrenys calcaris, a la zon
Page 11 and 12: Q uan el vaig conèixer, Pere Nogue
Page 13 and 14: La cuina dels perfums L’augment g
Page 15 and 16: E ls Abraçar-se és bo Els estudis
Page 17 and 18: aderm-MD ó de cremes e 69€). MOL
Page 19 and 20: El asesinato de Jesse... Directors:
Page 21 and 22: E ls El gironí de les mil cares L
Page 23 and 24: Dijous 17 d’abril 11.35 18.30 23.

(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?