(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

PAULA Vaquero Barnadas Fotògrafa científica, exposa a la sala La Punxa de Girona
Un viatge al món microscòpic. És la proposta d’aquesta fotògrafa gironina. Veiem a l’exposició
que realitza parts del cos d’animals, com un esòfag de mamífer, una llengua. El quall d’una ovella.
Una dent. Però vistos a través del microscopi, i tractats digitalment, adquireixen la textura de
l’obra d’art. Ens evoquen formes i sentiments. El món a 20 o 10 augments. Un altre món.
Un viatge al món
microscòpic
es fa servir l’electrònic, pots arribar de 50 a
100.000 augments.
Després encara hi ha l’atòmic. Sí, aquest encara
és molt més ample. Però jo no l’he pogut
fer servir mai.
Què li agrada d’aquesta mena de fotografia.
Descobrir coses que normalment no veus
a simple vista. Quan mires el microscopi i veus
formes diferents. Veure des d’un altre punt de
vista, part del cos o objectes.
Què pot trobar la gent en aquesta exposició?
Són un seguit d’imatges abstractes, que
destaquen pels colors, pels contrastos. La gent
es pot parar, i cada imatge li suggereix coses
diferents. A cada peu de foto he posat el que
és. Aquesta exposició en concret, són teixits
biològics, i allò que em suggereixen a mi. Hi
ha una part de l’intestí gruixut, de l’intestí prim.
Un estómac, una llengua.
Són parts del cos d’animals? Sí. Hi ha estómacs
d’animals remugants. Deixant de banda
el teixit, busco més els sentiments que puguis
extreure tu en veure les imatges.
La seva tècnica seria una mica com fer qua-
TEXT: MOISÈS DEPABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA
dres, no? Quan miro al microscopi, vaig buscant
les composicions de formes que siguin
atraients. Jo trobo un significant, aquesta imatge
em suggereix tal cosa, però a l’exposició he
vist que cadascú ho veu d’una forma diferent.
Li agradaria anar per aquest camí en l’àmbit
professional? Sí, la formació que tinc està
basada en la fotografia científica, però he vist
que m’he d’anar adaptant als canvis. Es fan coses
per encàrrec. També faig també disseny gràfic
i dono classes de fotografia. Es pot compaginar
les dues coses. El camp artístic m’agrada.
El pas a digital també ha estat una transformació
en aquesta mena de fotografia?
Mentre estudiava, ja vaig viure el canvi. No em
va costar massa adaptar-me. Després de plegar
jo, l’escola ja no ensenyava tècniques tradicionals.
Jo vaig estudiar revelat en blanc i negre,
ara això s’ha perdut.
Diuen els puristes que la fotografia digital
no té la màgia de la fotografia analògica, és
cert? No. Cada cosa té el seu encant. En blanc
i negre no veus la imatge fins que no la reveles.
Potser aquí el procés és més artificial. És
més elaborada. Són fotos tan treballades, que
semblen artificials. També en l’analògica es re-
toca. El digital et facilita molt la feina.
Però també és una oportunitat per al gran
públic, una persona que té bon ull, amb
bon material, és difícil competir amb ella,
no? Sí, a vegades no es diferencia la foto amateur
de la professional. Hi ha aficionats que tenen
molt bon nivell. Cal trobar un estil que et
diferenciï dels demés. Trobar coses afegides,
que no només sigui la tècnica. Potser a un aficionat
li surt bé una foto i ja està. És tenir tot
un treball, amb una mateixa línia. Quan algú
veu una foto teva, que ja et reconegui per l’estil.
Avui tot es retoca.
Quan veus una foto d’una model no és ben
bé la realitat, oi? Sí, (riu) jo crec que el cent
per cent d’allò que es publica es retoca. Però
són retocs mínims. Per ètica, moltes coses no
s’haurien de poder retocar.
Una cosa és canviar un enquadrament,
però parlem de modificar l’aspecte de les
persones. Sí, en fotografia científica no es pot
retocar per ètica. Perquè és ensenyar la realitat
tal i com és, per això jo li dono una visió
més artística. En la meva especialitat la llum
sempre ha de venir a 45 graus. Hi ha una sèrie
de regles perquè la imat- (Continua a la pàgina 4)
Entrevista
3 Dominical
Diumenge 13
d’abril de 2008