(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

PAU Donés Músic, líder de Jarabe de Palo
Pau Donés, compositor i cantant de Jarabe de Palo, es defensa de les crítiques que el seu és un
grup que es repeteix i assegura que el seu últim treball, «Adelantando», és «positiu». Sense pèls a
la llengua, el músic afincat a Barcelona es mostra decididament partidari del cànon digital.
“Els músics patim un
robatori constant”
U na
dècada després que La Flaca fes ballar
mig món, Jarabe de Palo continua
d’actualitat. Més enllà dels seus nous projectes
i les seves cançons amb rimes repetitives,
queda l’ànima i la veu del seu líder, Pau
Donés (Montanuy, Osca, 1966). Sense pèls a la
llengua a l’hora d’abordar temes de l’actualitat
política i social, el músic català defensa el seu
dret a continuar creient en la música, «en la de
veritat, no en aquella que es crea als realities
televisius». Per això es mostra positiu davant
dels esdeveniments. «Conservo la mateixa il·lusió
i les mateixes ganes que al principi», assegura
el màxim responsable de discos que han
aconseguit tant èxit com La Flaca (1996), Depende
(1998), De vuelta y vuelta (2001), Bonito
(2003) i 1 m2 (2004). Adelantando és l’últim
disc de la banda, per al qual han comptat amb
la col·laboració, entre d’altres, de La Mari, de
Chambao, Carlos Tarque, de M-Clan, La Schica,
Niccolò Fabi...
Les xifres parlen que hi ha una crisi en el
món de la música, de la falta de suport de
les discogràfiques i en canvi reapareix a la
televisió Operación Triunfo i milers i milers
de persones es presenten als seus càstings.
Prefereixo no fer cap comentari sobre
aquests programes, que més que buscar una
persona amb talent busquen un ninot amb qui
jugar.
Algú bo hi haurà, no? Segur que sí. El problema
ve després, quan aquesta persona s’hagi
d’enfrontar a aquesta realitat. Les oportunitats
que triomfi cada vegada són més escasses,
les discogràfiques es neguen ja a desemborsar
grans quantitats de diners per un producte d’un
dia... Programes com aquests només contribueixen
que la professió sigui vista com alguna
cosa superficial. I no ho és.
Si a tot això hi afegim el problema de la pirateria
i el polèmic cànon digital... Jo li dono
suport, és l’única arma que tenim els músics
per lluitar contra el robatori constant que patim.
I no em valen les excuses que els discos
són molt cars. La gent es gasta moltes peles per
comprar-se unes sabatilles d’esport de marca i
no fa el mateix amb la cultura. Si no ens defensem,
acabarem tots molt malament.
Il·lusió? La mateixa que quan vam començar
ja fa més de deu anys. Conservo les mateixes
ganes de treballar, de compondre cançons, de
pujar a un escenari. Enfront de l’adversitat opto
per tirar endavant.
Continua essent un tipus optimista, com
les seves lletres? Més que optimista, positiu.
D’aquí el títol del nou àlbum. Adelantando és
una forma de dir que, passi el que passi, podem
fer que les coses siguin millor, podem fer
que canviïn. Només hem de continuar endavant.
«Lluminós», «ple de vitalitat»... Em deixo algun
qualificatiu per explicar el seu últim
treball? Creatiu? És un adjectiu que valoro molt
perquè no és gens senzill sorprendre el públic.
Jo crec que aquesta és la clau de l’èxit de Jarabe
de Palo. Ens hem arriscat, hem parat quan
havíem de fer-ho i també ens han donat diver-
TEXT: V. SÁNCHEZ
ses estocades... i aquí estem, sobrevivint.
S’han envoltat, a més, d’un gran nombre
d’amics que li donen un toc especial, únic,
al disc. És veritat. Sembla que hi ha cançons
que he compost pensant en els artistes que han
cantat amb nosaltres però no és així. Jo creo i
després veig a qui li va millor cada tema. Però
reconec que el Déjame vivir que toco al costat
de La Mari de Chambao és ideal per a ella.
Cansat de l’etiqueta que són un grup que es
repeteix? Els que diuen això no tenen ni idea
de composició i gairebé m’atreviria a dir que
tampoc tenen molta cultura musical. Li dirien
el mateix a Bono, d’U2, pel seu Sunday Bloody
Sunday, o als Beatles pel seu Let it be? La veri-
tat és que ja no em molesta tant. Que cadascú
ens defineixi com millor li sembli.
De quina manera ho faria vostè? Som gent
senzilla que fem música mestissa, barreja d’estils
com el rock, el jazz, la bossa nova, el flamenc...
Som un grup camaleònic.
Cuba ha estat una font d’inspiració constant
per a molts artistes. De fet, un dels seus
grans èxits, La Flaca, li deu molt a aquest
país. Creu que canviarà alguna cosa allà
després de l’adéu de Fidel Castro? Simplement
espero que no empitjorin més les coses i
que els ianquis no converteixin l’illa en el puticlub
del Carib. No defenso Fidel, però cal estar
ben atents.
Entrevista
5 Dominical
Diumenge 13
d’abril de 2008
“
No em valen
les excuses
que els discos
són molt cars.
La gent es
gasta moltes
peles per
comprar-se
unes sabatilles
d’esport de
marca i no fa
el mateix amb
la cultura. Si
no ens
defensem,
acabarem
tots molt
malament.
“