(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona

2 3
bé terrenys calcaris, a la zona de Biure, Llers i
el Montgrí, si bé s’hi conserven poques vinyes.
Serra resumeix que «el granit i la pissarra és el
que hi ha més», i afegeix que la resta de condicions
climàtiques a la zona, amb una temperatura
mitjana entre 12,5 i 16 graus, una pluviometria
d’uns 600 mm/any i una bona quantitat
d’hores d’insolació, fan que sigui molt adequada
per a la producció de vins de qualitat.
De fet, recorda Serra, l’Empordà va arribar a
ser la primera zona productora de vi (en quantitat)
de l’Estat espanyol, si bé la plaga de la
fil·loxera, a finals del segle XIX, va enfonsar el
sector. Amb el temps, es van replantar les
vinyes, però la qualitat del vi no era la preocupació
principal dels elaboradors: «Durant una
bona temporada el vi de l’Emporda es venia a
majoristes». També hi havia «molts pagesos que
es feien el vi a casa, per al consum propi». Posteriorment
arribaria l’auge de les cooperatives:
«Les cooperatives van contribuir molt a la revifalla
del sector, però només hi havia tres o quatre
embotelladores, i al final s’acabava barrejant
el vi, tant si era molt bo com si no ho era
tant. En aquell temps només es feia una classe
de vi negre, una de rosat i una de blanc, i així
era molt complicat buscar la qualitat». L’evolucio
en els últims anys ha anat estretament relacionada
amb l’aparició de nous cellers, amb
un increment de la selecció, amb una diversificació
de l’oferta, fins arribar a un punt que
«l’assortit de vins és enorme».
De cara al futur, Simó Serra considera que
s’està en el bon camí, però ell, com Roca, defensa
una aposta pel que és autòcton: «Entenc
que la qualitat és aconseguir obtenir la màxima
expressió del que tens. I en el cas del vi,
passa per les varietats de raïm i pel terroir,
aquesta paraula francesa que es refereix tant al
terreny com al clima com a l’entorn, que al cap
i a la fi és el que dóna singularitat a un vi».
COOPERATIVES ACTIVES
Els canvis que s’han produït en l’elaboració del
vi a l’Empordà no han provocat, però, la desaparició
de totes les cooperatives. N’hi ha diverses
en funcionament, i a més es mostren
molt actives. És el cas de la de Garriguella, que
presideix Jordi Juan Boscà, per a qui l’evolució
d’aquestes entitats ha estat motivada perquè
«sempre hem estat comparant el que fèiem
nosaltres amb el que feien els altres». Així, afegeix
que «una de les claus dels canvis han estat
els cursos de tast de vins, que ens han permès
conèixer l’evolució tant dels gustos dels
clients potencials com dels altres elaboradors».
És en aquests cursos, per exemple, on es pot
comprovar «les varietats diferents de vins que
es fan en altres indrets d’Espanya i del món, i
fins a on pots arribar tu amb els teus mitjans».
Boscà defensa el paper del pagès en la producció
del vi i sosté que «per al vi, la cura de
la terra i el conreu de la vinya representen el
60%». Això no és obstacle perquè la cooperativa
hagi estat conscient de la necessitat d’evolucionar
en el procés d’elaboració del vi i d’adaptar-se
als canvis tecnològics del sector. A
més, la proliferació de cellers a l’Empordà no
ha afeblit la vocació col.lectiva dels cooperativistes
de Garriguella, que segons el seu presi-
4
5
6
dent «des del moment que tenen una visió més
àmplia i s’adonen d’on som, són els primers a
ser conscients de la necessitat que tenim de millorar,
i els primers que s’esforcen per afavorir
aquests canvis». L’evolució dels vins de la cooperativa,
alguns dels quals han obtingut reconeixements,
avalen aquest esforç.
Carles Tauler és l’enòleg del celler Oliveda,
de Capmany, un dels més antics de l’Empordà,
amb més de cent anys d’història i gestionat en
l’actualitat per la tercera generació de la mateixa
família. A Oliveda han estat, per tant, testimonis
privilegiats de l’evolució que ha experimentat
el sector: «Com tants altres, nosaltres
érem granelistes, enfocàvem la nostra producció
a la venda de vi a granel. Però amb el temps,
i especialment a partir de l’arribada d’Alfons
Freixa, es va treballar per una renovació de les
instal.lacions i dels processos d’elaboració del
vi a la recerca de la qualitat. En paral.lel, es va
apostar per enòlegs joves, es van renovar les
vinyes, es van conservar les velles que es consideraven
interessants, i tot plegat està donant
els seus fruits». Tot aquest procés de renovació
ha permès Oliveda situar-se entre els cellers
capdavanters de la D.O., amb vins molt reconeguts
i importants projectes de futur.
Carles Tauler comparteix el criteri de Josep
Roca i creu que a l’Empordà s’ha d’apostar per
les varietats de raïm autòctones, que són les
que permeten una oferta diferenciada: «Al principi
de la renovació del sector es va optar molt
per varietats foranes que donaven molt bon resultat,
però amb el temps ens hem adonat que
per exemple amb les ca- (Continua a la pàgina 8)
Reportatge
7 Dominical
Diumenge 13
d’abril de 2008
Fotos:
1
Diversos assistents a
la jornada «Vins de
Tramuntana» que es
va fer dilluns al Mas
Marroch de Vila -
blareix, entre ells
Agustí Ensesa, a
l’estand del celler
Vinyes dels Aspres.
2
Un dels assistents
tastant un vi.
3
Simó Serra, enòleg i
assessor tècnic del
Consell Regulador
de la D.O. Empordà
–a l’esquerra– i
Josep Roca, sommelier
del restaurant El
Celler de Can Roca
de Girona, en un
moment de la jornada,
durant la qual
van pronunciar sengles
conferències.
4
Una noia tastant un
vi.
5
Movent un vi a la
copa per apreciar-ne
millor l’aroma.
6
Josep Blanch, president
del Consell
Regulador de la
Denomi nació
d’Origen Em por dà.