Comentari normes penitenciaries europees CAT

esultat del funcionament dels sistemes de justícia penal com de les taxes de
delinqüència. Això cal que ho reconeguin tant les estratègies de justícia penal
en general com les regles específiques relacionades amb què passa quan les
presons tenen nivells de superpoblació que no els permeten satisfer les normes
mínimes que, segons la Norma 18.3, els governs han d’establir. La Norma 18.4
no estipula com s’hauria de reduir la superpoblació. En alguns països, per
exemple, quan s’arriba a la capacitat màxima es restringeixen les noves
admissions o fins i tot s’aturen. Els detinguts la llibertat dels quals no
representa una amenaça seriosa per a la població passen a una llista d’espera.
Una estratègia per resoldre la superpoblació exigeix, com a mínim,
l’establiment de la capacitat màxima d’admissió de totes les presons. S’hauria
de tenir en compte la Recomanació (99)22 del Comitè de Ministres sobre la
superpoblació a les presons i la inflació carcerària a l’hora de desenvolupar tant
estratègies generals com normes nacionals específiques per evitar la
superpoblació.
La Norma 18.5 manté el principi de cel·les individuals, les quals, especialment
en el cas dels reclusos amb condemnes llargues i cadenes perpètues, es
converteixen en la seva llar, tot i que això no sempre es respecta (la Norma 96
posa en relleu que aquest principi també s’aplica als reclusos que encara no
han estat jutjats). Algunes desviacions d’aquest principi només són maneres de
resoldre la superpoblació i són inacceptables com a solucions a llarg termini.
L’arquitectura de les presons actuals, juntament amb altres factors, també pot
dificultar l’allotjament dels reclusos en cel·les individuals. Tanmateix, en
construir noves presons, s’hauria de tenir en compte el requisit d’allotjament en
cel·les individuals.
La norma reconeix que l’interès superior dels reclusos pot demanar que es
facin excepcions al principi d’allotjar-los en cel·les individuals. És important
assenyalar que aquesta excepció està limitada als casos en què els reclusos es
beneficiarien positivament de l’allotjament en cel·les compartides. La Norma
18.6, que estipula que només haurien de compartir cel·la els reclusos
propensos a entendres bé, també subratlla aquest requeriment. Per exemple,
no s’hauria d’obligar els no fumadors a compartir cel·la amb els fumadors.
14