Comentari normes penitenciaries europees CAT

de les comunicacions haurien de ser les mínimes possibles. Al mateix temps, la
Norma 24.2 reconeix que es pot restringir i controlar tot tipus de comunicació a
efectes del bon ordre intern, la protecció i la seguretat de la presó (vegeu
l’explicació general d’aquests conceptes a la Part IV). També pot ser necessari
limitar les comunicacions a fi de respondre a les necessitats d’investigacions
penals en curs, per evitar la comissió de més delictes, i per protegir les víctimes
dels delictes. Les restriccions per aquests motius s’haurien d’imposar amb
especial cautela, perquè exigeixen prendre decisions sobre assumptes que
sovint escapen al coneixement de les operacions normals de les autoritats
penitenciàries. Pot ser una bona política demanar ordres judicials abans
d’imposar restriccions per aquests motius. El control també hauria de ser
proporcionat a l’amenaça plantejada per una forma de comunicació
determinada i no se l’hauria d’utilitzar com un mitjà indirecte de restricció de la
comunicació. S’hauria de procurar minimitzar les dificultats especials i els
retards amb què es troben els reclusos que s’han de comunicar en una llengua
estrangera.
Les normes segons les quals s’imposen les restriccions també són importants:
han d’estar clarament definides, ser “de conformitat amb la llei” segons estipula
l’article 8.2 del CEDH, i no s’han de deixar a la discrecionalitat de
l’administració de presons (vegeu Labita v. Italy dem. núm. 26772/95 –
06/04/2000). La restricció ha de ser la menys intrusiva possible que l’amenaça
justifiqui. Així, per exemple, es pot revisar la correspondència per assegurar-se
que no contingui articles il·legals, però només se l’ha de llegir si hi ha
indicacions específiques que els continguts serien il·legals. Les visites, per
exemple, no haurien d’estar prohibides si representen una amenaça per a la
seguretat, sinó que s’hauria d’incrementar la supervisió. A més, a fi de justificar
una restricció, l’amenaça s’ha de poder demostrar; per exemple, un període de
censura indefinit no és acceptable. A efectes pràctics, les restriccions variaran
segons el tipus de comunicació a la qual es refereixin. Les cartes i, amb la
tecnologia moderna, les trucades telefòniques són fàcils de comprovar. Les
comunicacions electròniques, com ara els correus electrònics, encara
representen un risc alt per a la seguretat i se les pot limitar a una reduïda
categoria de reclusos. Els riscos de seguretat poden canviar, i per tant les
22