Comentari normes penitenciaries europees CAT

presons, com és el cas en diversos països europeus. Si aquest no és el cas,
llavors hi hauria d’haver la relació més estreta possible entre els proveïdors
d’assistència mèdica dins les presons i els proveïdors d’assistència mèdica fora
de les presons. Això no només permetrà la continuïtat dels tractaments sinó
que també permetrà que els reclusos i el personal es beneficiïn de
desenvolupaments de més abast referents a tractaments, normes professionals
i formació.
La Recomanació R(98)7 del Comitè de Ministres estipula que “la política
sanitària en el mitjà carcerari hauria d’estar integrada i ser compatible amb la
política sanitària nacional“. A més de ser en l’interès superior dels reclusos,
això també és en l’interès de la població en general, especialment pel que fa a
les polítiques relatives a malalties infeccioses que es poden estendre des de la
presó a la comunitat en general.
El dret dels reclusos a l’accés als serveis de salut del país queda confirmat pel
Principi 9 dels Principis Bàsics de les Nacions Unides per al tracte dels
detinguts. L’informe General del CPT també insisteix molt en el dret dels
reclusos a una assistència sanitària igualitària. També és un principi important
que els reclusos haurien de tenir accés a assistència mèdica gratuïta (Principi
24 del Cos de principis de les Nacions Unides per a la protecció de totes les
persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó). Una sèrie de
països tenen moltes dificultats per proporcionar assistència sanitària de bona
qualitat a la població en general. Fins i tot en aquestes circumstàncies, els
reclusos tenen dret a la millor assistència mèdica possible i sense haver de
pagar. El CPT ha establert que fins i tot en èpoques de grans dificultats
econòmiques res no pot eximir l’Estat de la seva responsabilitat d’ocupar-se de
les necessitats vitals dels qui ha privat de llibertat. Ha deixat clar que les
necessitats vitals inclouen subministraments mèdics suficients i apropiats.
(Vegeu, per exemple, l’Informe sobre Moldàvia [CPT/Inf (2002) 11]).
No hi ha res en aquestes Normes que impedeixi que l’Estat permeti que els
reclusos consultin el seu propi metge a compte dels reclusos.
38