Vaixell de paper XXIII PDF (14.4 Megas) - Escola TECNOS

22
tinc cap d’ídol. Quan vaig arribar a TV3 sí que en tenia un. Era
en Carles Francino, que ara està a la cadena Ser. Però és que
ell és la bomba!...També us haig de dir que, quan coneixes bé
els professionals que tens tan i tan idealitzats, com el Carles,
t’adones que tampoc és per tant.
Has tingut algun entrebanc a la teva carrera professional?
Més que entrebancs és que són molt pocs els presentadors que
hi ha a les cadenes. A TV3 hi haurà uns quaranta. Són llocs molt
sol•licitats i, si vols aconseguir una plaça nomès et queda una
opció: treballar, treballar i treballar. I, a la vegada, aprofitar al
màxim les oportunitats que et donen i fer-ho el millor possible...
A mesura d’anar treballant, al final pots optar a presentar un
programa com el que ara faig a Divendres. Però, us insisteixo,
que és una qüestió de treballar, treballar i treballar. De no dir mai
que no i de tenir sempre ganes de fer coses noves.
Creus que fas una feina molt dura?
No és dura físicament, però sí psicològicament. Divendres, per
exemple, crec que és més difícil de pensar i concebre’l que no
pas de fer-lo. Perquè un cop has començat a presentar-lo, et
deixes anar i ja està. Però són dues hores diàries de programa,
de dilluns a divendres, que s’han de pensar per fer un espai amè.
Has de preveure qui vindrà, de quins temes parlarem, com ho
enfocarem.... Però, és clar, has de buscar els temes i, com us he
dit, aquests han de ser prou curiosos i entretinguts perquè cridin
l’atenció de l’espectador... Per això t’has de trencar una mica
més el cap perquè siguin divertits. Has d’anar a moltes reunions,
passar-hi moltes hores i pensar contínuament què farem al
programa i com ho farem... Per a mi, és més complicat pensar
què he de fer, que no pas fer-ho.
Creus que la teva feina interfereix en la teva vida diària?
És cert que et demana moltes hores i que t’impedeix gaudir del
temps lliure per fer allò que vols. Però com que m’ho passo
bé, m’agrada molt i tinc ganes de fer-ho, no em representa cap
problema. A banda d’això, dubto que hi hagi més interferències.
I si hi són, les visc amb molta tranquil•litat i molt bé. No
m’amoïna pensar: “Ostres! Fer aquest programa m’impedeix
fer...” Crec que ho porto bastant bé.
Quan eres jove, tenies altres plans professionals diferents als
que tens ara?
No m’havia marcat cap rumb. Però treballar a la tele de Terrassa
em va permetre descobrir allò que m’agradava, que era el món
de la televisió. Vaig pensar que el següent pas seria anar a una
cadena més gran i, en aquest cas, va ser TV3. Tenia molt clar on
volia arribar, però no sabia quin camí seguiria.
Si per qualsevol motiu et deixessin presentar un altre
programa a TV3, quin escolliries i per quina raó?
Com sempre he fet de presentador, el que m’agradaria molt
seria fer de corresponsal o qualsevol altra cosa que em permetès
viatjar, perquè m’apassiona descobrir països i cultures diferents...
I mireu, si em sortís algun programa que consistís en explicar
coses pel món, doncs m’encantaria.... En fi qualsevol cosa que
tingués a veure amb viatjar, anar lluny... Ja he estat massa temps
aquí! (riu).
Portes uns quinze anys a TV3: dotze presentant el Telenotícies
i tres, l’espai Divendres... Com has canviat en aquest temps?
Quan fas un TN tens una gran responsabilitat perquè són
milers les persones que et veuen i això fa que tot allò que fas
i que es surt per pantalla tingui un rigor i una precisió absoluta
perquè, de fet, ets la persona que informes la gent. Per això jo
he treballat aquest dotze anys amb la responsabilitat de fer-ho
molt bé i de no fallar en res. Quan fas informatius, tens unes
alarmes vermelles situades al teu costat i, segons el que diguis o
facis, s’encenen de seguida. Quan presentes, tot ha d’estar molt
controlat. I ara, amb la feina que faig, m’he alliberat una mica
d’aquest pes. Ara la faig sense tanta responsabilitat i guanyo
espontaneïtat i naturalitat. Sóc molt més jo. Abans, amb el TN,
només era el transmissor d’unes notícies i amb Divendres he
guanyat en llibertat. Sóc més feliç.
Des que vas arribar a TV3, quins canvis has notat al món de
la televisió?
La televisió s’ha de reinventar constantment per tal d’oferir
nous productes i detectar una mica quins són els interessos
de l’audiència i, sobretot, arribar a ser cada vegada més
enginyosos, ja que hem de competir amb unes altres cadenes,
que cada vegada són més i que també fan molt bons productes.
Fa quinze anys, TV3 era una cadena que tenia molta audiència
i poca competència. Es feia televisió sense gaire esforç ja que
funcionava. Però, amb el pas del temps, van aparèixer nous
canals que van obligar a fer coses noves i a esforçar-se més. Va
innovar fent nous programes més creatius i més treballats... De
fet, han canviat molt les coses des que vaig entrar a treballar i
crec que la tele d’ara és molt millor que la d’abans.
Què t’ha agradat més: presentar el TN, l’Àgora o Divendres?
Divendres. Tots tres tenen el seu interès i he passat molt bons
moments fent cada un d’ells. Però dels tres, amb el què més
gaudeixo és amb el que estic fent ara. Primer de tot, perquè és
el programa que em dóna més llibertat de fer i dir el que vulgui
i em permet no haver de pensar en fer les coses molt bé. Per
exemple, en el TN presentes notícies que no les donaries perquè
no t’agraden, però formen part de l’actualitat. En canvi, en aquest
programa els temes, com ja us he dit, els decidim nosaltres, els
estudiem i mirem com els presentem per tal de fer-los el màxim
de curiosos i entretinguts. A Divendres tinc més llibertat, sóc
més espontani i gaudeixo molt més. A part, em permet conèixer
molta gent. Quan feia el Telenotícies no coneixia ningú perquè
estava tot sol dins el plató. En canvi, en aquest programa ve
molta gent i puc entrevistar molta gent. I, per tant, el programa
que m’agrada més és aquest que estic fent ara.
Per què el nom de Divendres?
Posar un nom a un programa sempre és molt difícil. Es fan unes
llistes de noms i es voten. Ens va semblar que havíem de posar
un nom que atragués la gent, que cridés l’atenció. El programa
de la tarda de TV3 no hagués tingut massa gràcia, ni la gent
s’hagués fixat. En canvi, posant un nom diferent i que trenqués
obligaria la gent a que s’hi fixés, que hi pensés i se’n recordés.
Aquest programa no pretenia ser un espai d’humor sinó que
volia que tothom s’ho passés bé, que tingués un to distès, en
un ambient relaxat i que vingués de gust. Per tot això, vàrem
trobar una similitud amb Divendres perquè és el dia de la