Vaixell de paper XXIII PDF (14.4 Megas) - Escola TECNOS

34
ENTREVISTA A ALBERT FRANCOLÍ
Premi d’entrevista
Judit Carreras i Belén Jufresa (4t ESO)
L’Albert Francolí és un noi de 26 anys que ha viscut tota la vida a
Terrassa. Mentre estudiava la carrera de ciències polítiques, va decidir
endinsar-se en el món de la solidaritat a través de l’Acció solidària
que porta a terme l’Escola Pia de Catalunya que, alhora, participa
en dos projectes: la FES (Fundació Educació Solidària) i la FSS
(Fundació Servei Solidari). A partir d’aquest moment va començar
a fer viatges de curt termini al Senegal per intentar col·laborar amb
el projecte FES. Més tard va voler fer un viatge d’un any (que es va
allargar a dos) amb l’objectiu de redirigir l’administració d’un centre
situat a Sokone. Aquest poble està ubicat a 239 km de la capital
Dakar (a la regió de Kaolak), té 13000 habitants, s’hi parla el francès
i el wolof (llengua tribal), la moneda és el franc i, malauradament,
pertany al tercer món. Aquest centre, que es diu Centre Catalunya,
va ser construït amb la intenció de preparar activitats d’oci pel temps
lliure dels habitants del poble; entre les quals hi ha l’escola que
inclou l’educació infantil, primària i secundària i que va a càrrec de
l’AES (Association Education Solidaire), la formació professional i
els esports. Durant la seva estada al Senegal va viure experiències
molt interessants que ens han despertat la curiositat i les ganes de
fer-li l’entrevista.
Actualment, està col·laborant amb la FSS, que és un projecte d’ajuda
a persones de l’anomenat quart món que són els marginats socials,
immigrants, persones sense casa, etc. Treballa com a responsable de
fons privat i es dedica a fer activitats per aconseguir finançaments
pels projectes d’inclusió social (laboralment, a través de la llengua, a
través de donar oportunitats, etc.).
Sabent a què et dediques actualment, podries explicar-nos
una mica com van ser els teus estudis? T’havies plantejat
mai arribar a treballar en algun projecte d’aquests mentre
estudiaves?
A veure... jo vaig estudiar tota la meva vida a l’Escola Pia de
Terrassa, és a dir, fins a segon de batxillerat, i després vaig
decidir-me per estudiar ciències polítiques. De ben segur que
us han dit moltes vegades els pares: “Estudia lo que quieras y
trabajarás de lo que puedas”; doncs és el que em va passar a
mi. En aquell moment em vaig decantar per ciències polítiques
perquè jo no em veia fent només dret, només econòmiques,
només ADE, només psicologia... en canvi aquesta carrera tenia
una mica de tot. Més tard vaig descobrir que una de les moltes
sortides que té aquesta carrera és el món social, per tant, m’ha
anat molt bé tenir aquests estudis a l’hora d’endinsar-m’hi.
Què va fer que t’interessessis per aquests projectes? Quant
temps fa que hi col·labores?
Com que vaig estudiar tota la vida a l’Escola Pia de Terrassa,
sempre he estat molt ben informat dels projectes solidaris en
els quals participa. A partir d’aquí, quan vaig acabar els meus
estudis, vaig posar-me en un projecte que duu a terme la FES a
un centre anomenat Centre Catalunya al Senegal que, com que
ja hi havia anat a fer colònies d’esports durant un o dos mesos
i m’havia agradat molt, va ser el lloc on em venia més de gust
anar. A més a més, hi faltava un director que redirigís el projecte
(ja que l’anterior no tenia la situació massa controlada), així que
vaig entrar directament com a tal. Em penso que d’aquí poc ja
farà uns sis anys que hi col·laboro.
Exactament, en què consisteix el projecte que realitzaves? A
qui va adreçat? Quins objectius té i quins objectius esperaves
obtenir-ne?
El projecte que realitzem a la nostra fundació és crear un lloc
on la gent es pugui divertir i passar el temps lliure i no hagin de
desplaçar-se fins a la capital. Aquest espai conté uns equipaments
per jugar a bàsquet, handbol, futbol, voleibol,...per fer esport;
una gran sala per fer balls, concerts, trobades, reunions,...; aules
on es realitzen les classes de l’escola, on assisteixen els joves,
i de la formació professional, on assisteix la gent interessada
a aprendre un ofici al mateix temps el practica en el taller
corresponent. Generalment, aquest tipus de centres van adreçats
a la població jove. Però és clar, com que aquest centre té uns
serveis únics a la zona, tota la població en gaudeix; per tant, els
estaments socials són molt variats. Normalment no em marco
cap objectiu en concret; però personalment, jo esperava que tots
aquests serveis funcionessin quan jo hagués de marxar, és a dir,
que arribessin a autofinançar-se perquè així quedaria demostrat
que la meva tasca de redirigir el centre havia quedat assolida i
penso que ho he aconseguit.
Explica’ns una mica com era la teva rutina... Vivies al mateix
Centre Catalunya? Com era la teva alimentació?
No, jo vivia en una comunitat religiosa (amb els escolapis i la
resta de la gent que treballava al projecte) que estava al costat del
Centre Catalunya. Cadascú en la comunitat tenia una habitació
pròpia i hi havia unes hores de pregària i menjar determinades.
Principalment mengen mill, peix del riu Gàmbia i, qui s’ho pot
permetre, arròs (que ve de Tailàndia) i carn. Cal dir que de carn
de porc tan sols en menja la gent catòlica (2%), i els animistes
(5%); ja que la resta són musulmans. Parlant d’això, l’estructura
del nostre centre és catòlic (ja que va ser creat per escolapis)
però està obert a tothom; no ensenyem religió ni història.
Quin tipus de gent són? T’hi vas sentir ben acollit des de bon
principi? Quines diferències físiques hi vas observar?
M’agrada que em feu aquesta pregunta ja que moltes vegades,
quan parlo del Senegal, la gent es pensa que les persones d’allà
viuen en cases de palla o d’argila com el “típic poblat africà”,
però no. Allà viuen en cases fetes senzillament i principalment
de planta baixa. La veritat és que sí, són gent la mar d’acollidora
i molt oberts als nouvinguts.