Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes '3
Perpinyà hn^íués estat en disposició de fabricar les dues mil lliures de me-
nuts, el benefici dels quals se concedia als cònsuls de la vila, no s'hauria
disposat l'encunyació llur a la ciutat de Gerona, com no s'havia fet en les
concessions otorgades abans a aquella vila, ni's va fer en les que posteriorment
se li otorgaren. Del contingut de la llicencia's dedueix que'ls menuts
no solament havien d'ésser batuts a Gerona, sinó qu' havien de portar gra-
vats els tipus de la moneda d'aquesta ciutat; creyem, per consegüent, qu'en
virtut d'ella no s'encunyaren monedes perpinyaneses.
10 d'Octubre de 1 345. En aquesta data tornava a funcionar la seca de
Perpinyà, com ho indiquen els nomenaments d'oficials que's varen íer'^'.
Gayrebé totes les noticies que precedeixen, les desconeixia M. Colson, qui,
apart de les referents a oficials de la seca, afegeix a les sobredites l'Ordina-
ció dictada en 16 de Setembre de 1531 pels cònsuls de Perpinyà, prohibint
contractar en monedes franceses de büló, especialment en dobles y ar-
dits, y prohibint, aiximeteix, l'exportació a França d'especies d'or y de plata;
tot sots pena de pèrdua de la moneda y ban de 25 lliures. Aquesta disposi-
ció fou renovada en 10 de Novembre de 1533, augmentant la penalitat^^^
Gerona. — 18 deJanev de i520. F",l rey, accedint a la petició dels jurats
de Gerona, els concedeix que, pera la reparació del baluart de Santa Cata-
rina enderrocat per un ayguat y pera la d'altres danys causats per les aygues,
puguin fer fabricar menuts, ab lliga de plata, de la forma acostumada
y assegurantlos la ciutat, fins en quantitat de dues mil lliures ^3).
24 de Desembre de 152^. Declarà'l rey que l'anterior concessió s'entengués
pera fabricar les dites dues mil lliures franques de despeses, això es,
sense compèndreshi les despeses de l'encunyació. La frase frajtqites de des-
peses, que de moment sembla de poca importància, ne té molta pels abusos
a que va donar lloc, no solament a Gerona sinó en altres localitats que,
apoyantse en ella, encunyaren moneda en grans quantitats, excedintse d'una
manera extraordinària de la qu'estaven facultats pera encunyar (^^
18 de Juliol de i528. Ja hem dit, al parlar de Perpinyà, que la ciutat de
Gerona havia tornat a demanar llicencia d'encunyar moneda y que'l rey
va remetre la seva petició, qu'era per la quantitat de 4.000 lliures, al lloc-
tinent en el Principat pera que l'informés ab data 17 de Novembre de i525.
Conseqüència de la demanda degué ésser la concessió als jurats de Gerona,
(i) Colson :
p. 141.
(2) Coi.soN : ps. 139 y 140.
(3) Arxiu Corona Aragó : reg. 3884, f. 14.
(4) ídem : reg. 3887, f. 83.