Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

iü8 Joaquim Botet y Sisó
Les noticies que tenim referents a les monedes catalanes d'aquest regnat,
se redueixen a les següents :
j/ de Març de i6yo. D'aquesta data es una crida manada fer pel lloc-
tinent en el Principat Don Francisco Fernàndez de Córdoba, duc de Cessa,
disposant que ningú, a gratscient, pogués donar ni rebre «moneda de ardits
y menuts prims y llaugers vulgarment diis pallofes», per ser falsos y fabricats
ab fals encuny : concedint als qui'n tinguessen en llur poder quinze dies
de terme pera denunciarlos, y passats aquests, altres trenta dies pera por-
taries al lloc que 's designaria, en el qual serien tallats y 'Is serien tornats
els troços. Cas d'incompliment d'aquesta orde, se comminava als infractors
ab l'imposició de penes, entre elles la de tres anys de desterro *'>. Obeía la
crida a la depreciació qu'en aquest segle tingué la moneda de coure, per
haverli disminuït el valor intrínsec, y resultaren inútils les nombrosíssimes
disposicions dictades pera contenirla y pera impedirne la falsificació.
Es interessant aquest document, per que s'hi fa referència a les monedes
primes y lleugeres anomenades pa//o/es, qu'eren quasi totes de llautó. En-
care que '1 document les titlla de falses /?er ser fabricades ab fals encuny.
serveix pera justificar qu'en la segona meytat del segle xvii ne corrien a
Catalunya, y estimem indubtable que n'hi havia de llegítimament fabri-
cades.
y d'Abi-il de i6yy. Llicencia concedida als Consellers de Barcelona pel
lloctinent el duc de Parma, pera que fessin batre en la seca reyal de la
ciutat reals y sous de plata de la meteixa lley que 'Is reals de vuyt castellans
y cada un d'ells de divuyt y mitj a dinou diners de valor intrínsec. Aquesta
llicencia s'havia d'entendre sense perjudici dels privilegis y drets de la ciu-
tat en l'encunyació de la moneda ^~\ Parlant de les monedes qu'en virtut
d'ella s'encunyaren, diu En Salat : «Estos sospecho serían los reales de
plata nombrados xamberchs o xambergos, nombre conocido en Espaíia por
el regimiento de extranjeros que se levantó para la guardià de Carlos II en
su menor edad. Los xambergos fueron de la misma clase de moneda que
los reales de plata, según Capmany en el n. XXXI del ap. t. II, y conforme
al edicto que se publico en Barcelona à 17 de Diciembre de 1728.»
1 5 de Setembre de i6gy. Edicte manat publicar pel duc de Vendóme,
lloctinent de Lluis XIV a Catalunya, disposant que les dobles d'or espanyo-
les correguessin pel valor de sis lliures, dos sous y sis diners (valor igual al
(1) Apèndix : Document n. CXIX.
(2) Salat : t. H, doc. n. LXXXll y ps. 16^-167.