Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 197
genda local no s'hi veuen més que les lletres villa m... L'inicial del nom
de la població que l'encunyà es doncs la lletra M, y no's pot atribuirà
Manresa, qu'en les monedes se titula Civiías, ni a Mataró que s'hi titula
Oppidum. Son posseïdor, el Sr. Vidal-Quadras, l'atribueix a Martorell.
Números g^g a g6y. Les monedes descrites ab aquests números, fabri-
cades a Perpinyà, encare qu'encunyades en temps del alçament de Catalunya
contra Felip III, se diferencien molt poc, pels llurs valor, tipus y lle-
gendes, de les batudes en dita vila abans del alçament.
La dominació francesa ve indicada en quasi totes per la flor de llir posa-
da sobre l'escut reyal. Els ardits y diners s'encunyaren a nom del rey Lluis
de França. Les noticies reunides per M. Colson, qu'hem extractades, donen
raó del llur valor intrínsec, quelcom inferior al que dites monedes tenien
abans.
Números g68 a gjS- Les monedes de Barcelona, descrites ab aquests
números, són reals de plata, ardits y sisens, encunyats després d'acabada
la guerra de separació; exactament iguals, fora les dates, a les monedes
reyals que 's fabricaven a la seca barcelonesa abans de començar la guerra.
CARLES II (1665-1700).
Durant l'infancia del rey governà com a regent la seva mare Donya Maria-
na d'Austria, o, més ben dit, governaren en nom d'ella, primer el P. Nithard
y després el patge Valenzuela. En 1677, complerts per Don Carles els I4anys,
s'exercí '1 govern en nom del monarca, y, per algun temps, sots la direcció
de Don Joan d'Austria. Ab curtes interrupcions, la guerra ab França ocupà
tot aquest regnat, fentsen sentir les conseqüències particularment en els
Estats del Nort d'Europa y en el Principat de Catalunya, invadit repetides
vegades per les tropes de Lluis XIV. Al morir el rey, el dia i de Novembre
del 1700, la Corona d'Espanya havia perdut definitivament el Luxemburg,
quedava en perspec-
el Franc- Comtat y la majoria del Estats flamencs, y
tiva una guerra entre les cases d'Austria y de França pera disputarsen la
successió. La decadència del poderíu espanyol y la ruina del país estaven
consumades.
Dels seus casaments, primer ab Maria de Borbón y després ab Maria
Agna de Noeburg, no deixà Don Carles descendència, y en son testament
instituí hereu de la corona a Felip, duc d'A n jou. net de Lluis XIV de França.