Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

pesar lassaig, e si troben que I
Les Monedes Catalanes 273
assaig sia a menys de lev que la moneda se
deu balre .ij. o menys o mes, aytant com sia mes deuen ho scriure en lur
libre, e deuen dir aquesta deliurança es daytants marchs e fo feta aytal dia
e trobas menys de ley .j. gra o .ij. e monta a tota la deliurança aytants
marchs d argent e aço deu lo Alaestre a la terra. E per aytal mateix farà si la
deliurança es de mes de ley .j. gra o .ij. grans. E deuen comptar les guardes
quant montan los grans que sian mes de ley, e deuhen ho scriure que
aço es degut al Maestre. Empro, es axi regla certa que si la ley es mes .ij.
grans que no deu ésser la moneda, que hom la pot comptar al Maestre, e
si ultra .ij. grans es millor de ley, no li deu ésser comptada que ans ho pert
lo Maestre. Empro, axi com devant es dit, si la ley es minua mes de .ij.
grans no pot ésser feta la deliurança, ans se ha tota la moneda a fondre, que
certa cosa es que la deliurança no s pot fer que mes de .ij. grans fallegan de
ley. E com I assaig sia axi regonegut e pesat axi com demunt es dit, les guardes
ensemps ab lo Maestre deuen pendre 1 assaig, e deuen pendre si la mo-
neda es grossa entre diners trencats e sencers mija unça? e ab 1 assaig ensemps
que si mete en un poch de paper. E deuen ho tot metre en un full
de paper que sia plegat per lonch per terç, axi com a grans letres. E en la
un cap d aquell plech que sia mes 1 assaig e los diners sencers e trencats
que sien d aquella deliurança. Puys que degen cosir ab fil lo paper, en tal
manera quel assaig ne Is dils diners no puxen exir, e deuen scriure sobre
lo paper, aquesta deliurança se feu aytal dia e trobas minua de ley d aytants
grans o grossa de ley aytants grans al march, e havem aci mes 1 assaig e
mija unça? entre diners trencats e sencers, e les guardes deuen pendre lo dit
paper e deuen lo metre en una caxa en que haia .ij. claus, la una tinguen
los guardes e 1 altra lassaiador.
Com se fa deliurança de malles
Aço ques fa dels diners menuts se fa aytant be en la deliurança de les
malles qui s fan en la moneda, segons que deuen ésser de nombre el march,
e tota via son de maior nombre al march que Is diners per ço com se fa
maior menció? de les malles que dels menuts.
E sobre tot deu ésser guardat, que en la secha un hom no puxa usar sinó
de un offici, e que la un no sapia 1 olfici del altre, e aço per esquivar que
algú no assaias de fer falsa moneda.
Ju'RA.MENT DELS MONEDERS Y OBRERS
Aquest es lo sagrament dels moneders e dels obrers, con deuen jurar per
los .iiij. evangelis.
Institut d'Estudis Catalans.
3^