Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

i8
Joaquim Botet y Sisó
xen a Perpinyà, els quals no porten data ni indicació del lloc ont foren en-
cunyats, però sí la llegenda CAROLUS + D + G+ REX. ^Pertanyen
aquests ardits a Puigcerdà y es per consegüent equivocada Tatribució que
els hi donen els senyors Colson y Heiss?^ No 'ns atrevim a afirmarho, per
més qu'ajuda a creureho '1 fet de que Puigcerdà hagué de fer encunyar la
moneda ab cunys propris, puix no consta que 'Is cònsuls de Perpinyà con-
sentissin que les encunyessin ab els d'aquesta vila, ni es el dit consentiment
presumible quan tants obstacles posaren a que l'encunyació 's realisés. Però,
com l'orde reyal manava que la moneda 's fes «ab lo mateix cuny y marcha
«de la moneda de bilió de dita vila de Perpinyà»^ encare qu'ab la salvetat
de poguerla fer «de altra qualsevol marcha... pus sia tal que valga en
«totes les viles y univeisitats y altres parts de aqueixs comtats de rossello y
«Cerdanya»., es possible, encare qu'ho conceptuem molt difícil, que'l mes-
tre de la seca Joan Salrà, que fou l'encarregat de fer fer els cunys, els hagués
fet fer iguals als qu'usava la vila de Perpinyà y als que portava la mo-
neda que corria en el comtat de Rosselló.
En aquest concepte hem fet referència a l'orde reyal que 'ns ocupa pera
justificar que les monedes encunyades a Perpinyà, en virtut de la llicencia
del any 1523 y abans de la del i528, són les que porten el tipu de la Verge :
doncs aquest tipu es el que's veu en les de Puigcerdà corresponents a l'au-
torisació de i525. No pogué M. Colson classificar cronològicament les dites
monedes, per que desconeixia'l text y l'existència de la concessió qu'acabem
de resumir. Creu, emperò, que les monedes de Puigcerdà s'encunyaren a
Perpinyà, per haverse trobat en aquesta vila, l'any 1840, un dels cunys que
serviren pera fabricar els diners ''\
Vall d' Aran. — 28 de Febrer de 1 525. Llicencia otorgada, pel rey, als
síndics de la Vall d'Aràn, pera fabricarhi menuts senyals de coure, o de
qualsevol altre metall, ab les armes de la meteixa, els quals poguessin fer
encunyar tots al plegat o en diferentes ocasions y partides, com millor els
acomodés, però solament en la quantitat total de 5oo lliures barceloneses.
Manà que'l batiment se fes ab intervenció del batlle de Viella y del seu es-
crivà, el qual cada vegada y cada dia que s'encunyés devia consignar al
dors de la llicencia la quantitat batuda, pera qu'aquèsta no passés ni pogués
excedir de la senyalada. Disposà, aiximeteix, qu'abans de començar
rencun}•ació, en el terme de sis mesos, els dits síndics, en presencia del
batlle de Viella y pel notari de la Cort, asseguressin ab instrument públic
(i) Colson : ps. 229-231. Note sur les moiinaies de Puigcerdà.