Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 427
fort de .xxxix. sous .). diner fins en .xxxx. sous, c en la Icy de .j. gra fins
en dos grans per March en lo magre, c en lo gras de .j. diner .xij. grans
fins en un diner .xiiij. grans. = Rubrica dels nj/icials qui deuen ésser creals
per lo senyor Rey e de lurs salaris. = Primo, lo senyor Rey ab sa provisió
acomana lo Magisteri e offici del Maestre de la secca e del batiment de la
moneda del or e del argent e dels menuts del dit senyor an pere colomer,
en axi que aquell haje carrech de regir tenir e retre compte de tot lor ar-
gent e altres metalls qui entraran en secca e de tot lo amonedament, axi de
entrada com de exida e axi delí a les gents com de ell al dit senyor Rey
com encara del dit senyor a la terra e cosa publica : e deu fer sagrament e
homenatge al dit senyor que en les dites coses e totes altres tocants son
offici se haurà ab diligència e be e lealment a tot profit del dit senyor e de
la sua cosa publica: lo qual Maestre, per totes les dites coses e per sa abtesa
e treballs de tenir comptes a la gent per lo or e argent qui portaran a la
sequa demunt dita, e ordonar lo compte, qui es de gran treball e abtesa, lo
qual compte han a retre al Racional del dit senyor Rey, e mes per susten-
tacio de sa vida, com sia cosa rahonable que cascun visca de son art e en-
cara ques millor, haurà per son salari per any .D. barchinonesos, ab les
modificacions següents. Primerament, quel dit Maestre sie tengut de donar
sos comptes e metre ab totes ses cauteles en poder del Maestre Racional
dins los primers quatre meses del any prop següent, sots pena de perdre lo
dit salari. Segonament, quel dit salari sia assignat sobre les dues parts del
dit batiment, romanint la terça part francha al senyor Rey, de la moneda
de aquell any del qual serà degut lo dit salari tant solament, axi que no
puxa ésser haut ni pagat del batiment de altre qualsevol anyada, ni de algu-
nes altres peccunies, sinó de les dites dues parts de aquella anyada; En axi
quel salari del dit magisteri del or, sie pagat del batiment que aquell any
haurà fet de la moneda del or, ço es de les dues parts deço que romandrà
al senyor Rey tant solament: E lo salari del magisteri de largent, sie pagat
del batiment que aquell any haurà fet de la moneda de argent, ço es de les
dues parts de ço que romandrà al senyor Rey tant solament : E per semblant
sia del salari del magisteri de la moneda menuda. E haie lo dit Maes-
tre per son salari cascun any en la dita forma, per lo magisteri del or cent
cinquanta lliures barchinoneses, e per lo Magisteri de argent altres .cl.
lliures, e de la moneda menuda per tot lo primer batiment que serà de.viij.
mil fins en .x. mil marchs de la dita moneda, lo qual batiment haia ésser
feyt dins dos anys, a raho de cent lliures per cascun any, sobre les dues
parts pertanyents al senyor Rey de tot lo dit batiment dels dits .viij. fins