Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

184
Joaquim Botet y Sisó
sible, ja qu'a més del publicat pel Sr. Vidal-Quadras n'hem vistos altres
exemplars, que fossin una provatura de moneda reyal, o més ben dit gene-
ral pera tot el Principat, feta pel rey Lluis XIII,
Efectivament, les monedes descrites ab els números 760 a 755, encunya-
des a França l'any 1642 y acomodades al sistema monetari francès, fabri-
cades de segur pera que correguessin a Catalunya, justifiquen l'intent de
Lluis XIII de fer moneda reyal pera 'I Principat, d'or y de plata, y el d'in-
troduir a Catalunya '1 sistema monetari francès : y
potser a aquest intent,
més qu'al de corretgir l'abús extraordinari que 's feya aleshores en el Prin-
cipat d'encunyar moneda, obeiren lesdisposicions prohibitives dictades primer
pel marquès de Brezé y després per M. La Motte. D'aquestes peces no
sabem que se 'n hagi trobada may cap a Catalunya, y a França mcteix són
molt escasses, lo qual prova que no corregucren en el Principat y que '1 rey
degué desistir de son propòsit. Aixis havia de succeir, per que'l cambi de
sistema monetari hauria ocasionat en el país gran pertorbació y era al
meteix temps atentatori als drets y privilegis de la terra.
Des de derrers del any 1643 fins al mes d'Octubre del any i652, en el qual
se rendí Barcelona a Don Joan d'Austria, la moneda barcelonesa s'encunyà
a nom de Lluis XIV. Se conserven sisens de tots aquests anys, des del 1644,
ab els tipus y llegendes iguals als de Lluis XIII, mudat l'ordinal y '1 bust
del rey, que's representa jove, y separat el camp de la llegenda per un cercle
de punts. També s'encunyaren ardits y menuts ab el bust de Lluis XIV,
de tipus iguals als dels batuts abans del alçament; d'ardits ne coneixem dels
anys 1644, 1647 y 1648; de diners, dels anys 1643, 1646 y 1648, ab varietat
en la disposició y abreviació de la llegenda del anvers. De peces de plata de
cinc reals, M. Heiss no 'n conegué cap; En Salat, en el Ms. del volum ter-
cer del seu Tratado^ ne dibuixa una de ressegellada l'any i652, qual dibuix
trau del llibre de Dominique Guidi, Histoire du Règiíe de Loiiis le Grand,
p. 204, y d'En Salat la copià En Pi y Arimón en Barcelona antigua y moderna.
Encare que '1 dibuix no es ben exacte, se llegueix clar en la llegenda
l'ordinal XIIII aplicat al nom del rey Lluis. Un altre exemplar, no ressege-
llat, se conserva en la colecció del Museu municipal de Barcelona, qu' ha-
via pertenescut al senyor Pedrals; en aquest exemplar, la major part de la
llegenda està esborrada o va quedar fora del flan, per manera que no s'hi
distingeix ni l'ordinal del nom del rey, ni l'any de l'encunyació; però '1 bust
que porta es evidentment el de Lluis XI V y no el de Lluis XIII. Tampoc
se llegeix la data en el dibuixat per En Salat. Aquests dos exemplars són
d'una meteixa moneda y 's complementen l'un al altre, justificant que Bar-