Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
franqueses e privilegis que sien atorgades en temps passat a alguns obrers
e moneders deia seca de perpenya o en altres seques deia sua senyoria, ensemps
o departidament. E que en aquesta franquesa sien enteses totes
aquelles persones que per obs deia dita seca ordinàriament compraran ar-
gent, o regiran los comptes deia dita seca e del present arrendament, en
qualsevol Ciutat loch o partida deia senyoria del dit senyor, o en altra qualsevuUa
manera ordinàriament serviran o treballaran en lo lavor de la dita
seca e regiment de aquella : E en cas que, sobre les persones que deia dita
franquesa en lo present capitol contenguda se volran o deuran alegrar, fos
contrast o dupte, ço es si servirien o treballarien ordinàriament ala dita seca
e al lavor d'aquella o no, que sobre aço fos e sia cregut a sagrament dels
dits arrendadors o dalgun dells o de lur procurador. Entès emperò que los
dits arrendadors companyons e factors lurs e compradors del dit argent no
passen nombre de .xxv. ques puixen alegrar de les dites franqueses. ítem,
que tothom, strany o privat, de qualsevol condició sia, qui portarà argent
e aquell vendrà o metra en la dita seca en quantitat de deu marchs o mes,
sia guiat e assegurat vinent stant e tornant de totes marques represàlies e
altres judicades e adjudicadores, e de tots altres deutes que degà o sia ten-
gut a qualsevol persones, per qualsevol raho, exceptat per censals o violaris
e veres comandes, però que la stada ques farà per aquells qui vendran o
metran lo dit argent no puixa passar maiorspay de .xx, jorns lo dit guiat-
ge, per tolre tota frau qui en aços pogués cometre. ítem, que los dits arren-
dadors, pagant ara de present solament .x. florins per dret de segell dels
presents capítols e de totes altres provisions qui per execució daquells exi-
ran per qualsevol manera, no sien tenguts pagar mes avant algun dret de
segell, ara ne per avant, per negunes provisions toquants o faents per lo dit
arrendament e durant aquell : E que lo dit senyor sia tengut manar totes
les dites provisions ésser spatxades en la forma demunt dita. ítem, que la
dita moneda dargent sia appellada croals darago, e sia de la una part una
testa ab corona real qui mostre miga cara, sens altres obres entorn sinó les
lefres següents : Martinus dei gratia Rex Aragonum ; E deia altra part haia
un cayro de senyal Real en mig de .iiij. migs compassos que sien graneiats,
Rex venit in pace.
sens altres obres entorn, e sien hi les letres següents: xps •
E de la moneda menuda, per semblant manera. ítem, que los dits arrendadors
puixan comprar tot argent e bilIo quis volran, per fer e batre la dita
moneda de croats e menuda, per aquell preu o for e en aquell millor mer-
cat que poran e ab los mercaders se poran acordar, concordantse del preu
al for que les seques de Valencià e de barchinona hi donaran segons les
37y