Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

58 Joaquim Botet y Sisó
les monedes de quatre y de vuyt reals castellans, s'ordenà, ab imposició de
severes penes pecuniàries y corporals als contrafactors, qu'en endevant
ningú prengués ni dongués peces retallades de dos reals, testons ni mitjos
testons sinó a pes y pel llur just valor*'^ y com aquestes crides no's referien
més qu'a la moneda castellana, per lo qu'aspecta a la catalana, en
i6 de Maig de i6i i, ordenà y va fer pregonar : primer, que'ls reals,
sous y sisens encunyats en seques reyals, qu'a la yista's conegués que no
eren retallats, correguessin a compte y número y no a pes; segon, que'ls
retallats no correguessin més qu'a pes; tercer, que qualsevol altra moneda
d'encuny fals «que vulgarment se diu boscatera» quedava prohibida, venint
obligats els que'n tinguessin a denunciaria dintre'l terme de trenta dies als
jutges de Cort, a Barcelona y als ordinaris de cada ciutat, vila o lloc, fora de
Barcelona, els quals la trencaran y faran entrega delstroços als denuncia-
dors; quart, que'ls banquers y cambiadors vinguessin obligats a jurar, din-
tre'l terme de tres dies, en mans del regent de la Cancillería a Barcelona
y dels jutges ordinaris fora de Barcelona, qu'en els llurs bancs y taules tindrien
tisores y tallarien la moneda falsa o boscatera que se'ls presentés,
entregant els troços y denuncianta la Regia Cort als portadors d'ella; quint,
que s'apliqués als falsadors de moneda la pena de confiscació, tal com se
disposà en el privilegi concedit a Barcelona per Pere II en 1285 ; y sisè, qu'a
més del premi de 100 lliures ofert per la ciutat de Barcelona als denunciants
de falsadors de moneda, per cada falsador que s'entregaría a la Justícia, se-
ria feta remissió de pena a una o dues persones ja culpades de qualsevol de-
licte^^); y '1 meteix dia, mes y any, va disposar se fes també pregó manant a
tothom que tingués «reals, sous y sisens curis» els deposités, l'endemà y lo
més tart l'endemà passat de feta la crida, en poder de les persones que'ls
consellers de la ciutat designarien, les quals els hi donaran per lo que valguin
bona moneda, y que passats els dos dies senyalats no'ls serien admesos
a manifestarlos ni depositarlos, ni se'ls faria esmena alguna^s).
En les dues derreres crides s'hi fa menció de sisens com moneda efectiva
encunyada en seca reyal, y del contingut d'elles se'n desprèn qu'eren una
moneda de plata, puix se cambiaven ab bona moneda els que, com les al-
tres monedes de plata corrents, això es, reals y sous o mitjos reals, fossin
retallats. Se'ls anomenava sisens, per que cada un valia sis diners, la quarta
(1) Salat : t. II, document LXXV.
(2) Salat : c. II, drcument LXXVI.
(3)
Crida impresa, en poder del Sr. Soler y Palet.