Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

86 Joaquim Botet y Sisó
s'hi trova menció d'ardits abans del regnat de Felip II, però en aquest regnat
fou quan començaren afabricarseen la seca reyal de Barcelona. Els més
antics que coneixem porten la data 1613. Els primers que s'encunyaren
eren de bilió pobre, però poc després foren quasi tots de coure, sense cap
mica de plata.
Números 624 a 6^2. En aquestes monedes, que són totes diners o me-
nuts, s'hi distingeixen tres tipus : i.'^'", les que porten al revers les armes de
Barcelona, com els doblers de Ferran II, que per la data 1600 que duen
gravada 'Is descrits ab el n. 624, s'ha de deduir són els encunyats en virtut
de la llicencia del any i5g8; 2.°", els que porten al revers la creu cantonada
ab punts y anells ocupant tota l'aria, o sigui 'Is que conserven el tipu antic de
les monedes de tern y tenen com elles les llegendes, tant del anvers com del
revers, separades del camp per un cercle de punts :
que
són les senyalades ab
els ns. 625 a 628, y foren fabricades probablement de resultes del acort del
any i6o3; y 3.^'", les d'aquest meteix tipu que no tenen les llegendes sepa-
rades del camp per un cercle de punts, les quals són totes de coure y foren
encunyades ab posterioritat al permís del marquès d'Almazàn de 31 de
Maig de 1612 :
són les senyalades ab els ns, 629 a 632, y porten les dates
1616, 1618, i6ig y 1621.
La B posada en ressegell en alguns diners, obeeix al acort pres en 3 d'Agost
de i6o5 pel Consell de Barcelona.
Número 6^3. Aquesta moneda es un terç de trentí o de dobla de dues
cares, dels qu'autorisà l'encunyació '1 decret de 2 de Març de 1618. El poble
els anomenava on•;^e}is, perquè valien onze reals de plata catalans, valor que
designen les sigles XI-R, distribuïdes a un y altre costat del escut del re-
vers.
Números 6^4 a 6^6. D'aquests menuts, poc hi hà que dir : foren encunyats
a Perpinyà en virtut de les llicencies dels anys ibcjg y 1603, y porten en el
revers els meteixos tipus que s'havien usat en encunyacions anteriors. AI
anvers, l'escut reyal fou substituït per la doble P, monograma del nom de
Perpinyà. També es de notar, al revers de la descrita ab el n. 636, el cambi
de la llegenda.
Número 6^ j . AquQsta. moneda porta'lsmateixos tipus que lesdequ'acabem
de parlar, però difereix d'elles per les llegendes, l'estil y '1 pes, degut aquest
a la gruixaria del flan. Les llegendes contenen el nom del rey y '1 seu ordi-
nal en xifres romanes, ab la particularitat d'aplicarli '1 corresponent als
regnes de Castella y Lleó y no als de la Corona d'Aragó, qu'es el que's
trova gravat en altres monedes catalanes d'aquest temps, lo qu' es tant més