Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

284
Joaquim Botet y Sisó
Rey e de les guardes, puys deu liurar al fonedor aquel argent aleyat, quel
fona: E con laya mes a fondre, deu tancar la fondecio e liurar la clau a
les guardes : puys quan sia fos, deu ésser l'escriva del senyor Rey en la
fondecio, e el maestre, e les Guardes, E del dit argent, en presencia dels
damunt dis quatre, deuen ésser fetes vergues : E de cascun cresol deu ésser
presa una vergua : E
les guardes ab lo dit scriba e Maestre, deuen fer pen-
dre al asaiador, en presencia lur, de cascuna deies vergues que dels cresols
auran tirades, tant que puxen fer un asaig. E el dit asaiador deune fer
asaig en presencia lur. E con lo dit asaig sia fet, pesenlo, e si es son dret,
sien liurades les dites vergues als obrers a pes, per fer diners, E si son
dret noy era, e hi avia trop, deia dir lasaiador als dits quatre que aquelles
vergues sien refuses, e sia esmenat ço quey sie mes o menys, però .i. gra
e mig fins en dos mes o menys pot passar a esmenar de una delliurança
a altra. E axi lo dit asaiador es en la moneda per provar si el maestre fa
justament la Ha. E les vergues que romandran, part aquellas que sien dadas
als obrers pera obrar, deuen ésser meses en una caxa que aia dos tanca-
dures, e tinguen ne les guardes una clau e lo maestre altra.
ítem, con los dits obrers aien fets diners del dit argent que liurat los serà,
deuen aportar los dits diners davant lescriva del senyor Rey e lo maestre
e les Guardes. E els damuntdits quatre, deuen veer si son aytals a lur punt
que uns ab altres sien aytant con la moneda se deu fer. E si ho son, lo
maestre deu los reebre a pes. E si no son be fetes, fales lur hom adobar.
ítem, com lo maestre ha reebuts los dits diners dels obrers fets à lur
punt, deu los liurar al blanquiador a pes per blanquir. E con son b!anquits,
reeb los lo maestre a pes, e liura los als moneders, a pes e a nombre,
per monedar. E mentres los moneders moneden los dit diners, les Guardes
deuen pendre de cascun moneder dels diners que fan, de sisalles, .ij. diners
o plus, en presencia del scriva del senyor Rey e del maestre, e fan ne fer
asaig al asaiador per veer si es aytal com aquel asaig que fo fet de les ver-
gues, però per rahon del blanquir mellor deu ésser be de mig gra que aquell
de les vergues. E aquest asaig se fa perquè los obrers non poguessen res
fer que desaguisat fos en la dita moneda.
ítem, con los diners son monedats, cobra los lo maestre, e met los en ma
del scriva del senyor Rey. E con los dits diners volrra lo senyor Rey que
isquen de la moneda, en presencia del escrivà del senyor Rey e del Maestre
e de les Guardes e del asaiador, mescla hom aquels diners be. E con son
mesclats, pesen ne .i. march dos, o plus, e veen si son a lur punt del pes.
Encara prenen ne per fer asaig, que fan fer al asaiador en presencia de tots