Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

332
Joaquim Botet y Sisó
batre segons que avant nes feta menció, donaran al senyor Rey. L. mil) ia sols.
barchinonesos per lo dit .j. any, quitis de totes messions e salaris, los quals
pagaran en la forma següent: Es assaber, que de present donaran al tresorer
del senyor Rey, o aquell quel senyor Rey ordenarà, qui aquells deu conver-
tir en forratge del Castell de Perpenya e en adobar Ginys e altres arnesos,
.X. millia sous barchinonesos: E los romanents .xl. millia sous barchinonesos
pagaran en aytal forma, que del primer dia del mes dagost primer
vinent donaran e pagaran a aquella persona que per lo senyor Rey lus serà
significada, a ops de fer paga a .L. servents quel dit senyor mana solde-
jar per guarda del dit Castell, aytant com lo sou muntarà, de .ij. mesos ladonchs
primer vinents: Eaxi, daqui avant, de dos en dos meses, mentre los
dits .xl. millia sols. bastaran, hem, es avengut quels dits arrendadors, dels
preus o fors dels marchs del or que batran, dels quals preus segons damunt
se conte son tenguts de respondre al senyor Rey, se pusquen retenir e a ells
satisffer en los dits .L. millia sols. que son tenguts de pagar en la forma
damunt dita, e tot ço que legittimament apparra quen hagen pagat o anti-
cipat: E si batran tant or dins lo dit temps, que segons los fors damunt dits
muntas a major summa dels .L. millia sols o de ço que pagat nauran, que
de tot alio quant que serà sien tenguts de respondre al senyor Rey entegrament:
E si per ventura en lo dit temps de .j. any no batran tant or, que se-
gons los dits preus no poguessen a ells mateys satisfer en ço que pagat o
bestret hauran, quel senyor Rey lur en sia tengut de fer esmena segons serà
atrobat clarament per comptes del maestre e del scriva de la dita secha: E
que entretant tenguen la dita secha tant e tan longament fins que a ells sia
entegrament satisfet del guany pertanyent al dit senyor per lor que batran,
El senyor Rey, fins que a ells haia satisfet entegrament, no pusque vendre
ne arrendarà altres la dita secha, ne aquella a sos ops propis pendre, ne tolre
als dits arrendadors. E per tal com la dita secha no es asi endreçada com
mester seria, a profit del senyor Rey e dels dits arrendadors, e aço per tal
com los mercaders qui han ora vendre lamen mes portaren franca, on nan
major preu que no a la dita secha, per ço com la moneda ques bat en franca
es pus feble que no aquesta ques bat en perpenya e poden hi dar major
preu que no los dits arrendadors, per aquesta rahon lo senyor Rey, de la ley
del flori que per ordinacio sua era e es acostumat de batre en perpenya a
ley de .xxij. quirats e .iij. quarts, han levats e remoguts en lo present arrendament
los .iij. quarts, romanent la ley en .xxij. quirats segons que en lo
primer capitol nes feta menció : E aço fa lo senyor Rey per tal quels dits
arrendadors pusquen donar aquest avantatge dels .iij. quarts, qui poden va-