Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Números 565 a 5-ji . Son
Les Monedes Catalanes 5j
croats o reyals de plata, qu' en aquesta època
més comunment començaren a anomenarse reals de plata. Mostren un cambi,
així en el mòdul com en el tipu de les monedes de plata catalanes, que
disminueixen també lleugerament de pes. EI mòdul es un xic més petit y
el flan més groxut que'l dels croats anteriors; en l'anvers la testa del rey
se presenta nua y sense corona, y en el revers se llegeix en xifres aràbigues
l'any de l'encunyació de la peça, de conformitat a lo disposat en Juliol de
i588. Aquestes modificacions perduren en la moneda de plata de Catalunya
fins la seva extinció en temps de Felip V.
A més dels exemplars descrits, M. Colson senyala l'existència de reals del
any 1697 y de mitjos reals del any iScjS.
No's coneixen monedes catalanes d'or de Felip I.
En Pedrals, en una nota posada al Catàlec d'En Vidal-Quadras, creu que
pertanyen a aquest rey els dinerets, que M. Heiss, per haverhi llegit equivocadament
en un exemplar la data 1635, atribuí els uns a Felip II y els altres
a Felip III. Cap dels exemplars coneguts, que no són escassos, porta data, y
tots, per llurs tipus, són iguals ó molt semblants al quart de real de Felip
II que posseeix el senyor Bosch y Alsina, per quin motiu no 'Is creyem en-
cunyats en el regnat de Felip I, sinó en el de Felip II.
Números 5j2 a 5j8. Són aplicables a aquestes monedes les observacions
qu'hem fet sobre'l llur nom y valor, al ocuparnos de les encunyades a Perpinyà
en temps de Carles I. Es molt fàcil fossin batudes abans del any i588,
per que no porten data d'encunyació, les senyalades ab els ns. 674 y següents.
Les altres, ns. 672 y 573, ho foren sens dubte per virtut de l'autorisació de
ig de Febrer de 1698, y la llur encunyació degué perdurar fins els comencements
del regnat de Don Felip II.
Les senyalades abs els ns. 676, 677 y 678, es molt probable que no siguin
de Perpinyà, sinó de Puigcerdà, no solament per lo qu'hem manifestat res-
pecte de les del meteix tipu encunyades en el regnat de Carles I, sinó, ade-
més, per que consta que '1 ressegell P, que porta una d'elles, fou posat per
la vila de Puigcerdà a les seves monedes l'any i582, ab l'objecte d'asseguràrleshi
'1 curs, puix la gent les rebutjava tant a Perpinyà y al Rosselló com
a Cerdanya meteix, vegentse poc després la vila obligada a recullirles. Com
no 'n tenim una certesa absoluta, les descrivim ab les de Perpinyà, per ser
el lloc ont les atribueixen els senyors Colson y Heiss. El cap de Sant Joan.
que porta en ressegell la moneda 673, el porten també altres monedes perpinyaneses
del sigle xvii, y en aquest sigle degué serhi posat.
Números 5jg a 582. De les emissions de menuts de Gerona fetes abans