Teraflop 73 - Novembre - cesca

3 Entrevista al conseller Mas-Colell
Ponències JOCS’03
6 Miquel Duran
8 Michael Bendikov i Fred Wudl
10 Uzi Landman
12 Eduardo Hernández
14 Eliseo Ruiz
16 Gilbert Vassart
18 Juan Carlos López
20 Roderic Guigó
Fitxes de projectes
22 Física
Sumari Presentació
25 Química teòrica
45 Modelització biomolecular
51 Ciències de la Terra
52 Notícies
300 nm
La paraula JOCS’O3 escrita amb una micropalanca sobre
una monocapa d’un compost orgànic depositat sobre mica
atòmicament plana. La línia indica l'escala del dibuix (300 nm).
Dibuix realitzat per Ismael Diez-Pérez.
© Fausto Sanz i Ismael Diez-Pérez.
Nanotecnologia i genòmica són, avui dia, dues àrees de recerca
en plena expansió. Els avenços tecnològics, també en el món de
la supercomputació, permeten afrontar noves fites que, pocs anys
enrere, només podíem somniar. La Jornada Catalana de
Supercomputació (JOCS) d’enguany estarà dedicada a ambdues
àrees, així es manté la “tradició” de les tres edicions anteriors,
centrades a debatre l’estat i els reptes d’àmplies àrees de recerca,
més que projectes en particular.
L’estudi del genoma és el resultat d’avenços tècnics i
conceptuals que van començar fa un quart de segle, quan Fred
Sanger i Walter Gilbert, Premis Nobel en Química l’any 1980, van
desenvolupar mètodes per obtenir la seqüència de nucleòtids d’un
petit fragment d’ADN. Durant anys, es podia abordar la seqüenciació
de genomes virals que tenien pocs milers de nucleòtids. Així, a la
dècada dels 80, la seqüenciació del genoma humà, amb uns 3.000
milions de nucleòtids, era impensable. Als anys 90, el consorci públic
del Projecte Genoma Humà va plantejar el repte. Deu anys després,
aquest consorci i l’empresa Celera presentaven públicament un
esborrany d’aproximadament el 90% de la seqüència. Enguany s’ha
completat la seqüència del genoma humà.
El terme nanotecnologia com a camp interdisciplinari apareix en
ciència durant els anys 90, englobant treballs que s’estaven realitzant
en química, física i biologia, tot i que ja a la fi de la dècada dels 50,
Richard Feynman, Premi Nobel en Física l’any 1965, va llançar la idea
d’intentar millorar els dispositius reduint -ne la grandària. Avui dia, les
aplicacions de la nanotecnologia són múltiples, entre elles, en els
supercomputadors. Certament, nanotecnologia i supercomputació
tenen una relació simbiòtica. Una de les línies estratègiques de la
nanotecnologia està dedicada a l’estudi teòric dels processos i les
propietats dels nanosistemes. L’estudi de qualsevol d’aquests
nanosistemes necessita els supercomputadors. Tanmateix, un dels
objectius prioritaris de la nanotecnologia avui dia és construir nous
supercomputadors basats en electrònica molecular i, a més llarg
termini, en sistemes moleculars.
Aquesta edició especial del TERAFLOP inclou, a més dels seus
continguts habituals, les ponències incloses a la JOCS’03 sobre
nanotecnologia, genòmica i l’impacte que el CESCA ha tingut en la
producció científica del país en aquests 12 anys d’història. El
TERAFLOP recull també la descripció dels 30 projectes de major
consum des de 1996 fins al maig de 2003. D’aquesta manera,
pretenem difondre, no només la recerca que els investigadors
realitzen usant la supercomputació, sinó també les aplicacions i usos
socials que se’n deriven.
Miquel Huguet, Ph.D.
Barcelona, 30 d’octubre de 2003