Teraflop 73 - Novembre - cesca

mitjançant els mètodes de la
química teòrica, de l’estructura i
reactivitat de complexos amb metalls de
transició. Com és ben sabut, els complexos
amb metalls de transició juguen un
paper fonamental en molts àmbits de la
química. El coneixement precís de la seva
estructura i reactivitat, de les espècies
intermèdies que es generen i de les barreres
energètiques involucrades en els
diferents processos és indispensable per
a comprendre el seu mecanisme d’acció.
La química experimental es troba
molt limitada en l’obtenció d’aquesta informació,
ja que les espècies per a determinar
solen tenir temps de vida massa
curts per a ser caracteritzades amb les
tècniques físicoquímiques habituals. És
en aquest punt on la contribució de la
química teòrica és crucial.
Gràcies a l’aparició d’ordinadors
cada dia més potents i al desenvolupament
d’algorismes de càlcul més efi-
Cap Mariona Sodupe
Integrants J. Bertran, A. Oliva,
V. Branchadell, L. Rodríguez Santiago,
X. Solans-Monfort, M. Noguera,
S. Izquierdo, O. Illa, A. Gil, E. Constantino,
A. Rimola.
Període 1996-2003
Nombre de publicacions 52
Hores usades (9%)
CPQ: 59.313 h
N/V: 29.022 h
IBM: 156.813 h
Altres: 3.790 h
• “Gas Phase Intramolecular Proton Transfer
in Cationized Glycine and Chlorine Substituted
Derivatives (GlyM, M = Na + , Mg +2 , Cu + ,
Ni+ and Cu +2 ). Existence of Zwitterionic Structures?”.
Chem.- A Eur. J. 6, 4393, 2000.
• “Gas Phase Reactivity of Ni + with Glycine”.
PUBLICACIONS El projecte consisteix en l’estudi,
J. Phys. Chem B,105, 5340, 2001.
Química teòrica
Estructura i reactivitat de complexos amb
metalls de transició: aplicacions en química
ambiental i en sistemes d’interès bioquímic
“La química teòrica és una eina molt eficient per ampliar el nostre coneixement
dels sistemes químics”
cients, és actualment possible determinar
amb precisió l’estructura de molts complexos
metàl·lics, així com el mecanisme
de processos catalítics de gran interès.
Els aspectes concrets del projecte
que s’estan estudiant són els següents:
a) La descomposició catalítica
dels òxids de nitrogen (NOx) que es
produeixen en els processos de combustió
i que són molt contaminants.
En particular, s’està investigant el paper
de les zeolites de coure Cu-ZSM5 en
aquesta descomposició.
b) Emmagatzematge d’hidrogen
molecular en materials microporosos,
de gran importància en l’ús
d’hidrogen com a font d’energia alternativa.
S’estan estudiant els llocs de coordinació
dels cations Cu + en la zeolita Cu-
CHA i la seva interacció amb hidrogen
molecular.
c) Processos de fragmentació de
pèptids induïts per cations metàl·lics
o per reaccions d’oxidació. L’estudi
d’aquests processos en sistemes metalllligand
i en radical cations és de gran interès
per tal d’aprofundir en la comprensió
de molts processos bioquímics. Igualment,
el coneixement dels patrons de
fragmentació pot ser de gran utilitat per a
interpretar els experiments d’espectrometria
de masses, usats en la seqüenciació
de pèptids.
d) La transferència protònica intermolecular
en els parells de bases
de l’ADN induïda per la radiació ionitzant
o per l’efecte de la cationització
per metalls de transició. Aquestes
reaccions són molt importants, ja que ge-
• “Mechanism of Olefin Cyclopropanation by
Diazomethane Catalyzed by Palladium Dicarboxylates.
A Density Functional Study”. J.
Am. Chem. Soc. 123, 6157, 2001.
• “On the NO Decomposition by Cu-ZSM5
Through the ZCu(NO2)(NO) and ZCuN2O3 Intermediates”.
J. Phys. Chem. B, 106, 1372,
Orbital semiocupat en el sistema (H2O)4Cu 2+ G-C.
neren la formació de tautòmers rars, que
podrien relacionar-se amb processos
que originen mutacions en l’estructura
de l’ADN.
Aquest projecte, encara que de recerca
bàsica, podria tenir una gran aplicabilitat
pràctica. D'una banda pot ajudar
a millorar l’eficiència de la indústria química
amb el que això suposa d’estalvi
energètic i de disminució de residus contaminants.
De l'altra, pot tenir beneficis directes
en el coneixement de processos
bioquímics de gran importància.
Els càlculs es duen a terme amb
mètodes ab initio (utilitzant programes
com ara el Gaussian, Molpro o el Molcas)
i també amb els mètodes del funcional
de la densitat (per exemple, amb el programa
ADF). En qualsevol cas, la complexitat
dels sistemes estudiats, fins i tot els
modelitzats, requereix un volum de càlcul
tan gran que fa imprescindible l’ús de
sistemes de càlcul massius com aquells
de què disposa el CESCA. ■
2002.
• “Gas Phase Dissociation Energies of Saturated
AH ·+
n Radical Cations and AHn Neutrals
(A = Li-F, Na-Cl). Dehydrogenation, Deprotonation
and Formation of AH ·+
n-2 -H2
complexes”.J. Am. Chem. Soc., 125, 7461,
2003.
TERAFLOP
Novembre 2003