MIKE - lexicmariner.info

De manera magnètica, per magnetisme.
magnetisme
Capacitat d'atreure material magnètic, preferentment ferro i acer.
magnetisme
En física, el magnetisme és un fenomen pel qual els materials exerceixen forces d’atracció o repulsió a
altres materials.
Hi ha alguns materials coneguts que han presentat propietats magnètiques detectable fàcilment com el
níquel, ferro i els seus aliatges que comunament es diuen imants.
No obstant això tots els materials són influenciats, de major o menor forma, per la presència d’un camp
magnètic.
magnetisme d'un vaixell
El ferro i acer usat per construir un vaixell està dividit magnèticament en tres tipus:
• Els ferros durs o acers que adquireixen magnetisme permanent.
• Els ferros dolços o tous que es magnetitzen per estar dins del camp magnètic terrestre; magnetisme que
hem denominat “magnetisme induït”, el que depèn íntegrament de la direcció en què es navegui i de la
posició geogràfica del moment.
Si les línies de força terrestre anessin eliminades, aquest magnetisme desapareixeria juntament amb elles.
• Els ferros subpermanent son intermediaris, que retenen part del magnetisme per algun temps,.
Que depèn de:
• De la direcció de la proa del vaixell.
• De la posició geogràfica del vaixell en aquest moment.
• De les condicions en què ha estat el vaixell; tant en direcció com en vibracions.
En tot moment les agulles d'un compàs estan sota la influència:
• De la força directriu terrestre.
• Del magnetisme permanent del vaixell.
• De la inducció magnètica del vaixell que depèn de la direcció de la seva proa i de la posició geogràfica.
Del magnetisme subpermanent del vaixell, que depèn de la direcció d'aquest en anar d'un punt a un altre i
de les vibracions, les que canvien constantment en quantitat.
L'efecte combinat de totes les forces indicades anteriorment, fixen la rosa d'un compàs en una direcció que
difereix de la del meridià magnètic en un angle anomenat “Desviament”.
Si l'extrem de la rosa que indica el nord se situa a l'Est del meridià magnètic, es diu que el desviament és
est i rep signe positiu (+); en canvi si se situa al Oest, es diu que el desviament és oest i rep el signe
negatiu (-).
magnetisme estel·lar
La generalitat de les estrelles, com el nostre Sol, presenta un feble camp magnètic.
Però els astrònoms han observat que algunes estrelles en ràpida rotació al voltant del seu propi eix estan
unides a forts camps magnètics, desenes de vegades majors que el característic del nostre planeta.
El fenomen va ser experimentalment demostrat per primera vegada en 1947 per l’astrònom americà H.W.
Babcock, analitzant espectres estel·lars obtinguts en Mount Wilson.
Un d’aquests espectres corresponia a l’estrella a2 de la constel·lació dels Lebreles.
Tals estudis han dut a descobrir, indirectament, l’existència de taques fins i tot en estrelles llunyanes.
S’han observat variacions periòdiques de camp magnètic associades a variacions de lluminositat i
explicables pel fet que, quan l’estrella en rotació dirigeix cap a la Terra la cara coberta de taques, es
registra un descens de la lluminositat i un augment simultani del camp magnètic.
magnetisme induït
Magnetisme adquirit per una substància (magnètica) quan aquesta es troba sotmesa a l'acció d'un camp
magnètic.
magnetisme permanent
Propietats magnètiques que, per llargs períodes i sense una apreciable disminució de la intensitat,
conserva un cos tret que aquest cos es trobi sotmès a una acció de desmagnetització.
A causa de la lenta dissipació del magnetisme, de vegades es denomina "subpermanent magnetism".
magnetisme permanent d'un vaixell